Els desafiaments del feminisme. 101 respostes

Especial #05
5 DE MARÇ 2021
ELS DESAFIAMENTS
DEL FEMINISME
101 RESPOSTES
Carme Abril Alba Alfageme Clara Ardévol Margarida Aritzeta Francina Armengol Maribel Ayné Domingo Tània Balló
Dolors Bassa Iolanda Batallé Eva Bertrana Laura Borràs Sandra Bravo Maria Àngels Cabré Núria Cadenes Verònica
Cantó Tamara Carrasco Elena Carreras Patrycia Centeno Àngels Chacón Basha Changuerra Elena Crespí Jenn Díaz
Natza Farré Carolina Ferre Carlota Franco Eva Gajardo Juana Gallego Núria Garcés Amàlia Garrigós Meritxell Gené Judith
Giró Sandra Gómez Itziar González Francina Gorina (la Queency) Carlota Gurt Najat el Hachmi Mar Iglesias
Anna Jolonch Maria Juan Judith Juanhuix Carme Junyent Gemma Lienas Tita Llorens Anna Lluch Empar Marco
Àngels Martínez Núria Martínez-Vernis Judit Mascó Àgueda Micó Hanan Midan Mary Ann Newman Bel Olid Mónica Oltra
Magda Oranich Clara Palau i Canals Rosario Palomino Ada Parellada Gemma Pasqual Maria Josep Picó Sol Picó Ana
Polo Natàlia Pons Miriam Ponsa Clara Ponsatí M. Dolores Pulido Rosa Queral Llucia Ramis Antònia Raya Mònica Roca
Ester Rocabayera Marta Roqueta-Fernàndez María Rubia Dolors Sabater Maite Salord Nerea Sanfèlix Cristina Sánchez
Miret Meritxell Sánchez Amat Pili Sanmartín Marta Segarra Flora Sempere (el Diluvi) Gabriela Serra Júlia Serrasoles
Yolanda Sey Marta Sibina Marina Subirats Isabel Sucunza Carlota Torrents Aina Torres Rexach Olga Tubau Fanny Tur
Montserrat Tura Carla Vall Brigitte Vasallo Tània Verge Anna Vicens Antònia Vicens Sandra Vilaseca Montse Virgili Sònia
Vivas Nena Wapa Wapa Bel Zaballa

2
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
VilaWeb ha demanat a cent una dones sobre la feina pendent del moviment
i sobre l’origen i la raó del seu feminisme. El resultat és el document que us
oferim i que recull una mirada transversal del passat, present i futur del
moviment feminista.
Carme Abril
Eva Gajardo
Mary Ann Newman
Cristina Sánchez Miret
Alba Alfageme
Juana Gallego
Bel Olid
Meritxell Sánchez Amat
Clara Ardévol
Margarida Aritzeta
Francina Armengol
Maribel Ayné Domingo
Tània Balló
Dolors Bassa
Iolanda Batallé
Eva Bertrana
Laura Borràs
Sandra Bravo
Maria Àngels Cabré
Núria Cadenes
Verònica Cantó
Tamara Carrasco
Elena Carreras
Patrycia Centeno
Àngels Chacón
Basha Changuerra
Elena Crespí
Jenn Díaz
Natza Farré
Carolina Ferre
Carlota Franco
Núria Garcés
Amàlia Garrigós
Meritxell Gené
Judith Giró
Sandra Gómez
Itziar González
Francina Gorina (la Queency)
Carlota Gurt
Najat el Hachmi
Mar Iglesias
Anna Jolonch
Maria Juan
Judith Juanhuix
Carme Junyent
Gemma Lienas
Tita Llorens
Anna Lluch
Empar Marco
Àngels Martínez
Núria Martínez-Vernis
Judit Mascó
Àgueda Micó
Hanan Midan
Mónica Oltra
Magda Oranich
Clara Palau i Canals
Rosario Palomino
Ada Parellada
Gemma Pasqual
Maria Josep Picó
Sol Picó
Ana Polo
Natàlia Pons
Miriam Ponsa
Clara Ponsatí
M. Dolores Pulido
Rosa Queral
Llucia Ramis
Antònia Raya
Mònica Roca
Ester Rocabayera
Marta Roqueta-Fernàndez
María Rubia
Dolors Sabater
Maite Salord
Nerea Sanfèlix
Pili Sanmartín
Marta Segarra
Flora Sempere (el Diluvi)
Gabriela Serra
Júlia Serrasoles
Yolanda Sey
Marta Sibina
Marina Subirats
Isabel Sucunza
Carlota Torrents
Aina Torres Rexach
Olga Tubau
Fanny Tur
Montserrat Tura
Carla Vall
Brigitte Vasallo
Tània Verge
Anna Vicens
Antònia Vicens
Sandra Vilaseca
Montse Virgili
Sònia Vivas
Nena Wapa Wapa
Bel Zaballa
1.
Per què sou feminista?
Quan i com us vau adonar que ho éreu?
2.
Què té pendent el moviment feminista?

3
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CARME
ABRIL
FILÒLOGA
EL FEMINISME VOL UNES CONDICIONS DE VIDA DIGNES PER A TOTES
I AIXÒ ESTÀ PENDENT
1.
Sóc feminista perquè molt més enllà de l’alliberament
de la dona, crec que hem d’anar a
l’essència humana, a l’harmonia amb la natura,
a construir formes de vida on la solidaritat,
cooperació, resistència, suport mutu, col·lectivitat,
comunitat, compromís, reciprocitat,
inclusivitat, pluralitat, antiautoritarisme, antimilitarisme,
sororitat... siguin els valors predominants.
Em vaig adonar que era feminista
quan, ben joveneta, ma mare em feia fer les
feines de casa a mi i no als meus germans, m’hi
vaig rebel·lar. La pràctica diària, l’experiència
quotidiana, subvertir la norma per mostrar que
hi ha altres maneres de relacionar-se, de viure,
me’n van fer adonar.
2.
El moviment feminista té molta feina pendent,
no hem arribat a la transformació social que ha
de derrotar el sistema patriarcal, un sistema
que va de la mà del capitalisme. Capitalisme
i patriarcat s’alimenten mútuament perquè
porten implícita la divisió sexual del treball, el
treball productiu i reproductiu (però no només
això). Un treball reproductiu gratuït que sosté
la vida de les persones. El feminisme vol unes
condicions de vida dignes per a totes i això està
pendent.

