LLIBRET FALLA SANT VICENT MARVÀ 2022 "COSES D´UNA ÈPOCA"

Coses d´una època
LLIBRET 2022
FALLA SANT VICENT-MARVÀ
Traducció:
Explicació i relació de les falles:
Disseny i maquetació:
Gestió d'anuncis:
Impressió:
María Jesús Moll i Navarro
Cristina Martímez i Cuenca
Juan Carlos Gisbert i Huerta
David Cantó, Gemma Bisbal, Elvira Vela, Amparo Prades,
Roberto Fornes, Esther Cozas i Juan C. Gisbert
febrer 2022 / 250 eixemplars
Les fotografies, gravats, dibuixos o pintures que conté este llibret poden tindre drets d'autor.
VOLEM AGRAIR A TOTS ELS QUE HAN FET POSSIBLE QUE ESTE LLIBRET S'HAJA EDITAT
Als que ho han escrit,
als que ho han traduït,
als que ho han dissenyat,
als que ho han imprés,
als que han aportat documentació i fotografies,
als que han gestionat els anuncis,
als nostres fallers honor,
a les nostres empreses colaboradores,
i per damunt de tot, a tots els nostres fallers i falleres, sense ells i sense elles no tindria ni sentit, ni contingut.
La nostra comissió ha segut beneficiària de la subvenció otorgada
per la Diputació Provincial de Valéncia a les Falles 2022
Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de
Cultura Festiva per a les activitats de les Falles de 2022
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
1

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
2

EDITORIAL
El divendres 6 de març de 2020 es va
celebrar en el casal la presentació del llibret “ART
URBÀ”, últim acte abans de la suspensió de les
falles l'11 de març, de la declaració de “l’Estat
d'Alarma” i el conseqüent confinament. Fins a est,
no s'ha editat un atre, ya que en les falles de 2021,
“les falles de setembre”, no es va imprimir un llibret
a l'us, va anar en un desplegable en format menut.
Encara que no ha terminat el mal somi,
pero en la situació més controlada, tot sembla
indicar que se celebraran unes falles propenques
a la normalitat, en més força, més ganes de gojar
i una efeméride a celebrar molt significativa per a
la Falla Sant Vicent-Marvà: el 75 Aniversari de la
seua falla infantil.
Un eixercici curt, solament han segut sis
mesos, pero intens. No s'han pogut celebrar tots
els actes prevists, anulant-los o posponent-los per
a una millor ocasió i com les falles i el fòc estan
units ineludiblement, ha aplegat el moment de
posar-ho tot en el torrador.
S'ha editat un llibre commemoratiu de
l'Aniversari Infantil, en l'intenció de repassar la
nostra història i que servixca com a memoràndum
de tot allò que ha fet possible aplegar fins a ací
Sobre el llibret 2022, “Coses d´una època”,
fent alusió al lema de l'especial falleta infantil que
es planta est any, recupera el propòsit dels primers
llibrets, que no era un atre que “l´explicació i relació
de lo que conta la falla”, que en el seu bon dir, és
una realitat gràcies a Cristina Martínez i Cuenca.
Com no podia ser d'una atra manera,
trobaràs també els apartats tradicionals: saludes
(més dels habituals), censos, esbossos, festejos,
fotografies, etcétera…
I com no, les creacions de les empreses
colaboradores, que són imprescindibles per a
poder dur a imprenta este llibret i que ara el tingues
entre les mans.
Ya des del títul es percep una marcada
cortesia cap a la falleta. Aixina deu ser, 75 anys
solament es complixen una volta.
¡FELICITATS!
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
3

vinalium
desde 1982
vinos · licores
¡VINALIUM OS
DESEA
F
ELICE
ES FA
AL
LLAS!
¡OS ESPERAMOS EN NUESTRASS
TIENDA
AS DE VA
ALE
ENCIA!
C/ /MARVÁ, 9
962 227 958
C/ALBORAYA,
15
960 198 224
GRAN VÍA DE FERNANDO EL CATÓLIC
O, 31
96
60 049 144
4
C/FRANCISCO SEMPERE, 10
963 745 667
C/MAESTRO GOZALBO, 9
963 748 329

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
6

Ses Majestats el Rei Felipe VI i la Reina Letizia i
Ses Altees Reals la Princesa d´Astúries Leonor i l´Infanta Sofía
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
7

Saluda del president per al llibret
75 aniversari de la falla infantil Sant Vicent-Marvà
Les falles són un gran factor d’unió i germanor, brinden l’oportunitat de viure bons
moments amb la nostra gent i animen a rebre de manera hospitalaria a totes les
persones que acudeixen a molts pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana per a viure
al nostre costat una experiencia única. Cada falla és un projecte compartit per gent de
generacions diferents que s’hamantingut durant molts anys, i totes les comissions tenen
la seua història, un carácter propi forjat amb múltiples contribucions, històries, anècdotes
i vivències.
La Falla Sant Vicent – Marvà commemora enguany els primers 75 anys de la
falla infantil, un aniversari que mostra la vitalitat de l’esperit faller al llarg del temps i la
voluntat de superar qualsevol repte. Darrere d’una trajectòria de tants anys hi ha
vivències protagonitzades per moltes persones en diferents èpoques, molts anhels i un
compromís constant amb una festa oberta a tots. La història de la vostra comissió infantil
és una suma de relats personals, dels records de molta gent que va trobar en la falla un
espai acollidor de convivència.
Les nostres festes han patit especialmente l’impacte de la Covid-19 i desde 2020
molts actes tradicionals s’han vist afectats o han sigut suspesos. Tota la nostra societat
i el món faller en particular pot sentir un legítim orgull pel gran esforç dut a terme en uns
moments tan complicats com els que hem viscut. Gràcies a la vacunació estem
recuperant moltes coses i d’ací a poc, si les circumstàncies ho permeten, podrem
celebrar les falles a la manera de sempre. Tot i les dificultats, la il·lusió i l’entusiasme de
falleres i fallers s'hamantingut al llarg d'un temps tan llarg i bona prova d'això és la ferma
voluntat de tornar als carrers tan prompte com siga possible.
Des del llibret que commemora el primers setanta-cinc anys de la vostra falla
infantil vull fer-vos arribar, a tota la gent que formeu part de la comissió de la Falla Sant
Vicent – Marvà, i molt especialment a les xiquetes i els xiquets, la meua salutació més
cordial, juntament amb un fort abraç i els meus millors desitjos per a les festes d’enguany
i per a totes les que compartireu en el futur.
Ximo Puig
President de la Generalitat
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
8

Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana
Ximo Puig
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
9

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
10

En tra en rutin
g.es y sal de ruta
To
odas tus aventuras en V
enta del Moro, Hoces del Cabriel
F in de semana todo inclui
do. Programas des
pedidas de solter@s. A ctividades para empree
sas.
A lquiler casas rurales. Rafting / Barranquismo
/Paintball / Kayak / Paddle / Multiactividad
info@ruting.es
| www.ruti
ng.es
|
620 264 263
| cv
-m608v
C /
San Juan, 17 46310 V enta del Moro (Vale
ncia)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
12

SALUDA DE JOSÉ LUIS SANCHIS i PÉREZ
PRESIDENT 2022
Volguts fallers:
¡¡¡¡¡¡¡Ya estem en falles¡¡¡¡¡¡¡
Per fí ha aplegat l'hora de plantar, ofrenar,
ballar i eixir al carrer per a celebrar que estem en
falles; per això, vos anime a gojar de la nostra
festa.
Com el vostre president, i com a part
d'esta directiva, m'agradaria agrair a tota la
comissió, grans, molt grans, menuts i menudets, la
vostra colaboració en estos anys complicats, sent
el soport vital i econòmic d'esta falla. No m'oblide
tampoc de tots els colaboradors: artistes,
pirotècnics, indumentaristes, floristes, anunciants i
tots aquells que han sofrit com nosatres i que en
el seu esforç també ajuden a fer gran esta festa.
La nostra comissió infantil complix 75 anys
des de la seua primera “plantà”, açò nos convertix
en una falla casi centenària, en història pròpia, que
s'ha anat construint en l'aportació de tots vosatres
i dels que nos varen antecedir. Des d'ací un recort
a tots ells: besyayos, yayos i pares. Gràcies per
ajudar-nos a aplegar a on hem aplegat.
Només em queda dir-los a Aurora,
Carolina i Pablo que, per fi, vostres falles han
arribat. És el moment de gojar, vos ho heu
guanyat.
Gràcies
José Luis
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
14

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
15

SALUDA DE AURORA SANCHIS i MOLL
FALLERA MAJOR 2022
¡Hola fallers!:
Un any més, anem a demostrar-li al món que som capaços, com l'au fènix, de renàixer de les
nostres cendres. Que les falles són, ademés del monument, un sentiment immaterial que viu dins de
nosatres. Esta actitut és la que nos va a permetre plantar el nostre 75 monument infantil.
M'encantaria que vosatres, ma comissió, nos acompanyàreu a Pablo, Carol i a mi, en esta
semana tan esperada i que formeu part de cada u dels actes que nostra directiva ha preparat en tanta
ilusió i esforç.
I per a acabar, i davant de tot, mon major desig és que sigau tan feliços com estic sent-ho yo
enguany i que quede gravat per a sempre en la vostra memòria com en la meua.
¡Vixca la Falla Sant Vicent Marvà i vixca Valéncia!
Un bes,
Aurora
A AURORA SANCHÍS I MOLL
En una mirada d’un intens blau
i un somriure que la festa agermana
Aurora, seràs nostra sobirana
com un dolç perfum que a faller atrau.
Puix vens a ser nostre orgull i pau
de la falla i la pàtria valenciana
on al pasar el carrer engalana
en ses flors, fil d’or i seda suau.
Tornem plens d’ilusió i la falla encerta
per a que dones la llum i el color
al mantindre el fòc i la flama alerta.
Per això sona música en claror
que ton nom el sentiment desperta
al exaltar-te Fallera Major.
Sonet de Cristina Martínez i Cuenca
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
16

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
17

DIRECTIVA
President d´Honor Perpetu
Faller d´Honor Perpetu
President
Vicepresident Primer
Vicepresidenta Segona
Vicepresident Tercer
Vicepresident Quarto
Secretària
Vicesecretari
Tesorer
Contador
Delegada Semana Fallera
Delegada Protocol
Delegades D´Infantils
Delegats De Festejos
Delegada De Comunicació
Delegació Bio-Sostenibilitat
Delegació Aniversari
José Bau i Martínez
Ramón Moncholi i Coscollá
Agustín Gadea i Gracia
José Sanchis i Grau
José Luis Sanchis
José Manuel Vela
Bárbara Rossell
Julio César Vela
Eduardo Orellana
Dolores Ruíz
Antonio Camisón
David Cantó
Roberto Fornes
Elvira Teresa Vela
Amparo Prades
Carmen María Vela / Isabel Ramos
Cristina Noya / Borja Sanchis
Isabel Díez
Amparo Pastor
José Vicente Arce / Luis Díez
EQUIPS DE TREBALL
FESTEJOS
Cristina Noya
Borja Sanchis
Sergio Fornes
Pablo Cantó
PROTOCOL
Amparo Prades
Lola Ruíz
Mª. Ángeles Rosales
FALLES
Ignacio Pinazo
José Vicente Arce
Julio Cesar Vela
PRESIDÈNCIA
José Luis Sanchis
José Manuel Vela
Bárbara Rossell
Julio César Vela
Eduardo Orellana
INFANTILS
Carmen María Vela
Isabel Ramos
Alicia Chover
CULTURA
Juan Carlos Gisbert
Antonio Rossell
ANIVERSARI
José Vicente Arce
Luis Díez
Toni Rossell
Ignacio Pinazo
Juan Carlos Gisbert
RECOMPENSES
BUNYOL D´OR i FULLES
BUNYOL D´OR, FULLES i
BRILLANTS
Cristina Gadea i Llopis
Juan Carlos Gisbert i Huerta
Baltasar Lasso de la Vega i
Enguidanos
Vicente Mollá i Donat
Merche Casillas i Lluch
Alberto Lorente i Nadal
Alejandro Piera i Hernani
María Dolores Ridocci i Pallarés
BUNYOL D´OR
Juan de Dios Ferrando i Herranz
Mar Orellana i Pastor
María Isabel Ramos i Benavente
Javier Valero i Monfort
BUNYOL D´ARGENT
Juan José Cardosa i Benet
Vicente Cuesta i Edo
Inmaculada López i Pasco
Pablo Máñez i Rosales
Carlos Ignacio Martínez i
Martínez
José Masiá i Cuesta
Carla Utrilla i Rossell
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
18

COMISSIÓ MAJOR 2022
Alba Alcaraz i Castaño
María Alcaraz i Castaño
Vicenta Bienvenida Aniento i Solaz
José Vicente Arce i Aguilar
Andrea Arce i Blasco
Vanesa Arce i Blasco
Laura Arrieta i Vinaixa
Marisa Artal i Furió
M. Carmen Ayats i Gimeno
M. Carmen Barceló i Lema
Genoveva Bau i Martínez
María Isabel Benavente i Ballester
Ane Berasaluce i Alcocer
Alberto Bilbao i Crespo
Gemma Bisbal i Estellés
Amparo Blasco i Veses
Joan Bonilla i Casaleiz
Ana Brazquez i Prieto
Joaquin Calurano i Merchán
Antonio Camisón i Cerezo
David Cantó i Aniento
Diego Cantó i Ruiz
Pablo Cantó i Ruiz
Juan José Cardosa i Benet
María Fernanda Carrión i Ciscar
Merche Casillas i Lluch
Eva Cemborain i Moratinos
Alicia Chover i García
Hugo Coll i Ferri
María Elena Conejos i Vicente
M. Esther Cozas i Plaza
Alba Deféz i Fernández
Luis Vicente Díez i Domingo
Carmen Díez i Ridocci
Isabel Díez i Ridocci
Sergio David Escolá i Amigó
Pura España i Laveda
Ana Espinar i Morla
María Espinar i Morla
Ana Esplugues i Campos
M. Dolores Fernández i Ridocci
Salvador Ferrandis i Ortíz
Lucía Ferrandis i Pascual
Salvador Ferrandis i Pascual
Juan de Dios Ferrando i Herranz
Mónica Ferrero i Aleix
Alejandro Forner i Artal
Beatriz Fornes i Ayats
Ignacio Fornes i Ayats
Roberto Fornes i Ayats
Inmaculada Fornes i Chuliá
Sergi Fornes i del Campo
Carlos Javier Fornes i Moreno
José Fornes i Moreno
Amparo Gadea i Llopis
Cristina Gadea i Llopis
María García i Cozas
Alejandro García i Miguel
Cristina Garijo i Fernández
José M. Genovés i Bordes
José Manuel Genovés i Edo
Guillermo Genovés i Pardo
M. Carmen Gil i Vela
Claudia Gilabert i Valdueza
María Giménez i Carrión
Ángel Giménez i Celdran
Juan Carlos Gisbert i Huerta
Esther Gómez i Orgaz
Vicenta Gómez i Villagrasa
Alberto González i Salvador
M. Pilar González i Sánchez
Juana Guillem i Abellán
Andrea Guillem i Fariña
Jorge Guillem i Navarro
Sandra Guillot i Armiñana
Paola Guzman i Castillo
Adelaida Hernani i Hernández
Miguel Ángel Huesca i Argente
Javier Hueso i Moll
Yago Hueso i Moll
Ignacio Hueso i Moll
Ana Victoria Hurtado i Murillo
Claudia Iborra i Roig
Carolina Infante i Fernández
Patricia Infante i Fernández
Elena Irles i Fornes
Javier Irles i Pérez
Fatima Játiva i Medina
Susana Lapiedra i Forner
Baltasar Lasso de la Vega i Enguídanos
Daniel Lisarde i Ferrer
Amparo Llopis i Mateo
Aarón López i Casillas
Inmaculada López i Pasco
María Lorente i Brazquez
Alberto Lorente i Nadal
Eduardo Máñez i Gimeno
Silvia Máñez i Rosales
Pablo Máñez i Rosales
María Teresa Martí i Domínguez
José Antonio.Martínez de Velasco i Maestre
Carlos Ignacio Martínez i Martínez
Ignacio Martínez i Pérez
Pilar Martínez i Victoria
José Masiá i Cuesta
Manfredi Mazzarella
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
19
Pau Medina i Ortí
Ángel Megía i Fernández
Ernesto Mogavero i Requena
María Jesús Moll i Navarro
Elia Moll i Navarro
Vicente Mollá i Donat
Alejandra Noboa i Balaz
Carlos M. Noya i Garcia
Alejandro Noya i Prades
Cristina Noya i Prades
Javier Noya i Prades
Yolanda Olmos i Olmos
Eduardo Orellana i Alonso
Jacobo Orellana i Pastor
Mar Orellana i Pastor
Teresa Palacín i Lluch
Mónica Pardo i Fenech
M. Amparo Pascual i Pla
Amparo Pastor i Blasco
Andrea Perpiñá i Tatay
Alejandro Piera i Hernani
Jaime Piera i Hernani
Jaime Piera i Sendra
Ignacio Pinazo i Ferrer
Cristina Poquet i Ferrer
Andrea Prades i Barceló
Amparo Prades i Moliner
Salvador Prades i Moliner
Isabel Ramos i Benavente
Fernando Ramos i Otero
Julio José Ridocci i García
Amparo Ridocci i Pallarés
Francisca Ridocci i Pallarés
M. Dolores Ridocci i Pallarés
Jaime Roig i Bayo
M. Ángeles Rosales i Fortea
Antonio Rossell i Cervera
Bárbara Rossell i Ramírez
Sandra Rossell i Ramírez
María Dolores Ruiz i Pérez
Sandra Sánchez i Rodríguez
Gema Sánchez i Roig
Raúl Sanchis i Giménez
Aurora Sanchis i Moll
Borja Sanchis i Moll
Jose Luis Sanchis i Pérez
Raquel Sanchiz i Benavente
Luis Sanroque i Cuellar
Roberto Segarra i Carmona
Paula Segura i Segovia
Javier Soto i Fuster
Juan Soucase i Giménez
Daniel Tena i González
Julio Testón i Palacín
Ani Torregrosa i Pérez
Enrique Torregrosa i Pérez
Isabel Valverde i Pascual
Carmen María Vela i España
Manuel Vela i Teruel
Elvira Teresa Vela i Vañó-Borrás
José Manuel Vela i Vañó-Borrás
Julio César Vela i Vañó-Borrás

