S'ha acabat el fenomen Netflix?

22
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
FRANCESC XAVIER VILA
dirà que no en té, però imaginem-nos
que inspecció obre un expedient o imposa
sancions: quin recorregut legal tenen,
aquestes sancions? Atès que continuem
dins el regne d’Espanya, es porten als
tribunals que diuen que el castellà, tal
com ha dit el Tribunal Constitucional, és
llengua vehicular, i com que vosaltres no
l’heu volgut regular, aquest senyor no fa
res mal fet. Per tant, el recorregut de les
sancions seria curt.
un 25% d’ensenyament en castellà, per
norma. Ho decideix el tribunal, que diu
que ho fa perquè no hem regulat la presència
del castellà als centres educatius
de Catalunya. Nosaltres proposem dues
coses bàsiques. La primera és dir: quan
parlem de llengua d’aprenentatge, de
creació i d’assumpció del coneixement,
no ens podem quedar només amb el que
diu la llengua del docent i de l’alumnat i
del manual, perquè hi ha molts més usos
que són importants i que s’han de tenir
en compte. I crec que tots estem d’acord
que, si ho mirem així, la presència del
castellà és encara més important de la
que diríem si només ens fixéssim en la
llengua que parlen els professors. És una
evidència que mostra l’estudi del síndic.
—...
—I la segona cosa, lliguem el model
lingüístic als resultats partint de la base
que el català ha de continuar essent la
llengua normal d’ús. Per tant, si hem de
jugar amb l’ús d’alguna altra llengua com
a vehicular, mirem quins són els resultats
dels centres. Amb això ens trobarem que
una bona part dels centres educatius que
ara tenen un bon coneixement de català
i castellà –que existeixen, el sistema
educatiu català no és un desastre–, no
hauran de modificar el seu projecte lingüístic
perquè ho fan bé, i moltes vegades
ALBERT SALAMÉ
amb el català com a centre de gravetat,
com a llengua habitual. És possible que
apareguin centres en què els nanos tinguin
molt de coneixement de català i
poc de castellà. M’agradaria que me’ls
ensenyessin, però bé...
—Tots sabem que no existeixen.
—Si n’apareix algun, hauria d’augmentar
la presència del castellà. I, finalment,
sí que hi ha molts centres que fan bona
part de l’ensenyament en castellà i que
tenen uns resultats millors de castellà
que no de català, aquesta modificació ens
dóna una eina que ara no tenim per fer
que els projectes lingüístics no siguin un
paper mullat com fins ara. Perquè encara
que ho decretem, fer-ho tot en català ja
hem vist que no ho hem pogut complir
aquests darrers quaranta anys.
—No hem pogut o no ho hem volgut?
—Hi ha una part d’interpretació
d’aquesta pregunta que diu que els successius
governs potser no hi han volgut
posat prou interès, i segurament hi ha
una part de raó. Però hi ha una altra part
important que s’ha de tenir en compte i
és que, en el marc actual, quan un professor
de secundària decideix de fer la classe
en castellà, quines eines té l’administració
per a obligar-lo a canviar? Qualsevol
que hagi parlat amb un director sap que
—Voleu dir que amb aquest canvi serà
més llarg, el recorregut? Es podrà sancionar
més si no es compleix la llei?
—El nostre problema bàsic són aquells
centres educatius en què una part important
dels docents funcionen més en
castellà que no pas en català i impedeixen
que els seus alumnes arribin al català.
Som impotents respecte d’aquests
El nostre problema
bàsic són aquells centres
educatius en què una
part important dels
docents funcionen més
en castellà que no pas en
català i impedeixen que
els seus alumnes arribin
al català