4
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ALBA
ALFAGEME
PSICÒLOGA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ ELS FEMINISMES EM VAN SALVAR LA VIDA
1.
Sóc feminista perquè els feminismes em van salvar
la vida. Em van oferir la possibilitat d’escriure una
alternativa a un món que agredia i agredeix les dones
pel sol fet de ser-ho. Els feminismes van obrir
davant meu una alternativa, un camí ple d’eines i
possibilitats per a capgirar el món patriarcal que em
vaig adonar que detestava ja des de ben petita. Perquè
la meva infància va tenir lloc en un matriarcat,
que va fer que m’adonés del gran valor de les dones
que em sostenien i em criaven, però per contra vaig
veure també com havien de combatre les injustícies
i desigualtats del món dels homes. Allà, des dels
meus primers anys, vaig tenir clar que volia dedicar
la meva vida a fer tot allò que fos a les meves mans
per a canviar aquesta realitat.
2.
Els moviments feministes, i parlo en plural per evidenciar
les diferents ànimes que podem trobar-hi,
al meu entendre tenim pendent d’arribar a molts
més racons i estendre molt més la necessitat de la
lluita contra el patriarcat, fent visibles les diferents
realitats que hi ha dins els feminismes i sobretot les
d’aquelles dones que es troben en situacions de més
discriminació. Cal també que continuem empenyent
per desmuntar les fal·làcies i els discursos negacionistes
de l’extrema dreta perquè ressonen amb
un ADN patriarcal que, en forma de llegat històric,
continua molt present en alguns imaginaris col·lectius.
Ara es farà més evident que mai en la seva acció
parlamentària. I, finalment, crec que cal continuar
lluitant per fer visible que viure en els feminismes i
des dels feminismes millora la qualitat de vida de la
societat en general i per tant és l’opció a un sistema
obsolet que s’ha mostrat absolutament contrari a la
vida. Només des d’aquest canvi de paradigma que
ens ofereixen els feminismes podrem continuar
escrivint la vida amb majúscules.

5
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CLARA
ARDÉVOL
PERIODISTA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ NO SER-HO IMPLICARIA NEGAR LA LLIBERTAT
DE TOTES LES DONES
1.
Sóc feminista perquè no ser-ho implicaria negar la
llibertat de totes les dones, i per tant també la meva.
Prefereixo avançar pel camí de llibertat incòmode i ple
de contradiccions que m’ha obert el feminisme que no
pas restar immòbil i deixar-me endur per corrents que
podrien destruir-me i destruir-nos a totes.
Durant l’adolescència ja em vaig adonar que hi havia
desigualtats en molts àmbits, com la sexualitat. Em preguntava
per què els nois podien parlar alegrement sobre
masturbació, mentre que entre les noies era un tema
tabú, per exemple. Però trobava que eren coses aïllades,
no m’havia adonat que les desigualtats eren estructurals.
Per tant, no em vaig adonar que era feminista fins que
no vaig arribar a la universitat i vaig començar a sentir
les companyes i a llegir més sobre el tema a les xarxes.
Sí que recordo un dia en què vaig fer “clic”. Vaig llegir
un article que denunciava la pressió estètica que rebem
les dones i em va ajudar a reflexionar i a descarregar-me
part de la culpa que tota la vida havia sentit per haver
tingut problemes amb el cos i amb el menjar. A poc a poc
vaig entendre que allò que és personal és polític i em vaig
començar a apoderar i estimar.
2.
El moviment feminista té pendent retrobar l’esperit
transformador, unitari, transversal i de sororitat que crec
que havia aconseguit fa un parell d’anys o tres, i més en
un moment en què la influència de la ultradreta –també
entre els joves– pot posar en perill drets que ja crèiem
blindats. Crec que toca tenir més empatia, escoltar-nos
més i teixir aliances. Toca fer-nos fortes contra la reacció.

6
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARGARIDA
ARITZETA
ESCRIPTORA
VAIG CONÈIXER LES DONES DE LA LLUITA FEMINISTA DELS ANYS
SETANTA I LES VAIG ADMIRAR. I M’HI VAIG AFEGIR
1.
Sóc feminista perquè sóc dona en una societat desigual i injusta.
Perquè les dones han estat i són oprimides per raó del seu gènere,
perquè continua havent-hi discriminacions, desigualtats, agressions,
feminicidis malgrat els progressos materials i tecnològics,
perquè hi ha una part del poder patriarcal que ens voldria a casa,
callades, submises, servils, per al seu ús i abús. Sona com un tòpic,
oi? Com el discurs d’una sonada radical, oi? Doncs així estem,
aguantant burles i atacs des del primer dia que una dona es va
plantar i va dir que tenia drets com a persona.
Vaig néixer i créixer en una família de republicans d’esquerres,
represaliats perquè havien perdut la guerra, que tenien molt clar
que la lluita per una societat més justa era cosa de tots i que era
imprescindible, per dures que en fossin les condicions. Després,
quan vaig anar a la universitat, el curs 1970-71, hi vaig trobar el
meu lloc i el sentit de la meva aportació, més enllà de la família.
Vaig veure que els partits polítics que es deien d’esquerres
tampoc no tenien gaire clar què passava amb les dones. Com si la
nostra fos una causa supèrflua i les dones només servíssim per
a facilitar l’alliberament sexual dels nostres companys revolucionaris,
i que si no ho fèiem no érem prou d’esquerres o érem
unes estretes. Vaig conèixer les dones de la lluita feminista dels
anys setanta i les vaig admirar. I m’hi vaig afegir.
2.
Suposo que té pendents moltes coses. Sobretot, la consciència
que qualsevol conquesta és reversible i que no hi ha descans si
volem que les generacions que ens vénen darrere se’n surtin.
Quan vam anar al Fòrum Mundial de les Dones de Pequín, el 1995,
que és quan es va començar a parlar de “gènere” en lloc de parlar
només de dones, vam veure dones que vivien (viuen encara) en
països amb una situació de desigualtat i opressió brutals. Ens feia
una certa angúnia de tenir tants privilegis quan algunes d’elles
havien hagut de venir custodiades i amb burca perquè no les
ataquessin la gent dels seus països. Recordo que ens van dir que
no dubtéssim pas, que érem el seu far i la seva referència, que no
defallíssim perquè la seva llibertat depenia també de la nostra
força. I així estem. Si ens falta alguna cosa, potser és el sentit
global d’aquesta lluita, la consciència de cadena generacional,
saber que tot el que fem ens afecta no només a nosaltres sinó a
totes i que qualsevol pas enrere hipoteca el futur.
Me’n vaig adonar molt aviat, que era feminista, encara que la
paraula “feminista” no va sorgir fins als meus anys d’universitat,
ho vaig entendre quan la meva mare va treballar com una burra i
va lluitar contra l’opinió del nostre entorn per aconseguir que jo
estudiés, primer el batxillerat i després a la universitat. La meva
mare, la meva iaia Teresa van ser el meu mirall. Les amigues de
la meva mare li deien que era ruca, que valia més que em posés a
treballar, que no em fes fer el batxillerat sinó en tot cas uns cursos
de comerç, i que les nenes que estudiaven no eren bones per a la
casa. Qui volia ser bona per a la casa amb deu anys o amb catorze
anys? La meva mare, la van posar a treballar amb deu anys i es
va prometre a si mateixa que a mi això no em passaria. Li ho dec.

