Com podem estalviar benzina?

More documents

Recommendations

Info

14 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ALEXANDRA USÓ que et contesten buenos días. Demana al teu ajuntament que els rètols, els anuncis, tot el que faça, siga en valencià, també. Sigues exigent com a família, i quan arribe un professor a classe i pregunte si volen les classes en valencià o en castellà, i tu ja havies triat, vés a la direcció del centre, i si no quedes satisfet, vés a la inspecció. L’administració té pocs mitjans per l’infrafinançament, però amb els que té, ha de prioritzar la llengua, que és una prioritat tan gran com la sostenibilitat. I saben fer-ho. Saben fer front a les prioritats. Una cosa molt positiva del conseller Marzà és que en la pandèmia va respondre de manera exemplar. Al cap d’una setmana, les persones més vulnerables ja tenien les tauletes i la wi-fi a casa, i el bo menjador. Això és per a traure’s el barret. —Amb el conseller Marzà, molta gent d’Escola Valenciana va passar a ocupar càrrecs a la conselleria. —Alguns, sí, però fixa’t, molta gent que tenia comissió de serveis, que no eren funcionaris, i que eren de l’època del PP, es va quedar a la conselleria, cosa que jo no puc entendre. Som tan tolerants! —Us referiu al cas de la inspecció? —[Fa el gest de cosir-se la boca.] —Us ho demanava per saber si és complicat d’articular accions i reclamar millores quan hi ha tants amics a la conselleria. —Els meus amics. A la conselleria no diria que tenim molts amics. Tenim gent que ha estat d’Escola Valenciana, com Marzà, com Jaume Fullana. Complicat? Evidentment, però no perquè no pugues ser crític, sinó perquè esperes que facen allò en què creies que ells també creien. Però després arribes allà i et trobes tot aquell vaixell, a més, conseller de Compromís, un secretari autonòmic d’un altre partit... És complicat. —Això us fa ser comprensius? —No, no. PRATS I CAMPS
15 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny de 2022 ALEXANDRA USÓ —Em referia a si teniu intacta la capacitat de ser crítics o és més fàcil contra el PP. —Intacta, no. Però tampoc no crec que contra el PP ho féssem millor, ni m’agrada quan la gent diu: “Recordeu com estàvem quan manava la dreta?” No és això. —Us ho recorden? —A mi, molt. Últimament m’ho recorden moltíssim. Sí. Esperem que la dreta al govern continue essent el passat d’aquest territori, que la gent siga intel·ligent. Però això no vol dir que hàgem de viure amb eixa por. S’ha de ser dinàmic i constructiu. Fa quatre dies va esclatar allò del Consell Social de les Llengües. Com vols que siguem comprensius amb això? No ho som, de comprensius. Què vols? Per què després de tant de temps d’haver-se constituït eixe consell, que es formà a petició d’Escola Valenciana, tan sols s’han reunit dues vegades? A això em referia abans quan deia que hi havia d’haver intencionalitat en les polítiques. —A què l’atribuïu, aquest silenci tan sols trencat per Alfons Esteve? —Quan pertanys a un grup social, a vegades fer el primer pas té diferents contestacions. Una és que de sobte et diguen: “Si jo ja ho deia...” Però no és cert, no ho deia ningú. O que de sobte et diguen: “Aquest, què diu?” Pam! Fins que no isqué la notícia d’Alfons, ningú no deia res. —Com qualifiqueu la política lingüística del govern valencià? —Com a Alexandra Usó, docent, no em convenç. S’han de fer més coses. No n’hi ha prou. —La llei d’ús i ensenyament del valencià farà quaranta anys l’any vinent i ha estat vigent en governs del PSOE, del PP i, ara, del Botànic. És útil, encara? —Si penses que és del 1983, quan ni fèiem part de l’Europa comunitària, ni hi havia les noves tecnologies i, almenys en la meua experiència, vivíem en una societat agrícola i en què el valencià era la llengua que es parlava a tot arreu i la família era el lloc on es transmetia... Això ha canviat completament. Ja no som aquella societat, aquella època en què l’escola era el motor del valencià. No hi havia mitjans, no hi havia premsa... Cal canviar la llei. S’ha de fer una llei valenta. Si llegeixes l’estatut, veus que parla de dues llengües cooficials, però no és el mateix el que nosaltres entenem com a cooficial i el que entenen a Madrid o entenen els jutges. —Un dels vostres objectius és que l’entitat siga autosuficient econòmicament. Ara quines són les principals fonts de finançament? —La principal són les subvencions públiques. Generalitat, diputacions, ajuntaments. No és que tinguem una partida fixa de cap institució. Ens presentem en concurrència a les convocatòries que pensem que s’ajusten als nostres programes. Això ens permet de fer les activitats que fem. Ens agradaria de rebaixar el percentatge de subvencions i augmentar el que ens arriba dels socis i sòcies, a qui nosaltres diem amics i amigues d’Escola Valenciana. —Heu parlat de les trobades, que són el vostre vaixell insígnia, que mou milers i milers de persones per tot el país. Què hi aportarà, el vostre mandat? —Volem dinamitzar molt la comissió d’educació, volem que siga el gran rebost d’activitats i de projectes innovadors. Aprofundirem en les activitats de Foguera, per a un públic més major. I continuarem amb els projectes que tenim en marxa, com el cinema en valencià, que va acompanyat de guies didàctiques elaborades per nosaltres i que permet de treballar la temàtica del film que es veu a l’aula de manera transversal. Tenim els projectes de voluntariat lingüístic, que ara també es pot fer telemàticament, cosa que facilita molt l’activitat. El Feslloc. Continuarem impulsant projectes cent per cent en valencià que ens arriben per l’Escola Lab. No hi guanyem res, però hi guanya la llengua. Tenim la comissió d’igualtat, els drets lingüístics. Ens agradaria de rebaixar el percentatge de subvencions i augmentar el que ens arriba dels socis i sòcies, a qui nosaltres diem amics i amigues d’Escola Valenciana —Sou la segona dona que presideix Escola Valenciana. Al primer discurs que vàreu fer com a presidenta, vàreu recordar que agafeu el relleu d’aquells que us han precedit. —El primer, Josep Chaqués, que té un do de gents... Després, Carme Miquel, que dius el seu nom i t’arranca un somriure, perquè era una dona impressionant en tots els nivells. Vicent Romans, inquiet com ell sol. Diego Gómez, que és tan pràctic i que sap arribar allà on vol. L’entusiasme de Vicent Moreno, o l’honestedat de Natxo Badenes, que és impressionant com a persona.
Page 1 and 2: 11 - 17 DE JUNY DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 17 de juny
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 13: 13 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 17 and 18: 17 ANTÒNIA VICENS vilaweb.cat Dive
Page 59 and 60: 59 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 65 and 66:
65 vilaweb.cat Divendres, 17 de jun
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
show all

Com podem estalviar benzina?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?