S'ha acabat el fenomen Netflix?

26
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
FRANCESC XAVIER VILA
—En el món audiovisual, hem tingut
l’èxit d’Alcarràs com si fos un bolet. No
caldria incentivar més la producció de
continguts audiovisuals de gran volada
en català? Penso en les sèries que tothom
coneix en danès, suec... Per què
l’audiovisual català no té l’ambició que
tenen moltes de les llengües mitjanes
d’Europa?
—El nostre objectiu hauria de ser que
els col·lectius importants en el món audiovisual
entenguessin que han d’apostar
per la llengua. Primer de tot, hem
d’escoltar-los, tractar-los, donar-los
arguments, i l’administració posar-hi
els recursos pertinents. Hem de ser capaços
d’involucrar les persones que són
al capdavant de la creació audiovisual
amb aquest pacte i aquesta nova manera
d’entendre la llengua.
—A part de posar-hi recursos, què diríeu
per convèncer?
—La primera cosa, com deia Georges
Steiner, la llengua d’Europa és la traducció.
I la segona, el model escandinau ens
mostra que hi ha vies per a fer producció
de qualitat. Si s’aposta per això, hem de
saber com pot ajudar l’administració,
i al revés, l’administració ha de posar
trampolins perquè passi. Però no ho
aconseguirem enfrontant-nos-hi com
si fóssim un cas perdut. Cal veure què
surt a compte. De vegades ens trobem
persones que fan grans declaracions i a la
seva vida quotidiana no tenen en compte
la llengua. Cal tenir la llengua present en
els nostres costums de consum, producció
i creació. Tenir-la-hi, ni que sigui allà
al darrere, ens ajudaria tant! La llengua
ens la podem mirar des de la perspectiva
de la identitat, dels drets, de l’economia,
perquè la força econòmica que tenim
com a col·lectiu de més de deu milions
de persones no l’aprofitem prou. No es
tracta de si surt en català, ho compro,
però sí de, posats a triar, demanar si hi
és en català, prendre decisions i aprofitar
la capacitat que tenim cadascú. Si ho fas,
contribueixes que la teva vida sigui més
agradable.
La llengua ens la
podem mirar des de
la perspectiva de la
identitat, dels drets, de
l’economia, perquè la
força econòmica que
tenim com a col·lectiu de
més de deu milions de
persones no l’aprofitem
prou
—Alguna vegada heu dit que recordàveu
la campanya “El català és cosa de tots”.
Hi haurà campanyes?
—N’hi haurà. No les hem volgudes fer
enmig del procés participatiu del Pacte
Nacional per la Llengua. Les campanyes
serveixen per a allò que serveixen, tenen
unes virtuts i uns límits. Van adreçades a
l’emotivitat o a la racionalitat, i això ens
permet de tenir arguments més bons,
però es tracta de canviar les rutines.
—Per exemple?
—Només que tots els catalanoparlants,
entesos com els que saben parlar català,
decidissin que d’entrada s’adrecen a
una persona que no coneixen en català,
vesteixi com vesteixi, tingui l’aspecte
que tingui, ho notaríem immediatament,
perquè hi ha molta gent que no se
sent interpel·lada a parlar en català que
s’hi sentiria. Això és fonamental. Que
molta gent que ara no fa servir el català
l’incorpori.
—Hi va haver un malentès per la qüestió
de les aules d’acollida i el canvi que es vol
fer a la llei. No es deixaran de fer?
—El malentès potser és comprensible
perquè la gent va llegir que se suprimia
una disposició que havia quedat superada
per la llei d’educació, que és molt més
àmplia en aquest sentit...
—Es fa poca cosa. Se’n farà més?
—D’aules d’acollida, n’hi ha d’haver
més, han de durar més, han d’estar més
dotades i s’ha de treballar molt més bé
la metodologia. No dic que no s’hagi
fet bona feina, però se n’hauria de fer
moltíssima més. Això torna a demanar
formació del personal, recursos... Parlem
de milers i milers de persones.
—Abans de ser secretari de Política Lingüística
havíeu estat molt dur amb TV3;
deixàveu clar el paper que ha de tenir de
promoure la llengua catalana. Aquests
mesos que heu estat al càrrec, heu pogut
fer-hi feina?
—Ara és en procés de canvi, es fa la re-