7
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
FRANCINA
ARMENGOL
POLÍTICA
DAVANT ELS DISCURSOS D’ODI, NO PODEM FER NI UN PAS ENRERE
1.
Som feminista des que tenc consciència política. El feminisme
és inherent al meu pensament polític. Crec en el
feminisme de la mateixa manera que crec en la justícia i
en la democràcia.
2.
En els darrers anys, el moviment feminista ha aconseguit
un gran avenç, i moltes de les seves reivindicacions han
passat a l’agenda pública. Això no obstant, encara falta
que es donin moltes respostes a aquestes reivindicacions:
que facem una vertadera política feminista i que el
feminisme ocupi els espais de poder i de decisió. Perquè
això passi, necessitam, primer de tot, que hi hagi corresponsabilitat
real en les cures i l’atenció de la família
i polítiques que ho afavoreixin. En segon lloc, i perquè
aquesta corresponsabilitat sigui una realitat, necessitam
que els homes facin seus els postulats feministes, que
són els postulats de la igualtat i que per a ells impliquen
renunciar als privilegis que els són donats pel sol fet de
néixer homes. En tercer lloc, el feminisme té pendent
d’assolir una globalitat. Les polítiques d’igualtat i la
perspectiva de gènere han de ser una realitat a tot el món
i han de ser per a tothom.
Per altra banda, consider que en aquest inici de la tercera
dècada del segle XXI, el feminisme, així com la democràcia,
es troba en un moment molt delicat, en què discursos
fomentats des de l’extrema dreta l’intenten qüestionar
i tenen els altaveus per a fer-ho. Davant els discursos
d’odi, no podem fer ni un pas enrere. No hem arribat aquí
justificant-nos i demanant perdó. Si hem avançat, ha
estat perquè el feminisme ha estat valent, desacomplexat
i inclusiu, i crec que així és com ha de continuar essent.

8
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARIBEL
AYNÉ DOMINGO
SINDICALISTA
DE LA CONSCIÈNCIA FEMINISTA A LA REVOLUCIÓ IRREVERSIBLE,
VAIG ARRIBAR-HI PER LA GENEROSITAT I LA SORORITAT DE DONES
FEMINISTES QUE VAN COMPARTIR EL SEU SABER MITJANÇANT LA
SENSIBILITZACIÓ I LA FORMACIÓ
1.
Perquè crec que si ets dona, de classe treballadora i
d’esquerres, és difícil no ser-ho. Quan veus com el
sistema imperant d’opressió política, econòmica,
cultural, social i religiosa ens buida de drets, ens
menysprea, ens invisibilitza, ens agredeix i ens
assassina per ser dones, saps que és “feminisme
o barbàrie”. Recordo de molt petita que a casa tant
la mare com el pare sempre ens feien, a les meves
germanes i a mi, reflexions sobre les lletres d’algunes
cançons, les sèries de televisió, etc., respecte de
tots aquells despropòsits d’estereotips i violències
masclistes que hi apareixien. Era una mica llauna,
però, mira, va donar els seus fruits. De la consciència
feminista a la revolució irreversible, vaig arribar-hi
per la generositat i la sororitat de dones feministes
que van compartir el seu saber mitjançant la sensibilització
i la formació.
2.
Té pendent el seu objectiu principal: posar fi al patriarcat,
a totes les desigualtats i violències que patim
les dones. Qui té temes pendents amb la meitat
de la població, que som les dones, no és precisament
el moviment feminista. La revolució és feminista.

9
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
TÀNIA
BALLÓ
DIRECTORA I PRODUCTORA DE CINEMA
PER MI, NO ES TRACTA NOMÉS DE NEGOCIAR LA IGUALTAT, SINÓ DE
TRENCAR DEFINITIVAMENT AMB UN ESTAT PATRIARCAL, QUE NEGA,
SILENCIA I INHABILITA LES DONES COM A SUBJECTES DE PODER
1.
Jo no em llevo cada matí pensant si sóc feminista
o no, fet que impedeix saber si existeix un dia clau.
Sóc feminista de forma perpètua. Una altra cosa és
quan vaig decidir incloure el feminisme polític en
les meves interaccions socials, culturals i professionals.
Sens dubte, això passa quan començo la
meva vida adulta i entenc que els meus gestos, tant
en l’entorn domèstic com en les meves interaccions
socials i professionals, identifiquen la persona que
sóc i els valors d’igualtat i llibertat sobre els quals
em reconec.
2.
Aquesta pregunta és complexa. Primer hauríem de
preguntar-nos què és per a cadascuna de nosaltres
el feminisme. Com a ideari polític que és, necessita
ser àmpliament divers en les accions que el representen,
sempre que mantingui consens sobre els
objectius clau. Jo entenc el feminisme com una força
que reclama un canvi profund de les estructures
socials, econòmiques, polítiques i culturals. Per mi,
no es tracta només de negociar la igualtat, sinó de
trencar definitivament amb un estat patriarcal, que
nega, silencia i inhabilita les dones com a subjectes
de poder.

10
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
DOLORS
BASSA
POLÍTICA
LES DONES HEM ACONSEGUIT DE PARTICIPAR. ARA HEM
D’ACONSEGUIR DE PRENDRE DECISIONS I PORTAR-LES A LA PRÀCTICA
1.
Em sento feminista perquè crec en la persona i això representa
la igualtat entre homes i dones, perquè sovint
he vist discriminacions de gènere en una societat amb
estereotips patriarcals i perquè si en el món som el 50%
de la població les dones tenim el mateix dret de participar
i prendre decisions que els homes.
2.
Hem avançat molt en les lleis però ens manca la corresponsabilitat
social per canviar el patró patriarcal de
la societat. Les dones hem aconseguit de participar. Ara
hem d’aconseguir de prendre decisions i portar-les a la
pràctica. I ser presents en tots els àmbits.
Em vaig adonar que era feminista, especialment, a partir
de la majoria d’edat, quan vaig entrar en el món laboral i
vaig descobrir que a molts centres de treball la discriminació
envers les dones era flagrant (des de sostre de vidre
a terra enganxós o discriminacions d’origen vertical o
horitzontal, a assetjaments laborals i sexuals) i a mesura
que vaig anar tenint responsabilitats socials cada vegada
eren més evidents les desigualtats.
De fet, ja l’any 76 vaig ser-ne plenament conscient a
l’assemblea de dones de Catalunya (4.000 dones al paranimf
de la UB) reivindicant els drets i llibertats. I també
en vaig anar essent conscient cada vegada que trobava a
faltar noms de dones en els llibres d’història. On som les
dones, ens dèiem, i encara ho continuem dient.

11
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
IOLANDA
BATALLÉ
ESCRIPTORA I EDITORA
CAL QUE LES DONES ARRIBEM A OCUPAR LLOCS DE RESPONSABILITAT
I LIDERATGE DE TOTES LES DISCIPLINES. I NO NOMÉS QUE HI
ARRIBEM, SINÓ QUE ENS ATREVIM A FER-HO A LA NOSTRA MANERA
1.
No ha estat mai una decisió o una opció. Com
a nena en prens consciència, ser feminista és
l’única opció, ara i sempre. Hi ha una consciència
de sempre de canviar coses, de fer-ho de
la nostra manera, de guanyar espais... Això ha
estat sempre així.
2.
De tantes coses, tants fronts... Queda molt camí
per recórrer. Però avui en vull destacar un: cal
que les dones arribem a ocupar llocs de responsabilitat
i lideratge de totes les disciplines. I no
només que hi arribem, sinó que ens atrevim a
fer-ho a la nostra manera. Que no ens diguin
allò d’ara ja ets aquí, ara quieta. Animo les
dones a arribar i atrevir-se a dirigir i liderar de
la seva manera. Aquesta entesa del feminisme,
com la d’obrir portes, finestres, escletxes cap
a la transformació. Que la diferència arribi a
llocs de responsabilitat, i que cadascú apliqui
la seva manera de fer. Amb tot això podrem
construir societats més plurals i més lliures.
Hi haurà molts més referents per als nens i les
nenes que neixen.

