Com podem estalviar benzina?

48
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
MARC CLOTET
i d’haver viscut aquest primer Eufòria,
que serà recordat durant molt de temps.
—Què diríeu que és el millor que ha
aportat Eufòria, a banda del que heu
comentat?
—Que ajunti tota la família respon al
fet que té diferents ingredients que fan
que sigui atractiu per a nens. El share de
l’última gala era d’un 75% de quota de
pantalla entre 0 i 12 anys, això és brutal.
I les cançons han estat molt ben triades
i són de totes les èpoques. La gent jove
en sap algunes i n’ha descobert unes
altres, cançons que potser van marcar la
generació dels seus pares i als pares els
ha fet il·lusió que els fills les sentissin. I
venim de la pandèmia, la gent tenia ganes
d’eufòria i festa. La inclusió també és un
element important.
I venim de la pandèmia, la gent tenia ganes
d’eufòria i festa. La inclusió també és un element
important
—La visibilització de les persones LGBTI.
—Sí, seria ideal que es deixés de parlar
d’inclusió perquè ja fos el que representa
la societat, però el càsting no s’hauria
pogut fer més bé, perquè són molt bons
professionals i bones persones. L’equip
que han fet i els coaches han ajudat a
construir aquesta imatge de gent sana.
Els han permès de tornar a fer les segones
veus i que tot el grup s’hagi mantingut
cohesionat. I no s’ha anat a buscar cap
cosa personal per aconseguir audiència.
Si s’han explicat coses personals és perquè
eren importants per als concursants.
Tret d’això, el programa ha estat molt
blanc.
—També s’ha destacat molt que un programa
en català tingui tanta audiència
entre la gent jove.
—Sí, és la nostra llengua i hi ha molta
gent que segueix TV3. Al final, la qüestió
és la qualitat del contingut, que és molt
alta, i està molt bé que sigui en català.
En detriment d’altres cadenes, que són
majoria, tenir un programa que arribi a
tanta gent és d’agrair.
—Encara sobre el català, es va fer viral
un vídeo en què l’actriu Natalia Sánchez,
la vostra parella, parlava amb un
perfecte català en una entrevista. Ella
és madrilenya, com ha estat el procés
d’aprenentatge?
—Jo en tinc molt poca culpa. Fa vuit anys
que estem junts i des del tercer o quart
any ja el parlava bé. Té molta facilitat per
als idiomes i una oïda molt musical. Va
ser ella qui em va dir que li parlés en català,
que així aprendria la llengua i quan
vingués aquí ho podria entendre tot,
sense haver de canviar al castellà. Té una
memòria prodigiosa. Li dic “forquilla” o
“cullera” i se’n recorda des del minut u.
Li faig petites correccions, però no li he
fet cap classe. Demostra que és un idioma
molt pròxim, i que si hi poses una mica
de ganes, és possible aprendre’l. Tots els
idiomes són molt bonics i, per petits que
siguin, si formen part d’un territori, val
la pena aprendre’ls, si no, et perds una
realitat. Igual com m’encanta que els
meus fills parlin un castellà perfecte,
s’agraeix que la gent aprengui el català.
—Moltes vegades no passa.
—Però cada vegada més sento que entre
gent de Madrid hi ha una estima cap a
les llengües de l’estat. Com més ens les
estiméssim, més rics seríem com a país: