Com podem estalviar benzina?

32
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
AGUSTÍ CARLES
—Una visita important en la vostra causa.
—Sí, es va reunir amb el cap de govern,
Antoni Martí. Hi havia també Cristóbal
Montoro i el ministre Jordi Cinca.
Era important que la visita fos al gener,
perquè a Andorra hi havia eleccions el
primer de març. Pensem que Rajoy els
va dir que si guanyaven les eleccions amb
majoria absoluta ho executarien. Els calia
la majoria absoluta, necessitaven Martí.
—Per què?
—L’Antoni Martí havia estat rebut a la
Moncloa mesos abans, el juliol del 2014.
Sabem que l’agost d’aquell any, Rajoy
el va tornar a rebre, aquesta vegada a
Sanxenxo, a Galícia, a casa seva. El setembre
el va tornar a rebre oficialment
a la Moncloa. Fou aleshores que Martí
va anunciar que havia convidat Rajoy
a anar a Andorra. Tot plegat quan feia
molt poc de la confessió de Pujol. L’excusa
de la visita de Rajoy a Andorra era
que havien de signar un conveni sobre la
doble imposició entre els dos estats. En
la conferència de premsa posterior, les
preguntes dels periodistes eren si havien
parlat de Pujol, i Rajoy responia: “No
hem parlat de persones.” Cert, havien
parlat de bancs.
—Per què dieu que Rajoy li va dir a Martí
que si aconseguien la majoria absoluta
“ho executarien”? Què executarien?
—Entenem que l’estat espanyol ja havia
obtingut la informació sobre Pujol.
Els havia anat bé. I necessitaven anar
més enllà, volien els comptes de Mas i
Junqueras. Com que amb la pressió que
van fer no la van obtenir, van passar al pla
B, que era tancar el banc i aconseguir la
informació que volien. Es pensaven que
si tancaven Banco Madrid la tindrien,
però no van comptar que totes les dades
bancàries eren a Andorra, i no a Madrid,
perquè la matriu és andorrana.
—Necessitaven entrar a Andorra.
—Com hi entrem?, rumiaven. I van pensar
que a través dels americans. S’hi van
reunir, els van advertir que en aquell banc
andorrà hi havia diners d’origen sospitós,
etc. Van voler forçar-ne la intervenció,
amb la idea d’accedir al banc de dades
tot seguit. Si les autoritats americanes,
el FinCEN, feien una nota sobre BPA, calia
que les autoritats andorranes anessin per
feina. Un govern normal hauria donat un
temps al banc perquè fes al·legacions,
perquè comencés tota una tramitació. Un
banc no es tanca de cop i volta.
—Penseu que hi va haver complicitat
d’Antoni Martí i el seu govern amb el
govern espanyol?
—O hi va haver complicitat o els van
intimidar. Tenim el dubte. Antoni Martí
aleshores volia fer un bon tractat amb
la UE, i Rajoy els devia prometre ajuda.
—Era una manera de coaccionar-los.
—Els espanyols li devien dir que si els
ajudaven els aconseguirien un bon tracte
amb la UE. Per això l’ensabonava i el feia
anar a la Moncloa. Eren les declaracions
que es feien aleshores. I Martí anava
venent que Espanya els ajudaria. Però, a
canvi, Andorra els havia de fer un favor;
els deien que els americans estaven al cas
de la situació de la BPA i que si emetien
una nota havien de prendre decisions.
Pensem que va anar així, havent-ne
parlat també amb altres banquers.
—Per això Rajoy volia que Martí guanyés
amb majoria?
—Sí. Si obtenien majoria absoluta allò ja
es podia fer immediatament. El primer de
març, Demòcrates va obtenir la majoria
absoluta per un marge de només cent
vots. Fixeu-vos-hi: el 8 de gener, la reunió
amb Rajoy a Andorra; el primer de
març, majoria absoluta i govern; el 10 de
març, la nota dels americans, i tot seguit
l’execució.
La imatge d’Andorra ha
estat molt malmesa per una
operació política de persecució
de l’independentisme i què
cercaven desesperadament uns
comptes que no han trobat
—Antoni Martí és citat com a testimoni
a la vostra causa. Pot passar a ser
investigat?
—S’escau que els Cierco van presentar
simultàniament una altra querella
contra Martí i el govern, acusant-los
d’estar conxorxats. És una querella
paral·lela, que va ser admesa fa tres
setmanes. I ens podem trobar que quan
vinguin aquí de testimonis diguin que
no poden declarar perquè són investigats
en l’altra causa.
—L’operació Catalunya no s’ha investigat
encara a la justícia espanyola. I a
Andorra ara s’ha obert aquesta escletxa.
—Sempre diem que la justícia l’hem
d’anar a cercar més enllà dels Pirineus, i
aquesta vegada sembla que la trobem als
Pirineus. I ara volem continuar en aquesta
línia d’aportar informació i de treballar
sense forçar res, que siguin els òrgans
jurisdiccionals que valorin, i arribarem
fins on calgui.
—Voleu afegir-hi res més?
—Sí, que Drets col·labora amb l’Institut
de Drets Humans d’Andorra, que
va comparèixer en aquesta causa com
a acusació popular per defensar la sobirania
andorrana, perquè és això que
s’ha posat en joc. Això i la imatge d’un
país, i la seva plaça bancària, que n’ha
sortit molt tocada. La imatge d’Andorra
ha estat molt malmesa per una operació
política de persecució de l’independentisme
i què cercaven desesperadament
uns comptes que no han trobat mai.
I que ho facin anant a un tercer país,
violant-ne la sobirania... Algú haurà de
pagar per tot això.