S'ha acabat el fenomen Netflix?

17
vilaweb.cat
Divendres, 6 de maig de 2022
ROGER COMA
—A Com si fos ahir treballeu amb Quim
Llisorgas, que en la ficció és el vostre
fill adoptiu, en una trama que serveix
per a visibilitzar molt les persones amb
discapacitat. Què n’heu après?
—La nostra feina era molt quadriculada
i ara s’obre a gent diversa. A Alcarràs,
per exemple, treballen amb actors no
professionals. Avui la gent és més receptiva.
A mi cada vegada m’interessa
més el que passa en l’abans, i no tant
en el durant. En els assaigs hi ha una
pulsió de vitalitat que després no hi és a
les funcions, i l’exercici de les funcions
és reconstruir-la. El Quim té una funció
molt així; ell és molt pur i molt neutre i al
mateix temps s’atabala, és molt sensible.
Amb ell em sento més fent d’amic que
de company professional amb qui tens
una relació més neutra. Amb ell, la meva
funció és riure abans que diguin “acció!”
per a construir una atmosfera, també per
a mi mateix. Ell ha canviat la mirada del
que fem a tot l’equip.
Quim Llisorgas: “A vegades la gent no
veu les capacitats que tens, només què
no pots fer”
vendre molt, però quan et fas més gran
penses que si et volen comprar, ja et
compraran... Faig un esforç per a no vendre’m.
Intento estar més pendent d’allò
petit i quotidià, parlar de coses profundes
amb l’excusa de les coses fútils. Allò local
és universal.
—A les xarxes també heu mostrat força
preocupació per la situació del català.
—Pateixo molt. Alguns catalans tenim
aquesta càrrega que hem de salvar el
català, i és horrible. Hi ha com un pes,
una espasa de Dàmocles sobre el cap:
“Fas prou per a salvar el català? Allista’t,
jove!” És una mena de vocació, i com més
gran em faig, més pateixo.
—Us heu fet més militant?
—Sí, en sostenir la llengua. M’ha sabut
greu que en un capítol del programa hem
anat a Catalunya Nord i, tal com estava
guionitzat, feia la sensació que no es considerava
part de Catalunya. A tot l’equip
ens sap greu, i em sap greu que m’hagi
passat, perquè justament jo, que tinc
aquest patiment i aquesta sensibilitat,
Alguns catalans tenim
aquesta càrrega que hem
de salvar el català, i és
horrible. Hi ha com un pes,
una espasa de Dàmocles
sobre el cap: “Fas prou per
a salvar el català? Allista’t,
jove!” És una mena de
vocació, i com més gran em
faig, més pateixo
—Parlem de la vostra relació amb les
xarxes. A Instagram feu publicacions
originals i inconnexes: vídeos fent pa,
fotografies d’objectes quotidians... Per
què?
—És intuïtiu. En el món dels actors,
Instagram fa una funció de carta de presentació.
Jo no ho utilitzo tant així, sinó
com a via d’expressió i divertiment, un
element creatiu. Totes les publicacions
han de ser espontànies i sense artifici; si
he de fer una fotografia d’un paquet de
tabac, no el moc perquè li caigui millor
la llum.
—Als comptes d’Instagram dels actors
estem més acostumats a veure fotografies
d’ells mateixos, filmanet o de
promoció.
—Quan ets més jove penses que t’has de
ADIVA KOENIGSBERG