12
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
EVA
BERTRANA
EDUCADORA
ARA TOCA DOTAR DE VALOR LA SORORITAT I ANAR MÉS ENLLÀ DELS
DISCURSOS I BANDERES FEMINISTES
1.
Et poses les ulleres lila i de sobte t’adones del
sistema i de l’estructura social en la qual vivim,
plena de micromasclismes normalitzats que
banalitzen i generen situacions de violència.
Avui em trobo amb filles i companyes més joves
que no es limiten pas a se protegir del masclisme,
com jo certament he fet, ans el combaten
trencant el silenci i denunciant les situacions
de discriminació i de violència, des de micromasclismes
del dia a dia fins a feminicidis. Una
lluita en què totes i tots hem de ser.
2.
Les dones hem de continuar a nos regalar ulleres
lila, les unes a les altres, per a fer evidents
les desigualtats de gènere que ens envolten. Ara
toca dotar de valor la sororitat i anar més enllà
dels discursos i banderes feministes, ara toca
actuar contra el masclisme a tots i cadascun
dels espais.

13
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
LAURA
BORRÀS
POLÍTICA
SÓC FEMINISTA DES QUE VAIG ENTENDRE QUE EL MASCLISME ERA UN
MONÒLEG QUE EL FEMINISME PODIA CONVERTIR EN UN DIÀLEG
1.
Sóc feminista des que vaig entendre que el
masclisme era un monòleg que el feminisme
podia convertir en un diàleg. Ho sóc des de fa
dècades: prop de quaranta anys, des que viure
la desigualtat pel fet de ser dona esdevé ja d’una
consciència irreversible. I llavors ho corrobores
llegint, anant a conferències d’especialistes,
estudiant.
2.
Aconseguir que l’agenda política que des de
fa massa temps és més políticament correcta
que correcta políticament doni els seus fruits
en forma de correcció de desigualtats en totes
les dimensions de la vida: econòmica, social,
cultural...
Ah! I que el feminisme practicat pel moviment
sigui menys intermitent i més generós.

14
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
SANDRA
BRAVO
PERIODISTA
SÓC FEMINISTA PER NECESSITAT, PER AGRAÏMENT I PER VOCACIÓ
1.
Sóc feminista per necessitat, per agraïment i
per vocació. Si no fos pel feminisme jo viuria
dins d’un armari, perquè no podria mostrar
obertament qui sóc sense rebre més violència
de la que sóc capaç de digerir. Així i tot, crec
que encara ens queda molt camí a fer i, a més,
m’apassiona treballar per fer d’aquest món un
lloc millor. Em vaig adonar que era feminista
el dia que vaig entendre que el feminisme no
era un discurs acadèmic, sinó acció conjunta i
interdependent per a combatre les opressions.
2.
Entendre que la lluita feminista és diversa i
persegueix l’eradicació de qualsevol mena
d’opressió. Per això crec imprescindible una
mirada interseccional, transfeminista, antiracista
i que done suport a les persones que
exerceixen el treball sexual. Si volem tombar
el patriarcat, no podem repetir dinàmiques
excloents i opressores de què fugim. Crec més
en una lluita organitzada des de l’amor a la
diferència que no des de la puresa ideològica.

15
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
M. ÀNGELS
CABRÉ
ESCRIPTORA
I DIRECTORA DE L’OBSERVATORI CULTURAL DE GÈNERE
FINS ARA ELS HOMES NO HAN VOLGUT ABDICAR DELS SEUS
PRIVILEGIS, HAN FET L’OFÈS QUAN ELS EXIGÍEM DE COMPARTIR ELS
SEUS DRETS I HAN FET VEURE QUE EL FEMINISME ERA UN MOVIMENT
QUE ELS EXPULSAVA –RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT
1.
Sóc feminista perquè no es pot ser res més
en aquest món on regnen les desigualtats de
gènere fins a límits tan inhumans. Des de nena
veig que les dones no tenim les mateixes
oportunitats que els homes i constato que les
nostres dificultats per a assolir els mateixos
objectius que ells són ingents. I com que la
injustícia em revolta, puc dir que sóc feminista
des que tinc memòria.
2.
Sens dubte, la incorporació dels homes a les
seves lluites. Fins ara els homes no han volgut
abdicar dels seus privilegis, han fet l’ofès quan
els exigíem de compartir els seus drets i han fet
veure que el feminisme era un moviment que
els expulsava –res més lluny de la veritat. Per
sort, darrerament van entenent que el feminisme
serveix per a dignificar la vida de tots i totes.
I, és clar, amb vista de l’actual polèmica amb
el moviment queer, tenim pendent d’entendre
que ara com ara el feminisme és una invitació
a respectar totes les diferències i a abolir totes
les desigualtats, tot i que va néixer per a defensar
un col·lectiu concret que són les dones,
que continuarà defensant. Qui no entengui que
una dona trans ha de tenir els mateixos drets
que una dona cis és idiota.

16
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NÚRIA
CADENES
ESCRIPTORA
PEL QUE FA ALS REPTES IMMEDIATS DEL MOVIMENT FEMINISTA,
PODRÍEM PARLAR, INTERNAMENT, DE MANTENIR ELS LLAÇOS
DE SORORITAT INTERGENERACIONAL
1.
Sóc feminista des que tinc consciència de
l’opressió, de la desigualtat, de la necessitat,
sempre urgent, sempre imperativa, de revertir-ho.
Em sento totalment identificada amb
la clara afirmació d’Angela Davis: “Feminisme
és la idea radical que les dones som persones.”
2.
La igualtat real de drets entre dones i homes.
Però això ho tenim pendent col·lectivament,
com a societat. Pel que fa als reptes immediats
del moviment feminista, podríem parlar, internament,
de mantenir els llaços de sororitat
intergeneracional. I, externament, de traslladar
a la pràctica el clam social contra la violència
masclista i per la igualtat de drets socials i
laborals. Tant pel que fa a la legislació com pel
que fa a la ignominiosa pràctica misògina que
continua exhibint el sistema judicial espanyol
(sempre topem amb la mateixa pedra, sí).

