Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

20 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ANTÒNIA VICENS el meu cap, la meva ment, no pugui estar atenta a si cau res. —Una imatge: Antònia Vicens en un avió volant cap a Barcelona per començar una vida nova. Havíeu guanyat el Sant Jordi i la capital us esperava amb els braços oberts. Però en vau fugir. —Ja m’havien cercat feina, un lloc on estar i una senyora que em rentaria la roba i em faria el menjar. A l’avió em vaig trobar amb en Jaume Vidal Alcover que anava a viure amb na Maria Aurèlia Campmany, i en Jaume em diu: “Vine a sopar a ca na Maria Aurèlia.” Jo hi vaig anar, a aquell àtic del carrer Mallorca. Ella em va acollir molt bé i em va dir que una dona escriptora a Barcelona hauria de col·laborar a programes de ràdio, hauria de fer entrevistes, articles a la premsa... Tot el que ella feia i que era necessari per a viure a Barcelona. Em vaig atabalar. “Quan seré jo?”, pensava, “si he de fer tantes coses, quan podré escriure?”. A més, vaig guaitar per la finestra de la pensió i vaig veure el cel molt gris, perquè l’any 1967 a Barcelona encara hi havia fàbriques, i el vaig comparar amb el cel de Cala d’Or. Aquella aigua verda, el cel també verd amb aquella lluminositat. Per un tros de cel més blau i per escriure el que volgués, me’n vaig anar a l’aeroport i vaig comprar un passatge. Escriure no és una obligació, és una passió i una llibertat, i tot allò em semblava un esclavatge. —Heu pensat com hauria canviat la vostra vida si no haguéssiu tengut aquell rampell? —Dins el món literari hauria estat més coneguda, per ventura, alguna obra s’hauria llegit més, però no ho canviaria per res. Crec que aquell rampell em va salvar. Escriure ha estat la llibertat que he tengut, i aquestes coses es fan en solitari. Crec que va ser un maneig molt hàbil del franquisme. Destruïen el paisatge i la identitat ALBERT SALAMÉ
21 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ANTÒNIA VICENS —A pesar d’això que dieu, sí que sou molt reconeguda i molt respectada dins el món literari. Us fa recança no vendre més llibres? —No! En absolut! No sé per què és important de vendre cent llibres o vendre’n set mil. Si tens cent lectors, ja és una meravella. Amb tants llibres com es publiquen! Ara, a tot li’n diuen literatura. He dit cent, però podria dir cinquanta o vint. Crec que tenc un parell de lectors fidels. Mai he pretès de tenir moltes vendes ni agradar al lector. Em sap greu per aquests pocs lectors que tenc, però mai pens en ells. Pens en allò que escric, en allò que vull dir. La resta, m’és indiferent. —… —Vull burxar el lector, no complaure’l. M’agradaria tenir aquesta capacitat de burxar i de sacsejar-lo. No escric perquè el lector passi una estona còmoda ni perquè somrigui. Per ventura es pot complaure, però quan sóc davant el paper, em ve una realitat molt dura, i aleshores ja no tenc compassió ni de jo, ni del món. Escric amb una destral. —Els lectors les notam, aquestes ferides fetes amb el tall de la destral. —M’agrada que m’ho diguis perquè el que jo voldria és deixar de ser complaent. El món és d’una gran bellesa, però és un desastre d’injustícies. És incomprensible que les persones hàgem creat tant de dolor. M’agrada agafar els personatges, els pobres personatges, de vegades, i em deman què ha passat perquè hagi arribat a una decrepitud tan gran. Quins somnis se li han romput? Per les placetes veus homes que seuen amb una botella de cervesa a la mà i notes clarament que esperen un camell que els durà un porro o alguna altra cosa. Els veus que remenen contenidors i jo em deman per tots aquests somnis romputs. Possiblement, són més intel·ligents i tenen més sensibilitat que nosaltres. L’altre dia, davant ca meva passava un home, pareixia feliç, duia uns globus penjats a la bicicleta i No escric perquè el lector passi una estona còmoda ni perquè somrigui cornetes i saludava somrient. I jo deia, aquest home té un esperit infantil, és feliç. Ahir un veí em va dir que l’home de la bicicleta i els globus s’havia penjat en un pi del bosc de Bellver. Què és aquest horror que es passeja dins la gent, de vegades? Això és el que vull entendre, i em fic dins aquests pous quan escric. —Quan començau, amb 39° a l’ombra, entrau al pou dels obrers de la construcció i dels treballadors de l’hostaleria en aquella Mallorca que es despertava al turisme. —M’interessava molt el món obrer, l’esclavatge en què vivia aquella gent, i ho volia veure de prop. A Cala d’Or ho veia de prop. Les coses que cont són personatges de bon de veres. Escrivia i feia literatura sobre uns personatges i unes situacions que no m’agradaven. Deia que aquest món no hauria d’existir i hi volia furgar. Viure en una ciutat i estar en una oficina un poc sofisticada, no tocar la realitat de la gent, no era el que volia. Volia veure la realitat i tocar-la. —No era gens gran, l’oficina on vau escriure la novel·la que, a més, us va fer guanyar el Sant Jordi. —La vaig escriure dins un vàter. Quan ets davant una pàgina, l’espai desapareix, i la pàgina es pot tornar tan gran com el món. Una cadireta, una tauleta petita, però aquella pàgina en blanc, o la pantalla de l’ordinador, es pot tornar immensa. —Les vostres primeres novel·les destapaven els canvis socials i culturals que s’esdevenien a Mallorca. Uns canvis que, moltes vegades, van tenir uns efectes que encara s’arrosseguen. —Va passar a Mallorca i també a Catalunya, aquesta destrossa de la costa. Però a Mallorca va ser tristíssim perquè anava amb l’explotació del paisatge i de la llengua. Caramulls d’obrers d’Andalusia que, pobra gent, no sabien ni llegir ni escriure el seu nom. Encantadors, si vols, però això feia que la gent de Mallorca els hagués de parlar en castellà. Crec que va
Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 19: 19 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 71 and 72:
71 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 73 and 74:
73 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
show all

Com podem estalviar benzina?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?