Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

32
MARTÍN PALLÍN
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
ANDREU BARNILS
José Antonio Martín Pallín (1936),
magistrat emèrit del Tribunal Suprem
espanyol, jubilat del 2006
ençà i opinant habitual, acaba de
publicar el llibre La guerra de los
jueces. El proceso judicial como arma política
(Catarata), on explica teòricament,
i demostra amb casos, que els jutges a
l’estat espanyol actuen políticament
per eliminar rivals polítics. I no per raons
de corrupció, sinó per ideologia.
Martín Pallín va atendre dijous VilaWeb
per videoconferència per parlar del seu
darrer llibre, en què apareixen força
casos catalans.
ha retirat els càrrecs. I, així i tot, el jutge
obre el cas. I així podríem continuar fins
a l’infinit.
—Frase del llibre: “Crec que hi ha base
més que raonable per a dir que la nostra
democràcia és una bella façana, però si
entrem a l’interior troba clamorosos i
dolorosos buits.”
—Hi ha alguns mitjans, com The Economist,
que tenen un rànquing sobre la
qualitat democràtica dels països. Qualitat
que no és només fer eleccions. Per exemple,
i dit en positiu, la manera com funciona
l’administració electoral a Espanya
–i no em refereixo tan sols a la Junta– és
exemplar. Funciona molt bé. Però després
hi ha aspectes que funcionen de
manera anormal i perillosa. Per exemple,
la invasió judicial dels parlaments. No
s’entén en cap país democràtic del món
que un president o presidenta d’un parlament
pugui ser condemnat per desobediència.
És una aberració constitucional,
democràtica i jurídica. En el cas Atutxa,
per exemple, uns senyors que tenen el
mèrit d’haver aprovat unes oposicions,
no han estat capaços de comprendre
que en una democràcia el poder judicial
no pot immiscir-se en el funcionament
d’un parlament. La nostra democràcia
té un cap d’estat, president de govern,
parlament, eleccions, ajuntaments. I això
és una façana. Façana que s’ha d’omplir
de contingut.
—El factor Catalunya, com el valoreu
en la reacció dels jutges? Quin paper hi
ha tingut?
—Quantes condemnes amb contingut
polític (no de corrupció) han afectat
partits de dretes, i quantes han afectat
independentistes bascs i catalans, gent
de Podem, i del PSOE? La diferència és
abismal. Això és una realitat.
—Al llibre dieu que no voleu valorar la
sentència al govern català (ja ho heu fet
en alguns altres), però sí l’enfocament.
I que la idea de posar una querella al
govern –en compte d’aplicar el 155 i
prou– o la idea de considerar el referèndum
com un delicte –en compte
d’inconstitucional i prou–, dieu que és
de règim dictatorial.
—A l’altra banda dels Pirineus ens ho
han dit reiteradament els jutges belgues,
alemanys, suïssos, italians o francesos.
—Per a qui no ho sàpiga, que és la warfare,
la guerra dels jutges?
—L’antic activisme judicial. Quan alguns
jutges fan servir el dret penal com una
arma de guerra política per a eliminar un
càrrec públic. És una cosa que no passa
solament a Espanya. Tenim els casos
de Lula al Brasil, Morales a Bolívia, que
són autèntics cops d’estat. Fan guerra
d’alta intensitat mitjançant els tribunals.
Ara van darrere Pedro Castillo al Perú, i
veurem quant tarden a anar contra Boric
a Xile o Petro a Colòmbia. És la guerra:
desgastar el rival sense base jurídica. N’és
un exemple sagnant això que li passa
a Pablo Iglesias, amb el cas de la seva
assistenta, Dilma Bousselham. El jutge
sap que és un delicte que tan sols es pot
perseguir a instància de l’ofesa. L’ofesa
Martín Pallín, en una imatge d’arxiu