S'ha acabat el fenomen Netflix?

34
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
DIANA RIBA
Has de respirar tres vegades
perquè ho poden utilitzar tot.
Tot es pot treure de context.
Al final has de continuar
treballant i no pensar gaire
què poden arribar a fer amb
el teu mòbil perquè podrien
fer barbaritats
—Quan et passa una cosa com aquesta
penses evidentment en coses que coneixes.
I aleshores vaig pensar que m’havien
intervingut el micròfon, no pensava pas
en un espionatge com aquest. Després
ja vam tenir més sospites i es va fer la
investigació de Citizen Lab. Continuàvem
prenent mesures per prevenir un
espionatge a l’antiga, és a dir, deixant els
mòbils fora quan vols tenir una conversa
confidencial amb algú. No pensava pas en
una invasió de tot el mòbil.
—I quan vau saber que era tan invasiu
què vau pensar?
—Vaig pensar què podia haver arribat
a dir en alguns missatges. Però vaig
quedar molt tranquil·la, sobretot en el
camp professional. Però has de respirar
tres vegades perquè ho poden utilitzar
tot. Tot es pot treure de context. Al final
has de continuar treballant i no pensar
gaire què poden arribar a fer amb el teu
mòbil perquè podrien fer barbaritats. I
en el meu cas de seguida vaig pensar en
les fotografies. Tothom té una intimitat.
Pensava sobretot en els fills. Pel que fa a
mi, al final és la meva acció política, és
la meva decisió, però què poden arribar
a fer amb algunes fotografies del meu
mòbil que poden ser compromeses per
als meus fills, això sí que em preocupa. I
em preocupen els pares.
—Vosaltres heu sofert la presó d’en
Raül, la seva inhabilitació, l’amenaça
d’un nou judici penal i d’un altre al Tribunal
de Comptes. I, a sobre, us espien.
Com es pot suportar?
—Aquests dies al Parlament Europeu
em pregunten com estic. I he de fer un
exercici… És que el meu estat anímic no és
tan sols per l’espionatge. Hem passat per
una sentència de dotze anys, una presó de
quatre anys, que la major part del temps
ha estat de dispersió, a set-cents quilòmetres
de casa, pendents d’un judici en
què li demanen de dos a quatre anys, amb
un indult que és reversible i que no té en
compte la seva inhabilitació… És una cosa
més dins de tot això. Si només tingués
això de Pegasus… Al final has d’intentar
estabilitzar les emocions perquè, si no,
ets sempre en una muntanya russa. És
que fa tants anys que hem de suportar
això: un judici que va ser una animalada,
amb una sentència sense proves… Som
davant d’una repressió tan forta que
l’espionatge és una cosa més.
—Per això al Parlament Europeu encarneu
la repressió. Penseu que allà amb el
pas del temps es va digerint o normalitzant
aquesta repressió?
—No, no s’ha normalitzat. Una altra
cosa és que ens agradaria veure reaccions
públiques més contundents. Però que no
s’ha normalitzat es veu en la constitució
de la comissió d’investigació sobre
Pegasus. Hem de pensar que els últims
vint anys al Parlament Europeu només
s’han constituït cinc comissions d’investigació.
I que jo sigui vice-presidenta
d’aquesta comissió és una demostració
que la situació no s’ha normalitzat. Em
van investigar essent eurodiputada, i jo
tinc immunitat. Per fer-ho, haurien de
demanar al Parlament Europeu que me
la retiressin.
—L’escàndol Pegasus preocupa a Brussel·les,
doncs?
—Sí. Es detecta. La majoria del Parlament
Europeu ha estat a favor de constituir
la comissió sobre Pegasus; alguns volem
que sigui considerat com una arma
de guerra i que els estats no la puguin
comprar. És un perill per a la democràcia
i per a l’espai europeu de drets i llibertats.
Hi ha molt interès i moviment per a
aclarir com es compra, quines relacions
contractuals té, etc. Sabem que són els
estats, però com s’aconsegueix aquesta
informació? Es fa des d’Israel? Hi ha un
tercer estat que té còpia de la informació
que ens han robat? La té l’estat espanyol,
o l’estat que hagi investigat? S’hauria
de legislar, crear un marc legal en què
programes com Pegasus fossin prohibits
en l’espai europeu.
—Tot això, com la qüestió del preu que
costa, es pot arribar a respondre en la
comissió d’investigació?