S'ha acabat el fenomen Netflix?

23
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
FRANCESC XAVIER VILA
Hem d’aconseguir de
reconstruir un consens
més sòlid a favor d’una
escola que funcioni
bàsicament en català
centres. Crec que amb aquest canvi, lligant-ho
amb el projecte i amb uns resultats
objectius, ens dotem d’una eina
que ens farà tenir més incidència, perquè
permet de connectar amb una cosa que
la major part de la població entén: que
l’escola ha de dotar els alumnes de coneixements
en totes dues llengües. En
canvi, una part important de la població
no acaba d’estar d’acord a dir: “El català
és l’única llengua perquè és la pròpia.”
Recordem sempre la premissa major que
nosaltres no controlem els tribunals.
Això és així.
—Una part important de la població? O
una part del discurs dels partits polítics?
—A vegades volem dibuixar la situació
de Catalunya com si tots els enemics o
adversaris del procés de normalització de
l’escola catalana fossin simples titelles
d’un partit polític.
—No volia dir això.
—De vegades hi ha discursos que eviten
veure que a Catalunya hi ha posicions
discrepants sobre els centres educatius.
Hem d’aconseguir de reconstruir un
consens més sòlid a favor d’una escola
que funcioni bàsicament en català. Ho
podem fer si busquem uns arguments,
i crec que el d’aconseguir uns resultats
objectius és compartit per la immensa
majoria de la població de Catalunya. Fins
i tot pels partits que han intentat d’atacar
més l’escola catalana.
—Què voleu dir?
—Que primer ho van intentar dient “separem
els nens”. I no se’n van sortir.
Després, van provar de dir “ho fem en
castellà”, i no se’n van sortir. Però aleshores
van dir: “Ostres, hi ha una via per
a atacar l’escola catalana, direm que és
millor una escola que doti de competència
en tres llengües”, i ves per on,
això ho han entès bé. Han entès que
una part molt important de la societat
catalana vol que l’escola faci una funció
que, per una altra banda, ha de fer, que
és promocionar el coneixement. Si som
capaços d’utilitzar aquest argument en
favor d’un model educatiu que tingui el
català com a centre de gravetat i el fem
servir, no en el debat polític, sinó en el
debat social, l’escola catalana guanyarà
molt més suport.
—Però durant aquests anys ha estat
evident que, quan la immersió en català
funciona en un centre, tot funciona més
bé per als alumnes.
—Vols dir que quan l’escola funciona
bàsicament en català el procés d’integració
social i de cohesió funciona més bé?
Evidentment, no me n’has de convèncer.
Aquests darrers vint anys han arrossegat
el debat de l’escola com si fos una qüestió
de drets individuals i de drets nacionals.
Voldria recordar que a Suïssa, on no hi
ha cap voluntat d’independitzar-se els
uns dels altres, a cada cantó tenen un
règim lingüístic absolutament diferent.
En tot cas, l’estat espanyol és com és i
justament per atacar la llengua i el procés
de normalització van saber moure el
marc d’interpretació per dir: “És que hi
ha dret de ser escolaritzat en castellà o
hi ha dret de ser escolaritzat parcialment
en castellà.” Aquest és el canvi ideològic
que s’ha fet. Recordo quan va progressar
la normalització a les escoles. Quan vam
ser capaços de demostrar que era millor
per als nanos, per a la societat, quan no
era una qüestió tant de drets individuals o
nacionals com de donar eines a cadascun
dels nanos que hi havia als centres. Els
pares castellanoparlants que demanaven
de portar els seus fills a escoles en
règim d’immersió volien que tinguessin
una eina pràctica i simbòlica dins el
seu país. Però com que ens hem deixat
arrossegar cap a un discurs o potser no
hem sabut resistir bé o no hem tingut
les eines adequades per a resoldre-ho...
Sigui com sigui, és un fet que ens hem
mogut cap a aquest altre discurs. De fet,
els tribunals ja ho havien preparat el
1994, ja havien dit: “Si és oficial, teniu
l’obligació d’ensenyar en aquesta llengua.”
Bé, insisteixo: hem de ser capaços
de tornar a portar el debat sobre l’escola
cap als avantatges que proporciona el fet
que el català sigui la llengua central. Però