Agencia de estudios en el extranjero
Servicio integral: orientación, gestión
documental y alojamiento
Calle Almirante
Cadarso, 26 46005 Valencia
www.educoway.com

FALLERS D´HONOR
Marisa Alfonso i Nieto
Esther Gómez i Ordaz
Mª. Carmen Ayats i Gimeno Jorge Guillem i Navarro
Mercedes Bayo i Minguez
Ana Martínez i Pérez
Gemma Benedicto i Navarro Emilio Medina i Ruiz
Yolanda Campos i Moragón Cristina Medina i Ruiz
David Cantó i Aniento
Roque Joaquín Company i Teuler
Creamos Sinergias, S.L. - José Manuel Acosta
Ana Cuellar i Ibañez
Digitalisart, S.L. - Álvaro Lisart
José Fernández i Ridocci
Vanessa Galindo i García
Mª. Carmen Garrigues i Comes
Laura Micó i Olmos
Francisco Moll i Alemany
María Jesús Moll i Navarro
Ana Moreno i Gadea
Yolanda Oliver i Senón
Yolanda Olmos i Olmos
Chelo Olmos i Olmos
Laura Pérez i Dasí
Mª. Ángeles Rosales i Fortea
Celia Sáez i Pellicer
Beatriz Sanchis i Pérez
Carmen Soro i Bolinches
Fernando Tena i Cairo
EMPRESES COLABORADORES
AMSTEL
ARMONIA
ARTE Y DISEÑO DESDE CERO
BAR RESTAURANTE MORETTI
BATERÍAS PEIRÓ
BEJUE BIJOUX
BORDADOS VALENCIA
BUHO D´OR
CALALLARGA
CALZADOS BASHMAK
CASA ADRIÁN
CENTRO MAYA
CERVECERÍA MARVÁ
CLÍNICA MARCO
CLÍNICA PEYDRO HERRERO
CLÍNICA RyD
CONCHA MARÍN POLICLÍNICA
CRISBERLIN
DAVID CANTÓ
DIDACULTURAL
EL TALIANO
FARMACIA MOLL
FARMACIA PARQUE CENTRAL
FARMACIA PLAZA ESPAÑA
FLORISTERÍA AZAHAR
GRASSHOPPER BIKES
GRUPO DATOS GABINETE
GUEROLA CONSTRUCCIÓN
HORNO MORENO PONCE
ICEBERG ESTUDIO
INSGAR S.L.
J. LÓPEZ PELUQUEROS
LA VARITA MÁGICA
LEVANTINA DE PARQUETS
LIFE FITNESS HOUSE
LOTERÍA CALAP 57
Mª. ÁNGELES GARCÍA PELUQUERÍA
MARVAHARAVESH FILÀ MORA
NAVARRO BODEGUERO
NAVARRO HOGAR&CONTRACT
NUBEL
OPEN GAMES
OTEVAL
PAPALLONA
PATACÓN TOSTAO
PELUQUERÍA DANIEL GALLEGO
PELUQUERÍA IMAGEN
PÉREZ DENTAL
PERIS Y RUIZ ABOGADOS
PITCH&TRAVELS
RIDOCCI PERFORMANCE
RUTING.ES
SINGULARS STAY
SOCIEDAD ACUARIÓFILA VALENCIANA
TAULELLET
THE BLUE IGUANA BAR
TRAPEVAL
TRESSAN
UN MUNDO DE FLORES
URIBE
VESTALIA ABOGADOS
VETERIZONIA
VIDREGLASS
VINALIUM
VISTAOPTICA LA ROQUETA
WEDUCOWAY
ZULIMA
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
22

COMISSIÓ INFANTIL 2022
Fallera Major Infantil
President Infantil
Vocals
Delegació d´Infantils
Carolina Martínez i Olmos
Pablo Medina i Fornes
Alma Cardosa i Conejos
Vicente Coll i Poquet
Lucía Coll i Poquet
Mireia Ferrer i Espinos
Alba Fornes i Galindo
Arnau Fornes i Galindo
Elena Fornes i Gómez
Sergio Fornes i Gómez
José García i Fernández
Alejandra García i Prades
Marta Giménez i Carrión
Ana Giménez i Carrión
Lucas González i Alfonso
Eva González i Belenguer
Sara González i Guzman
Adrian Herrero i Molero
Alexandra Huesca i Chover
Hugo Huesca i Chover
Vera López i Lasso de la Vega
Olivia López i Lasso de la Vega
Noelia Martí i Pardo
Hugo Martínez i Gadea
Carlos Jorge Medina i Fornes
Pau Medina i García
Elsa Pascual i Pérez
Eugenia Pascual i Pérez
Ariadna Pérez i Cebrián
Claudia Pérez i Cebrián
Eva Pérez i Gadea
Maya Pérez i Gadea
Adrià Pérez i Rossell
Julio Ridocci i Sánchez
Carla Segarra i Ramos
Carla Señer i Navarro
Ana Señer i Navarro
Ángela Talavera i Oliver
Valeria Vela i Rossell
Carmen María Vela i España
Isabel Ramos i Benavente
Alicia Chover i García
RECOMPENSES INFANTILS
DISTINTIU D´OR
Diego Cantó i Ruíz
Santiago Sánchez i Ayats
DISTINTIU DE COURE
Lucía Coll i Poquet
Julio Ridocci i Sánchez
Carla Segarra i Ramos
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
23

SALUDA DE CAROLINA MARTÍNEZ i OLMOS
FALLERA MAJOR INFANTIL 2022
Hola sóc Carolina,
Sóc fallera desde que vaig nàixer i desde quasi eixe moment, va començar el meu somni per
ser Fallera Major Infantil. El destí ha fet que compleixi el meu desig amb aquesta meravellosa Falla
y la seua comissió infantil, estic molt feliç.
Vull donar les gràcies a tota la Falla San Vicent Marvà per donarme el privilegi de representarlos
aquest any com a Fallera Major Infantil.
He rebut tot el suport de la Falla en cada acte, com el nomenament, la proclamació, la
presentación i amb en el increíble Betlem amb el qual he pogut recollir eixe segon premi tan merescut.
També vull agrair que estiguen al meu costat, a la meua Fallera Major, Aurora, a la que vull
molt, a son pare y president Jose Luis y al meu presi infantil, Pablo, que s´ha convertit en un dels
meus mitjors amics.
També vull donar les gràcies a “Les LLunetes”, les meues amigues del sector perque amb
elles m´ho passe molt bé i vivim moments molt divertits.
Tambè nomenar i agrair a la meua familia per apoyarme tant sempre i estar al meu costat.
I per últim amb aquest saluda vull convidar a tots els xiquets fallers i veïns a disfrutar les
Falles 2022 i pasar-ho molt bé amb els actes fallers i tirant petardos a la Falla.
Ara sí, amb tota la il·lusió, que comecen les Falles 2022!
Carolina
A CAROLINA MARTÍNEZ I OLMOS
Hui dins d’un màgic verger
ple de llum i simpatia
ton somriure és l’alegria
del casal i del faller.
Puix ton amori deler
per la festa es garantia
on segur tens la valia
que pose en peu al carrer.
Pel barri tu nos regales
al lluir tes millors gales
nostre més ric talismà.
Puix declara, Carolina
la chicalla sa regina
de Sant Vicent i Marvà.
Sonet de Cristina Martínez i Cuenca
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
24

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
25

SALUDA DE PABLO MEDINA i FORNES
PRESIDENT INFANTIL 2022
¡Per fi apleguen les falles 2022!
Sempre les falles han segut molt especials
i divertides, ara en maixquereta i gel a totes hores
pel covid, no van a ser menys especials, ¡tot lo
contrari! ya que ademés celebrem el 75 aniversari
de la falla infantil.
La nostra Fallera Major Infantil, Carol i yo
vos convidem a que gogeu d'este moment tan
inoblidable en nosatres: jocs en el carrer, actes,
petarts…
Tot en marcha per a unes falles irrepetibles.
¡VIXQUEN LES FALLES 2022!
Pablo
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
26

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
27

Co ncursal y Segunda
Oportunidad
He rencias
y
sucesiones
C ontrato de
Arras
Co ntratación civil
y mercantil
R eclamación
de deudas
Derecho Bancar
io y
Tarjetas Revolving
Pr ocesos judiciales,
Mediación y Arbitraje

• Editorial
• Corporativo
Impresión Digital
• Cartelería
• Eventos
• Hostelería
• Cartelería y Mupis
• Expositores y estructuras
• Lonas, carpas, banderolas
Impresión Gran Formato
Rotulación
Te extil
Acabados
Gestión de Proyectosos
• Adhesivos y etiquetas con formas
• Lienzos
Calle De Pío
Xi, 40 46014 Valencia
Te eléfono: 963 57 57 00

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
30

C/ Marvá 9, izq. Vlc
659 90 35 10
taulellet.webnode.es
taulellet1@gmail.com
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
31

“A NINGÚ LI AMARGA UN DOLÇ” de JOSUE BEITIA
La bruixa arriba disposta a
conseguir una plaça d’aparcament prop
de casa. Treballa fent els programes
electorals i com es de l’oposició aprofita
l’ocasió per a posar basa.
L’espantapardals, es disfrassa
de carabassa perque vol canviar de
faena, ara te un treball precari cuidant
d’un tros d’horta que queda en mig de la
ciutat.
El quiosc. La típica paradeta
que ven de tot nos mostra què es deu
menjar i què no.
L’home del sac. Els chiquets i
les chiquetes de hui estan molt
adelantats en tot, i ara no li dona temps
al pare a explicar-li les coses perque el
fill ho ha buscat en internet.
La chiqueta mostra el canvi de
les costums dels joves d’ara i el consum
desmesurat de café i sucre.
Tots els bolets no són iguals.
Les més belles, eixes que més criden la
nostra atenció, són les perilloses. Tota
falla deu estar repleta de metàfores. Els
bolets són una més.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
32

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
33
ESBÓS FALLA GRAN 2022

EXPLICACIÓ I RELACIÓ DE TOT LO QUE CONTA LA FALLA QUE PORTA PER LEMA:
“A NINGÚ LI AMARGA UN DOLÇ”
Per Cristina Martínez i Cuenca
D’entre piruletes i gominoles
i tot tipo de dolç en general
s’ha construït una casa en rajoles
damunt del montícul del cadafal.
Sembla la caseta
del conte infantil
pero qui l’habita
té distint estil.
Una bruixa s’enfada desficiosa
buscant on deixar-lo ben aparcat,
aixina deixa el dragó silenciosa
millor estacionat en el terrat.
Nos deixa entrevore
qui viu en la ciutat,
i du el coche al centre
ya no té trellat.
Vintiquatre hores al dia treballa
a canvi d’un salari insubstancial,
per això i més vol tirar la tovalla
el malhumorat espantapardals.
Esta assusta més
segons l’anterior,
canvie el sentit
o anem vinga el plor.
Li posem la gràcia a una protesta,
també nos agrada el doble sentit
puix entre atres les falles sòn festa
i si et rius tenim el somni complit.
Tenim en oferta
un surtit de foncs,
direu si són setes
o sòn més uns troncs.
Mentre prenc nota i pose l’orella
hem direu què formes vos han semblat
si sòn setes puix al fòc la graella
i les sopem quan açò haja acabat.
L’introducció feta
nos deixa un resum
en coses en l’aire
com fem de costum.
Mirant la collita
(tampoc fa molt més)
prova disfrassant-se
i voreu de què és.
Parlant de dolços nos porta l’artiste
en una escena més ampla que estreta
l’investigació d’un nutricioniste
representada en una paradeta.
Penseu en un quiosc,
lo que es pot comprar
allí, diu l’estudi
no ho deurem menjar.
En l’exposició una bona chiqueta
que no pareix que haja trencat un plat
porta de complement, ella coqueta
la pell d’un llop des de la coa al cap.
Al vorem l’artiste
diu ràpit i audaç
que tampoc m’espante,
sols és un disfràs.
Atra escena posa damunt la taula
qui dona més por que qui vist en frac
fent al protagonista de la faula
aquell que nomenen l’home del sac.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
34

Sobre el remat hem parlat d’una bruixa
ensenyant-nos més amunt de la cuixa
junt a sa roba interior,
i s’imaginareu més tart que pronte
com totes les bruixes males d’un conte
té la cara d’amargor.
Està a l’ombra i no la veus en pantalla
puix és tan important que treballa
soles cada quatre anys
en un programa com a responsable,
en raó té eixe nas considerable
de redactar en engany.
Com una flautista en la seua flauta
en un secret nos conta alguna pauta
del programa electoral,
saber escriure per a poder atraure
i despuix al públic també complaure
(el concret i el general)
Entre elles, manifesta en un somriure,
a l’inici de la proposta escriure
la paraula <intentarem>,
si en canvi el teu partit no és predilecte
també pots canviar-lo per atre aspecte
on pots gastar <proposarem>.
Total que exposa, ya que és molt entesa
que el programa electoral es promesa
(sinònim de compromís),
puix si arribes al govern, en la taula
si allò votat despuix es una faula
dir’t-ho a la cara és precís.
La bruixa també s’apunta, per llògica
ad esta moda de l’opció ecològica
que a tot posa solució,
¿què esperàveu? ¿què arribara desfeta
per pedalejar una bicicleta?
per això arriba en dragó.
Per les alternatives sostenibles
s’ha fet impossible i inaccessible
entrar i eixir el veïnat
per que Grezzi, per el seu “benefici”
en la porta els ha posat un carril bici,
té que eixir per el terrat.
També acredite que ella convençuda
solicita un carril en sa avinguda,
per internet diu Marzà
i com no parlen el mateix idioma
no entendre-lo li toca la poma
i deu fer-ho en castellà.
De camí al Mercat Central en la llista
per fer la compra, puja la vista
i de sort troba a Fuset,
pero ara en l’Ajuntament diu a la chica
que no té res a vore, justifica
i se’n va d’allí discret.
En el Consistori funciona aixina
i per no tindre chic nou en l’oficina
és Joan Ribó l’astut
que en vots nomena a Carlos Galiana
encarregat de tot per filigrana
i de Pere substitut.
En el carro i sense compra del centre
deu parar en un supermercat mentre
que tot queda en un passeig,
puix nos relata una que atra llegenda
que allí tanca la chicoteta tenda
quedan-se buit i lleig.
Encara se li veu donar la brasa
puix la bruixa té el problema en sa casa
i diu que no pot passar
per el centre, i ella vol posar la queixa
deixant constancia també en la mateixa
que tampoc pot aparcar.
DEL DIT AL FET HI HA UN BON TROS
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
35

DEL QUE ES MENJA ES CRIA
Ara la falla planteja un estudi
que nos és de lo més interesant,
pel que l’artiste exposa un preludi
que yo mateixa aniré articulant.
Una paradeta
o el típic quiosc
que tot té a la venta
més fermós que tosc.
A banda de revistes i diaris
ven llepolies com també el pa,
te guarda tots els anys el calendari
i té masclets per a la despertà.
I pipes i papes,
també gèl inclús
i en molts d’ells carregues
metro i bonobús.
Per esta escena porta el panorama
el món, d’un problema que està vigent
on hi ha qui du les mans al cap i exclama
i qui sent el tema i pareix absent.
Al final s’augura
que sou més de dos
menjant porqueria
dita en este tros.
És important que estigues ben alerta,
segur que algun dia que hages comprat
has omplit el carro d’alguna oferta
que t’oferix la tenda i lo barat.
Per casualitat
¿tens la compra feta?
fes cas i no mires
que diu l’etiqueta.
Recorde i faig una referència
al consell de dieta fonamental
(d’uns americans en una agència)
dita piràmide nutricional.
És un gran triàngul
(si l’has vist ya saps)
que si te la lliges
dona mal de cap.
La verdura i fruita de temporada,
cereals i llet sense sucre o greix,
llegums conta tres racions per semana
i menjar manco carn que ous i que peix.
Endolça en canella
ara el café en llet
puix és excitant
segons l’internet.
Pensa que a tot açò encara li queda
que estigues bé del cap i fer deport
i l’alcohol i el dolç els poses en veda…
¡puix més de quatre estariem ya morts!
El problema arriba,
la gent que al menjar
ad este triàngul
l’ha volgut girar.
Me val de crítica puix relaciona
aquella costum de la societat
que du a la cita el chic a la chicona
a un d’eixos punts de menjar preparat.
Puix és bó, bonico
i també barat,
pensa que si ix mal
que poc s’ha gastat.
Vullc confessar i que ningú es moleste
que alguns restaurants com eixe he tastat
evitant dir noms i llocs, manifeste
per tal de no donar publicitat.
Com va bé la cita
diu dur-la a dinar
un dia paella
ben prop del Palmar.
La chica correspon emocionada
convidant al chic a casa a sopar
pero ella que és moderna i delicada
roja li confessa que no sap cuinar.
¡I prohibit riure!
Tampoc critar
que un relat aixina
hui dia no és rar.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
36

