Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

More documents

Recommendations

Info

24 vilaweb.cat Divendres, 1 de juliol de 2022 PÉREZ ROYO —Feijóo ara ha de decidir què fa. Perquè amb el conflicte català no resolt no es podrà permetre de mantenir un perfil moderat. —És que hi ha moltes coses a resoldre, com ara les sentències del Tribunal de Justícia de la UE. La sentència sobre les pre-judicials de Llarena és clau. Si realment el tribunal avala allò que va fer la justícia belga amb l’argument que el Suprem no era el tribunal competent, vol dir que no era competent per a jutjar els autors del procés. I això ha de comportar la nul·litat de la sentència. —Això portaria a la nul·litat de la sentència? —És clar! Si la sentència del TJUE diu que el Suprem no és competent per a demanar l’euroordre, doncs tampoc no ho era per a enjudiciar els consellers, que els hauria d’haver jutjats en primera instància el TSJC. Si el TJUE diu això, la sentència del procés és nul·la. I això obre... Buf! Això permetria a Puigdemont de pujar a un autobús i fer l’entrada triomfal a Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume. Imagineu-vos, a més, amb quina acollida. —Podria passar... —I tant que podria passar. —I seria abans de les pròximes espanyoles. —I encara mancaria la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que crec que es farà seu el vot particular al TC dels magistrats Xiol i Balaguer. Aquesta serà la sentència del TEDH, em penso. Per això us dic que encara poden passar moltes coses. Políticament, el panorama no és gens clar. Perquè també hi ha moltes més derivades, a escala internacional. Ara tot trontolla. —Què voleu dir? —La meva tesi de fons és que hem viscut en un horitzó que es va definir després de la Primera Guerra Mundial. Es van definir els marges en què hi hauria l’enfrontament polític, molt fortament ideologitzat, amb una tensió molt gran de la democràcia parlamentària, que té al davant el feixisme, el nacionalsocialisme i, per una altra banda, la Revolució rRussa. Després ve la Segona Guerra Mundial, en què s’acaba afermant la democràcia parlamentària, amb el desenvolupament posterior de l’estat del benestar. Ara tot això trontolla, som en un món sense ideologia, ja no hi ha partits socialdemòcrates o demòcrates cristians, ni liberals. Qualsevol esment ideològic en la nomenclatura dels partits es rebutja. —I hi ha un ascens de formes populistes d’extrema dreta. —Exacte, veiem això, i nous partits dels quals no se sap quina és la ideologia. Aquesta és la situació que tenim. —Quan passa tot això que dieu, i amb l’evolució imprevisible del conflicte català, hi pot haver finalment un pacte entre el PP i el PSOE després de les eleccions espanyoles per a salvar l’estat? —No ho crec. A Espanya és difícil que passi. És un país que ha estat en guerra civil de manera gairebé ininterrompuda. —Però ja hem vist que quan s’ha de salvar l’estat es posen d’acord, que poden cooperar. —Això, en el fons, va passar en les dues restauracions, que van funcionar mentre hi havia un bipartidisme dinàstic. La qüestió és que el PSOE ha aguantat fins ara com a partit dinàstic d’aquesta segona restauració, i ja veurem com van les coses. Perquè la direcció és així, però la base socialista, no. La direcció sí que hi ha jugat. El discurs de Rubalcaba quan va abdicar Juan Carlos en favor de Felipe VI era una reproducció exacta del que va fer Gómez Llorente en el procés constituent del 1978. El baptisme i la confirmació, Políticament, el panorama no és gens clar. Perquè també hi ha moltes més derivades, a escala internacional. Ara tot trontolla
25 vilaweb.cat Divendres, 1 de juliol de 2022 PÉREZ ROYO per dir-ho d’alguna manera. Però no és gens clar que per baix sigui així. I la monarquia d’ara no és la d’aleshores, sinó que té una gran fragilitat, i sortiran encara més coses. —I què li ha passat, al PSOE, a Andalusia? —Simplement el cansament d’un partit després de trenta-vuit anys de govern. I que el partit s’ha anat descapitalitzant. El PP ha sabut jugar les seves cartes. Finalment, s’ha acabat l’anomalia andalusa, que venia del referèndum del 28-F [del 1980, sobre l’autonomia]. Els que no vivíeu a Andalusia aleshores no us podeu imaginar què va ser allò, un fenomen que no s’ha repetit en la història d’Espanya. Que una part del territori faci un torcebraç al govern espanyol i el guanyi, i això es transformi en una norma jurídica, que va ser un estatut, no s’ha fet mai més. Va ser una revolució tremenda, i va permetre al PSOE de tenir la força que va tenir, i va impedir que el PP pogués governar Espanya com li hauria agradat. —Però s’ha acabat. —Sí, però el PP no és al govern espanyol, i tenen el maldecap del nacionalisme basc i català. I són més fràgils. —No la conec prou bé. Però potser sí. La qüestió és que aquesta gent ha anat jugant amb impunitat; a Espanya no els passava res. I segur que han deixat les proves a la vista, perquè estaven segurs que la justícia espanyola no faria res. Ni la fiscalia. Però ara arriba una jutgessa d’Andorra, ho veu i diu: “Ostres!” Ja veurem què passa. —Fa un any dels indults i ara el Suprem espanyol ja els revisa. Us imaginàveu que passaria? —Ara veiem coses que no ens hauríem imaginat mai que veuríem. Però havent vist com va anar el judici del procés, no em sorprèn res. Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret. —La cúpula judicial fa entrar aquesta raó d’estat. —Sí, és clar. Quan vam entrar a la Unió Europea em pensava que aquests afers no es veurien, però em vaig equivocar. I sí, es van veient, amb la monarquia i Catalunya. És aquí on la raó d’estat s’imposa, i l’estat profund, que existeix i que té al seu costat el poder judicial. Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret —El PP és més fràgil? —Sí, no és el PP d’abans, que ho tenia tot, totes les administracions públiques sota control. La prova és que van sortir Ciutadans i Vox i va tenir setanta-sis escons. —Però ara pot anar cap amunt. —Sí, poden recuperar-se, però ja veurem fins on arriben. Poden passar coses, encara. Ja veurem què passa amb l’enjudiciament a Rajoy a Andorra. Si prospera, pot portar a penes de presó i a una responsabilitat civil que podria ser de centenars de milions d’euros. —Pot tenir recorregut, la querella andorrana? —Qui més hi ha, a l’estat profund? —Podeu comptar-hi el cos d’advocats de l’estat, els lletrats del Consell d’Estat, inspecció d’Hisenda, tot connectat amb les grans fortunes, la banca... Hi són, i són capaços de mobilitzar el poder judicial. —El fet de ser a la UE si més no obre l’oportunitat de corregir aquesta anomalia en el TJUE. —Sí, alguna cosa s’ha aconseguit per aquesta via. I per això Puigdemont i Comín són al Parlament Europeu. Però fixeu-vos que Marchena va fer trampa amb Junqueras, i això no s’havia vist mai a la UE.
Page 1 and 2: 25 DE JUNY- 1 DE JULIOL DE 2022 No
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 1 de julio
Page 5 and 6: 5 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 1
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 1 de juli
Page 23: 23 vilaweb.cat Divendres, 1 de juli
Page 27 and 28: 27 BORIS CILEVICS vilaweb.cat Diven
Page 31 and 32: 31 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres
Page 53 and 54: 53 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 71: LA FOTO DE LA SETMANA Aitana Mas es

Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?