17
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
VERÒNICA
CANTÓ
FILÒLOGA I EDITORA
QUEDEN TANTES COSES PER FER, QUE NO PODEM ATURAR-NOS!
1.
Sóc feminista perquè vull ser lliure per a pensar
i actuar, per a decidir per mi mateixa,
perquè crec que la igualtat de dones i homes,
una igualtat real i efectiva, és necessària per a
bastir una societat millor, més lliure, més justa
i més solidària, amb futur. Perquè lluitar ara
pels drets de les dones és reconèixer el valor i
l’aportació de tantes altres dones que ens han
precedit, moltes de les quals han estat injustament
silenciades i oblidades, i, a més, entenc
que és la nostra responsabilitat i el nostre compromís
cap a les generacions futures. Perquè,
com deia Carmelina Sánchez-Cutillas, “al cap i
a la fi, som un ésser que ha dormitat al llarg dels
segles, i que ara comencem a despertar-nos”.
D’altra banda, crec que el fet de ser feminista
va en el meu ADN, perquè em reconec així des
de ben menuda. Després van vindre les lectures,
la formació, l’adquisició de coneixements...
2.
A parer meu, encara queda molt de camí per
recórrer, sobretot en les desigualtats en l’àmbit
laboral, econòmiques i d’altres classes; en
l’eradicació de la violència de gènere; en l’acabament
de la discriminació de la dona en tots
els àmbits; en la conciliació familiar i laboral,
en l’educació... Queden tantes coses per fer, que
no podem aturar-nos!

18
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
TAMARA
CARRASCO
ACTIVISTA
EN EL MOMENT QUE EM VAIG SENTIR CULPABLE PER HAVER REBUT
AQUESTA AGRESSIÓ EM VAIG ADONAR QUE ALGUNA COSA NO ANAVA
BÉ. PER QUÈ LA VÍCTIMA S’HA DE SENTIR CULPABLE?
1.
Sóc feminista de la mateixa manera que sóc
antifeixista. No és tan sols una reivindicació
com a tal, sinó una manera de viure. Que cada
dia m’obliga a desconstruir allò que ja conec i a
reflexionar per millorar. Vaig prendre’n consciència
després d’haver sofert una agressió
al tren, anant a la feina un dia qualsevol a les
set del matí. En el moment que em vaig sentir
culpable per haver rebut aquesta agressió em
vaig adonar que alguna cosa no anava bé. Per
què la víctima s’ha de sentir culpable?
2.
El feminisme té moltes coses pendents, i en
som conscients en alguns aspectes i en uns
altres no tant. És molt fàcil parlar de feminisme
essent de classe treballadora, mitjana, blanca,
nacional. Hem de passar la batuta a companyes
que lluiten el doble que nosaltres per qualsevol
cosa: immigrants, en risc d’exclusió social, etc.

19
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ELENA
CARRERAS
METGESSA
M’AGRADARIA QUE ELS HOMES ES POGUESSIN SENTIR CÒMODES
AMB LA MIRADA DE GÈNERE. NO SERVEIX DE RES QUE SE SENTIN
CULPABLES
1.
Qualsevol persona que vulgui la justícia social
és feminista. Jo no podria no ser-ho. Crec que
en vaig ser conscient ser cap a disset anys, quan
estava a la Vocalia de Dones de l’Associació del
Veïnat de la Vila de Gràcia. Va ser la primera
vegada que vaig poder posar nom a la necessitat
de ser considerada com a persona de ple dret.
2.
A mi m’agradaria que els homes es poguessin
sentir còmodes amb la mirada de gènere. No
serveix de res que se sentin culpables. Cal que
aprenguin a tenir ells també la mirada de gènere
i l’apliquin amb fets (no pas amb paraules).

20
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
PATRYCIA
CENTENO
ESPECIALISTA EN COMUNICACIÓ POLÍTICA
EM VAIG ADONAR QUE HO ERA EL DIA QUE UNA CAP DE SECCIÓ AL
DIARI ON FEIA PRÀCTIQUES EM VA RECRIMINAR QUE TINGUÉS TEMPS
LLIURE PER A FER-ME L’EYELINER
1.
Sóc la petita de quatre germans (tots mascles) i des de
ben jove vaig descobrir que la meva vida seria plena de
dificultats i inconvenients pel sol fet de ser una dona. Em
vaig adonar que era feminista el dia que no vaig entendre
per què els meus germans podien arribar tots sols
a casa quan van començar a sortir a la nit i, en canvi, jo
havia de tornar acompanyada. Em vaig adonar que ho
era el dia que una cap de secció al diari on feia pràctiques
em va recriminar que tingués temps lliure per a fer-me
l’eyeliner. Me’n vaig adonar jo, i tota la gent que assistia
de públic a aquella tertúlia, quan un conegut periodista va
intentar menystenir la meva feina perquè “em dedicava
a comentar drapets”. Me n’adono quan als tribunals
universitaris els meus companys es refereixen entre ells
pel cognom, però es dirigeixen a mi pel meu nom de pila.
Me n’adono quan no accepto feines perquè no tolero que
davant meu ningú mai es refereixi a les dones com un objecte.
Me n’adono quan baixo a fer passejar la meva gossa
a la nit i agafo l’esprai d’autodefensa que una amiga em
va regalar. Me n’adono quan una dona em suplica que li
ensenyi a no somriure tant perquè a la feina hi ha homes
que malinterpreten el seu gest d’amabilitat i simpatia. Me
n’adono quan vaig a cal metge perquè em fa mal l’esquena
i el doctor considera que el que em passa és que no tinc
fills. Me n’adono quan parlo amb la meva neboda de disset
anys, a qui jo també vaig regalar un esprai, i penso que no
permetré que les noves generacions de nenes pensin que
haver nascut home hauria estat molt més fàcil.
2.
El moviment feminista té infinites causes importantíssimes
pendents; però humilment considero que totes i
tots podem aportar-hi el nostre granet de sorra. Per la
meva part, dedicant-me a l’estètica, intento explicar que
la riquesa d’indumentària de què disposem les dones (els
homes van renunciar-hi al segle XIX), tot i haver estat
una eina de domini i submissió, també és i la podem
fer servir de mecanisme revolucionari i alliberador, un
símbol de poder tan vàlid i punyent com qualsevol altre. I,
per una altra banda, transmetre que hem d’ocupar espais
de poder amb un comportament no verbal femení (basat
en la serenor, la tendresa i l’elegància) per poder canviar
el tipus de lideratge patriarcal i alfa que s’ha exercit fins
ara i que tant patiment, frustració, ràbia i por ha generat
al llarg de la història.

21
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ÀNGELS
CHACÓN
POLÍTICA
EL FEMINISME NO ÉS PROPIETAT NI DE DRETES NI D’ESQUERRES
1.
Quan vaig començar a treballar en professions
o llocs de feina “masculinitzats”. Llocs de feina
ocupats tradicionalment per homes, amb
manca de referents femenins. Llavors em vaig
adonar que la manca de referents és una limitació,
una barrera mental per a moltes dones.
2.
Una de les assignatures pendents del feminisme
és la seva transversalitat política. El
feminisme no és propietat ni de dretes ni d’esquerres.