Ara moguem fins un tros d’horta escassa
que no són ni dos bancals,
com qui la cuida diu que no hi ha massa
entra disfrassat de carabassa
un gran espantapardals.
Insistix en canviar de faena
perque açò està mal pagat,
el camp està més net que una patena,
conta al dia pardals una cinquena
perque deixen la ciutat.
Tots els dies acodix a la cita
del camp l’amo i llaurador
de nom Nelo, que sa dona és Pepita,
i com sempre comprova la collita,
o rega o passa el tractor.
La raó d’una collita exquisita
i també d’un bon aliment
la deixa Nelo el llaurador descrita,
ajudant de la verdura i la fruita
som el fem i l’excrement.
Respecte ad este procés nos contava
que per ficar la llavor
en lligó en la mà l’esquena doblavsa,
encenia el rec i despuix anava
a esmorzar al torrador.
Tenien que passar varies semanes
per a vores un brot vert,
esperar a que tocaren campanes
o si irònicament eren tardanes
ara és l’amo qui ho té vert.
El laboratori diu benefici
per la productivitat,
fent crèixer l’aliment per artifici
posant-lo ràpidament al servici
en tenda i supermercat.
Nelo, que en tants anys en est ofici
dubta de la calitat
i nos avisa dins d’este bullici
que és distint un producte alimentici
que un aliment processat.
Ell mirant el camp a banda llamenta
que el preu patix un desmplom
i per no deixar l’horta desatenta
d’estos anys porta l’esquena coenta
del treball doblant el llom.
Despuix de formalisar la rabieta
els va propossar l’Estat
(per deixar de sentir la cançoneta)
afegir ECO o BIO a l’etiqueta
i donar vistositat.
Ara l’agricultor s’escandalisa
puix cobra en l’actualitat
pijor que quan la pesseta i divisa
que els aliments orgànics d’esta guisa
sols són una novetat
.
A MILLOR ALIMENT, MILLOR PENSAMENT
Qui per als llauradors és coneguda
aprofite la menció,
lliure nostres camps de pedra i ploguda,
per això cantem junts i de correguda
ad esta curta oració:
Patrona de les tronaes,
Santa Bàrbara bendita
guarda-nos de llamps i trons
que pa això estàs en la ermita,
que pa això estàs en la ermita.
Es curiós que portem anys, com s’indica
que siga faneca o hort
el científic la planta modifica
la genètica, lleva o unifica
on no tots estan d’acort.
Allí tenen la fòrmula secreta
i pot ser per confusió
t’inserten en una poma reineta
un gen d’organisme de marieta
¡i quina combinació!
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
37

QUAN MÉS SUCRE MÉS DOLÇ
L’escena d’ara porta
ad aquella història,
una trampa ilusòria
feta per un llop audaç
que disfrassat de la yaya
aprofitant eixa treta
per poc es menja a la neta
i el conegut desenllaç.
Puix explique i no per fotre
que l’imagineu al revés
on l’artiste m’ha transmés
que una chica du un disfràs
de l’animal d’eixe conte,
que també du al cap la testa
i la coa per la gesta
i no sé més per si acàs.
Al costat un aparat
que és un robot trapatroles
d’eixos que estan plens de boles
de chiclet de molts colors,
posaves una moneda,
giraves una palanca,
i per sort si no s’estanca
o cau a terra fent safor.
Tal volta siga una trampa
de paradeta de fira,
com la piscina que gira
en uns peixos que a plaer
obrin i tanquen la boca,
no es sap a què s’ha degut
pero el peix s’ha quedat mut,
t’has quedat sense diners.
La relació que açó guarda
és eixa facilitat
on dona igual l’edat,
puix com té fàcil accés
nos monten a peu de carrer
la màquina expenedora
que té servici a tot hora
on compres de forma exprés.
Tocant el tema del dolç
igual adés que hui dia
la cosa que no canvia
en chiquetes i chiquets
son els problemes de càries,
sempre menjant porqueries,
chocolate i llepolies
i les boles de chiclet.
Aixina passa i s’alarma
que a les set de la vesprada
un grup de gent animada
quant et fixes et sorprén
que pocs pasen dels catorze
i que beuen, m’involucre
un alt contingut en sucre
i una dosis de café.
Ya desconec si per simple
o potser és per sensata,
era de gelat de nata
i de pipes en un banc,
i despuix clar que la mare
et donaria la brasa
perque arribaves a casa
portant els peus plens de fanc.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
38

És hora d’entrar en l’escena
una a una discretament
al seu lloc marcat per l’artiste,
puix conta aproximadament,
un total de catorze setes
que fent puesto anirà en aument.
En quant al color i la forma
dir que són totes diferents
i cascú que pense el que vullga
(per això es l’amo de sa ment).
Començant per la seta típica
de la que servix d’aliment,
podent comprar les de la tenda,
o del camp en coneixement
(aconsellat bé pels que saben)
evitant mal de pancha ardent
o potser l’atra alternativa,
de la que et deixa el cul coent.
Atres semblen més bé trompetes,
no vullc dir l’instrument de vent,
utilisada en alta cuina
i molt obscura aparentment,
pero ara que dic també pense
que pot passar per instrument.
I podrien passar per llànties
total, de nit brillen algunes
i son un gran descobriment,
pero a fosques poden paréixer,
em fa saber un grup de gent,
primer que tenen la ment neta
i segon que és un cacauet,
i la yaya entessa m’apunta
que té pinta de ser valent.
Es poden comparar, s’augura
en un taburet o un assent,
dic de les setes de cap planes,
vos conec i vaig aprenent,
puix a més d’u canviava la cara
i s’havia posat content.
I com no, potser un paraigües,
per a posar-ho en coneixement,
que portem uns anys arremulla
mentres plantem el monument.
Deixe els pareguts en les setes
i vaig a ser més coherent,
portaré ous a Santa Clara
per a unes falles decents.
DE NIT TOTS ELS GATS SÓN NEGRES
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
39

QUI NO VULLGA POLS, QUE NO VAJA A L’ERA
Fent la volta a la falla, un personage
es chafa el faldó per a caure un bac
puix sospitem que el ninot és l’image
més propia del famós home del sac.
(com vullga pixar i tinga una errata
es pixa les sabates i la bata)
I com no tinc molt més en esta nota
i donava un sentit aterrador
pense que vaig a guanyar-me la quota
en atre significat al senyor.
(al curiós llector li dic solament,
no pregunteu, será lo més prudent)
Per qui no ho sap nos conta la llegenda
l’home que a l’esquena un sac transportava
i a la nit passava per cada vivenda
i a tot chiquet perdut se l’emportava.
(normal que el chiquet que estava advertit
no dorm en lo que quedava de nit)
Per supost tota faula en temps canvia
com també depén de cada regió
hi ha qui diu que si el chiquet no dormia,
o es deia Coco, pero la qüestió,
(com també he llegit en atre fabulari
que és com els reixos pero al contrari)
ya no sabem del ninot de l’escena
si d’este treball s’havia cansat
o potser haja canviat de faena
inclús per edat s’haja jubilat.
(d’esta última seria d’extranyar
quan l’informen d’allò que va a cobrar)
Pero si tenim una cosa clara,
que a pocs chiquets havia assustat,
gràcies a les tecnologies d’ara
l’ubicació se l’havien manat.
(potser per whatsapp o una ret social
controlen tot sobre el món virtual)
Puix l’home del sac, fent apologia
i arromangant-se el batí
es justifica en que els chiquets de hui dia
als dos anys de nàixer saben llatí.
(vos explique més enserio que en broma
alguns als deu anys van pel quart idioma)
Ara agarren el móvil, acredita
i saben, sense a penes caminar
despuix de fer la foto com s’edita
i què aplicacions descarregar.
(i que no els fa falta ni un curs ni res,
no com tu que necessites un mes)
Si sopes fora té prefèrencia,
justifica el pare que tot ho sap,
deixar-li el móvil dona paciència
i també t’evites un maldecap.
(puix d’alguns chiquets queda comprovat
diuen que tenen el geni cagat)
Són de la generació d’intocables
(és el nom posat per un doctor entés)
puix en la societat és aceptable
inclús que no es parle ni de vosté.
(i qui es fa el cego i el sort i tampoc
et cedix al metro l’assent o el lloc)
I en els menuts poca broma
perque no sols no es poden embrutar,
ara son de vidre i no son de goma
i d’una pilotà es poden trencar.
(dir també que és més difícil d’ocórrer
perque tablet en mà han deixat de córrer)
L’home del sac conta que passejava
pel carrer, i a un banc curiosament
un grup callat per el móvil parlava
¿i per a açò queden els adolescents?
(i tota la veritat siga dita
nos sorprén que no falten a la cita)
Fa les averiguacions i aconsella
ad aquell pare que el veu un poc perdut…
si ve el fill presentant a la parella
pregunta: ¿saps fer la O en un canut?
(l’autora assessora no consultar
perque la resposta pot assustar)
Al contar-li lo que fa la cigonya
tu com a pare suant nerviós i inquiet
et solta un: ¿pero pare estàs de conya?
fa molt que ho vaig saber per internet.
(o mare i filla si a algú li amarga
si no l’explicació es faria llarga)
Si el teu fill o filla s’ha fet major
per si acàs se’t passa pel cap l’opció
de parlar sobre relacions d’amor
ixes perdent en la conversació.
(si eres dels valents i t’has arriscat
potser acabes sent tu l’enssenyat)
És interessamt com els jovens d’ara
(pareix que en això s’hem acostumat)
no saben què és embrutar-se en mascara
pero en lo atre estan molt espavilats.arla
d’aqul que si sap cuinar,
qui fa la paella es pot embrutar)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
40

Tancant este monument dolç
deixa la falla dividida,
puix algú troba la llegada
igual que tragar-se uns pinyols.
Diré per evitar baralles
al típic faller alarmat
que si remuga cabrejat
açò es que són coses de falles.
Per resumir el monument:
l’espantapardals vols faena
i l’home del sac per l’esquena
i atres, vol canviar igualment,
¡SALUT I FORÇA AL CANUT!
la paradeta funcional,
conteu si son catorze setes,
la chiqueta de les boletes
que no sé que és de l’animal,
i la bruixa dalt per remat
diu mig en sério mig en broma
que si toqueu d’ací una coma
dos veles negres s’heu guanyat.
I com se m’havia oblidat
(que si no pareix incompleta)
estarà més que satisfeta
la falla en el llibret premiat.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
41

“1947, COSES DE L´ÈPOCA” de JOSÉ FUSTER
Ens pugem a la màquina del temps per a
viajar a un punt concret de la nostra història, l'any
1947. En est any es va arribar a la fundació de la
comissió infantil de Sant Vicent- Marvà, que est
exercici celebra el seu 75 aniversari.
En este viage temporal coneixerem alguns
dels acontenyiments històrics celebrats en aquell
moment concret, a més de naixements i pèrdues
d'alguns dels personages més influents de la nostra
època. Un any concret pot no tindre rellevància per a
una persona particular, pero sí per a moltes atres que,
unides, celebren un eixercici especial.
En l'eix central de la Falla ens trobem el primer
model de Ferrari de carrer, el 125 S, pilotat pel famós
cantant britànic Elton John, el naixement del qual es
va produir en aquell mateix any.
Sobre el cavall rampant trobem a Eva Perón
en plena lluita per a conseguir el sufragi femení a
l'Argentina. Compartixen escena en ells el debut, en
el teatre Poliorama de Barcelona, de la mítica parella
artística de Lola Flores i Manolo Caracol. Posa la
guitarra a este duo flamenc la llegenda de la música,
David Bowie.
Tot est espectàcul serà finançat pel famós “Pla
Marshall” dels Estats Units per a rescatar
econòmicament a Europa durant la creació del Fons
Monetari Internacional. Podrem conéixer el primer
model de càmara Polaroid que, al temps, estarà
retratant el gran èxit musical de l'època, “Angelitos
negros”, de Machín.
La lliteratura del 1947 marcarà un abans i un
despuix per al diari d'una chicoteta chiqueta judeua,
Anna Frank. El pallasso de “It” acudix a l'aniversari del
seu creador, Stephen King, naixcut al mateix any.
Podrem conéixer al “Chicotet robot perdut”, relat curt
de l'archiconegut teòric Isaak Asimov escrit també en
un any per a l’història.
El primer vol supersònic de l’història es
creuarà, de sobte, en el primer ovni besllumenat de
manera oficial en el Planeta Terra. Per a donar fe
d'este fet històric prendrem el primer Tren Madrit-
Valéncia capitanejat pel debutant valencianiste Antonio
Puchades. Aixina coneixerem com va ser el Valéncia
CF campió de lliga en aquella temporada. Sense
perdre de vista l'electricitat de la llegenda del fútbol
mundial, Johhan Cruyff.
Una volta conseguit l'objectiu de la
Independència de l'Índia i Pakistan en 1947, Gandhi
va poder ocupar el seu temps descobrint les virtuts del
primer videojoc de l’història compartint partida en un
ratolí de la guitarra, Iggy Pop.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
42

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
43
ESBÓS FALLA INFANTIL 2022

EXPLICACIÓ I RELACIÓ DE TOT LO QUE CONTA LA FALLA QUE PORTA PER LEMA:
“1947, COSES DE L´ÈPOCA”
Per Cristina Martínez i Cuenca
L’ARTISTE EN SON LLENGUAGE NOS PORTA UN ANY PER IMAGE
Voràs menuda chicalla
com est és un any notori,
l’artiste dona la talla
posant-lo tot en la falla
sense crear un desori.
Puix el lema nos ensenya
llegint-lo com de costum
que va ser un any de llenya
on deixà més d’una senya
del que faig un breu resum.
D’algú sabia l’història,
d’atre no sabia ni qué és
i per fer dedicatòria
internet que té memòria
m’ajuda a escriure més.
L’artiste simula en gràcia
aquella falla infantil
on al centre en eficàcia
un tranvia i no és falàcia
es mostraba dolç i humil.
Setantacinc ara porta
la falleta allumenant
i torna est any ben forta
mostrant-nos l’any que comporta
com s’anat modernisant.
Un coche que ocupa el centre
(el tranvia actualisat)
color roig conduït mentres
un sembla que fa de ventre
perque és un home estirat.
Conegut com tio Sam
repartint algún billet
quan s’observa en l’atre tram
una dona fent un clam
per a votar el seu dret.
Una cançó coneguda,
un pallasso i un coet,
ràpit i de correguda
una nau intervinguda
que diu va vore un granger.
Comprobeu als tres deportistes,
als balladors i cantants,
als polítics i accionistes,
alguns invents i els artistes
i més papers importants.
En l’explicació completa
la chiqueta i el chiquet
contemplen la falla feta
que nos porta ad esta treta
mil noucents quarantasset.
(si s’heu montat un esquema
ya sabeu de que va el tema)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
44

He parlat d’un vehícul
que l’artiste posa enmig,
resulta ser un Ferrari
detallat en el fascícul
i comprat com a caprig.
Du la marca per llinage
d’aquell que el va construir,
fondo groc per distintiu
i un cavall negre d’image
sent el primer en conduir.
Imagineu i no és rarea
ix pintat de color roig,
com de sempre és conegut
per brillant i sa bellea
que tant agrada i fa goig.
De carretera a la via
Madrid volia l’unió
fent el tren un primer viaje
buscant una milloria
potenciant l’exportació.
Puix clara era la proposta
que de l’arbre a l’estació
arribava la taronja
directa des de la costa
ordenada en caixons.
El primer vol supersònic
com varen acreditar
era una nau pilotada
deixant a més d’un afònic
quan al só va superar.
Ad esta tecnologia
en museus s’ha exposat,
a dia de hui qüestiona
en el món de l’energia
si és mentira o veritat.
També un pilot d’avionetes
el matí de Sant Joan
dia vore i confessava
que volaven nou cosetes
coneguts com plats volants.
No sabem l’evidència
del famós “avistament”,
pero l’objecte volador
nos deixa referència
d’OVNIs en un expedient.
Dins d’esta parladuria
un tal Isaac Asimov
(era escritor i científic)
feu tres lleis per teoria:
Còdic moral d’un robot.
Alguna vos sonarà
i per sort només son tres
(o poques a mi me sembla)
como no fer mal a un humà
o que les ordes que ha pres
dins de sa inteligència
siguen per imposició,
i la tercera li mana
sent sa propia existència
d’obligada protecció.
En febrer sorgí un sistema
donant pas a una invenció,
posant nom a Polaroid
solucionant un problema
de ràpida producció.
Puix en un minut d’espera
ya s’havia revelat
i podries repetir-la
si en la foto a la primera
eixia en un ull tancat.
Per últim tanca l’escena
aquell que important no és poc
detalle dolça chicalla,
puix eixe any també s’estrena
en pantalla el videojoc.
La simple trayectòria
i control eixe moment
simulant una pilota
va fer patent l’història
ad est entreteniment.
(Es l’història atractiva
contada més creativa)
DEMOSTRE GUSTOSAMENT LES TEORIES I INVENTS
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
45

