Com podem estalviar benzina?

26
MERITXELL BLAY
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
OT BOU COSTA
És temps de canvis profunds i
d’inestabilitat als centres educatius
de Catalunya, que fa anys que
arrosseguen dificultats greus de
precarietat. A més de la sentència
del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya que evapora definitivament
la immersió lingüística, el curs ha
estat marcat per unes quantes jornades
de vaga i manifestacions, i per les
desavinences sistemàtiques entre
molts mestres i el conseller, Josep
Gonzàlez-Cambray. Els canvis en els
currículums que impulsa el Departament
d’Educació segueixen les petjades
de la LOMLOE, coneguda com a llei
Celáa, i proposen un canvi de model
pedagògic en què les competències i
els alumnes prenen el protagonisme
al coneixement i als professors. De
tot plegat en parlem amb Meritxell
Blay, que fa dues dècades que ensenya
i que ara presideix l’Associació de
Professors de Llengües Clàssiques de
Catalunya (APLEC).
—Quin canvi de model pedagògic implica
la LOMLOE?
—Diuen que pretén d’adaptar-se als
temps actuals. Primer problema. L’escola
s’ha d’adaptar a la moda? O ha de ser un
baluard que es mantingui més o menys
al marge de modes i de lleis polítiques?
El govern espanyol, que ha impulsat la
llei, intenta que l’ensenyament es torni
competencial. És a dir: l’alumne no ha de
saber, sinó saber fer. S’ha convertit en un
mantra. “L’alumne ha de saber fer.” És
com un enigma de l’esfinx. Si t’ho repeteixes
moltes vegades potser t’ho creus,
però és un mantra buit.
—Per què?
—L’alumne tan sols pot saber fer
si sap. Si no sap, no pot saber fer. Si
ensenyes a saber fer, però els nens
no saben, no aprendran bé. I això ho
acompanyen de noves metodologies.
Cada generació i cada govern pensa
que l’escola s’ha d’adaptar a les noves
metodologies. Què vol dir? Renovació
total dels llibres de text, introducció
de les noves tecnologies. Però tot això
ja fa molts anys que ho fem. Fa vint
anys que sóc professora i vaig guanyar
les oposicions amb una programació
amb mètode Moodle. Ja no feia servir
ni llibre de text. Arriben tard.
—Els canvis que proposa el departament
no s’allunyen d’aquest model.
—A les comunitats autònomes amb llengua
pròpia, la LOMLOE tan sols marca
un 50% del currículum. L’altre 50% el
marca la Generalitat. Per què no s’ha
aprofitat per a donar una singularitat
catalana a la normativa? Més història
de Catalunya o més hores de llengua
catalana, per exemple. Sembla que el
Departament d’Educació hagi volgut
complir la LOMLOE, per una banda, i
l’altra meitat d’hores deixar-les en mans
de les direccions perquè organitzin els
projectes. En unes altres comunitats
s’han pres decisions diferents.
—També volen fer treballar per situacions
i per projectes. Què vol dir?
—Que a secundària es treballi com a primària.
Amb la teoria del constructivisme:
l’alumne construeix el seu aprenentatge
a partir d’una situació. Això, quan el nen
és petit i ple de curiositat, pot funcionar.
Arriba un ocell al pati i pensen d’on ha
vingut, busquen informació... Però a
secundària, en què els professors som
especialistes, un projecte vol dir treballar
amb professors de diferents àmbits. El
de matemàtiques, el de química, el de
llengua, tots hem d’ajuntar-nos i muntar
projectes que abastin totes les matèries.
És una utopia.
L’alumne tan sols pot saber
fer si sap. Si no sap, no pot
saber fer. Si ensenyes a saber
fer, però els nens no saben,
no aprendran bé