S'ha acabat el fenomen Netflix?

27
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
FRANCESC XAVIER VILA
novació de càrrecs. TV3 es va crear en
un moment determinat i ha seguit uns
raonaments que hi havia a la societat
catalana. Va haver-hi un moment en què
es deia que TV3 havia de ser com el mirall
de la societat, aquesta idea va guanyar
molts adeptes en el món de la CCMA. Fa
temps que dic que és un error. TV3 no és
la televisió que reflecteix tota la societat
catalana i de tots els països catalans. TV3
és el portaavions de producció en català
perquè la societat catalana ho vol, perquè
volem tenir una eina que essencialment
creï continguts en català. No cal que el
principal mitjà de comunicació i producció
de continguts en català deixi de
produir en català per reproduir una cosa
que es troba en vint-i-cinc mitjans en
castellà. Des d’aquest punt de vista, crec
que s’ha de reorientar i ho va fent.
—A vegades, els sectors més crítics i
que expressen més preocupació per la
situació de la llengua sembla que siguin
tractats com a creadors de conflicte per
part de la Generalitat. No us agrada que
es faci servir la paraula emergència?
—La situació del català és diversa i delicada.
En termes generals, hi ha un seguit
de tendències que no van bé. És complexa
perquè hi ha molts factors que s’entrecreuen,
però també és reversible. La idea
d’emergència fa pensar que si no fem
moltes coses corrents, no ens en sortirem.
I és tot el contrari. Hem de moure un
transatlàntic i fer que la major part de la
població estigui d’acord a canviar-ne el
rumb. Recordo que hi ha hagut processos
de política lingüística en què s’ha volgut
córrer molt en coses vistoses que no eren
el nucli dur del problema i han tingut
resultats contraproduents, perquè s’ha
aconseguit que gent que no estava mobilitzada
s’hi mobilitzés en contra.
—Ho podeu explicar més?
—Durant un temps es va dir i repetir que
l’escola només es feia en català i tot ho
fèiem en català i tots els nens sortien de
l’escola dominant el català perfectament.
Hi va haver gent que va aprofitar això per
dir: “És un règim monolingüe que no
permet que vagin al lavabo si ho demanen
en castellà.” I, poca broma, la gent
que defensava que les escoles catalanes
eren monolingües va obtenir un percentatge
de vots que no és menyspreable,
crec recordar. De vegades dient coses que
no són objectives hem fet mobilitzar gent
en contra nostra. La paraula emergència
pot fer pensar a la població: “Saps què?,
si no val la pena, no val la pena.” I, per
tant, necessitem fer una cosa molt complicada,
hem de mobilitzar tothom que
puguem a favor del català i desmobilitzar
tothom que hi estigui en contra.
—Però sovint es compra el discurs dels
que hi estan en contra, com per exemple
la famosa frase, que ha dit força gent,
D’aules d’acollida, n’hi
ha d’haver més, han de
durar més, han d’estar
més dotades i s’ha de
treballar molt més bé la
metodologia. No dic que
no s’hagi fet bona feina,
però se n’hauria de fer
moltíssima més
ALBERT SALAMÉ