Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

22 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ANTÒNIA VICENS ser un maneig molt savi del franquisme. Destruïen el paisatge i la identitat. —I no ho vam saber veure venir. —No hi donaven importància. Record que un matí, en un hotel, quan la gent es va despertar, va veure una gran bastida i un munt de picapedrers. Semblava ciència-ficció. Un hotel estrenat feia pocs mesos era ple de goteres. Això demostra la via que feien amb el ciment. No els importava res. —Vós ho denuncieu mentre treballeu en un hotel. Vau tenir problemes? —Els directors van llegir per curiositat la novel·la. Es van enfadar moltíssim. Em van dir que si continuava escrivint sobre el turisme no trobaria feina en tot Mallorca. Però vaig continuar, perquè vaig pensar que no eren gaire lectors, ells. M’interessava la destrucció del paisatge, però sobretot els personatges. Com viu una persona enmig de tots els traumes? No hi havia sindicats i els amos feien allò que volien amb la gent. Em sentia una escriptora obrera en aquells anys i ho feia amb tota la meva passió, amb tot el meu abrandament. Denunciar i fer literatura, perquè m’interessaven les paraules. Denunciar, però posar-hi tot l’art possible. —Els vostres pares van entendre que volguéssiu ser escriptora i que, a més, fóssiu tan compromesa? —Mon pare no ho entenia de cap manera, però tampoc no s’hi posava. Que fos sindicalista, no se’n temien. Ells vivien a Santanyí i no en sabien res, de tot aquell altre món. I que fos escriptora, mon pare em va enviar la primera màquina d’escriure de contraban. Era contrabandista. Passaven tabac i niló, que era un pecat en aquells temps, perquè era transparent, i una mitja de niló deixava veure les cames de les dones. Mon pare era contrabandista del pecat. —Se’n parlava, a casa, d’això del contraban? —Era una cosa normal. Després de la guerra, per no passar gana, la majoria En aquell temps, els pares no eren amorosos amb els fills perquè obeïen l’Església Catòlica d’homes que vivien a la costa se’n van haver d’anar en barques. Hi havia molta misèria. Molta gent ja no se’n recorda. Era una misèria moral i cultural. No hi havia res. No hi havia llibres, i la gent només anava a Palma quan tenia una malaltia per veure un metge especial. Era com viure dins un clot, dins un pou. No es veia res. —M’impressiona un poema vostre en què explicau el dia en què tota la família anau a comprar una llibreria. La primera llibreria que vàreu tenir. —Volia llibres i necessitava un lloc on posar-los. En Bernat Vidal Tomàs me’n deixava. Els meus pares ja començaven a estar una miqueta més... no diré contents, però ja em toleraven. La seva filla els havia sortit rara i volia una llibreria. Un horabaixa vam anar a Manacor, la ciutat dels mobles, a comprar-la. La petita llibreria va ser un esdeveniment molt gros a la meva vida. Van començar a arribar llibres. Van venir na Carson McCullers, va venir na Virginia Wolf, na Víctor Català... Tota aquesta gent venia a ca meva, i allò era extraordinari. —Dieu que no pertanyeu a grups o a cercles literaris, però vau ser ben rebuda pels grans noms de les lletres del moment. —En Bernat Vidal i Tomàs, santanyiner com jo, em va salvar les paraules i em va acollir molt bé. Feia la meva vida laboral a Cala d’Or i els veia poc, però sí que tractava en Josep Maria Llompart, en Jaume Vidal Alcover. Quan vaig posar la botiga d’artesania a Palma, vaig comprar una cadira amb uns braços revinguts, com d’església i sempre passava gent interessant. En Tomeu Fiol, n’Estellés, que a vegades venia a Mallorca amb la dona i el fill, un canonge de la seu. Venien i feien tertúlia. Era entranyable. Però jo no anava a bars o a llibreries a fer tertúlies. —A l’entrevista biogràfica que us va fer en Sebastià Portell, dieu que no heu estat mai preparada per a viure en parella.
23 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ANTÒNIA VICENS Tanmateix, us vàreu casar. —Em vaig casar. Per això puc dir amb tota certesa que no estava preparada. No va ser una bona experiència, viure en parella. No, de cap manera. No em trobava còmoda amb una altra persona dins la casa en tot moment. No m’ho vaig passar bé, jo, i, segurament, la meva parella tampoc. La cosa bona de tot això és que tenc un fill, que és el que més m’estim, i ara un nét. —No heu tingut germans. Com era la vostra relació amb els pares? Eren persones amoroses? —En aquells anys, els pares no eren amorosos amb els seus fills, perquè obeïen l’Església Catòlica i l’Església Catòlica deia que havien de ser molt durs amb els fills, que els havien de fer anar rectes, i si tenien sentiments amorosos, gairebé se’ls guardaven. Les filles, sobretot, havien de tenir respecte i obediència als pares. No havien de tenir confiança. Això de l’obediència era sagrat. —Com és la vostra relació amb n’Héctor, el vostre fill? —Tenim una relació d’amistat i de respecte i confiança. Molt de marassa. Tenc molt de respecte per les coses que creixen, i quan n’Héctor creixia, li tenia respecte i quasi adoració. Em semblen sagrades, les coses que creixen. I ara, estic encantadíssima amb tots els projectes que fa. Sempre li don ànims i continua, aquesta amistat de la infantesa. —Ara sou la padrina d’en Lluc. Com ho viviu? —Tot d’una, quan veia aquella criatura, m’escarrufaven els seus ulls. Em sem- Esper que en Lluc i la majoria de criatures tenguin la necessitat una altra vegada d’una vida mental, d’una vida espiritual i de fer un món millor ALBERT SALAMÉ
Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 21: 21 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 73 and 74:
73 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
show all

Com podem estalviar benzina?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?