Com podem estalviar benzina?

12
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ALEXANDRA USÓ
papers d’un centre, el projecte educatiu,
i una altra és la realitat de l’aula. I és cert
que ara que ja s’aplica a l’ESO es veu que
hi ha coses a millorar.
—Com ara quines?
—Si crees una llei que intenta de fer
canvis i no la dotes amb un pressupost,
en què queda? En etiquetes. I en això
ens perdem tant els docents com les
famílies. Però si la dotes amb assessors
que acompanyen els centres quan tenen
dubtes o quan han de fer reunions amb
les famílies per a explicar-los els avantatges
de tenir uns fills plurilingües, si
ho acompanyes amb una bona inspecció
educativa que també acompanya i valora,
la llei funciona.
—Com que tot això no passa, hi ha famílies
i professors que continuen pensant
que el sistema de línies era millor.
—Aquesta llei no és la que m’agradaria.
Si m’ho preguntes, et diré que el meu fill
estava millor abans, en la línia, amb el seu
grupet. Però això tenia la contrapartida
dels guetos. El fet que ara tots estudien el
mateix programa, amb una tria de percentatge
feta per la comunitat educativa
del centre, és ideal. Però ací hi ha la part
de la justícia que també té moltes coses
a dir. I en la meua opinió, a la justícia no
li correspon dir res sobre això. S’aferren
a la vulneració de drets de certes famílies,
però a la resta se’ns vulneren, com
sempre, i no passa res. Alguns companys
meus pensen que el que hem de fer els
valencianoparlants és seduir. Seduir els
altres perquè vulguen parlar en valencià.
El que hem de fer és vehicular en valencià.
El Pepli s’ha de millorar, però ara, quan
hi falta un any per les eleccions, crec que
no és el moment de fer canvis radicals,
perquè seria tornar a la casella d’eixida.
I això no es pot fer.
—Hi ha un col·lectiu de professors que
recull signatures per tornar al sistema
de línies.
—En el primer Botànic es va fer una llei
d’inclusió que va ser un avanç increïble
sobretot per a l’alumnat vulnerable,
que n’hi ha moltíssim. Si continuàrem
fent línies, entraríem en incongruències
amb la llei d’inclusió. Tinc moltíssimes
coses en comú amb aquestes persones,
i poquíssimes diferències. Com a Escola
Valenciana no volem tornar a la doble
línia. Volem avançar amb la nova llei.
Vivim al país on vivim i tenim la justícia
que tenim. I ací ho deixe.
—Parlant de jutges, al Principat s’acaba
d’aprovar la llei del català a l’escola que
s’ha fet per respondre la petició d’un
grapat de famílies que van demanar
empara judicial. Això ha liquidat el sistema
d’immersió. Com pot afectar el País
Valencià?
—Vaig aprovar les oposicions a Catalunya
i hi vaig treballar sis anys. Són
dues realitats molt diferents. Però et
responc la pregunta recordant que el
curs vinent s’aplicarà la LOMLOE, una
nova llei feta per un govern de coalició
que se suposa que va cap a l’esquerra.
Amb aquesta llei, Madrid decideix el
60% dels continguts de l’ensenyament.
Això ens afecta a nosaltres i a totes les
comunitats autònomes. Si la resta de
continguts no es banyen per l’única cosa
que ens diferencia, que és la nostra llengua
i la nostra cultura, continuem en la
mateixa farsa. Això que ha passat ara a
Catalunya és un error. Un error històric.
Però ja m’agradaria a mi ser en eixa realitat.
Amb tot, la part bona que tenen és
que si ara garanteixen eixe percentatge
de castellà, s’ha de fer que els centres
garantesquen el percentatge de català.
Ací, això no passa. No hi ha implicació.
—Per part de qui?
—Per part de qui? En general. Al País
Valencià passen coses tan estranyes
com que a la universitat –a primària,
no, però en alguns instituts, també– on
hi ha professorat jove, ja format en valencià,
el primer dia de classe s’atreveix
a preguntar a l’alumnat com volen l’assignatura.
I potser tots tenen el llibre en
valencià perquè és estipulat així. Però,
tranquil·lament, pregunten, i ja et pots
imaginar la resposta de la gran majoria.
Hi ha professorat jove,
format en valencià, que
el primer dia de curs
s’atreveix a preguntar als
alumnes com volen les
classes, en castellà o en
valencià
“En castellà! En castellà!” I això l’administració
no ho pot permetre. Si véns
destinat a un centre educatiu i posa ben
clar que la teua plaça necessita el requisit,
com t’atreveixes a preguntar? Fa molta
vergonya que passen aquestes coses. I
passen, al País Valencià.
—Passa perquè no funciona la inspecció?
—Passa perquè no hi ha interès en eixe
tema. Hi ha uns altres interessos, però
eixe, no.
—Quins interessos?
—Unes altres coses, la inclusió, la paperassa...
Parle d’uns altres interessos
educatius. És que forma part de la nostra
idiosincràsia. Molta gent no ens pren
seriosament. Som massa humils. I no
podem continuar així perquè ja veiem
on ens duu la humilitat, el saber fer, el
seduir, que diuen molts... Tot això està
molt bé, però tenim uns drets que l’estatut
té anotadets.
—El vostre mandat com a presidenta
d’Escola Valenciana serà més bel·ligerant
que no ho ha estat l’etapa que ara
es tanca?
—No m’agrada la paraula bel·ligerant.
Segurament, perquè ho sóc una mica.
A la nostra entitat, les decisions es
prenen en una junta, som una mica