Com podem estalviar benzina?

24
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ANTÒNIA VICENS
blava que els ulls d’en Lluc connectaven
amb els meus. No entenc aquest misteri
de la sang. Jo mir en Lluc i veig connexions
amb la meva infantesa i amb la
meva vida.
—Com serà el món on viurà en Lluc?
—El món que deixem a les criatures és
un món d’anar superficialitzant. Esper
que en Lluc i la majoria de criatures
tenguin la necessitat una altra vegada
d’una vida mental, d’una vida espiritual
i de fer un món millor. Esper que hi hagi
una generació que faci un món millor
del que nosaltres hem desfet. Amb tanta
gent pobra que no té ni on viure. Crec que
toca una generació que ens redimeixi
d’alguna manera.
—Teniu una malaltia a la vista. Us ha
canviat la manera de veure el món?
—Tenc un glaucoma a cada ull, i en
tenc un que em penja d’un fil. En els
moments més complicats pensava, “em
podrà passar el que sigui, però un ull no
em deprimirà”. Em vaig fer forta, preparada
pel que fos i és quan vaig escriure
Fred al ulls, perquè, amb els ulls clucs,
em va venir el poemari, em va surar
enmig de la fosca. Quan acluques els
ulls, desapareixen les parets, les portes,
i era allà, enmig de l’univers, com si fos
una estrella.
—Us ha canviat la manera d’escriure?
—Pens que no. M’ha fet la punyeta perquè
tenc molt de temps per llegir i llegesc
menys perquè els ulls se’m cansen. Trob
una mica injust això que m’han fet els
ulls, però en comptes de plànyer-me’n,
els menysprei totalment. Hi pos gotes i
no hi pens gaire.
—No hem parlat de política, encara.
—Mir molt poques notícies. He llevat
els dos televisors que tenia. No mir cap
notícia perquè som massa desgraciada
quan les mir. Sí que mir qualque diari
i veig que hi ha gent que acota el cap, i
em deman si l’acoten ara o ja van nàixer
amb el cap acotat. Veig que hi ha massa
Si no lluites, és que no
estimes
gent cofoia, i els que, de veres, són en la
lluita, o no tenen nom, o són invisibles,
o estan tancats.
—No sé si demanar-vos pel futur.
—[Riu.] Voldria que hi hagués una generació
més neta, amb més llum, amb més
cor, amb més compassió. Ja està bé! Som
a l’any 2022 i encara hem de parlar de la
llengua. Per l’amor de Déu!
—La llengua, el territori, les mateixes
lluites de sempre.
—Tenc la impressió que hi ha molta
gent, alguns dels que governen, que fan
el paper que han de fer perquè governen,
però després, res. Si sentissin amor per
la llengua, per exemple, lluitarien per la
llengua. Perquè la gent lluita per allò que
estima, sigui un ocell o un gerani. Per
tant, falta estimació. Si no lluites, és que
no estimes. És molt bàsic, això que dic,
però no hi veig res més.
—Com serà el discurs d’acceptació del
Premi d’Honor?
—Tenc una pagineta de donar gràcies i
de dir alguna cosa més. Trob que no t’ho
he de dir.
—Us ho havia de demanar.
—Tan sols et puc dir que serà molt breu
perquè la gent ja haurà vist un espectacle
i parlarà més gent. Seré breu, però alguna
coseta hauré de dir.
—Haureu de tornar a sortir de casa.
—Em fa vessa sortir de ca meva, però
quan surt i em pos dins un taxi, ja m’és
igual si em duen a la plaça Major o a
l’aeroport. Els hotels m’encanten. No he
de fer res, m’ho fan tot ells. Podria viure
dins una habitació d’hotel. El meu espai
pot ser molt petit. Em va molt bé.