Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

20
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
CRISTINA PUIG
ta-nou, toca més els nassos. Avui llegia
un fil de la Llúcia Ramis, bestial, sobre
què implicar ser periodista des dels vinti-cinc:
treballar els festius, sous precaris,
autònoma. És un ofici a què dediques
moltes hores, crema molt. Al final acabes
amb la cremada de la professió.
—No és gens clar qui vota, o no vota,
Cristina Puig.
—No ho he dit mai. Ningú no n’ha de
fer res, de què penso políticament. Tot i
que s’ha intentat de crear estat d’opinió
de què sóc i què penso i què voto. Pels no
independentistes, sóc independentista
de pedra picada; pels independentistes,
sóc una nyorda. Poseu-vos d’acord! Pels
uns, d’ERC, pels altres, de Junts. Ja us
ho fareu.
—Us veig emprenyada.
—Estic emprenyada i disgustada i decebuda.
Un dia farem el llibre del FAQS. El
dia que puguem explicar totes les coses
que hi han passat.
m’agrada i crec que en sé fer. Reinventar-me
a la meva edat és molt difícil. El
periodisme polític m’apassiona, però
m’ha cremat molt. El pim-pam-pum
m’esgota.
—Jo he fet entrevistes amb tres cap de
premsa al costat. Abans no passava.
—Terrible. I abans tenies un accés més
directe. Els polítics s’han fet una cuirassa
de desconfiança molt bèstia. I això els fa
més impersonals. Per venir i que no em
diguis res i enredis, millor que no vinguis,
tu. I a vegades ell vindria i els cap
de premsa t’ho frena.
—Voleu afegir res?
—Que espero que trobin a faltar el FAQS.
Amb el temps, quan ens enyorin, veuran
que no érem tan dolents, ni malvats, i que
vam fer molta més feina que no la que la
gent recorda. Quan passi el temps, i mirin
enrere, potser diran: “Ens vam equivocar
dient que se n’anessin. Ara ens hauria
anat bé.” I ja està.
Els polítics s’han fet una
cuirassa de desconfiança
molt bèstia. I això els fa més
impersonals. Per venir i que no
em diguis res i enredis, millor
que no vinguis, tu
—Expliqueu-me’n una.
— Si no s’hi veu gent entrevistada, és
perquè no vol. No perquè el programa no
vulgui. I et parlo de gent molt estimada
per aquest país.
—Puigdemont?
—Per exemple. Fa molt de temps que el
volem entrevistar i no vol. Vam fer un
sol dia una connexió amb dúplex. O els
socialistes. L’última persona que he entrevistat
amb càrrec del PSC és Salvador
Illa, abans de la pandèmia, quan no era
ministre, sinó secretari d’organització
del PSC. I en tota la pandèmia no va venir
mai. Ha estat molt difícil de fer equilibris
polítics. N’hem hagut de fer amb periodistes.
Tot i que els periodistes no porteu
cartells penjats, es vol provar d’equilibrar
la balança. O fer-ho amb gent pròxima.
—De periodisme polític, en continuareu
fent?
—Vull continuar fent periodisme, perquè