22
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
BASHA
CHANGUERRA
POLÍTICA
SÓC AFROFEMINISTA PER A LLUITAR CONTRA AQUEST SISTEMA
PATRIARCAL, CAPITALISTA I SUPREMACISTA BLANC DES DE LA MEVA
REALITAT D’AFRODESCENDENT CATALANA
1.
Sóc afrofeminista per a lluitar contra aquest sistema patriarcal,
capitalista i supremacista blanc des de la meva
realitat d’afrodescendent catalana. A l’adolescència em
vaig adonar que la meva manera d’entendre i estar al
món com a dona era compartida per més dones arreu del
món. Teníem un nom i una història pròpia com a lluita
social: feminisme.
Aprofundint en el feminisme, se’m va fer curt de seguida
perquè, en general, la informació a què més fàcilment
es té accés és en gran part des de la perspectiva de dona
blanca occidental i, per tant, les reivindicacions i anàlisis
són fetes des d’aquesta realitat. Les següents referències
a l’abast són de dones negres occidentals (Angel Davis,
Bella Hooks, Audre Lodre…) i, per tant, continuen donant
una visió parcial de la lluita per la justícia social impulsada
per les dones, en aquest cas de la diàspora. En aquest punt
em vaig adonar de la diversitat de feminismes i vaig comprendre
l’afrofeminisme (feminisme negre a la diàspora).
Ara aprofundeixo en els feminismes negres africans i en
les lluites de les dones africanes per la transformació social
a partir de la reparació dels estralls de la colonització,
l’apoderament femení comunitari i la defensa de la terra
i la comunitat que l’habita.
2.
Entendre que la lluita feminista no és la lluita per la
igualtat entre homes i dones sinó la lluita per la justícia
social. Que no es pot prioritzar el gènere per sobre de les
altres opressions ni homogeneïtzar el subjecte de dona.
Que la interseccionalitat no és fer-se ressò de les lluites
que no ens travessen sinó fer l’autocrítica necessària del
nostre paper en cadascuna d’aquestes opressions, és a
dir, abandonar els binarismes absoluts i entendre que
totes som opressores o oprimides depenent de la relació
específica.

23
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ELENA
CRESPÍ
PSICÒLOGA
EL FEMINISME ÉS L’ÚNICA MANERA DE REVISAR TOT EL MASCLISME
QUE TINC INTEGRAT DINS
1.
Sóc feminista perquè si no sóc feminista em
deixo guiar pel masclisme. El feminisme és
l’única manera de revisar tot el masclisme que
tinc integrat dins. Sempre ho he estat, però
potser cap a l’adolescència vaig començar a
posar nom a les injustícies que veia que rebien
moltes dones i va ser quan em vaig començar
a etiquetar, sobretot vinculant-ho a qüestions
de parella i logística domèstica, coses molt
quotidianes.
2.
No sé si sóc ningú per dir què té pendent el
moviment feminista. Crec que el que hem
de fer senzillament és agermanar-nos molt,
ajudar-nos a revisar-nos, a millorar des de la
crítica constructiva. Una de les coses amb què
vaig insistint últimament és que si els homes
cishetero no aprenen sobre feminisme i revisen
el seu masclisme, el mur que tenim per vèncer
és molt més gran, la batalla és molt més difícil.
Per tant, que s’uneixin, llegeixin, es revisin i
que també siguin feministes.

24
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
JENN
DÍAZ
ESCRIPTORA I POLÍTICA
EL MOVIMENT FEMINISTA NO TÉ RES PENDENT: ÉS LA SOCIETAT,
SÓN ELS GOVERNS, SÓN ELS PODERS VISIBLES I INVISIBLES, I SÓN
ELS DE SEMPRE ELS QUE TENEN PENDENT AMB EL FEMINISME QUE
ESDEVINGUI UNA REALITAT
1.
Sóc feminista perquè crec radicalment en la
igualtat i més encara en l’equitat. El feminisme
és el pensament i el moviment polític que
dóna més respostes i que té una capacitat de
transformar les societats d’acord amb aquesta
idea radical de la igualtat i l’equitat. No recordo
cap moment conscient en què me n’adonés,
que ho era, però ho emmarcaria en els dinou
i vint anys, quan vaig començar a llegir compulsivament
escriptores alhora que començava
a escriure jo mateixa, i vaig descobrir que allò
que el cànon volia als marges, per a mi era
fonamental i central. Va ser llavors quan vaig
començar a fer tot allò que feia per intuïció de
manera més conscient.
2.
El moviment feminista no té res pendent: és la
societat, són els governs, són els poders visibles
i invisibles, i són els de sempre els que tenen
pendent amb el feminisme que esdevingui
una realitat. El moviment feminista fa segles
que dura i ha anat combatent la resistència de
l’època amb els instruments que ha anat assolint,
però no té pendent res concret. L’únic
que queda pendent és que les idees polítiques
del feminisme siguin aplicables. I és en això
que lluitem cadascuna de nosaltres des del
lloc on som.

25
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NATZA
FARRÉ
PERIODISTA
ALGÚ CREU QUE AIXÒ JA S’HA ACABAT?
1.
Sóc feminista perquè, com a dona, si no vull
anar en contra de mi mateixa, no tinc cap més
remei. De ben petita ja era conscient de la discriminació.
De ben jove vaig ser conscient de
defensar els drets de les dones.
2.
Aconseguir els seus objectius. O algú creu que
això ja s’ha acabat?

26
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CAROLINA
FERRE
PERIODISTA
NO POT SER QUE PERDEM FEINES PER PARIR EL FUTUR D’ESTE PAÍS
1.
Podríem dir que vaig començar a rebel·lar-me a
casa quan als meus tres germans no els “obligaven”
a fer-se el llit i a mí sí. Amb sis anys,
recorde que ja tenia habitació pròpia i ja dormia
cada nit pel mateix forat. Al cap d’un temps, ma
uela i ma mare em van donar la raó i els meus
germans van acabar fent-se el llit, també. Petites
coses han anat conformant el meu esperit
feminista.
2.
Tenim molt per fer, encara, dones i homes. No
tindre por de dir les coses fermament i repartir
sempre, encara que tu ho faces millor, les feines
de casa i amb els fills. Plantejar-se seriosament
si es volen tindre fills, i si es tenen, lluitar per
la conciliació. No pot ser que perdem feines
per parir el futur d’este país. I deixar d’obsessionar-nos
per no tindre un cos “femení”’ i
“perfecte” i donar-nos suport les unes a les
altres. Som com volem ser.

27
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CARLOTA
FRANCO
PERIODISTA
LA PRIMERA COSA QUE EM VE AL CAP ÉS QUE UNA PART DEL
MOVIMENT FEMINISTA NEGA O REBUTJA, ENCARA, EL CONCEPTE
DE FEMINITAT. NO RECONEIX, O MENYSTÉ, L’EXISTÈNCIA D’UNA
ESSÈNCIA FEMENINA
1.
Sóc feminista perquè sóc dona. Me’n vaig adonar
quan tenia quinze anys, a l’institut. Vaig
anar a una xerrada d’un grup que es deia l’Eix
Violeta i per primer cop em vaig preguntar si
era lleig i brut que les noies tinguéssim pèls a
les cames i per què ens depilàvem. I per què
tenia por quan tornava sola a casa si ja era fosc.
Després va venir la consciència de l’opressió
històrica del patriarcat, les injustícies i violències
que patim arreu del món pel fet de
ser dones, les càrregues que arrosseguem, les
ferides emocionals que hem de reparar... I la
consciència de l’energia femenina.
2.
La primera cosa que em ve al cap és que una
part del moviment feminista nega o rebutja,
encara, el concepte de feminitat. No reconeix,
o menysté, l’existència d’una essència femenina,
vinculada a la saviesa ancestral i interna
de les dones, connectada a l’experiència cíclica
de la vida, i amb un potencial transformador
valuosíssim per a fer del món un lloc millor.

