Com podem estalviar benzina?

10
ALEXANDRA USÓ
vilaweb.cat
Divendres, 17 de juny de 2022
ESPERANÇA CAMPS BARBER
Alexandra Usó (Bétera, 1963) és
d’ençà d’ahir la nova presidenta
d’Escola Valenciana. Aquesta
volta, per succeir Natxo Badenes,
va decidir de presentar una
candidatura completa amb predomini
de dones, joves i amb la intenció de representar
tot el País Valencià.
En el discurs de presa de possessió, Usó,
que treballa a l’institut les Alfàbegues de
Bétera (el Camp del Túria), va recordar
que agafava el testimoni de tanta i tanta
gent que l’ha precedida amb l’objectiu
que l’entitat continue forta i moderna i
que involucre amplis sectors de la ciutadania.
Com a Escola Valenciana
no volem tornar a la doble
línia
cretària de l’equip de Natxo Badenes i la
proposta perquè em presentara va eixir
a les jornades de Catarroja i, a poc a poc,
m’ho vaig anar plantejant com una cosa
possible fins que vaig dir: “Per què no?”
—Què podeu aportar a l’organització?
—La primera cosa que m’inquieta un
poc és això de “presidenta d’Escola Valenciana”,
perquè som un equip. Hi ha
una vice-presidenta i un vice-president,
l’únic home de l’equip. Faré el rol de
presidenta, però la idea és que tot siga
molt horitzontal. Amb el vist-i-plau
de la junta, no vaig presentar la meua
candidatura, sinó la de tot l’equip. Un
equip molt jove, feminitzat, i la meua
intenció era que arreplegara les diferents
realitats del País Valencià, però encara és
massa centralista. Hi ha una persona del
Vinalopó i una de la Plana, però la resta
som d’ací.
En aquesta entrevista, la nova presidenta
expressa el desig que Escola Valenciana
arribe a ser autosuficient del punt de vista
econòmic, sense dependre dels ajuts
públics. Actualment gestiona un pressupost
anual de 810.000 euros i té prop de
mil socis, que l’entitat anomena amics.
Una altra tasca per la qual vol fer feina
la nova junta directiva és la d’aconseguir
que quan els joves acaben l’etapa d’escolarització
mantinguen una vinculació
amb l’entitat.
Usó es mostra crítica amb certes polítiques
que ha fet fins ara la conselleria i
demana més mitjans per a poder aplicar
la llei de plurilingüisme amb garanties
d’èxit.
—Com es troba, de salut, Escola Valenciana?
—L’estat de salut d’una associació que
fa més de trenta anys que treballa és boníssim.
Per què? Doncs perquè ha tingut
una trajectòria constant, sense interrupcions.
Tenim les Trobades, que són
una activitat molt aglutinadora i la que
més es coneix, però en tenim més per a
arribar a unes altres franges d’edat. Amb
les trobades i el concurs literari Sambori
arribem a gent escolaritzada. També amb
el cinema, però volem arribar a la gent
que ja ha depassat aquesta fase i per això
l’any passat vam engegar el Foguera, un
espai de reflexió. Enguany repetirem.
—Per què heu volgut ser la presidenta
d’Escola Valenciana?
—Quan feia feina a Benaguasil, una mare
volia que formàrem la coordinadora de
la nostra comarca. Fa vint-i-tres anys, i
no en teníem. Ens vam ajuntar un grup
de dones amb moltes ganes de fer coses.
Em vaig adonar que Escola Valenciana
és una manera de fer activisme. Una de
les coses que més em preocupen, com a
ciutadana i com a docent, és l’ús social
de la llengua. L’entitat és molt engrescadora
perquè quan depasses l’àmbit
comarcal, coneixes la realitat del País
Valencià i veus que és molt diversa, molt
complicada, molt diferent, segons on
mires. Et relaciones amb gent que respira
al mateix ritme que tu, que veu les coses
de manera semblant, i això és fantàstic.
Tenim un objectiu comú, ens reunim
per fer coses i sempre tenim més idees
que possibilitats. Fins ara he estat la se-
—Arribeu a la presidència d’Escola Valenciana
en un moment de canvi a la
Conselleria d’Educació. Creieu que el
mandat de Raquel Tamarit serà continuista?
—Són persones diferents, però eixa governança
en coalició no permetrà gaires
canvis. Almenys, els desitjables.
—Quins serien, aquests canvis desitjables?
—No em referesc solament a Educació.
La qüestió més recent és la d’organitzar
la titulació de la funció pública. Quaranta
anys d’autogovern! S’han aconseguit
moltes coses, però és molt trist que encara
ara tornem a la qüestió de si per a
treballar a l’administració pública s’ha de
tenir el C1 o no. És clar que s’ha de tenir!
Però l’ha de tenir la persona que atén el
públic i la persona que redacta els informes.
La llei es va aprovar la primavera de
l’any passat i tornem a ser en la casella
d’eixida. Mirant si amb el títol de batxillerat
o amb l’EBAU n’hi ha prou. C1 i C2 i a
mesura que vas pujant a la funció pública,
vas pujant en titulació. Però és que també
hi ha la qüestió de la reciprocitat televisiva.
Quin nom li posem, a això, després