Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

29
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
BORIS CILEVICS
contraris [a la independència]. És clar
que qualsevol decisió d’un govern en
un estat de dret s’ha de poder discutir, i
això és en mans de la justícia. Hem rebut
informació del govern segons la qual no
dóna suport a aquestes peticions i que
provarà de demostrar al tribunal que les
decisions es van justificar i argumentar
correctament. Prenem nota d’aquests
recursos, i continuem dient que els tribunals
són independents i tot el que
podem fer és expressar l’esperança que
el Suprem decideixi en compliment de
les obligacions d’Espanya i d’acord amb
la legislació internacional.
Si algú fa acusacions serioses contra el
ponent, les ha de justificar amb proves, i
em sembla que ningú no pot trobar-ne. Sé
que en mitjans espanyols he estat acusat
unes quantes vegades, però la vida política
és així. Ja hi estic acostumat. Ha estat dur,
emocional, de vegades decebedor
—Vau rebre pressions espanyoles dimarts
passat perquè no es fes públic el
vostre informe?
—No en diria pressions. Hi ha un diàleg
de treball normal en què tothom és lliure
d’expressar el seu punt de vista. Hi va
haver arguments contra el meu informe,
hi va haver una votació i una gran majoria
del comitè va decidir de desclassificar-lo.
Cada membre de l’Assemblea té el dret de
fer-hi objeccions.
—Però què us sembla l’actitud de voler
silenciar un informe que analitza el
funcionament de l’estat de dret? No és
contrari al principi de transparència?
—Sí, és clar que a ningú li agrada de ser
criticat. És una situació típica en què
els parlamentaris de la coalició governamental
tendeixen a oposar-se a les
crítiques que es fan als seus estats. En
aquest cas vaig veure alguns punts comprensibles,
perquè la crítica addicional és
vista per alguns membres de la coalició
de govern com un pretext per a minar
el procés de diàleg. És impossible de
controlar tots els representants dels
mitjans perquè siguin tan diligents com
vosaltres en la tasca de clarificar tots els
detalls. Vivim en l’era de la propaganda i
les notícies falses i entenc la preocupació
sobre com pot ser presentat aquest informe,
o que sigui presentat d’una manera
esbiaixada per part d’alguns activistes
polítics o de mitjans poc diligents. Són
preocupacions legítimes.
—Hi va haver un representant espanyol
que precisament després de la reunió
va dir a les xarxes socials que havien
guanyat perquè havíeu hagut de retirar
una declaració sobre aquest informe.
Què va passar?
—En aquest cas no vaig tenir prou suport
per fer pública una declaració sobre l’informe.
O sigui que no es va fer. És normal.
El comitè va decidir que n’hi havia prou
amb el fet de desclassificar i publicar
l’informe i que una declaració podia ser
redundant. Crec que això va ser una mena
de reconeixement de les dificultats que
tenen els nostres col·legues espanyols
quan intenten de trobar un compromís
raonable tot sabent que alguns partits
a Espanya són molt agressius contra
els independentistes catalans. Per això
van considerar que aquesta declaració
complicaria la vida al govern a l’hora
d’aconseguir més compromisos.
—Però no era la vostra posició.
—Aquest argument va persuadir una
part dels meus companys en el comitè i
per això van votar per la desclassificació
de l’informe però contra la publicació
d’una declaració addicional. Entenc
aquest argument, tot i que vaig votar per
publicar el comunicat. En una democràcia,
decideix la majoria, i accepto plenament
que potser els meus col·legues són
més intel·ligents que jo i que entenen més
bé l’especificitat de la situació espanyola.
Crec que com a ponent ho he fet tan bé
com he pogut per mantenir-me neutral
i que vaig ser realment equànime i em
vaig guiar exclusivament pels principis
i valors del Consell d’Europa durant la
meva tasca. I espero que els meus companys
espanyols tinguin èxit a l’hora de
trobar un compromís raonable basat en
els drets humans i en la democràcia.