EN LA FALLA I EN LA CRÍTICA NO POT FALTAR LA POLÍTICA
Que no quede malentesa,
que no s’enfade el jurat
encara que el tema pesa
deixaré escrit en saviesa
quatre fenòmens passats.
Començant per una dona
que a Argentina va guanyar
despuix de temps de pregona
dones passen de segona
i tenen dret a votar.
Eva va ser coneguda
per lluitar per l’igualtat,
per incentivar l’ajuda
en el menjar i beguda
i casa al necessitat.
Per dalt una iniciativa
com una ajuda oficial
fea Europa receptiva
d’un taló en diners més IVA
que no saben si bé o mal.
Marshall s’apodà este pla,
reconstruint tot negoci
o poder comprar el pa
i despuix parar la mà
qui dia ser el teu soci.
El cas, a guerra passada,
l’important de la qüestió
deixa a gent desamparada,
una terra desolada
i tampoc és solució.
Atre grup en molts diners
creà el Fons Monetari
ampliant més el comerç
i arancels aduaners
fent un préstam no bancari.
S’extrau d’esta relació
despuix de véncer l’acort
deus a l’organisació
tornar milers de millons
i te toca fer-te el sort.
Ara botem junts la mar
i a la falla veem a Gandhi,
¡quaranta anys per a guanyar!
crec que no vaig a versar
el seu modus operandi.
Alma gran per essència
nomenat per la moció
puix en sa persistència
guanyà l’independència
el Pare de la Nació.
Pose punt ad esta escena
en l’India i sa victòria
puix son més d’una vintena
i vullc fer a tots l’esmena
de cascú sa trayectòria.
(el jurat, creu la novella,
pot baixar tranquil la cella)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
46

Diu l’artiste en la pauta
que anem al camp,
de fútbol serà espere,
l’any de rellamp
va fer als ché
guanyadors de la lliga
a estadi ple.
Potser algú recorda
qui el va jugar
pero faig memòria
per abreviar,
puix de rebot
és Tonico Puchades
qui han fet ninot.
Era centrecampiste
de calitat,
i a la gran història
forma ya part
i per com som
porta un carrer de Sueca
escrit el nom.
TRES QUE MARCAREN NOTA JUGANT A LA PILOTA
Durant la temporada
també naixqué
qui digueren jugava
com a Pelé,
sent jugador
com el millor d’Europa
i entrenador.
Un total de tres voltes
té el baló d’or
deixant Cruyff son llinage
i guanyador,
faig alusió
de lliges i de copes
sent campeó.
D’un estadi a la cancha
i al paviment,
de bàsquet la pilota
directament
fa per citar,
puix no cap per l’altura
Abdul-Jabbar.
Obtingué distints premis
d’anotador
o com a millor pívot,
taponador
en all star
i no se quants tornejos
que va guanyar.
(i dins de tant de premi
faig un guiny al meu gremi)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
47

S’EXTRAU D’ESTA BREU ESCRITURA OBRES D’IMPORTANT LLECTURA
Va nàixer Stephen King
sent hui el millor noveliste
en el seu camp diu l’artiste.
Un tramvia dit desig
guanyava com a millor drama
i El diari d’Ana Frank
com l’escrit deixava en blanc,
yo el resum no per caprig.
(ad estos llibres, llectors
son escrits per a majors)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
48

Curiositat que al Ferrari
hi ha un títul nobiliari
ya més home que chicon
resulta ser Elton John.
Bon cantant i pianiste
i encara en actiu l’artiste
venent millons d’eixemplars
naixqué un vinticinc de març.
Un músic atemporal,
millor cançó original,
i el senzill més guardonat
sent ya Sir condecorat.
Qui a banda productor,
actor i compositor
irromp i ocupa la falla
en la cara en una ralla.
Un llamp roig i blau pintava
en sa cara si actuava
del que dien fascinant
imaginatiu i brillant.
No és extrany espereu
vore a Bowie al museu
inclós fa anys al millor lloc:
Saló de Fama del Rock.
Les lletres d’una cançó
varen ser adaptació
cantades des d’un poema
considerat himne o lema.
Angelitos negros feu,
junt a Machín a la veu
aquell clam a l’exclusió
el número u en raó.
Balladors i balladores
en l’escena Lola Flores
i Manolo Caracol
en sabates de charol.
Posen palmes al programa
del Teatre Poliorama
on junten copla i flamenc
nos canta i balla l’elenc.
(en l’escena musical
s’acaba este festival)
MENUT LLECTOR, COM VORÀS ARRIBEN TOTS AL COMPÀS
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
49

ACABEM PUIX EL RELAT EN TOT EL QUE S’HA PLANTAT
L’artiste tanca i planteja,
confirme en este romanç
fet en amor i l’idea
el ninot que s’ha exposat.
Nos conta que representa
la falleta que aquell any
a l’encreuament lluïa
com monument principal.
També aprofita l’autora
fent menció i felicitant
per un any d’aniversari
perque sempre és especial.
Com ací soc yo qui mana,
i si adés no quedà clar
per l’autora i la chicalla
pregue un premi del jurat.
Deixe l’explicació feta
d’un monument detallat,
d’un any extraordinari
posem junts punt i final.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
50

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
51

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
52

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
53

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
54

ACTIVITATS DE L´EIXERCICI 2021/2022
Divendres 17 de setembre
Divendres 24 de setembre
Dissabte 9 d´octubre
Divendres 22 d´octubre
Dissabte 23 d´octubre
29 d´octubre
Divendres 6 de novembre
Dissabte 13 de novembre
Dissabte 20 de novembre
Divendres 10 de decembre
Dissabte 18 de decembre
Varen ser elegides la chiqueta Carolina Martínez i Olmos i la
senyoreta Aurora Sanchis i Moll, com a fallera major infantil i fallera
major per a representar a la nostra comissió durant est eixercici.
El quadro d'honor es va completar en el nomenament de Pablo
Medina i Fornes com a president infantil.
La Comparsa Saraïna Marvaharavesh va participar en la “XVII
Entrada Mora i Cristiana al Cap i Casal”, en una esquadra mixta. Una
entrada rodejada d'incertitut, pero que es va culminar en una
assistència espectacular de públic i una continguda emoció de tots
els participants, ya que es tractava de la primera entrada que se
celebrava en la Comunitat Valenciana despuix de totes les
restriccions.
Va tindre lloc en el jardí del Colege del Art Major de la Seda, la
proclamació de la nostra fallera major Aurora Sanchis i Moll. Despuix
de la tormenta ve la calma i el temps va acabar per arreglar-se per a
que tots poguérem gojar de la boqueta de nit i de les emotives
paraules de la seua amiga Ane, aixina com de la espectacular
película que li va fer Mar. Aurora va estar amparada no sols per tota
la comissió sino per amics i familiars.
Va tindre lloc en el nostre casal la Proclamació de Carol i Pablo. Va
ser un acte molt emotiu, ya que despedíem a Sergio i a Elena, pero
també va haver moments de rialles en el video tan chulo que li varen
preparar a Carol i en les paraules de tots els seus amics.
Celebrem la nit més terrorífica de l'any. Un casal en penombra, ple
de veles i mòmies va rebre als nostres menuts monstruets per a
passar una vesprada divertida, que va escomençar en un súper
buffet creat en les elaboracions dels nostres chiquets i chiquetes i
que va seguir en uns jocs en els que els 5 sentits eren imprescindibles.
Va tindre lloc l'acte de presentació d'esbossos, a on els nostres artistes
nos varen mostrar i varen explicar els monuments per a les falles 2022.
Celebrem la ya tradicional festa de la cervesa. Ambientats en el lluntà
Oest, vàrem poder gojar de les cerveses i una charrada oferides per
la fàbrica de cerveses Valenciana "L'antiga”.
En la Sala Canal, va tindre lloc l'exaltació de la nostra Fallera Major,
Aurora Sanchis i Moll, qui va disfrutar d’un acte preparat en tant de
carinyo per la seua comissió, acabant en un espectàcul homenage
a Luis García-Berlanga que titulem “A ninguna parte”.
Comencem el Nadal en el nostre casal en l'inauguració del nostre
magnífic Belem, “El Mercat ambulant de Sant-Vicentville” i el
tradicional encés de llums. Un arbre replet de pompons de colors i
moltes llums que vàrem estar posant durant tota la vesprada. El
Belem, finalment, va obtindre el segon premi de belems de JCF en
la categoria “A” de lliure disseny.
Nos reunim majors i chiquets, per a celebrar junts el Nadal. Festejos
nos va oferir un tradicional menjar nadalenc, a on el nostre quadro
d'honor nos va felicitar les festes i va desijar salut per a l'any 2022.
La velada la terminarem cantant nadalenques i en jocs de taula.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
56

ACTIVITATS DE L´EIXERCICI 2021/2022
Dimarts 28 de decembre
Dimecres 29 de decembre
Dissabte 8 de giner
Dumenge 9 de giner
Dissabte 22 de giner
Divendres 28 de giner
Dissabte 29 de giner
Divendres 11 de febrer
Divendres 18 de febrer
Dissabte 19 de febrer
Dumenge 20 de febrer
Divendres 25 de febrer
Dumenge 27 de febrer
Vàrem tindre la gran sòrt de poder acodir a la Fonteta a gojar d'un
partit de la Lliga Endesa femenina per a recolzar i animar al nostre
equip de bàsquet femení. Nos vàrem anar en una victòria i casi sense
veu de cantar i chillar.
Pese a que el virus tornava a fer de les seues, no vàrem voler deixar
passar l'oportunitat de prendre'ns els raïms i brindar per un 2022 ple
de salut i amor i molts actes fallers. I per a animar una miqueta la
vesprada calia obrir els regals de l'amic invisible.
Tant la comissió major com la comissió infantil vàrem tindre el plaer
de poder fer una visita als tallers dels nostres artistes fallers i vore el
treball que comporta el procés de creació de nostres falles. Tant José
Fuster com Josué Beitia nos varen ensenyar una menuda part per a
aixina deixar-nos la sorpresa final per a falles ¡que ganes de vore'ls!
Va tindre lloc en la Sala Canal l'exaltació de la nostra fallera major
infantil Carolina i del nostre president Pablo que junt a la seua
comissió infantil varen gojar d'un acte replet d'emocions i de visites,
com la de la nostra fallera major de Valéncia i la seua cort d'honor, o
com el restant de falles del sector que varen voler vindre a felicitar a
Carol i Pablo. Per a finalisar vàrem tindre l'actuació d'un mac que va
deixar a tots els chiquets i chiquetes pegats a les seues cadires.
El nostre quadro d'honor, junt a unes atres falles veïnes varen
celebrar el dia de Sant Vicente Màrtir en l'iglésia de Crist Rei, repartint
pà benet.
Les nostres falleres majors i presidents varen acodir al Casal de
Convent junt en el restant de falles de l'agrupació per a inaugurar
l'Exposició d'esbossos.
Nostres chiquets i chiquetes varen poder gojar d'una vesprada de
bots en Fun Jump. Una activitat que nos havien demanat molt i ahí
estaven les seues delegades per a complir órdens. Sembla ser que
un hora no va ser suficient i volien més, aixina que repetirem.
Sopar de gala en els Salons Olympia d’Alboraya, commemorativa
del 75 aniversari de nostra falla infantil, al que varen acodir moltes
Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils de l'història de la nostra
falleta, aixina com multitut de falleres i fallers.
En l'Hotel Porta de Valéncia, va tindre lloc el tradicional sopar als
nostres Fallers d'Honor.
“Fira de Sant Vicent”.
El Grup de Ball de la falla participa en l'exhibició de ball regional que
se celebra en la Plaça de la Verge.
Festa de carnestoltes infantil.
Pistolada d'eixida a les falles de 2022. De matí “Bombetà i
Macrodespertà”. Almorzar en el casal, taller de decoració de la carpa
i despuix de menjar, vàrem anar a les Torres dels Serrans per a
assistir, en la charanga, a la “Cridà”.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
57

FESTEJOS DE MARÇ
DIVENDRES 11 DE MARÇ
20:30h Sopar de Sobaquillo:
¡¡Arranquem!! Òmpliguen els seus
estòmecs que vénen curves.
22:00h Bus turístic de Falles
Especials: Facen les seues apostes,
¿Quina falla s’en durà el primer
premi?
DISSABTE 12 DE MARÇ
11:00h Arreplegà: Recuperant les
tradicions, a demanar colaboració
en tot el barri.
12:00h Repartiment dels ingredients
de les paelles.
13:00h Tradicional Concurs de
Paelles: Agarren la llenya, encenguen
els fòcs i a per el primer premi. No
s'admetran paelles a gas jajaja.
17:00h Tardeo i ara una miqueta de
música.
18:00h a 20:00h Animació infantil.
Ens faran diferent jocs molt
dinàmics, globoflexia, pintacares,…
DUMENGE 13 DE MARÇ
08:00h Despertà en l'Agrupació Falles Centre.
12:00h Nos anem de Mascletà: Aneemm a la mascletààààà, a tope pel bypaaaaasss!
14:30h Creïlles a lo pobre: Nosatres posem lo pobre, si ho vols ric et dus el choriç…o lo que
agrade.
17:00h Taller decoració de carpa: acabant els últims retocs per a la nostra carpa màgica.
21:30h Actuació Allegro Big Band: Enguany sorprenem en música en directe per a la delectació dels
més exigents.
DILLUNS 14 DE MARÇ
18:00h Recollida del ninot infantil.
20:00h Sopar de la plantà infantil oferida per la nostra Fallera Major Infantil, Carolina Martínez i Olmos.
22:00h Sopar de sobaquillo.
00:00h Plantà infantil.
DIMARTS 15 DE MARÇ
De matí, enjorn, esperarem al jurat de falles infantils. ¡Enguany PREMI!
10:00h Esmorzar.
12:00h Arreplegà pel barri.
17:00h Arreplegà del Ninot. Estem de novetats i enguany nos anem en bus a la ciutat de les arts i les
ciències per a vore eixir el nostre ninot i més tart ho arreplegarem en Abasts, com és costum. No nos
oblidem del disfràs, enguany la temàtica del disfràs serà: chuchería.
18:00h a 20:00h Animació infantil “Festa Índia”.
20:00h Sopar oferit pel nostre President Infantil, Pablo Medina i Fornes.
22:00h Sopar de sobaquillo de la Plantà i imposició de recompenses.
00:00h Plantà de la Falla.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
60

FESTEJOS DE MARÇ
DIMECRES 16 DE MARÇ
De matí esperarem al jurat de falles. També esperem premi.
10:00h Per als chiquets esmorzar oferit per la nostra delegació d´infantils.
10:00h Per als majors, almorzar oferit pel club gastronòmic.
11:00h a 13:00h Imposició de l'Insígnia infantil, commemorativa del 75 Aniversari, a les falles de l'Agrupació.
13:00h Cercavila pel barri.
14:00h Concurs Lliure de “Foguers Tradicionals”.
16:00h Prèvia confirmació de l´hora, anirem tots junts a la recollida de premis infantils a la Plaça de
l´Ajuntament, tots vestits en el trage regional.
18:00h Gymkana per a riure’ns i suar una miqueta.
22:00h Al caloret de l'hivern una bona torraeta per a sopar per a tota la comissió.
00:00h Discomóvil en la millor música que ha conegut este planeta. Se’n tornem a la década dels 80 i els 90.
DIJOUS 17 DE MARÇ
09:00h Arreplegà dels premis de la falla.
10:30h Almorzar 75 Aniversari.
13:00h Cercavila pel barri.
14:00h Globotà.
14:00h Menjar a triar del forn.
16:00h Castells Unflables tant per a chiquets com per a majors. Enguany futbolí humà per als més
valents i també es montarà un joc de petanca.
20:00h Sopar de Mc Donals oferit per la nostra delegació d´infantils. Heu d´apuntar-vos a les llistes
que es posaran en el tabló de la falla.
22:00h Sopar Oferit per la nostra Fallera Major, Aurora Sanchis i Moll.
00:00h Viage al lluntà oest, discomòvil country en bou mecànic. Més tart…”Resopón” de ColaCao
oferit per la nostra Fallera Major.
DIVENDRES 18 DE MARÇ
10:00h Almorzar dels Moros.
11:00h Petardà que tremole Sant Vicent Marvà.
13:00h Cercavila pel barri.
15:00h Concentració per a l´OFRENA (prèvia confirmació de l´hora).
21:00h Sopar Popular en disfrassos. Temàtica: Benvingut a Hogwarts. ¿Quin mac seràs esta nit?
00:00h Macrodiscomòvil: última discomóvil de les falles en el gran Boccachico Dj20h
DISSABTE 19 DE MARÇ
12:00h Missa en honor a Sant Josep en la Parròquia de Crist Rei.
13:00h Últim cercavila pel barri i imposició de corbatins.
14:00h Aperitiu que enguany… ¡Sí paguen “els Pepes, Pepites, Joses, Josés i Josefinas”
15:00h Menjar a triar del Forn. Invita al teu pare, serà un bon regal.
17:00h Cucanyes tant per a chiquets com per a majors.
19:00h Dalt el foc a la nostra falla, prepara la teua vestimenta i a ballar baix les purnes del CORREFOCS.
20:00h Cremà infantil.
21:00h Sopar de la cremà per a tota la comisió. La delegació d´infantils convida, als infantils a pizzes.
Heu d´apuntar-vós a les llistes que es posaran en el tabló de la falla. Els majors que porten el bocata
i nosatres parem taula.
22:00h Cremà de la Falla Gran.
00:00h Brindis per a despedir una esperada Semana Fallera.
DUMENGE 20 DE MARÇ
14:00h Dinar de despedida.
17:00h Visita a la Nostra Mareta.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
61

