S'ha acabat el fenomen Netflix?

44
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
REPORTATGE
En aquelles dates, abans de
l’esclat de la pandèmia, Pegasus
encara era un cavall
alat que donava nom a un àlbum
de Joan Miquel Oliver.
De totes maneres, tan sols
mancaven uns quants mesos
perquè la versió informàtica
del mite comencés a esquitxar
l’escena política amb una trama
d’espionatge a dirigents
independentistes i més tard
als budells mateixos de la
Moncloa.
Esteban difícilment engegarà el
ventilador, en el que pot ser el seu darrer
servei a l’estat, i procurarà, encara que
sigui per una volta, fer honor a l’encàrrec
de la ministra: ser discreta
Ara, dos anys després d’aquell
matí avorrit a les oficines
dels serveis secrets, en què
les cúpules militars i policíaques
la van acollir amb
fredor, Esteban s’ha quedat
completament sola, fins i tot
s’ha suspès l’acte per a celebrar
els vint anys del CNI. La
guardiana de les clavegueres
malda per sobreviure a una
torrentada d’aigües residuals,
mentre el govern espanyol,
més concretament el PSOE,
vacil·la sobre si oferir el seu
cap com a tallafoc per blindar
la legislatura.
A l’altra banda de la trinxera,
la premsa de Madrid, que
no ha ensumat l’escàndol
de Pegasus fins que no s’ha
passejat per l’avinguda de la
Puerta del Hierro, es dedica
a fer travesses sobre els candidats
que poden empomar
el timó del CNI, com ara la
secretària d’estat de Defensa,
Esperanza Casteleiro.
Una analista amant
de la història medieval
De la vida de la directora del
CNI, se’n saben ben poques
coses. Va estudiar a la Universitat
Autònoma de Madrid,
on el 1978 es va llicenciar en
filosofia i lletres, i es va especialitzar
en història antiga
i medieval. De fet, en compte
de dedicar-se a l’espionatge,
la seva intenció era fer carrera
de bibliotecària.
Tanmateix, els contactes d’un
familiar la van portar a entrar
a l’antic Centre Superior
d’Informació de la Defensa
(CSID). Era el 1983 i, en aquell
moment, els serveis secrets
els dirigia el tinent general
Emilio Alonso Manglano, que
anys més tard va dimitir per
haver orquestrat una trama
d’escoltes il·legals que també
va escombrar el vice-president
del govern espanyol,
Narcís Serra, i el ministre de
Defensa, Julián García Vargas.
Dins el CNI, Esteban es va dedicar
a la intel·ligència exterior,
tot i que no consta que
hagi fet mai d’agent fora de
l’estat espanyol. En aquest
sentit, una de les seves primeres
feines com a analista va
ser elaborar informes sobre la
permanència de l’estat espanyol
a l’OTAN. Ara, amb el pas
dels anys, es va centrar en tasques
vinculades al gihadisme,
fet que la va portar a preparar
informes sobre els atemptats
de l’11-S i l’11-M.
És precisament el 2004 quan
la seva carrera fa un salt qualitatiu
i s’incorpora als òrgans
directius del CNI, en què assumeix
el càrrec de cap del gabinet
tècnic de la mà de Sanz
Roldán. És en aquest període,
entre el 2015 i el 2016, que el
director dels serveis secrets
ordena la creació d’una unitat
de defensa dels principis
constitucionals i s’adquireix
el programari d’espionatge
Pegasus.
L’estiu del 2017, pocs mesos
abans del referèndum de
l’1-O, Esteban es va convertir
en la número dos dels serveis
secrets, després de la dimissió
de Beatriz Méndez de Vigo
(germana de l’ex-ministre
d’Educació del PP). De fet,
la majoria d’infeccions amb
Pegasus documentades per
Citizen Lab van passar quan
Esteban era la mà dreta de
Sanz Roldán.
Avui, en la comissió de secrets
oficials, la directora del
CNI té l’oportunitat, encara
que sigui en petit comitè i
d’amagatotis, de dilucidar el
seu paper i el de l’organisme
en el Catalangate, però també
en el presumpte espionatge
a Pedro Sánchez i Margarita
Robles. Tanmateix, Esteban
difícilment engegarà el ventilador,
en el que pot ser el seu
darrer servei a l’estat, i procurarà,
encara que sigui per una
volta, fer honor a l’encàrrec
de la ministra: ser discreta.