S'ha acabat el fenomen Netflix?

56
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
MAIL OBERT
PAU VIDAL
PAU VIDAL
NO APRENDRAN CATALÀ
Quan la propaganda t’ha
convençut que tu vals
més que els altres, per
què t’hauries de rebaixar
a estudiar l’idioma dels
inferiors? Molt millor
esperar que s’extingeixi
Per aquelles casualitats de la vida, ara fa quinze dies van coincidir en el
temps dues informacions que es complementen. Mentre els diaris publicaven
els resultats d’una enquesta que Esade es podia haver estalviat (que els
espanyols no ens estimen, ves quina novetat), la professora Olga Chyzh,
de la Universitat de Toronto, es prenia la molèstia de descriure a la xarxa el
supremacisme lingüístic d’una part dels russòfons ucraïnesos, en el context
de la guerra d’Ucraïna. Està tan ben explicat que m’he permès de traduir-ho:
«Com és que tants russòfons donen suport a Putin i la seva guerra, encara
ara? Fins i tot a Ucraïna (tot i ser cada cop menys) i en altres antics satèl·lits,
i també al Canadà i els Estats Units. Per què? Com pot ser? No és només per
culpa de la propaganda del Kremlin. Deixeu-me que us expliqui una història
que em toca de molt a prop.
Quan els míssils russos van impactar contra la meva ciutat natal, Odessa,
el 24 de febrer, a la meva mare li va faltar temps per agafar un cotxe de línia
i sortir del país. Amb destinació, òbviament, a Moldàvia; no solament per la
proximitat geogràfica sinó també perquè la nostra família hi va viure fins
al 1995, quan ens vam traslladar a Ucraïna. La meva mare hi té molts amics
(russòfons que, a diferència de nosaltres, encara hi viuen). Des de l’autobús
mateix va trucar a una vella amiga (n’hi direm Tanya) per demanar-li si
podia passar la nit a casa seva, perquè només havia trobat hotel a partir de
l’endemà. Això a la Tanya la va contrariar molt: era el seu aniversari, i la visita
de la meva mare arribava en el moment més inoportú. La invasió russa va
trasbalsar el món sencer, que assistia a les imatges de milions d’ucraïnesos
fugint a peu fins a la frontera amb Moldàvia en ple hivern. Just quan la Tanya
tenia festa d’aniversari! La Tanya no és un monstre, o almenys no sempre; és
una dona educada i refinada que toca el piano i és capaç de conversar sobre
literatura russa amb desimboltura. Però si li demaneu per la matança de Butxa
us dirà que no va passar. Igual que milions de moldaus, ucraïnesos i també
russos, igual que tants ciutadans de països occidentals com Alemanya, el
Canadà o els Estats Units. Nosaltres en diem “la generació enganyada”, les
darreres víctimes de la propaganda soviètica. La desintegració de l’URSS va
marcar l’inici de la nation-building (en realitat rebuilding, reconstrucció), tot
arraconant les minories russes davant les majories ètniques. Després de mig
segle llarg de repressió (recordeu Butxa), finalment les majories ètniques
obtenien veu en la política dels seus estats. Aquesta nation-building consistia
a rebaixar o rebutjar tot el que feia pudor de soviètic (entengui’s rus) per
exaltar el que era nacional (moldau, ucraïnès), amb el consegüent canvi en
les relacions de poder i de riquesa. De sobte, russos d’origen que s’havien
negat a aprendre la llengua del país van començar a veure frenat el seu ascens
professional en benefici dels qui sí que la parlaven, incloent-hi altres russos.