S'ha acabat el fenomen Netflix?

24
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
FRANCESC XAVIER VILA
ALBERT SALAMÉ
això no ho aconseguirem judicialitzant la
llengua o fent que sigui una eina d’enfrontament
entre partits.
—Amb tot això que dieu encara se’m
fa més estrany que insistiu que la modificació
no es planteja per complir la
sentència.
—He parlat de superar l’atzucac en què
ens posa la sentència. És un atzucac si
no hi trobem una solució. Quines són
les lleis que no complim? Complim les
de trànsit, les de l’adopció, totes. El que
té un estat-nació és que, si no complim
les lleis, hi ha conseqüències. O crees un
altre estat-nació o en modifiques la legislació.
Ja hem passat pel 2017, pel 2018,
pel 2019... S’ha mirat de fer una mena de
transformació i objectivament no s’ha
aconseguit. Ara hem de jugar amb les
cartes que tenim per obtenir els objectius.
Hi ha qui ha parlat d’una insubmissió generalitzada
als centres, jo no crec que els
directors i les directores posin en perill
la seva carrera professional per això. No
és cosa del conseller d’Ensenyament,
sinó de cadascun dels centres educatius
als quals diran: “Tu, equip directiu, i tu,
inspector, expliqueu-me com s’aplica
el 25%.”
—No veieu la via de la desobediència?
—No veig la desobediència generalitzada.
En un altre marc sociopolític, potser
la veuria, però ara, no. A més, crec que
no és bo que les escoles siguin un camp
de batalla. Hi ha gent que diu que s’ha
de resistir des de les escoles i això vol
dir convertir-les en punta de llança de
l’acció judicial de l’estat. He parlat de superar
la sentència, que vol dir trobar una
solució perquè no s’apliqui una mesura
que no és bona, com ara la imposició del
25% a totes les aules de tots els centres
educatius de totes les localitats del país.
I, a més, trobar una via per a retornar el
debat educatiu a una cosa molt pròpia,
que és la valoració dels resultats. Per
això parlo de l’atzucac de la sentència.
El tribunal va emetre-la perquè deia que
la Generalitat no actuava; no caldrà que
s’executi. No es proposa insubmissió a
una sentència, sinó explicar d’una manera
clara i neta que sí que s’ha actuat i,
per tant, la sentència no s’ha d’aplicar.
—No obstant això, aquest canvi deixa
una escletxa oberta les conseqüències
de la qual no són clares.
—Déu me’n guard de dir que tinc la veritat
suprema. Sóc el primer que tinc
dubtes i per això parlem amb tothom. No
em sentireu dir la paraula blindar perquè
crec que en el marc polític i legal que
tenim, que si més no és poc previsible,
no la puc fer servir. Sí que crec que és la
millor opció que s’ha posat sobre la taula.
Que es pot millorar? Per descomptat! Que
sigui una escletxa...
—Per a arribar al 50% per exemple, o...
—És més escletxa deixar que s’apliqui la
No veig la desobediència
generalitzada. En un
altre marc sociopolític,
potser la veuria, però
ara, no