28
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
EVA
GAJARDO
SINDICALISTA
ENCARA HI HA MOLTA RESISTÈNCIA A QUEDAR-SE SENSE ELS
PRIVILEGIS QUE DÓNA EL MASCLISME
1.
La veritat és que no m’havia aturat mai a ferme
la pregunta de per què sóc feminista. Crec
que des de molt petita sempre he defensat que
tothom han de ser tractat igual i ha de tenir les
mateixes oportunitats a la vida.
I em vaig adonar que era feminista la primera
vegada que vaig llegir el significat d’aquesta
paraula. Vaig entendre en aquell moment que
jo em sentia identificada amb aquella definició.
La meva manera de ser ja era així. Perquè el
feminisme és una manera de ser. Això ho tinc
claríssim.
2.
Crec que encara tenim moltes coses pendents.
El masclisme és massa normalitzat i arrelat
a la nostra societat i a més té la capacitat de
maquillar-se, d’anar-se adaptant a les noves
tendències i es pot confondre amb una idea
equívoca o pseudo-igualtat. Això passa perquè
encara hi ha molta resistència a quedar-se
sense els privilegis que dóna el masclisme.

29
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
JUANA
GALLEGO
PROFESSORA
TÉ PENDENT ESTUDIAR COM LA PANDÈMIA HA AGREUJAT ENCARA
MÉS TOTS ELS PROBLEMES ANTERIORS
1.
Sóc feminista perquè des de ben petita em vaig
adonar de les desigualtats que hi havia entre els
homes i les dones. Quan era adolescent vaig sentir
més curiositat i vaig començar a llegir publicacions
que abordaven el tema, com Sábado Gráfico,
Cuadernos para el Diálogo o Triunfo. Quan ja vaig
ser una jove de vint anys vaig entrar en contacte
amb el Moviment Feminista de Barcelona i des de
llavors em considero militant del moviment, tot i
que no sempre he estat a primera línia. Continuo
pensant com quan era jove i em continuo considerant
feminista, perquè no conec cap més manera
d’estar al món.
2.
El feminisme té pendents moltes coses, i precisament
crec que ara l’agenda feminista és desplaçada
per unes altres prioritats que no formen part del
feminisme. Té pendent eradicar la violència contra
les dones, tant al si de la parella com a la societat
en general. Té pendent abordar què es fa amb la
prostitució, els ventres de lloguer i la pornografia.
Té pendent abordar la conciliació laboral i familiar
i les desigualtats que encara hi ha en les cures dins
la família, té pendent distribuir equitativament
la responsabilitat domèstica. Té pendent posar
fi a l’escletxa salarial, la manca de representació
en el món empresarial i a la política. Té pendent
implantar una coeducació autèntica en igualtat i té
pendent que la cultura en general i els mitjans de
comunicació en particular facin una representació
ètica i simètrica de les dones respecte als homes. I,
naturalment, té pendent estudiar com la pandèmia
ha agreujat encara més tots els problemes anteriors.

30
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NÚRIA
GARCÉS
RELACIONS PÚBLIQUES I COMUNICACIÓ
ES VEU QUE SI ETS DONA SER SERIOSA A LA FEINA NO ÉS VALORAT
COM UNA QUALITAT SINÓ COM UN DEFECTE. PODRIA POSAR
MOLTS EXEMPLES COM AQUEST, QUE INTENTEN FER-TE SENTIR
MÉS VULNERABLE APROFITANT QÜESTIONS DE CARÀCTER O DE
PERSONALITAT
1.
Sóc feminista des de sempre. Sempre m’he vist igual
que els meus amics nois. Ho he après de la meva
mare, que ha treballat tota la vida, i m’ha transmès
aquest missatge de ser independent, de no dependre
de ningú, que tots som éssers humans. Hi ha moltes
dones anònimes que han lluitat per arribar on som,
jo encara recordo quan les dones havien de demanar
permís al seu marit per treure diners del banc!
2.
Hem avançat molt, però hi ha molt camí per fer.
Molts temes pendents. M’agradaria fer esment de la
dificultat que tenim sovint les dones que treballem
com a autònomes. Se’n parla poc, però encara ara
veiem que no ens tracten com a professionals, sinó
que hi ha una doble vara de mesurar. Es veu que si
ets dona ser seriosa a la feina no és valorat com una
qualitat sinó com un defecte. Podria posar molts
exemples com aquest, que intenten fer-te sentir
més vulnerable aprofitant qüestions de caràcter
o de personalitat. No són anècdotes. En el món
professional encara es potencien més els homes
que les dones.

31
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
AMÀLIA
GARRIGÓS
PERIODISTA
CREC QUE LES DONES QUE ACONSEGUEIXEN DE TRENCAR EL SOSTRE
DE VIDRE I ARRIBAR A OCUPAR LLOCS AMB PODER DE DECISIÓ,
HAURIEN D’ABANDONAR ELS COMPORTAMENTS MASCLISTES QUE
INTENTEN COPIAR
1.
El feminisme és per a tot el món és el títol del llibre de Bell Hooks
amb el qual combregue absolutament, perquè el feminisme
és el principi d’igualtat de drets de la dona i de l’home. En ple
segle XXI no puc entendre una societat que no siga feminista,
tant d’homes com de dones. Per a entendre el feminisme cal
comprendre primer què és el sexisme, perquè aquesta és la
mare dels ous, el problema que anem perpetuant homes i dones,
xiquets i xiquetes, generació rere generació. L’amenaça sempre
és el pensament i el comportament sexista que genera opressió,
desigualtat i violències. Les violències de gènere i les violències
masclistes, els assetjaments sexuals i verbals provenen d’eixa
visió sexista del món, que hem de combatre amb l’exemple de
la família i amb educació. No és cap secret que eixos són els dos
pilars per a canviar el món.
2.
Preferisc parlar de societats, de comunitats, de col·lectius d’homes
i dones que, conjuntament, aspiren a viure en una societat
igualitària, on hi haja justícia social. Per a mi, això és una visió
feminista del món. I ací hi ha moltes urgències. La primera,
sense dubte, eradicar d’una vegada la violència de gènere, per
evitar totes les víctimes mortals, dones assassinades per les parelles
o ex-parelles, que van acumulant una xifra absolutament
insuportable; de víctimes mortals i de xiquets i xiquetes orfes i
òrfenes. D’una altra banda, crec que ja ha arribat el moment de
fer el pas definitiu de la igualtat legal a la real. Perquè damunt el
paper hi ha una igualtat en el reconeixement formal dels drets
d’homes i dones, però en la nostra realitat quotidiana veiem en
molts casos que no és així. Tot i que sobre el paper, per exemple,
és il·legal que un home cobre més que una dona fent les mateixes
funcions, les mateixes tasques professionals, en la vida real
això és molt habitual. Ho hauríem de denunciar, no tan sols les
dones, sinó també els hòmens. També crec que les dones que
aconsegueixen de trencar el sostre de vidre i arribar a ocupar
llocs amb poder de decisió, haurien d’abandonar els comportaments
masclistes que intenten copiar. Supose que és difícil
de competir si no et comportes com un home, en el sentit més
negatiu del terme, però si elles mantenen actituds sexistes no
avancem gens. Hem de practicar més la sororitat, sobretot entre
les dones que ocupen llocs de poder, que prenen decisions que
afecten les seues companyes. I cal parar atenció a la visibilització
de les dones de més de cinquanta o cinquanta-cinc anys, que
també existeixen i que hi han de ser presents, donar opinions
als mitjans de comunicació. I al mercat laboral: haurem de mirar
quines són les xifres de dones més grans de cinquanta anys que
no tenen feina, perquè a elles els costa molt més de trobar-ne.