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
62

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
64

2021, UNA ENTRADA MOLT ESPECIAL
Any i mig, fent, desfent i tornant a fer sense saber si caldria desfer, davant l'inestabilitat
provocada per la Covid-19.
Per a ningú ha segut fàcil gestionar tot este temps, que ha afectat tant a nivell personal com
a tots els estaments. Marvaharavesh no ha permaneixcut exenta als balancejos pels que ha passat
la situació. Sempre ha permaneixcut alerta, intentant en tot moment, lo millor per a la Festa. Quan
semblava que “SÍ” era que “NO” i viceversa. Es preparava tot per a despuix anular-ho. Entretant,
constants reunions en els responsables de la festa en Valéncia.
Encara no ha passat este mal somi, pero alguna finestra es va obrint… ¡PER FI!, en setembre
s'obria un balcó en certa semblança a lo que coneixem com una relativa normalitat. Les falles se
celebraven en un sobreixent en quant a comportament i posteriors senyes de l'incidència acumulada.
Alguna cosa que feya vaticinar que en octubre es podria celebrar la “Festa dels Moros i Cristians al
Cap i Casal”. Tenien que establir-se les normes de cóm i quins festejos realisar.
Numeroses reunions telemàtiques, en l'incertitut de base i com a fi, la Festa. Finalment se
celebra el Mercat Medieval, El Pregó i l'Entrada.
L'Entrada va crear certa controvèrsia ya que les normes vigents exigien l'us de maixqueretes
i desfilar en batalló, en un màxim de sis per fila o columna i mantenint la distància preceptiva. L'intenció
final era que la Festa del 9 d'octubre devia eixir al carrer, en maixquereta i distància preceptiva, lo
que obligava a desfilar en batalló.
El primer acte va ser la presentació del Cartell de festes durant la Cridà, en el saló de cristal
de l'Ajuntament, obra del sarraceno Juan Carlos Gisbert, en el que s'emfatisava el paper de la dòna
en la Festa.
El 8 d'octubre es coneix la decisió del Consell de reduir les restriccions lo que provoca que
algunes de les normes de la desfilada puguen relaixar-se. Es podrà formar en esquadra. Una notícia
acollida en gran alegria per tots els participants.
El 9 d'octubre, va trencar el dia solejat i aixina es va mantindre tot el dia, una jornada perfecta
per a gojar d'una cita que s'ha fet ineludible per a Valéncia. Primer calia almorzar i prendre forces per
a guisar i degustar una excelent fideuà que va cuinar David.
A les 6 de la vesprada ya estava tot preparat per a iniciar l'Entrada. El recorregut havia segut
alterat per dos situacions: les obres en la plaça de la Reina i la coincidència en huit manifestacions.
El 9 d'octubre és una data de celebració, pero també reivindicativa. Alguna d'elles, a pesar de totes
les precaucions, va invadir el tram final, tenint que acurtar-ho en l'últim moment, provocant un retart
ya iniciada l'Entrada. La desfilada la va obrir una magnífica banda de percussió i dolçaines, seguida
per un batalló de glòria al compàs del passodoble dianero “Ma Barcelona”, que donava pas al bando
cristià, adreçat en dos sensacionals ballets als que seguia el bando de la mija lluna que l’obria una
atra magnífica banda, en la que va desfilar Marvaharavesh.
Totes i tots vestits en les seues millors gales i una emoció desbordada. Una entrada en la
que cada u dels participants es varen sentir, per unes hores, simbòlics representants de la Festa i
que recordaran per lo que significava per a tot el colectiu festero, pel fet de ser la primera que se
celebrava, despuix de l'obligada recessió, en la Comunitat Valenciana.
Destacar la gran afluència de públic en tot el trayecte, enguany si cap, en major número i
entusiasme i que es va entregar apassionadament davant el pas de cada esquadra i les evolucions
dels diferents caps, cada banda de música, cada ballet… es notaven les ganes.
Si algú tem per la Festa, està més viva que mai. Un any imperfecte, en un bon final.
Anem fent marcha, mora per descontat… i serà “Al-Razi, Capità Marvaharavesh”
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
66

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
67
MARVAHARAVESH

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
68

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
70

GRUP DE BALL
La dansa és un acte d’expresió inherent al ser humà. S’ha considerat tota la vida com un
acte de socializació en totes les cultures. El seu orige pareix trobar-se en la prehistòria perque tenim
representacions plàstiques que aixina ho demostren.
El ser humà, segons Maragall, “Va sentir agitar-se dins de sí tot el misteri de la vida i no
podent contindre-ho immòvil (perque la vida és moviment), va voler representar-ho, humanisar-ho,
fent art, i instintivament va alçar el cap, va obrir els braços, va moure els peus i tot el cos al compàs
del ritme sentit dins de sí, va dansar i va cantar en paraules l'alegria d'aquella revelació primera i va
anar llavors la música i la primera poesia, la primera estàtua i pintura el naiximent de tota una forma
artística”.
Els moviments rítmics del ball s’han utilisat per a celebrar moments importants com
naiximents, defuncions, noces o com a part dels rituals previs a ceremònies de fecunditat, de caça,
de guerra o religioses. Un eixemple clar és la dansà, que era un ball pagà que es ballava per a
demanar la fertilitat o la pluja. En l’aparició del cristianisme es va convertir en un ball de festa del dia
del sant del poble. El grup de ball de la falla, habitualment, balla en unes quantes dansaes del Cap i
Casal, com la del l’altar del Mocadoret en honor de Sant Vicent Ferrer, entre atres.
Pero no és fins a la Antiga Grècia que comença a considerar-se com un art i a representar-se
en front d’un públic. I és en este punt quan el ball comensa a entendre’s com un art.
Eixe art forma part de la cultura de totes les societats actuals, i com no de la valenciana
també. I és en l’esperança de mantindre la nostra cultura a on entra l’inici d’este grup de ball, que no
ha deixat d’asajar en quasi ningún moment a pesar de les circumstàncies, en més o menys por, pero
ahí estavem ballant al carrer.
Enguany ens ha portat de cap el fandango del tío Mario, de Casas del Rey. Pero gràcies a la
nostra experimentada mestra hem conseguit traure’l avant, en una miqueta de sofriment.
Confiem que ya, per fí, tot torne a la normalitat i pugam mostra-vos estes falles tot lo que
hem deprés durant este temps, entre atres el trobo de Rusafa, la jota de Benigànim i més que
descobrireu quan vingau a voremos.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
72

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
73
GRUP DE BALL

CLUB DE BUCEGE SANVIMAR
Despuix d'un paró de 5 anys, la delegació de Sanvimar torna a les mars en energia, ganes i
piles recarregades. Les noves generacions de bucejadors de la falla Sant Vicent – Marvá, prenen el
relleu i s'unixen a les velles glòries bucejadores de la falla per a tornar a solcar les mars i explorar les
seues profunditats.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
78

CLUB DE BUCEGE SANVIMAR
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
79

“1947, COSES DE L´ÈPOCA”
Fonts:
https://www.biografiasyvidas.com
https://www.topgear.es
https://www.alohacriticon.com
https://www.unprofesor.com
FERRARI DE CARRER, EL 125 S
Enzo Ferrari es dedicava a modificar
atres vehículs, especialment d'Alfa Romeo. En
1937 Alfa Romeo decidix controlar al 100% les
seues creacions per al món de la competició i
Enzo decidix seguir pel seu propi camí.
El 12 de març de 1947, Enzo trea a
passejar el primer Ferrari de carrer, el simple i
simpàtic “Ferrari 125 S”. Per primera volta, un
Ferrari pensat tant per a córrer en distintes proves
de velocitat, com per a ser el coche en el que
gojar tots els dies de les prestacions deportives
més autèntiques.
Pero no deuries imaginar-ho com un
passeig triumfal per les afores de Maranello per
a comprovar que tot estava en el seu lloc. El
“Ferrari 125 S” ho va fer sent una pasterada de
ferro, sense carrosseria i en tots els elements
mecànics indispensables al descobert.
Fins a llavors, un coche deportiu i d'altes
prestacions estava reservat únicament a les
carreres, per al dia a dia, la gent adinerada
preferia anar en el seu Rolls-Royce o el seu
Mercedes. El “Ferrari 125 S” va transformar eixe
sentiment i des de llavors la gent va escomençar
a demandar superdeportius que foren capaços
tant de participar en una competició com d'anar a
buscar el pa.
El primer Ferrari de carrer era una
menuda berlina biplaça que baix el capó respirava
un V12 d'1,5 litros dissenyat per Gioacchino
Colombo i que produïa 118 CV, una sifra irrisoria
comparada en els 800 CV que produïx el V12 de
6,5 litros del “Ferrari 812 Superfast”. Un deportiu
molt senzill i, gràcies al seu pes, les prestacions
eren molt interessants, espectaculars per a
l'época, en 650 kg de pes, Ferrari afirmava que
alcançava els 200 km/h, pero en contables riscs.
No seria fins a dos mesos més tart, l'11
de maig de 1947, quan anava a nàixer el primer
Ferrari de manera oficial. Va ser en el circuit de
Piacenza, i va ser presentat com una gran
novetat. Solament es varen produir dos
eixemplars del Ferrari 125 S i, a partir d'eixe
moment, l'història de Ferrari no ha fet més que
acumular èxits.
En 1950 Ferrari anava a escomençar el
seu camí en la recent creada Fòrmula 1 i des de
llavors, Ferrari jamai l'ha abandonat. 70 anys de
passió per l'automòvil de competició.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
84

LA POLAROID
El 21 de febrer de 1947, Edwin Herbert
Land, científic i inventor nortamericà mostra per
primera volta en públic una cambra instantànea
de fotos, la “Polaroid Land Camera”.
Land va passar a l'història per la seua
invenció de materials polarizants en forma de
làmina i gràcies a això va poder crear la seua
revolucionària cambra, que per un procediment
basat en l'ocupació d'argent soluble, podia
obtindre una còpia de la fotografia en qüestió d'un
minut.
Despuix de retratar a vàries generacions,
en febrer de 2008, Polaroid anuncia el fi de la
fabricació de película per a les seues cambres.
No obstant, el potencial expressiu del
format ha fet que hui dia es vixca una renaixença
d'aquella estètica vella a través de filtres
incorporats als nostres moderns dispositius
mòvils, en una busca de la complexitat plàstica
que aportava el revelat instantàneu de l'enyorada
película Polaroid.
DISPOSITIU D'ENTRETENIMENT DE TUBOS
DE RAJOS *CATÓDICOS
El joc electrònic interactiu més antic
conegut va ser creat per Thomas T. Goldsmith Jr.
i Estle Ray Mann, en un tubo de rajos catódics.
La palesa va ser presentada el 25 de giner de
1947 i publicada el 14 de decembre de 1948. El
joc era un simulador de missils inspirat pels
radars usats en la Segona Guerra Mundial.
Utilisava circuits analògics, no digitals, per a
controlar el fes del tubo i la posició d'un punt en
la pantalla. Les superposicions de pantalla varen
ser utilisades per als objectius ya que els gràfics
no estaven disponibles en eixe moment.
LLÍNEA MADRIT-VALÉNCIA
En 1941, en la nacionalisació del
ferrocarril d'ample ibèric, les llínees Madrit -
Alcázar de San Juan - La Carrasca i La Carrasca
- Xàtiva - Valéncia varen quedar integrades en la
ret de RENFE. Davant el gran tràfic que
soportava la llínea, baixe administració de
RENFE el traçat va ser duplicat en la seua major
part i electrificat. No obstant, la llínea perdria la
seua posició hegemònica com a enllaç entre
Madrit i Valéncia en l'entrada en servici, en 1947,
d'una conexió directa, la llínea Madrit-Aranjuez-
Valéncia.
EL PRIMER VOL SUPERSÒNIC
El nortamericà Chuck Yeager, que va ser
pilot de combat en la Segona Guerra Mundial, va
realisar proves en diferents avions fins que el 14
d'octubre de 1947 va conseguir superar la barrera
del sò. Ho va fer en el desert de Mojave
(Califòrnia, EEUU) a bordo de el “Bell X-1”.
Les aeronaus X-1 varen ser el resultat
dels canvis tecnològics als que es varen enfrontar
els dissenyadors d'avions a finals de la década
dels 30 i principis dels 40. Estos aparats es
construïen exclusivament en propòsits
experimentals i sense les restriccions que
imponen els requisits comercials o militars.
El “Bell X-1” media uns nou metros de
llongitut i tres d'altura. Havia segut dissenyat
inspirant-se en la forma d'una bala
d'ametralladora del calibre 0,5. Este tipo de bales
podien reglotar la velocitat del sò i es consideraven
“estables a velocitats supersòniques”. Per a
aprofitar al màxim la capacitat de vol, va ser
transportat per un bombardero “B-29” fins a
l'altitut adequada. Despuix es va soltar i impulsat
per una motora eixida, va alcançar els 1299
quilómetros per hora. Va superar aixina la
velocitat de “Mach 1” (velocitat del sò segons
l'escala proposta pel físic Ernst Mach). Yeager va
marcar aixina un de les fites de l'història de
l'aviació.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
85

IGGY POP
Un dels “frontman” més importants i
influents de l'història del roc, Iggy Pop i la seua
audaç espenta escènica va cimentar les
apostures punk de molts protagonistes venidors
en els anals d'este moviment, lo que li ha
conseguit l'apelatiu de “Padrí del Punk”.
James Newell Osterberg va nàixer el 21
d'abril de l'any 1947 en Muskegon, estat de
Michigan, en el sí d'una família de classe mija,
sent el seu pare professor d'anglés.
Al començament dels anys 60, James va
formar la seua primera banda en l'institut, “The
Iguanas”, una combinació de roc’n’roll en el que
tocava la bateria. Posteriorment va crear “The
Prime Movers”, un grup en sons més blues i va
començar estudis d'antropologia.
Avorrit en les classes, va decidir dedicar-se
de ple a la música. En l'any 1966, se’n va a Chicago
per a intentar colocar-se com a bateria, en algun
conjunt de blues, sense fortuna. James decidix
retornar i entaulà amistat en Ron Asheton, un
guitarriste a qui ya coneixia de l'institut i en qui va
estar durant un breu temps en ”The Prime Movers”.
Asheton li va presentar al baixiste Dave
Alexander i al seu germà Scott, qui es va ocupar
de la bateria, lliberant de les baquetes a
Osterberg, ya rebatejat com Iggy Pop (en recort
del seu primer grup), qui va assumir la funció de
líder visual de la banda en influència de Jim
Morrison. El grup va assumir el nom de “The
Psychedelic Stooges”. La força balafiada damunt
dels escenaris de Iggy Pop i el roc abrasiu destilat
per la nova banda, ara rebatejada “The Stooges”,
varen conseguir cridar l'atenció del sagell Elektra,
a on varen publicar els fantàstics discs “The
Stooges” (1969) i “Funhouse” (1970), que varen
passar en el seu temps prou desapercebuts en
les tendes de discs, lo que va provocar la seua
marcha de la companyia discogràfica.
En l'any 1970 va nàixer el seu únic fill,
cridat Eric, frut d'una breu relació que va
mantindre en Paulette Benson.
Immersos en problemes de drogues i en
el rumbo musical perdut, varen gravar, en
producció de David Bowie, “Raw Power” (1972),
una atra fita en la seua curta pero essencial
carrera.
Els excessos en els estupefaents varen
passar factura i la banda va terminar separant-se
en 1974, ingressant Iggy en un sanatori mental.
Ya recuperat de les seues profusions narcòtiques,
Iggy va tornar a colaborar en el seu bon amic
Bowie, en qui va gravar “The Idiot” (1977), un LP
molt influenciat pels experiments electrònics de
Bowie.
El seu tercer àlbum va ser el directe “T.V.
Eye Live” (1978), en el que es poden escoltar els
teclats del propi David Bowie, que va acompanyar
a Iggy en les seues actuacions en directe.
En 1979 va publicar “New Values” (1979),
un molt bon disc que conté peces d'enorme valia
com “Tell Me a Story”, “I’m Bored” o “Billy Is a
Runaway”. Posteriorment va editar treballs de
menor entitat com “Soldier” (1981), “Party“
(1981), i “Zombie Birdhouse” (1982).
Va tindre que ser de nou David Bowie el
que va recuperar a Iggy Pop en “Blah Blah Blah”
(1986), un disc pop que va obtindre considerables
vendes tant en Gran Bretanya com en els Estats
Units, especialment gràcies al senzill “Real Wild
Child”, un vell tema roquer dels anys 50.
Despuix del poc satisfactori “Instinct”
(1988), Iggy va publicar “Brick By Brick” (1990),
un estupent àlbum i “American Caesar” (1993),
un atre meritori disc que va recuperar en encert
pretèrits sons del exStooges.
“Naughty Little Doggie” (1996), “Avenue
B” (1999), “Beat ’em Up” (2001), “Skull Ring”
(2003), “Préliminaires” (2009) i “Après” (2012). va
descendir una miqueta el nivell dels seus dos
discs anteriors, recuperant calitat en “Post Pop
Depression” (2016), pero les seus sempre
excitants actuacions en viu varen mantindre en lo
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
86

més alt el nom de Iggy Pop com un dels grans de
l'espectàcul roc.
En el 2020 va aparéixer “You Think
You’re Bad, Man?” (2020), caixa de 5 Cds en
concerts dels Stooges en els anys 1973 i 1974.
Ademés de la seua carrera musical, Iggy
Pop ha realisat treballs com a actor, intervenint
en títuls com “El Color Dels Diners” (1986) de
Martin Scorsese i “Sid i Nancy” (1986), d'Alex
Cox, entre molts atres, o en episodis de séries
televisives com a “Corrupción En Miami” o “Star
Trek”. També va tindre temps per a compondre la
banda sonora de la película debut com a director
de Johnny Depp, “The Brave” (1997).
ELTON JOHN
Reginald Kenneth Wight, Londres, 1947.
Pianiste, cantant i compositor britànic. Fill d'un
oficial de l'eixèrcit, Elton John va ser un músic
precoç. Als quatre anys va començar a estudiar
piano; als 11 va ser becat per la Real Acadèmia de
Música de Londres, a on va estudiar de 1959 a 1963.
Als 16 anys va abandonar l'escola i va
escomençar a tocar per les nits el piano en un
hotel. En 1961 va entrar a formar part de la banda
“Bluesology”, entre els integrants de la qual es
trobaven el pioner del blues britànic Long John
Baldry (veu i guitarra) i el saxofoniste Elton Dean,
per els qui prendria el seu nom artístic.
En març de 1968 va publicar el seu
primer senzill, “I've been loving you too long”. Eixe
mateix any va conéixer al lletrista Bernie Taupin,
en qui va compondre lo més lluent de la seua
producció i en el que va formar un dels duos més
prolífics del món de la música pop. Abdós varen
conseguir que quinze de les seues cançons
ocuparen el primer lloc en les llistes d'èxits
nortamericanes.
En 1969 va editar el seu primer LP,
"Empty Sky", al que va seguir “Elton John”, en el
que tocava roc en el lirisme de les grans
simfonies, gràcies als seus coneiximents de
música clàssica.
En 1974 va firmar un contracte valorat en
huit millons de dólars en MCA. A finals dels 70 va
trencar en el seu colaborador Bernie Taupin, en
qui no obstant tornaria a treballar en 1980. El clot
que va supondre esta ruptura i els problemes en
les drogues ho varen dur a un intent de suïcidi.
En 1987 va ser operat de les cordes vocals en
Sydney, Austràlia, i en 1988 va reaparéixer en
“Reg strikes back”.
En 1992 va fundar la “Elton John AIDS
Foundation”, una de les majors organisacions no
lucratives per a l'erradicació del sida, a la que
dedicà part dels beneficis de la venda dels seus
discs. Per a llavors ya havia manifestat la seua
homosexualitat, molt despuix de que, a mitan dels
xixanta, es declarara bisexual. En 1993 va
publicar l'àlbum “The one”, en el que va guanyar
un doble disc de platí. En 1994 va compondre la
banda sonora de “El Rei Lleó”, en la que va
guanyar un Grammy, un Globo d'Or i l'Oscar a la
millor cançó original.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
87

