S'ha acabat el fenomen Netflix?

54
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
EDITORIAL
VICENT PARTAL
VICENT PARTAL
LA BOMBA PEGASUS, AL COR MATEIX DEL CNI
Alguns caps hauran
de començar a rodar
ben aviat, en vista que
Sánchez s’ha ficat ell
tot sol en la cova amb el
seu sobtat canvi de guió
Tomb de guió espectacular ahir, amb l’anunci del govern espanyol que Pedro
Sánchez i Margarita Robles, justament els Mister X del Catalangate, també
havien estat espiats amb Pegasus, segons que sembla que va descobrir una
investigació del Centre Criptològic espanyol.
La credibilitat de l’anunci és més que dubtosa, no tan sols per raons
d’oportunitat política, sinó també per motius tècnics evidents. Fins ara el
centre aquest no havia descobert cap infecció amb Pegasus i és ben sabut que
aquestes deteccions no són gens simples i normalment demanen processos
que duren mesos, si no anys. De manera que, tal com, irònicament, va dir
ahir l’investigador principal de Citizen Lab, John Scott-Railton, aquesta és
una d’aquelles notícies que arriben en “un moment remarcable”.
Per a traure l’aigua clara de tot plegat, bàsicament caldrà seguir el rastre
dels diners gastats en aquesta costosíssima operació. Mentrestant, ja han
passat unes quantes coses interessants, que indiquen que l’afer és molt més
gros i provoca molta més histèria i molts més maldecaps a Madrid que ells
mateixos no volien reconèixer en un primer moment.
I el cas és que el CNI s’ha posat clarament en el punt de mira de tothom.
Primer, per haver espiat els catalans, però ara també per no haver impedit
que, qui siga, espie les màximes autoritats espanyoles.
Perquè ara imaginem-nos que de debò fóssem davant de dues operacions
diferents. Podria passar que, per una banda, el govern espanyol espiàs
l’independentisme i per una altra fos espiat, al mateix moment, pel Marroc,
posem per cas –recordem que el Marroc ja va espiar Macron amb el Pegasus.
Si això es confirmàs, quin descrèdit i quina infàmia tan gran de Sánchez,
anant a Rabat a vendre els saharians, agenollant-se davant la mateixa gent
que l’espiava. I quin ridícul, la cap de l’exèrcit, que s’ha passat dies dient
bajanades sobre el Pegasus per a trobar-se finalment que ella mateixa ha
estat espiada. Si el Marroc, com insinuen els espanyols, té aquesta enorme
capacitat militar, potser que es rendesquen abans de començar cap guerra i
els tornen ara mateix no tan sols Ceuta i Melilla, sinó Granada i tot.
O imaginem-nos –que és una altra possibilitat– que el mateix deep state,
descontrolat i envalentit per l’aporellos del Borbó, actuàs en defensa de la
seua pàtria contra el govern elegit. En una maniobra que només es podria
considerar com un colp d’estat. Aleshores, quina imatge de república
bananera donaria Espanya davant els seus socis europeus, quin perill real
d’involució hi hauria, quanta raó que tindríem els catalans per a declarar-nos
independents i quin conflicte més gros que tindria parat Madrid. I que difícil