Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

27
BORIS CILEVICS
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
JOSEP CASULLERAS NUALART
És clar que és una llàstima que Espanya mantingui
aquestes acusacions i que no hagi retirat les
euroordres contra aquests polítics, perquè la seva
situació és idèntica a la d’aquells que van ser
condemnats i després alliberats
És un dels polítics més veterans i
respectats a l’Assemblea Parlamentària
del Consell d’Europa. I
els darrers dos anys de la seva vida
professional, Boris Cilevics (Daugavpils,
Letònia, 1956), els ha dedicats
en bona part a contrastar i documentar
les persecucions de dirigents polítics
catalans a l’estat espanyol i els kurds
a Turquia. El seu informe, aprovat per
l’Assemblea l’any passat, va causar un
terrabastall a Espanya i va ser una de les
raons per les quals el govern de Pedro
Sánchez es va veure empès a aprovar
els indults. Molts polítics i mitjans espanyols
l’odien i l’han difamat, tant
a la xarxa com davant seu mateix, tal
com va passar dimarts passat a Estrasburg,
quan Cilevics constatava en
un nou informe els incompliments de
l’estat espanyol. I, tanmateix, es manté
impertorbable quan parla dels atacs que
rep, extremadament pulcre i diplomàtic;
tant, que se li endevina una ironia fina.
—No esteu satisfet amb el compliment
de les recomanacions per part de l’estat
espanyol.
—Políticament, he de dir que ara per ara
no hi ha polítics empresonats a Espanya
per la seva activitat. Això és cert. Però, per
una altra banda, veig que encara hi ha la
possibilitat de més condemnes i de més
empresonaments. Perquè la legislació no
s’ha canviat i algunes causes penals encara
són obertes, no s’han aturat. També
he de dir que hi ha hagut alguna absolució,
cosa que és positiva i que demostra
que dins el sistema judicial espanyol
encara hi ha un cert grau d’independència,
tot i que sobre aquesta qüestió hi ha
preocupacions serioses.
—La rebel·lió i la sedició encara són al
codi penal.
—Si fem un paral·lelisme amb les sentències
executives del Tribunal Europeu
dels Drets Humans, sempre hi ha unes
mesures especials i unes de generals
per als estats que violen alguns drets
en particular d’una persona. Si algú ha
estat empresonat il·legalment, ha de ser
alliberat, indemnitzat, etc. Però, men-
trestant, els estats també han de prendre
algunes mesures generals, com ara
canvis necessaris en la legislació o de
pràctiques administratives perquè no
hi hagi violacions semblants en el futur.
Doncs fent aquest paral·lelisme, us diria
que a Espanya encara veig que hi ha uns
problemes de caràcter general.
—Però també n’hi ha d’específics, que
ja apuntàveu ara fa un any, com el manteniment
de les euroordres contra els
exiliats.
—Sí, però hem vist que la reacció dels
estats europeus ha estat virtualment
unànime sobre aquesta qüestió. És a dir,
que tots els estats que han considerat
aquestes peticions d’extradició, les han
rebutjades. Vol dir que clarament hi
ha un problema en les acusacions. És
clar que és una llàstima que Espanya
mantingui aquestes acusacions i que
no hagi retirat les euroordres contra