En “Made in England” (1995) va celebrar
el seu 25 aniversari en el món de la música.
L'assessinat del seu amic Gianni Versace i la
mort de la princesa Diana de Gales, en 1997, li
varen supondre dos durs colps. En el funeral de
Lady Di va cantar una nova versió de “Candle in
the wind”, escrita originalment en recort de
Marilyn Monroe. Este homenage a la seua amiga
Lady Di, va batre tots els récorts de vendes,
convertint-se en el single més venut de l'història
de la música, en 33 millons de còpies en només
tres mesos. Elton John va cedir els beneficis del
disc a les ONGs en les que Diana va colaborar.
Per esta cançó va obtindre en 1998 el Grammy
al millor cantant masculí de pop.
En setembre de 1997 va llançar “The big
picture”, en homenage a Gianni Versace, i en
1999, junt a Tim Rice, va gravar “Elton John and
Tim Rulle's Aida”, una versió pop de l'òpera de
Giuseppe Verdi que es va estrenar en Broadway
en març de 2000 i per la que va rebre en 2001 el
Grammy al millor musical. Va compondre també
les cançons del musical “Billy Elliot”. En 2005 va
participar en Bernie Taupin en la creació del
musical “Lestat”, basat en les “Cròniques del
Vampir”, de l'escritora Anne Rice.
A l'any següent va publicar “Captain and
the kid”, el seu àlbum número 44, en el que a
modo de conte va fer un repàs autobiogràfic i que
va complementar, com una segona part, el clàssic
de 1975 “Captain Fantastic and the Brown Dirt
Cowboy”. En 2007, en motiu del seu 60 natalici i
40 de carrera artística, va editar un DVD especial
en la seua actuació en directe, el 25 de març, en
el “Madison Square Garden”, el mateix dia del
seu natalici. El 10 d'abril de 2008 va oferir un
concert en Nova York en el que va recaptar
donacions per valor de 2,5 millons de dólars per
a Hillary Clinton, llavors encara candidata
demòcrata a la presidència d'Estats Units i va
editar un disc especial en mescles dels seus
grans èxits, interpretats junt al cantant Eminem i
titulat “Eminelton”.
Cavaller de l'Imperi britànic, en el títul de
sir, des del 30 de decembre de 1997, ha rebut
innumerables distincions i premis.
Ademés de músic, Elton John és un gran
aficionat al fútbol. En 1976 va comprar l'equip
londinenc del Watford, del que va ser president
fins a 1990.
El 14 de febrer de 1984 es va casar en
Austràlia en la tècnica de sò alemana Renata
Blauel, de la que es divorciaria en 1988. Des de
1993 està unit sentimentalmente al cineaste
canadenc David Furnish, en qui va contraure
matrimoni el 21 de decembre de 2005.
DAVID BOWIE
David Robert Jones, Londres (1947 -
2016). Actor i cantant pop britànic que mutà
vàries voltes d'estil i va arreplegar múltiples
influències, sobretot de la psicodelia i el punk,
que li varen fer adoptar en els anys setanta un
provocatiu aspecte andrògin. Va treballar junt a
artistes de la talla de Mick Jagger, Iggy Pop, John
Lennon o Brian Eno, i va colaborar en jóvens
artistes, a la fama dels quals contribuiria
notablement, com és el cas de Lenny Krawitz.
“Ziggy Stardust” (1972) o “Let’s dance”
(1983) són alguns dels discs mítics de la seua
carrera, fitada sempre per l'èxit i la polèmica.
David Bowie va començar la seua
carrera cantant i tocant el saxofón en menuts
locals i també en instituts, en músics aficionats
com “The Manish Boys”, “David Jones & The
King Bees” i “Lower Third”. A finals de la década
de 1960 va començar a gravar els seus primers
senzills, que despuix s'integrarien en el seu
primer àlbum: “David Bowie” (1967). Es va
interessar ademés pel teatre, aplegant a formarse
com a mim i actor en Lindsay Kemp, una
influència que es deixaria notar més tart en les
seues actuacions.
En 1969 va gravar l'àlbum “Man of
Words/Man of Music”, en el qual s'incloïa el single
“Space Oddity”, que aplegaria al lloc cinc de les
llistes en el Regne Unit. En 1970 i 1971 va publicar els
àlbums “The Man Who Sold The World” i “Hunky
Dory”.
A partir de 1972 va escomençar el gran
cicle de transformacions que caracterisa la seua
personalitat: en “The Rise and Fall of Ziggy
Stardust and the Spiders from Mars” encarna a
una estrela bisexual del roc procedent d'un atre
planeta. Esta tendència a l'ambigüitat continuaria
en “Aladdin Sane” (1973), el seu següent treball.
Eixe mateix any Bowie va posar junt a la model
Twiggy en la portada de “Pinups”, un compilatori
d'algunes de les millors cançons del roc dels 60,
i va aparéixer nuet en la carpeta del seu àlbum
“Diamond Dogs” (1974), en el que les cançons de
Bowie generaven una atmòsfera futurista,
obsessiva, a on donava cabuda a breus guinys
dirigits al roc nortamericà i desenrollava
profundes i denses seqüències per les que
desfilaven personages orwellians, arquetips d'una
modernitat decadent o personages que semblen
sorgits del gènero gòtic. En Gran Bretanya les
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
88

crítiques a este últim àlbum varen ser dures, i
Bowie va decidir donar un gir a la seua carrera,
adoptant una image personal més sòbria i
introduint la música disc i el soul com a influències
estilístiques en les seues composicions.
En el respal d'Andy Warhol, en el que va
travar gran amistat, la seua popularitat va créixer
ràpidament i es va llançar a la conquista del
mercat nortamericà en “Young Americans”
(1975), àlbum que va ascendir al primer lloc de
les llistes de vendes.
En esta segona mitat de la década de
1970, Bowie va continuar experimentant en nous
sons. L'element electrònic estava cada volta més
present en la seua música, a través de l'us
recurrent de sintetisadors i de la manipulació de
la seua veu en els temes. Açò queda patent en
àlbums com “Station to Station” (1976) i “Low”
(1977), en el que va iniciar la seua associació en
el músic i productor Brian Eno. Bowie
evolucionava cap a un personage d'aspecte fret i
distant, envolt en llarcs abrics de cuiro, lo que li
valdria el sobrenom de “El Duc Blanc”.
“Heroes” (1977), oferiria estructures i sons
encara més densos i complexos. En els anys
següents, i encara en Eno, Bowie va gravar “Stage”
(1978), àlbum en viu resultat de la seua gira d'aquell
any, i “Lodger” (1979), que senyalen el seu regrés
cap a un roc fresc, original i de senzilla
comercialisació, encara que enriquit per totes les
innovacions de l'etapa anterior. En “Scary Monsters”
(1980), que seguia esta mateixa tendència, va
terminar una atra etapa de la seua carrera.
Va mamprendre en eixe moment el seu
periodo de major èxit comercial, pero també el de
més crítiques adverses per part dels especialistes,
que li atribuïen un empobriment musical. En “Let's
Dance” (1983) i “Tonight” (1984) va compaginar
temes hermètics en balades que li facilitarien la
colaboració en atres artistes, com Iggy Pop,
Queen, Tina Turner i Mick Jagger.
El seu enorme èxit es va vore favorit pels
seus treballs per al cine. En 1986 va compondre
la banda sonora de “Dins del Llaberint”, de Jim
Henson i produït per George Lucas, a on ademés
interpretava un dels papers protagonistes. Ya
atesorava una extensa trayectòria com a actor en
atres films anteriors, com “Gigoló” (1979), de
David Hemmings, “L'ànsia” (1983) de Tony Scott
o “Feliç Nadal, Mr. Lawrence” (1983), de Nagisa
Oshima, entre atres molts.
El seu següent treball va ser “Never Let
Me Down” (1987). Despuix d'un periodo (1989-91)
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
89

en el que va treballar en la banda “Tin Machine”,
Bowie va reprendre la seua carrera en solitari en
“Black Tie White Nose” (1993). Casat en la model
Iman, començava una nova i fructífera etapa
musical. En “Outline” (1995), Bowie va tornar a
transformar-se. Esta volta adoptaria l'identitat
d'un detectiu en una urbs futurista, i va recobrar,
en sonoritats de la seua época en Eno, la seua
preeminència en la vanguarda del roc. “Earthling”
(1997), “Hours” (1999), “Heathen” (2002),
“Reality” i “Club Bowie” (2003) són alguns dels
seus treballs posteriors.
Una greu operació de cor li va obligar a
cancelar la seua gira europea de 2004, i encara
que va conseguir recuperar-se de la mateixa, no
va tornar a actuar en directe. Va proseguir no
obstant la seua llabor musical en els estudis,
editant nous discs: “The Next Day” (2013) i “Black
Star” (2016), el llançament del qual va precedir
en dos dies a la seua mort.
LOLA FLORES i MANOLO CARACOL
Dolores Flores Ruiz (Jerez de la
Frontera, 1922 - Madrit, 1995). Cantant i actriu
espanyola. Filla d'un taberner, Lola va demostrar
des de molt menuda les seues qualitats per al
cante i el ball. La seua admiració per Pastora
Imperi li va dur a seguir en les seues inquietuts
fins que va conéixer a Manolo Caracol (Sevilla,
1909 - Madrit, 1973), qui la va tindre en la seua
companyia durant uns mesos quan a penes
contava en quinze anys. Tota la família va estar
un temps en Sevilla fins que va recalar en Madrit,
no sense abans conéixer a atres figures
importants de la cançó com Estrellita Castro o el
mestre Manuel López-Quiroga, els qui la varen
animar a seguir en la seua carrera.
Manuel Ortega Juárez, Manolo Caracol,
va ser un dels millors cantaors flamencs del seu
temps, últim representant d'una gran dinastia
gitana de molt pes en el món del flamenc i dels bous.
Va triumfar quan encara era un chiquet
en el famós Concurs de “Cante Jondo de
Granada” de 1922, en el que va participar com “El
Chiquet de Caracol”. Contava en dotze anys i
pronte es convertiria en el célebre Manolo
Caracol, volcà de la passió gitana.
Cine i cançó anaven a ser els pilars sobre
els que s'assentaria la carrera artística de Lola
despuix de la lluita civil. La seua primera película
va ser “Martingala” (1940), de Fernando Mignoni,
interpretant a una gitana. El seu sòu va ser de
12.000 pessetes, cosa mai imaginada per ella.
Durant els anys quaranta va realisar una série de
gires per diverses províncies espanyoles en un
espectàcul montat per l'empresari Juan Carcellé.
La seua cançó més important d'aquella etapa va
ser "El lerele", que passat els anys es va convertir
en un gran èxit.
No obstant, no contenta en deambular
d'una ciutat a una atra o anar de poble en poble,
va decidir montar la seua pròpia companyia. Per
al seu proyecte, espectàcul que va cridar
“Zambra”, va contractar a Manolo Caracol,
iniciant una de les seues etapes més fructíferes i
populars, ademés de viure un apassionat i
turbulent romanç.
Del seu treball en comú es conserva la
película “Embrujo” (1946), de Carlos Serrano de
Osma, director que va conseguir un dels seus
treballs més personals i ambiciosos, encara que
a la parella protagonista no li reportara més
popularitat, i “La chiqueta de la venda” (1951), de
Ramón Torrado, que sí els va ajudar a alcançar
un èxit major, encara que la seua unió ya tocava
al seu fi. Lola ya era coneguda en l'estranger. El
seu repertori aumentava sense descans i va
començar a gravar discs i a consolidar la seua
carrera.
Va firmar un important contracte en el
productor Cesáreo González, qui no soles la va
incorporar al repartiment de películes com
“L'estrela de Serra Morena” (1951), de Ramón
Torrado, sino que va dissenyar llargues gires per
països americans, en algun dels quals va rodar
alguna película. Varen ser anys de coproduccions
en Mèxic, país en el que va establir un fort víncul
artístic alcançant una popularitat sorprenent, tant
que despuix de rodar “La Faraona” (1955), de
René Cardona, es va quedar en eixe nom per a
sempre. Miguel Morayta la va dirigir en “Pena,
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
90

penita, pena” (1953) i “Almoina d'amors” (1955),
i Miguel Zacarías en “Somis d'or” i “Maricruz”
(abdós de 1956).
Des de “El balcó de la lluna” (1962), de
Luis Saslavsky, les seues aparicions
cinematogràfiques es varen anar espayant més
en el temps, dedicant-ho als seus espectàculs
teatrals. El seu únic premi en cine li'l va concedir
el Sindicat Nacional de l'Espectàcul pel seu
treball en “Una senyora estupenda” (1967),
d'Eugenio Martín. Despuix va intervindre en títuls
tan dispars com “Truhanes” (1983), de Miguel
Bell, o “Juana la Loca... de tant en tant” (1983),
una paròdia històrica desbaratada dirigida per
José Ramón Larraz. També va treballar en la
série de televisió “Juncal” (1989), de Jaime de
Armiñán, al costat de Francisco Rabal, i Carlos
Saura va arreplegar el seu art en el mediometraje
“Sevillanes” (1992).
En 1957 va contraure matrimoni en
Antonio González "El Pescailla". Del seu
matrimoni varen nàixer Lolita, Rosario i Antonio,
tots dedicats a la música. L'últim d'ells va morir
uns dies despuix, en acabant de que ho fera la
seua mare, el 30 de maig de 1995.
“ÁNGELITOS NEGROS” i ANTONIO MACHÍN
Antonio Lugo Machín (Sagua la Gran,
1903 - Madrit, 1977). Cantant cubà. Verdader
rodamons de la música, va viajar per Cuba,
Estats Units i França fins que la Segona Guerra
Mundial el va dur a Espanya, a on va començar
actuant en sales barceloneses i va adquirir tal
reputació que va dominar l'escena musical
espanyola durant casi tres décades.
Fill d'un emigrant gallec, va treballar com
a manobre fins que es va traslladar a La Habana
en 1926 per a dedicar-se professionalment a la
música. Eixe mateix any va crear el “Trio Luna”,
l'èxit va ser escàs i la duració del grup efímera,
per lo que, una volta dissolt, Antonio Machín va
passar a formar part del sextet de Miguel Zabala,
en qui va realisar la seua primera gravació en
1929.
Un any despuix, el afamat director
d'orquesta Justo Azpiazu el va reclamar per a ser
el vocaliste de la “Orquesta del Cassino Nacional
de La Habana”, pas decisiu en la seua carrera
que li va permetre realisar les seues primeres
visites a l'estranger.
Despuix del seu pas per Londres i una
històrica presentació en Montecarlo, Antonio
Machín es va vore obligat a renunciar la seua
intenció de fixar la seua residència en França.
Poc despuix d'iniciar-se la Segona
Guerra Mundial es va traslladar a Barcelona,
actuant en els clubs de les Rambles i donant
començ a una imparable successió d'èxits que
formen ya part de l'història musical espanyola de
tres décades.
Acompanyat de la “Orquesta de Miura De
Sabré”, va editar les seues primeres gravacions i
va contraure matrimoni en una espanyola,
Angelita (1943), a la que va conéixer despuix
d'una actuació en Sevilla.
La seua fama i popularitat es varen
mantindre i encara que els gusts musicals de les
noves generacions varen ser canviants, Antonio
Machín va mantindre un públic fidel i va continuar
actuant en total regularitat fins al seu decés. Entre
els seus temes mítics es troben “Angelitos
negros”, “Esperame en el cielo”, “Dos gardenias”,
“Madrecita”, “Mira que eres linda”, “Solamente
una vez”, “El manisero”, entre molts atres.
“ÁNGELITOS NEGROS”
Letra y Música: A. Eloy Blanco / M. Álvarez Maciste
Pintor nacido en mi tierra,
con el pincel extranjero,
pintor que sigues el rumbo,
de tantos pintores viejos.
Aunque la virgen sea blanca,
píntame angelitos negros,
que también se van al cielo,
todos los negritos buenos.
Pintor si pintas con amor,
¿Por qué desprecias su color,
si sabes que en el cielo,
también los quiere Dios?
Pintor de santos de alcoba,
si tienes alma en el cuerpo,
¿Por qué al pintar en tus cuadros,
te olvidaste de los negros?
Siempre que pintas iglesias,
pintas angelitos bellos,
pero nunca te acordaste,
de pintar un ángel negro
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
91

