Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

39
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
RAMON PIQUÉ
Un dels reptes que tenim
és buscar espais de treball
comú. Ho devem als
represaliats d’ara i als
d’altres generacions, que no
han pogut parlar mai
ALBERT SALAMÉ
teníem dificultats i discrepàncies. La
discrepància no sempre l’hem sabut
utilitzar per a sumar, i això ara també ho
vivim. Però vull pensar que n’hem après.
—Ara hi ha més eines de caràcter pràctic?
Per exemple, el fet de tenir un advocat
ràpidament, com passa amb Alerta
Solidària.
—Hi ha elements molt útils que nosaltres
no teníem, com els grups de suport, tot
i que en caldrien més i més coordinats.
Nosaltres no teníem organitzacions antirepressives
amb tanta capacitat de resposta.
Ni Alerta, que és la més sòlida, no
en tenia. Ara és l’eina més poderosa que
tenim. Llavors als comitès només teníem
quatre advocats. Més enllà del discurs no
sempre s’ha fet una gestió político-judicial
adequada de la defensa. La repressió
és política, i la resposta també hauria de
ser política, però no sempre ha estat així.
—Us referiu als pactes amb la fiscalia
que es fan en alguns casos?
—Per exemple. Segurament en una situació
diferent, amb una força més ben
organitzada a tot el territori, hauríem
pogut frenar aquesta mena de situacions.
Un dels reptes que tenim és buscar espais
de treball comú. Ho devem als represaliats
d’ara i als d’altres generacions, que
no han pogut parlar mai.
“S’ha d’utilitzar la repressió com a eina
política per a aconseguir l’objectiu”
—Parlem de la qüestió de la tortura,
també relacionant-la amb el present.
Encara hi és, però sembla que no es
vol veure. L’estiu passat, per exemple,
l’advocada Naia Zuriarrain va narrar
les tortures i la violència sexual que va
rebre de la Guàrdia Civil el 2010. Però
pràcticament no hi va haver reacció
mediàtica ni social...
—La tortura és tan bèstia que costa d’acceptar.
I no parlo només dels mitjans que
tenen interès polític a amagar-la. Hi ha
gent que es pensa que ja no es tortura,
que ja no hi ha violència policial, i no és
veritat. Com ens pensem que es tracta la
gent a qui s’aplica la llei antiterrorista?
I en detencions ordinàries vinculades a
moviments islamistes? Dubto que hagi
canviat la mecànica per a obtenir confessions.
I socialment s’accepten coses
com un clatellot... A més, no es dóna
prou valor a la dimensió psicològica de
la tortura. Amb la tortura busquen que
et trenquis, i això es pot fer de moltes
maneres.
—Aquesta dimensió psicològica també
apareix quan els represaliats pateixen
per causes que s’allarguen durant anys...
—La tortura és un tipus de repressió,
com l’exili o les amenaces. Encara que
no et detinguin, que t’estiguin constantment
identificant, és un tipus de
repressió. O el seguiment policial que et
fan amb l’objectiu que els vegis. La por
és molt poderosa. I és important po-