S'ha acabat el fenomen Netflix?

49
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
ANÀLISI
més la distància amb la vida
quotidiana de la formació.
Una separació que s’agreujava
enmig de les convulsions internes
que han acompanyat
decisions tan importants per
al partit com l’entrada en el
govern de Pere Aragonès i
enmig també d’una evident
crisi de lideratges, ofegats en
la polifonia de veus. La comunicació
pública de Puigdemont
ha obert la pugna
pel lideratge a Junts. Totes
les mirades s’adrecen ara a
la presidenta del parlament,
Laura Borràs, i a Jordi Turull,
vice-president del partit. Sànchez
va demanar una candidatura
unitària però, tot i que
hi ha converses, caldrà veure
si s’acaba concretant perquè
tots dos dirigents volen poder
i marge executiu. I això vol
dir, d’acord amb els estatuts
actuals, ocupar la secretaria
general.
Dirigents de Junts pressionen
Borràs per a un pacte
amb Turull
En aquest context, tal com va
explicar VilaWeb, s’ha difós
internament un manifest que
demana que Borràs ocupi la
presidència i Turull la secretaria
general i que pressiona, doncs,
perquè la presidenta s’avingui
a un acord amb aquest repartiment
de càrrecs. El signen
dirigents de pes vinculats a Sànchez
i Turull, però no alguns
noms acostats a Puigdemont.
Borràs va enviar ahir un missatge
als membres del grup
parlamentari en què admetia
les converses amb Turull i
amb més persones i, quant al
manifest, demanava que no es
fes servir el seu nom en relació
amb cap posició ni proposta
que no hagi estat acordada pels
implicats. També hi deia que
ella i Turull havien acordat que
no farien cap moviment públic
mentre duressin les converses.
El desenllaç es veurà molt aviat,
perquè les pre-candidatures a
la presidència i a la secretaria
general s’han de formalitzar a
partir de demà i fins a dimarts
vinent.
Mentrestant, s’ha traçat una
via perquè Sànchez continuï
vinculat al partit. Tal com va
avançar Efe i va confirmar
VilaWeb, la Crida Nacional per
la República es pot convertir
en la fundació vinculada a
Junts. Això es podria debatre
en el congrés o concretar directament
amb la signatura
d’un conveni. Quan Sànchez
va anunciar que no optaria a
la reelecció com a secretari
general del partit, el patronat
de la Crida ja va nomenar-lo
director a proposta del president,
Toni Morral.
Es precipiten els moviments interns i
s’obre un interrogant: si no hi ha un pacte
entre sectors, Junts sabrà cohesionar-se
després del congrés sense Puigdemont?
Els moviments a Junts, però,
no es limiten només a una
lluita pel poder executiu. Amb
el lideratge del partit també
hi ha en joc l’estratègia: des
de la concreció del camí de
la confrontació per a assolir
la independència, tan esmentat
i fins ara no aplicat,
fins als pactes polítics amb
el PSC, amb la Diputació de
Barcelona sempre en el focus.
Són qüestions que es concretaran
en la segona part del
congrés, però que restaran
fortament condicionades per
la batalla dels lideratges, que
es resoldrà abans. Al capdavall,
Borràs i Turull, analitzat
a l’engròs, representen les
dues ànimes que conviuen
en el partit: la dels independents
i partidaris d’aplicar la
confrontació i no normalitzar
la gestió autonòmica i la
dels dirigents i les bases més
vinculades a les institucions,
que hi defensen la presència
malgrat les contradiccions
que puguin originar per a un
partit que ha fet bandera de
la confrontació, i una política
de pactes més pragmàtica i
sense vets en un context de
manca d’acord estratègic dels
partits independentistes. Més
continuista, per tant, amb la
situació actual.
“Estic molt satisfet que el
nostre no hagi estat un partit
en el sentit clàssic, vertical,
rígid i amb pensament
únic –deia Puigdemont, en la
carta als militants–. Aquesta
actitud ens allunya de la
temptació sectària en què
solen caure determinades
organitzacions molt rígides
i de governança molt vertical,
per bé que també fa molt
més exigent i complexa la
gestió ordinària i sovint és
usada pels nostres adversaris
com un senyal de feblesa.”
El futur de Junts, després de
Puigdemont, no serà senzill:
Puigdemont, ara com ara, no
ha assenyalat un successor ni
successors, i si Turull i Borràs
no tanquen un pacte a temps
seran els afiliats que tindran
l’última paraula. I això fa més
imprevisible el resultat. Es
precipiten els moviments interns
i s’obre un interrogant:
si no hi ha un pacte entre sectors,
Junts sabrà cohesionar-se
després del congrés
sense Puigdemont?