STEPHEN KING
(Portland, Estats Units, 1947). Es va
guanyar el favor de la crítica en la seua primera
novela, “Carrie” (1974), a la que seguirien “La
resplandor” (1977), que li va valdre un gran
prestigi internacional, “It” (1986), “*Misery” (1987)
i “Insomni” (1994), per mencionar només alguns
dels seus majors èxits.
El seu estil efectiu i directe, unit a la seua
gran capacitat per a destacar els aspectes més
inquietants de la cotidianitat, li han convertit en
l'especialiste de lliteratura de terror més venut de
l'història. Autor a la seua volta de relats i guions
per a la televisió, moltes de les seues noveles
han segut dutes al cine.
Despuix de la separació dels seus pares
es va criar baix la custòdia materna junt en el seu
germà. Als onze anys d'edat es va traslladar en
la seua mare a Durhaim (Maine), a on ella
treballava com a cuinera en una residència per a
deficients mentals.
En 1966 es va graduar en la “Lisbon Falls
High School” i va completar la seua formació en
la “University of Maine of Orono”. Durant els seus
anys de formació universitària va participar
activament en la vida política estudiantil, aplegant
a ser membre de el “Students Senate” i implicantse
en el moviment antimilitar de el “Orono
Campus” contra la guerra del Vietnam. Allí va
iniciar la seua activitat lliterària publicant diversos
relats en la revista universitària “The Maine
Campus”.
Despuix de llicenciar-se en 1970, es va
casar en la novelista Tabitha Spruce en 1971, a
qui havia conegut treballant com a becari en la
biblioteca de l'universitat. En els primers anys del
seu matrimoni, Stephen King va treballar en una
lavandería i va obtindre ocasionals beneficis
econòmics de la publicació de relats curts en una
revista per a hòmens. Part d'estos relats
s'arreplegarien posteriorment en l'obra “En el
llindar de la nit” (1978), i alguns d'ells serien
objecte de versions cinematogràfiques, com el
relat “Els chics de la dacsa” (1978).
En 1971 va iniciar la seua carrera com a
professor en la “High School”, i va impartir
classes d'anglés en la “Hampden Academy”,
mentres proseguia la seua activitat lliterària
escrivint durant les nits. D'esta manera va poder
realisar la seua novela “Carrie”, publicada en
1974 i que seria duta al cine posteriormet,
obtenint un èxit clamoros.
En 1973, va escriure la novela “El misteri
de Salem's Lot” (1975). A partir d'esta data,
Stephen King va iniciar una carrera accelerada
de publicacions i treballs per a cine i televisió. La
seua prolífica producció lliterària constituïx una
de les obres més representatives del gènero de
misteri i terror de la lliteratura nortamericana.
La narrativa de Stephen King concedix
màxima prioritat a l'intriga de l'argument, a
l'anàlisis i descripció minuciosa dels fets i a les
escenes impactants. En els seus relats apareixen
assessins diabòlics, vampirs, aparicions
fantasmagòriques i sers en poders parapsicològics
i extrasensoriales. Les perversions sicològiques
dels seus personages, aixina com els ambients
sofocants en els que estos es desenrollen, han
convertit moltes de les seues noveles en
autèntics best-sellers que, a sovint, han
traspassat la seua fama a les pantalles
cinematogràfiques i a la televisió.
Va publicar també atres noveles baix el
pseudónim de Richard Bachman, tals com a
“Ràbia” (1977), “La llarga marcha” (1979),
“Roadwork” (1981) i “El corredor" (1982).
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
92

ISAAC ASIMOV
(Petrovichi, Smoliensk, 1920 - Nova York,
1992) Escritor nortamericà d'orige rus que va
destacar especialment en el gènero de la ciènciaficció
i la divulgació cientítica.
Naixcut en el sí d'una família judeua, va
ser el primogènit del matrimoni format per Judah
Asimov i Anna Rachel Berman.
Al començament de 1923, la família
Asimov va abandonar la recent creada Unió
Soviètica per a traslladar-se als Estats Units
d'Amèrica. Instalats, en un principi, en el barri
neoyorquí de Brooklyn, els Asimov varen eixir
avant en el seu nou país gràcies a la tenda de
dolces regentada pel cap de família, negoci que
poc a poc va ser prosperant i mudant d'ubicació.
En l'establiment es posaven a la venda
una série de publicacions de ciència ficció que el
jove Isaac va començar a devorar en verdadera
curiositat tan pronte com va haver deprés a llegir,
sense sospitar que, en el pas dels anys, algunes
d'eixes revistes haurien d'eixir al carrer duent en
les seues portades el seu propi nom.
Esta precocitat intelectual va animar als
seus progenitors a facilitar-li una primerenca
formació escolar, per lo que la seua mare va
falsificar la seua data de naiximent per a fer
possible el seu ingrés, en 1925, en una escola
pública de Nova York. Va cursar després la seua
formació secundària en la “East New York Junior
High School”, a on es va graduar en 1930. Va
passar després a la “Boys High School”, en la que
va permanéixer fins a 1935, any en el que, una
volta completats en lluentor els seus estudis de
bachillerat, es va trobar preparat per a
mamprendre la seua formació superior en
solament quinze anys d'edat.
Matriculat en l'universitat neoyorquina de
Columbia en 1935, a la veta de quatre anys Isaac
Asimov ya havia conseguit el títul de Llicenciat en
Químiques. Posteriorment, nous estudis
superiors li varen permetre llicenciar-se en
Ciències i Arts i doctorar-se en Filosofia. En
contra del desig dels seus pares, que esperaven
que es dedicara a l'eixercici de la medicina,
Asimov va decidir que el seu futur professional
passava necessàriament pel cultiu de la
lliteratura.
Durant la Segona Guerra Mundial va
treballar per a la Marina nortamericana en uns
laboratoris de Filadèlfia. En 1942 va contraure
matrimoni en Gertrudis Blugerman, en la que
tindria dos fills. Acabada la lluita, Asimov va
abandonar el seu lloc en la Navy i va seguir
estudis de Bioquímica en l'Universitat de
Columbia, doctorant-se en 1948. A l'any següent
va ingressar en el claustre de la “Medical School”
de l'Universitat de Boston, per a eixercir la
docència en calitat de professor ajudant de
Bioquímica, matèria que va continuar explicant en
dites aules durant dèu anys.
En 1970, Isaac Asimov es va separar de
la seua esposa per a casar-se, tres anys despuix,
en Janet Opal Jeppson. Al començament de la
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
93

década dels noranta, a raïl d'una intervenció
quirúrgica motivada per una greu afecció
prostàtica, Isaac Asimov es va vore obligat a
reduir la seua intensa activitat creativa i
investigadora. La mort li va sobrevindre en la
ciutat de Nova York al començament de la
primavera de 1992, com a conseqüència d'un
fallo cardíac i una insuficiència renal. Dèu anys
despuix, la seua segona esposa va revelar que
l'escritor havia contret el sida en 1983, en rebre
una transfusió de sanc infectada en el transcurs
d'una operació.
Escritor prolífic i gran divulgador, l'obra
futurista de Asimov ha gojat de gran popularitat
per el sabi equilibre que conseguix entre l'estil,
l'imaginació lliterària i el món tecnològic i científic.
Continuador en una llínea actualisada i
acàs més rigorosa dels clàssics del gènero i
orientat en ocasions cap a la visions distòpiques
més característiques del sigle XX, en 1939 va
escomençar a publicar contes de ciència ficció en
les revistes especialisades, imponent-se en pocs
anys com el principal representant de la branca
"tecnològica" d'este gènero, en la que la visió del
món futur i de noves formes d'organisació social
es basa sempre en premisses de caràcter
científic i els alvanços tecnològics corresponents.
En els seus relats de robots, arreplegats en “Yo,
Robot” (1950) i “El segon llibre de robots” (1964),
Asimov va fixar les tres lleis de la robòtica, que
posen al robot al servici total de l'home.
Entre 1942 i 1949 Asimov publica en
“Astounding Science Fiction”. Este desigual pero
poderós corpus d'històries, se centra en la
decadència d'un enorme Imperi galàctic d'orige
terrestre i sobre l'intent del sicòlec Hari Seldon
per a llimitar a només mil anys el periodo de
barbàrie que ya ha començat, objectiu que es
propon gràcies a les dos fundacions de científics
i sicòlecs que ell ha creat per a este fi i a la
"psicohistoria", nova ciència per a predir els
comportaments futurs de les masses.
En 1983 va publicar “Els llímits de la
Fundació”. Entre les seues vàries noveles dels
anys cinquanta, destaquen “Abismes d'acer”
(1953) i “El sol nuet” (1957.
En els seus llibres de divulgació científica,
Asimov va afirmar sempre la seua fe optimista en
un progrés basat en un us racional.
EL DIARI D´ANA FRANK
Anne Marie Frank (Frankfurt, 1929 - camp
de concentració de Bergen-Belsen, Alemània, 1945).
Filla d'una família germana d'orige judeu,
es va traslladar en els seus, als Països Baixos en
l'arribada d'Hitler al poder en 1933. Durant la
Segona Guerra Mundial, despuix de l'invasió
alemana d'Holanda en 1940 i de patir les
primeres conseqüències de les lleis antisemites,
Ana i la seua família varen conseguir taibola en
unes habitacions atrasseres, abandonades i
aïllades, d'un edifici d'oficines de Ámsterdam.
Ana va dur un diari durant eixe periodo
de reclusió, que el seu pare, únic supervivent de
la família, va donar a conéixer acabada la guerra,
en acabant de que Ana i el restant de la família
hagueren segut detinguts i confinats en un camp
d'extermini, a on varen morir. El Diari constituïx
un commovedor testimoni d'eixe temps de terror
i persecucions.
En el Diari, Ana Frank imagina que escriu
a Kitty, una amiga hipotètica, per a contar-li les
peripècies de la seua vida en la taibola a on va
viure des del 14 de juny de 1942 al 4 d'agost de
1944, quan la Gestapo va descobrir la
"dependència secreta", en la que vivien la família
Frank, composta pels pares, per Ana i per la seua
germana major Margot, la família Van Daan,
mare, pare i el seu fill Peter, i el dentiste Dussel,
en la vana esperança d'escapar a la captura dels
nazis.
Ana conta la vida en aquells pocs metros
quadrats del refugi en que la convivència de huit
persones, arrancades de la vida normal,
plantejava tants i tan delicats problemes, i narra
el desenroll de l'existència quotidiana en tal
senzillea, força i veritat, que això constituïx el
primer encant d'estes pàgines. Alluntada dels
seus coetánis i dels interessos que somreïen a la
seua exuberant joventut, pero també, encara que
a la força, de la barbàrie del moment, l'autora i
protagonista mira i juja les coses en un candor
que subyuga.
En les pàgines del Diari, a sovint alegres
i divertides, assistim al desenroll intelectual i físic
d'una chicona, a la varietat dels seus problemes,
dels seus estudis i diversions a pesar de la seua
reclusió, a les seues relacions i als seus juïns
sobre els seus familiars i companyers d'aïllament i
sobre els hòmens en general. Els acontenyiments
i fases alternes de la guerra i de la política
mundial, tal com conseguien aplegar a aquell
refugi aïllat, adquirixen un aspecte nou i diferent,
en perspectives insospitades. I la vida d'una
reduïda colectivitat, obligada a compartir la
buhardilla en condicions tan dramàtiques,
s'allumena en episodis singulars, en els que els
fets trivials de la vida diària adquirixen una
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
94

importància particular i a on una chiqueta, en
mirada clara i terriblement objectiva, es juja a sí
mateixa i als adults, analisant-ho tot en gran
llibertat.
Ana Frank parla de les seues aspiracions
a cor obert, i també dels perills, pero en gran
coneiximent i sense perdre l'esperança. Dos
personages de l'exterior, el senyor Kraler, amic
d'Otto Frank, i Miep, secretària de Frank i després
de Kraler, són com a sers que pertanyen a un atre
planeta i que, com a promotors de l´ocultamient
dels Frank i favoridors dels mateixos, semblen
perdonar al restant de la humanitat de les seues
culpes.
L'idili que s'inicia entre Ana i Peter té la
gràcia d'una flor espontànea en les seues
diverses fases i manifestacions. La descripció de
la pubertat té una delicada naturalea que
difícilment es troba en una atra part; l'afecte per
un gat sembla el símbol dels vínculs desijats pero
impossibles en el món extern; les relacions en els
pares (i en particular, en la mare) s'observen en
gran madurea. No hi ha res que l'induïxca a
prorrumpir en invectivas i a jujar en acritud
aquella vida tan injusta i contrària a la naturalea.
"A pesar de tot, continue creent en la bondat
íntima de l'home", afirma Ana en el Diari. Estes
paraules constituïxen la moral d'este llibre que,
naixcut com una necessitat personal, té
l'honestitat genuïna i immediata d'un desfogue
espontàneu mai dirigit a la publicació.
Les alusions als problemes judeus són
molt rares, encara que inspirades en una extrema
dignitat i fermea. Ana pertanyia a una d'aquelles
famílies que no havien tingut una profunda cultura
hebrea i que només molt tarde es varen donar
conte de tot això. El llibre, ademés dels seus
valors humans i documentals, revela en la jove
autora qualitats lliteràries res comunes. El mateix
fet de fingir una destinatària per a les seues
confidències és ya un índex de madurea artística.
Traduït a totes les llengües i dut també al
teatre i al cine, el “Diari d'Ana Frank” s'ha
convertit en el paradigma testimonial de l'opressió
sofrida en molts països baix el nazisme i de les
condicions en que millons de persones es varen
vore obligades a viure en l'esperança d'escapar
a l'extermini.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
95

JOHAN CRUYFF
(Amsterdam, 1947 - Barcelona, 2016). Fill
d'una família de modesta situació econòmica, als
dèu anys va ingressar en l'Ajax d'Amsterdam, club
en el qual permaneixeria fins a 1973 i en el que
obtindria sis títuls de Lliga i tres copes d'Europa.
Entre 1973 i 1978 va jugar en el F. C. Barcelona,
en el qual va conseguir el Campeonat de Lliga de
1974. Durant dits anys va ser nomenat millor
futboliste europeu en tres ocasions (1971, 1973 i
1974) i en 1974 va ser designat millor jugador del
Mundial. Despuix del seu pas pel F. C. Barcelona
va recalar breument en la lliga nortamericana i
després en el Llevant U.D., per a incorporar-se de
nou a l'Ajax com a jugador, poc abans de retirarse
de la pràctica deportiva. La seua posterior
faceta d'entrenador, que va iniciar en l'Ajax, també
estaria plagada d'èxits.
En la seua faceta com a entrenador va
destacar pel seu talant ofensiu i va conseguir les
seues majors victòries en el F.C. Barcelona, club
al que va entrenar entre 1988 i 1996. Va dotar a
l'equip un joc vistós, basat en la possessió del
baló i en l'esperit ofensiu. Per la calitat individual
i colectiva dels seus components, aixina com pel
seu esperit innovador i els seus èxits deportius,
el seu equip seria conegut com el “Dream Team”.
Durant dits anys va conseguir quatre
lligues consecutives (1991, 1992, 1993 i 1994) i
una copa d'Europa (1992).
En 1998 va crear la “Universitat Johan
Cruyff”, que impartix estudis per a l'administració
i gestió d'entitats deportives. En 1999 va ser
homenajat en Barcelona i Amsterdam i va ser
nomenat assessor de l'UEFA.
La seua aportació a la selecció del seu
país va ser decisiva i va marcar una época. En
1974, en Cruyff com a líder, la selecció
holandesa, malnomenada “la taronja mecànica”,
es va convertir en subcampeona del món en un
joc sorprenent. La base de la selecció holandesa
eren els jugadors i el sistema de l'Ajax, el famós
fútbol total que el tècnic rumà Stefan Kovacs
havia impost al principi dels setanta en el club
d'Amsterdam. En una millor preparació física,
pressió en tot el camp, intercanvi constant de
posicions i un fútbol ràpit i ofensiu, la selecció
taronja va enrollar als seus competidors en el
Mundial d'Alemània.
Encara que com a jugador figura entre els
grans del sigle XX, al costat de noms ilustres com
els de Pelé, Beckenbauer o Maradona, és en
prendre en consideració conjuntament la seua
trayectòria de futbolista i entrenador, quan Johan
Cruyff es revela com un dels personages més
influents de l'història del fútbol.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
96

