06.05.2022 Views

S'ha acabat el fenomen Netflix?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

56<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

PAU VIDAL<br />

PAU VIDAL<br />

NO APRENDRAN CATALÀ<br />

Quan la propaganda t’ha<br />

convençut que tu vals<br />

més que <strong>el</strong>s altres, per<br />

què t’hauries de rebaixar<br />

a estudiar l’idioma d<strong>el</strong>s<br />

inferiors? Molt millor<br />

esperar que s’extingeixi<br />

Per aqu<strong>el</strong>les casualitats de la vida, ara fa quinze dies van coincidir en <strong>el</strong><br />

temps dues informacions que es complementen. Mentre <strong>el</strong>s diaris publicaven<br />

<strong>el</strong>s resultats d’una enquesta que Esade es podia haver estalviat (que <strong>el</strong>s<br />

espanyols no ens estimen, ves quina novetat), la professora Olga Chyzh,<br />

de la Universitat de Toronto, es prenia la molèstia de descriure a la xarxa <strong>el</strong><br />

supremacisme lingüístic d’una part d<strong>el</strong>s russòfons ucraïnesos, en <strong>el</strong> context<br />

de la guerra d’Ucraïna. Està tan ben explicat que m’he permès de traduir-ho:<br />

«Com és que tants russòfons donen suport a Putin i la seva guerra, encara<br />

ara? Fins i tot a Ucraïna (tot i ser cada cop menys) i en altres antics satèl·lits,<br />

i també al Canadà i <strong>el</strong>s Estats Units. Per què? Com pot ser? No és només per<br />

culpa de la propaganda d<strong>el</strong> Kremlin. Deixeu-me que us expliqui una història<br />

que em toca de molt a prop.<br />

Quan <strong>el</strong>s míssils russos van impactar contra la meva ciutat natal, Odessa,<br />

<strong>el</strong> 24 de febrer, a la meva mare li va faltar temps per agafar un cotxe de línia<br />

i sortir d<strong>el</strong> país. Amb destinació, òbviament, a Moldàvia; no solament per la<br />

proximitat geogràfica sinó també perquè la nostra família hi va viure fins<br />

al 1995, quan ens vam traslladar a Ucraïna. La meva mare hi té molts amics<br />

(russòfons que, a diferència de nosaltres, encara hi viuen). Des de l’autobús<br />

mateix va trucar a una v<strong>el</strong>la amiga (n’hi direm Tanya) per demanar-li si<br />

podia passar la nit a casa seva, perquè només havia trobat hot<strong>el</strong> a partir de<br />

l’endemà. Això a la Tanya la va contrariar molt: era <strong>el</strong> seu aniversari, i la visita<br />

de la meva mare arribava en <strong>el</strong> moment més inoportú. La invasió russa va<br />

trasbalsar <strong>el</strong> món sencer, que assistia a les imatges de milions d’ucraïnesos<br />

fugint a peu fins a la frontera amb Moldàvia en ple hivern. Just quan la Tanya<br />

tenia festa d’aniversari! La Tanya no és un monstre, o almenys no sempre; és<br />

una dona educada i refinada que toca <strong>el</strong> piano i és capaç de conversar sobre<br />

literatura russa amb desimboltura. Però si li demaneu per la matança de Butxa<br />

us dirà que no va passar. Igual que milions de moldaus, ucraïnesos i també<br />

russos, igual que tants ciutadans de països occidentals com Alemanya, <strong>el</strong><br />

Canadà o <strong>el</strong>s Estats Units. Nosaltres en diem “la generació enganyada”, les<br />

darreres víctimes de la propaganda soviètica. La desintegració de l’URSS va<br />

marcar l’inici de la nation-building (en realitat rebuilding, reconstrucció), tot<br />

arraconant les minories russes davant les majories ètniques. Després de mig<br />

segle llarg de repressió (recordeu Butxa), finalment les majories ètniques<br />

obtenien veu en la política d<strong>el</strong>s seus estats. Aquesta nation-building consistia<br />

a rebaixar o rebutjar tot <strong>el</strong> que feia pudor de soviètic (entengui’s rus) per<br />

exaltar <strong>el</strong> que era nacional (moldau, ucraïnès), amb <strong>el</strong> consegüent canvi en<br />

les r<strong>el</strong>acions de poder i de riquesa. De sobte, russos d’origen que s’havien<br />

negat a aprendre la llengua d<strong>el</strong> país van començar a veure frenat <strong>el</strong> seu ascens<br />

professional en benefici d<strong>el</strong>s qui sí que la parlaven, incloent-hi altres russos.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!