ANTONIO PUCHADES.
Antonio Puchades Casanova, deportivament
conegut com Puchades i malnomenat Tonico
(Sueca, Valéncia, 4 de juny de 1925 - Sueca,
Valéncia, 24 de maig de 2013). Va jugar com a
migcampiste i va desenrollar tota la seua carrera
en el Valéncia CF, sent també internacional.
Sempre va jugar com a migcampiste
defensiu per la seua gran potència física. No
obstant posseïa una gran calitat tècnica que li
permetia armar el joc ofensiu de l'equip des d'una
posició que era clau en la seua época en que es
jugava en un sistema 2-3-5, ocupant el lloc
central de la llínea de tres mijos. Ha segut un dels
jugadors més destacats en el seu lloc de tota
l'història del fútbol espanyol, sent una peça clau
en la classificació de la selecció espanyola, en el
quart lloc conseguit en el mundial de Brasil.
Va ser fichat molt jove pel Valéncia CF de
l'equip de la seua localitat natal. Despuix d'a
penes un any en el CD Mestalla va debutar en el
primer equip en vintiun anys durant la temporada
1946-1947. Durant esta temporada a penes va
disputar quatre partits que li varen servir per a
madurar i per a anotar-se l'única lliga del seu
palmarés.
En esta temporada el Valéncia es va
proclamar per tercera volta en la seua història
campeó del Campeonat Nacional de Lliga. El
començ de temporada va ser bo posat que en els
tres primers partits l'equip va sumar tres victòries.
No obstant, en els següents cinc partits l'equip
només va poder conseguir un empat de manera
que l'equip es va distanciar prou del cap de la
classificació quedant situat en novena posició.
teléfon. Al fi, es va produir lo que tots els
aficionats valencianistes desijaven. El At. Madrit
va perdre en el seu camp contra el Real Madrit
per 2-3 i el Ath. Bilbao no va poder guanyar al
Coruña en Riazor quedant el resultat 3-3.
Valéncia sancera va celebrar la consecució del
tercer campeonat de lliga.
L'alliniació valencianista que va jugar
esta vibrant última jornada va ser: Eizaguirre,
Álvaro, Díaz, Puchades, Menarques, Asensi,
Morera, Igoa, Epi, Amadeo i Giraldós.
Es va retirar a l'edat de trentatrés anys
pels problemes de ciática que li afligien de
manera permanent els últims anys de
professional, deslligant-se totalment del món del
fútbol per a dedicar-se a cuidar les terres de la
seua família.
Despuix de la seua retirada, va rebre
varis homenages en la seua ciutat natal de
Sueca, a on un carrer, aixina com l'estadi
municipal de fútbol, duen el seu nom. També du
el seu nom l'estadi de la Ciutat Deportiva de
Paterna del Valéncia C.F.
El 26 de maig de 2013, en la seua
memòria, es va guardar un minut de silenci en
Mestalla, es va colocar una foto seua junt a
dedicatòries i vés-les en la porta número 6 de
l'estadi i en el minut 6 de partit, es va ovacionar i
es varen desplegar dos grans pancartes en la
“Curva Nord” en les paraules “Tonico Puchades,
formes part d´una gran història que portem al cor”.
Durant el segon regrés el Valéncia va
tindre una bona actuació, pero va ser sobretot, en
la recta final de la competició quan es va
conseguir pujar fins als primers llocs de la
classificació. No obstant, va caldre esperar fins a
l'última jornada per a que l'equip es proclamara
campeó. El Valéncia no depenia de sí mateixa ya
que era necessari que es produïren una série de
resultats per a conseguir el triumfo. Les coses
estaven d'esta manera: el Valéncia, en tercera
posició en 32 punts, devia guanyar al Gijón, en
Mestalla; el Ath. Bilbao que era líder en 33 punts
no podia passar de l'empat en Riazor i el At.
Madrit, que tenia 32 punts i per tant estava
empatat en el Valéncia, tenia que perdre contra
el Real Madrit.
El Valéncia va jugar i va guanyar al Gijón
per 6-0 en Mestalla i al final del partit va haver
d'esperar a saber el restant de resultats per
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
97

EVA PERÓN
Eva Duarte de Perón va nàixer en Les
Veles, Argentina, en 1919. Filla illegítima de Juan
Duarte i de Juana Ibarguren, va viure pobrement
en el seu poble natal fins que als setze anys va
fugir a Buenos Aires. En la capital argentina va
treballar com a actriu en menuts locals i en la
ràdio. A partir de 1935 va començar a gojar de
certa popularitat, si be els seus papers carien de
rellevància.
En tals circumstàncies va conéixer al
coronel Juan Domingo Perón, en qui va iniciar
una relació íntima i es va casar en 1945. Este
mateix any, Perón va ser destituït dels seus
càrrecs de la Secretaria de Treball i de la
vicepresidència de la nació i confinat en l'illa de
Martín García. Va ser llavors quan Eva va mostrar
la seua gran energia i carisma per a conectar en
els sectors nacionalistes de l'eixèrcit afins al seu
marit i en els treballadors, que s'havien beneficiat
de les mesures socials impulsades per Perón des
del seu lloc.
La campanya d'agitació social que va
mamprendre Evita va culminar el 17 d'octubre,
quan mils de treballadors, als que ella va cridar
«descamisados», varen ocupar el centre de
Buenos Aires per a exigir la llibertat del polític, en
una de les majors manifestacions populars
hagudes en el país fins a llavors.
Una volta lliberat, Perón es va presentar
a les eleccions de febrer de 1946 i va obtindre un
rotunt triumfo. A pesar de la popularitat de que
gojava, ella no va acceptar cap càrrec oficial i va
preferir impulsar una política social des de la
presidència d'una fundació que duya el seu nom.
Finançada en fondos públics, la “Fundació Eva
Perón” va repartir ajudes socials als més
necessitats.
Evita, com havien començat a cridar-la
les classes populars, es va convertir en el rostre
humà del règim i en l'enllaç del president en les
organisacions obreres, principalment la
“Confederació General del Treball” (CGT). La
seua particular preocupació per la situació de la
dòna la va dur a fundar en 1949 el “Partit
Peronista Femení” i a promoure des d'ell,
mesures orientades a una millor integració de la
dòna en el mercat laboral.
Gràcies a la seua intervenció, la
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
98

llegislació laboral es va traduir en unes millors
condicions de vida dels treballadors i dels sectors
fins a llavors marginats de la societat argentina.
Tampoc va permanéixer aliena a la
situació del poble espanyol, i en 1947 va viajar a
Espanya, en els pijors moments de l'aïllament
internacional del règim de Francisco Franco. La
seua visita va estar precedida per la concessió
del govern peronista al règim espanyol d'un crèdit
millonari per a la compra de blat, dacsa, carn,
llegums, etc.
En 1951, any en que va publicar la seua
autobiografia “La raó de ma vida, la CGT”, la va
postular com a candidata a la vicepresidència. No
obstant, la proposta va topar en la férrea oposició
de les Forces Armades, que veen en ella una
amenaça en la seua calitat de portaveu de la
llínea més radical i reivindicativa del peronisme.
Per un atre costat, la pròpia Eva era contrària a
acceptar càrrecs públics, convençuda de que
l'eficàcia de la seua llabor estava en la proximitat
de la seua relació en la gent. Ademés, el
coneiximent de la greu malaltia que l'afligia la va
induir a renunciar a la candidatura en un emotiu
acte en el que es va dirigir a la multitut des del
balcó de la Casa de Govern.
La seua mort en Buenos Aires (1952), va
significar l'inici de la decadència del règim
peronista, que tres anys més tart va ser derrocat
per un colp militar. Per a evitar el pelegrinage
popular a la seua tomba, els militars varen
seqüestrar i varen traslladar el cadàver d'Eva
Perón a Itàlia i més tart a Espanya. En 1975 el
govern argentí va dur de nou a Argentina les
espulles mortals d'Eva Perón.
INDEPENDÈNCIA D'ÍNDIA I PAKISTAN.
GANDHI
L'independència de l'Índia, evoca una de
les grans personalitats del sigle XX i de l'història
contemporànea: Mohandas Karamchad Gandhi
(1869-1948), més conegut com Mahatma Gandhi
(ànima gran).
Home d'austeritat inflexible i absoluta
modèstia, que es queixava del títul de “Mahatma”
que li havia donat contra la seua voluntat el poeta
Rabindranath Tagore. Gandhi es conta entre els
grans personages que, en el seu pensament i la
seua acció, varen qüestionar i varen aplegar a
alterar l'orde polític i ideològic del món en el sigle
XX i es varen erigir en referent de tot tipo de
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
99

movilisacions contra l'injustícia. Basta recordar
que va ser el model inspirador de líders i activistes
com Martin Luther King o Nelson Mandela.
Com a molts jóvens hindús de família
acomodada, Gandhi també va decidir cursar els
seus estudis de dret en la “University College
London”, en Londres. Este periodo significaria un
abans i un despuix, ya que el tracte vexatori que
rebien molts estudiants immigrants en la capital
anglesa, va despertar un sentiment separatiste
que posaria en marcha una volta retornara a Índia.
En 1891, ya en Bombay, va intentar
eixercir la abogacía en el Tribunal Suprem, pero
la pesada burocràcia d'aquella época, junt als
seus ideals, varen fer que abandonara tal tasca
per a poder treballar en Suràfrica. Esta nova
oportunitat laboral també va marcar uns
precedents en la vida de Gandhi, ya que va poder
viure en primera persona el rebuig i l'opressió a
la població hindú.
Esta situació va motivar a Gandhi per a
fundar un partit polític que defenguera els drets
dels hindús en el que, despuix de 22 anys de
lluita i protestes no violentes, es va guanyar un
respecte per a poder negociar una solució al
conflicte.
Finalment, en 1915, Gandhi va retornar
a l'Índia per a continuar en la lluita filosòfica,
política i religiosa que havia seguit en Suràfrica.
En la seua lluita per l'independència de l'Índia,
destaquen dos grans protestes socials:” La
marcha de la sal” (1930) i la total reivindicació de
l'independència de l'Índia durant la Segona
Guerra Mundial (1939 - 1945).
Despuix de conseguir la desijada
independència de l'Índia, Gandhi va ser
assessinat en 1948 per Nathuram Godse, fanàtic
ultradretà hindú que no compartia els ideals
religiosos de Gandhi, dins d'una Índia
independent i igualitaria. Tenia 78 anys.
Molts anys abans de la colonisació
britànica de l'Índia, va ser un territori conquistat
successivament per un sèquit d'imperis
emergents com els perses, els grecs, els escitas,
els àraps, els afgans, els mongols, els
portuguesos, els holandesos i els francesos. Per
lo tant, la seua civilisació, una de les més
antigues del món, va assimilar la cultura dels
seus invasors.
Va ser en el sigle XVII quan es va portar
a terme la colonisació de l'Índia per part dels
britànics, consolidant-se en 1757, en l'expulsió
dels francesos. Dita ocupació britànica duraria
fins a 1947, despuix d'uns anys convulsos de
revolucions i de l'influència del liderage de Gandhi.
Durant la Primera Guerra Mundial, tropes
de l'Índia varen participar en el bando victoriós
d'Anglaterra, fet que influiria directament en el
procés d'independència de l'Índia. Despuix de la
guerra, els hindús varen reclamar la tan promesa
llibertat per part d'Anglaterra que a canvi, va
decidir respondre en una brutal repressió.
El resentiment creat en les tropes hindús
participants durant la Primera Guerra Mundial en
el bando d'Anglaterra i l'elaboració, en 1918, dels
Catorze punts de Wilson (president dels Estats
Units) i el principi d'autodeterminació dels propis
pobles, va donar als hindús força ideològica per
a portar a terme les seues reivindicacions.
Va ser en el periodo de entreguerres
quan varen aparéixer moviments nacionalistes
principalment dirigits pel Partit del Congrés,
liderat per Mahatma Gandhi.
L'inici d'estes propostes va ser la
movilisació d'una campanya de desobediència
civil consistent en la no colaboració en el govern
britànic a través de l'impagament de diferents
imposts, el boicot dels productes anglesos,
renúncia a tots els títuls britànics, la no
participació en les eleccions i la negativa d'assistir
a escoles governamentals.
Una de les mesures més conegudes que
va impondre Gandhi va ser l'abstenció del
pagament d'imposts sobre la sal, realisant junt als
seus seguidors una caminada que els va dur fins
a la mar d'Oman, a on es fabricava la sal. Açò li
va dur a la pèrdua de la seua llibertat per l'ingrés
en presó entre 1930 i 1931.
Est va ser un intent de dur
l'independència pel camí de la no violència que
es vorà en ocasions obstaculisat pel naiximent
d'un nacionalisme musulmà a partir de la creació
de la Lliga Musulmana, liderada per Ali Jinnah.
Conseqüentment, este fet va provocar que el
moviment per l'independència de l'Índia es
dividira en dos bandos religiosos i, per lo tant, en
dos vies diferents d'actuació.
A pesar de dita divisió, la resistència
passiva i la crida a l'acció no violenta, varen ser
métodos eficaços, aplegant a crear una nova via
de protesta política innovadora i moderna que va
aglutinar a mils de persones.
En l'esclat de la Segona Guerra Mundial,
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
100

els dirigents hindús varen negar la seua
colaboració a causa de la negativa del govern
d'Anglaterra a oferir-los més autonomia. Per això,
cap a 1942 Gandhi va anunciar una nova jornada
de desobediència civil en la que el govern colonial
anglés va respondre en la repressió i privatisació
de la llibertat de molts participants fins al fi de la
guerra.
Despuix de la guerra, en 1947, el govern
anglés va dividir l'Índia en dos territoris, para per
una part intentar frenar la desobediència i per una
atra part dividir a la població segons la seua
religió. D'esta divisió va nàixer: Índia, en la
població hindú, i Pakistan, en la població musulmana.
“PLA MARSHALL”
El Pla Marshall va ser una iniciativa
d'Estats Units per a ajudar a Europa Occidental,
en la que els nortamericans varen donar ajudes
econòmiques per valor d'uns 20000 millons de
dólars de l'época per a la reconstrucció d'aquells
països d'Europa devastats despuix de la Segona
Guerra Mundial. El pla va estar en funcionament
durant quatre anys des de 1948. Els objectius
d'Estats Units eren reconstruir aquelles zones
destruïdes per la guerra, eliminar barreres al
comerç, modernisar l'indústria europea i fer un
pròsper continent. Tots estos objectius estaven
destinats a evitar la propagació del comunisme,
que tenia una gran i creixent influència en
l'Europa de posguerra. El “Pla Marshall” va
requerir d'una disminució de les barreres
interestatals, una menor regulació dels negocis i
va encorajar un aument de la productivitat,
l'afiliació sindical i nous models de negoci
«moderns».
Les ajudes del pla es varen dividir entre
els països receptors sobre una base, més o
menys, per càpita. Es varen donar cantitats majors
a les grans potències industrials, ya que l'opinió
dominant era que la seua reactivació seria
essencial per a la prosperitat general d'Europa.
Aquelles nacions aliades varen rebre una
miqueta més d'ajuda per càpita que els antics
membres de l'Eix o que s'havien mantingut neutrals.
El major receptor de diners del Pla Marshall va ser
Regne Unit, que va rebre el 26 % del total, seguit de
França en el 18 % i la nova Alemània Occidental en
l'11 %. En total 18 països europeus es varen
beneficiar del pla. A pesar de que se li havia promés
durant la guerra i se li va oferir, l'Unió Soviètica es
va negar a participar en el programa per temor a la
pèrdua d'independència econòmica. En la seua
negativa també va bloquejar la possible
participació de països d'Europa de l'Est, com
Alemània Oriental o Polònia. Al pla pronte se li va
criticar la poca importància donada a la
recuperació de certs sectors estratègics europeus
per a favorir l'entrada d'empreses nortamericanes
i el temor a que els països europeus es convertiren
en estats clientelars i dependents de EE. UU. Els
Estats Units varen desenrollar programes similars
en Àsia, pero baixe atres denominacions.
L'iniciativa du el nom del llavors secretari
d'estat George Marshall, que també havia segut
un dels més célebres generals nortamericans
durant la guerra. El pla va tindre el respal en
Estats Units dels republicans i els demócrates.
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
101

FALLES 2021
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
106

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
107
NOMENAMETS

PROCLAMACIÓ D´AURORA
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
108

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
109
PROCLAMACIÓ DE CAROLINA

PRESENTACIÓ PROYECTE FALLES 2022
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
110

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
111
L´AMIC INVISIBLE INFANTIL

ABOGADOS DE FAMILIA
Puedes encontrarnos en la Avda. Peris y Valero 188 pta 3,
en el teléfono 644.691.201 y en www.vestaliaasociados.es

PRESENTACIO D´AURORA
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
114

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
115
PRESENTACIÓ DE CAROLINA

CONSTRUINT EL BELEM
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
116

EL MERCAT AMBULANT SANT-VICENTVILLE
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
117

ENTREVISTA I ARREPLEGADA PREMI DEL BELEM
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
118

ENTREGA DE LES CASETES DEL BELEM ALS COMERÇOS
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
119

“A NINGUNA PARTE”
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
122

FESTIVITAT DE SANT VICENT MÀRTIR
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
123

ENTREGA NINOT DE L´EXPOSICIÓ
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
124

GALA 75 ANIVERSARI FALLA INFANTIL
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
125

SAMFAINA FALLERA
LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
126

LLIBRET FALLA SANT VICENT-MARVÀ
127
SAMFAINA FALLERA

@icebergestudio
#imaginatuimagen
Vinilos • Rótulos • Roll-up
Photocall • Diseño Gráfico
Rotulación integral de vehículos
Lonas • Impresión de gran formato
Decoración deinteriores con vinilo