32
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MERITXELL
GENÉ
CANTANT
CAL PASSAR A L’ACCIÓ. I PERDRE, D’UNA VEGADA PER TOTES,
ENCARA MÉS, LA POR. ACCIONS COM LES QUE HAN SUCCEÏT
A L’INSTITUT DEL TEATRE EN SÓN UN BON EXEMPLE
1.
Sóc feminista perquè, malauradament, no tinc cap més
alternativa. Per desgràcia, les dones encara tenim molt
per vindicar. L’alliberament feminista és alhora un alliberament
col·lectiu, és una lluita permanent. A més, no
ser-ho seria terriblement injust per a totes les dones que
ens han precedit i que han estat vexades per un bé col·lectiu
i que ens ha fet avançar, a tots, com a societat. En quin
moment vaig tenir consciència de ser feminista? En molts
petits moments. Molts. Dir-ne tan sols un no seria just. A
més, cada dia n’aprenc, n’aprenem tots plegats, perquè el
masclisme, malauradament, ha sedimentat fort i encara
el tenim massa endins, dins i fora de nosaltres mateixes.
Haver escrit sobre la pròpia mare i, alhora, les lectures
de poetes com Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló o
Marina Tsvetàieva, entre altres, són episodis de la meva
vida que m’han ajudat a adonar-me de petits grans detalls,
m’han entrenat la mirada i han forjat un sentiment
que ja no és sentiment sinó una manera de viure.
2.
Cal passar a l’acció. I perdre, d’una vegada per totes,
encara més, la por. Accions com les que han succeït a
l’Institut del Teatre en són un bon exemple. Per què, si
feia anys que passava, no se n’ha parlat fins ara? La por és
encara massa forta. Fora la por i passem a l’acció. Passar
a l’acció, entre més coses, vol dir això. Les lectures, les
cançons, les poetes i els debats, ens ajuden molt. Però
necessitem passar més a l’acció. Necessitem més sororitat
i més sororitat ampla, fins i tot incloent els homes
a la lluita, perquè és cosa de tots. Necessitem més acció
i cuidar-nos més.

33
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
JUDIT
GIRÓ
ENGINYERA BIOMÈDICA
JO SÓC UNA DONA I SÓC ENGINYERA BIOMÈDICA, UN CAMP DE
LA CIÈNCIA QUE SOVINT OBLIDA LA POBLACIÓ FEMENINA EN LA
INVESTIGACIÓ
1.
Totes les persones neixen essent feministes, i no homòfobes,
ni racistes, ni trànsfobes... O heu vist mai un
nadó que només vulgui ser amic dels altres nadons nens,
blancs, heteronormatius i cis? Ara bé, les persones adultes
poden deixar de ser feministes si estan exposades a certs
corrents de la societat que els inculquen valors no feministes.
D’aquí ve la importància del pensament crític, de
desconstruir-nos i de sempre escoltar molt i preguntar
encara més. En el meu cas, aquesta desconstrucció és
força alimentada per una frustració, més en l’àmbit
personal. Jo sóc una dona i sóc enginyera biomèdica, un
camp de la ciència que (massa) sovint oblida la població
femenina (més del 50% de la població mundial) en
la investigació. De fet, un estudi publicat pel National
Institute of Health posa de manifest que les dones són
un 50%-70% més propenses a tenir efectes adversos a
medicaments a causa de ser menys tingudes en compte
en la investigació biomèdica. Jo sóc feminista per aquest
motiu. Però no crec que calgui tenir cap motiu concret
per a ser feminista.
2.
Fa uns quants anys t’havies de dir John (és a dir ser un
home) per poder publicar un llibre. Avui dia la consciència
feminista s’ha estès mundialment, ens hem desconstruït
molt, però encara hi ha més CEO de grans empreses que
es diuen John que no pas que s’identifiquin com a dones
(als EUA), segons publicava The New York Times fa uns
anys. Anem avançant en l’àmbit de l’educació, però pocs
d’aquests canvis s’apliquen a escala institucional. Cal
més visibilització, més debat... però sobretot calen canvis
sistemàtics que responguin a aquest debat i que generin
aquesta visibilització.

34
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
SANDRA
GÓMEZ
POLÍTICA
LES DONES TENIM DRET DE VIURE LLIURES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA,
DE VIURE SENSE POR, DE TINDRE LES MATEIXES OPORTUNITATS
1.
No hi ha una única raó sinó massa raons, encara, i totes
conflueixen en una: aconseguir la igualtat real en un món
on no sofrim discriminació laboral per la precarització,
l’escletxa salarial o els sostres de vidre; on no hàgem de
mostrar constantment la nostra capacitat; on visquem
segures i no ens assassinen, ens violen o ens assetgen.
Crec que vaig ser conscient que era feminista quan em
vaig adonar que ser dona significava un qüestionament
constant cap a la meua persona que no rebien els meus
companys. Llavors, vaig començar a cridar les coses pel
seu nom. La desigualtat, la discriminació, la violència i
l’explotació sexual, el masclisme, el paternalisme, etc.,
són qüestions que ens afecten a nosaltres i no a ells.
2.
Encara queda molt camí per recórrer. Les Nacions Unides
han advertit unes quantes vegades que cap país no ha
aconseguit la igualtat de gènere, malgrat que cada vegada
som més conscients de l’existència de la desigualtat, la
qual cosa també és paradoxal. És més, vivim un temps
d’involució promoguda per la visibilitat que es dóna a
moviments d’extrema dreta, que intenten silenciar-nos
i desprestigiar-nos constantment.
Però la realitat és que una societat que discrimina la meitat
de la seua població no té futur i hem de ser capaços de
sumar al conjunt de la població en el repte d’aconseguir la
igualtat. Les dones tenim dret de viure lliures de violència
masclista, de viure sense por, de tindre les mateixes
oportunitats, de la corresponsabilitat i d’una educació i
una justícia sense prejudicis.
Volem ser lliures per a decidir sobre els nostres cossos i
les nostres vides. I aquesta no pot ser una reivindicació
localista, sinó una lluita global, perquè mentre hi haja

35
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ITZIAR
GONZÁLEZ
ARQUITECTA I ACTIVISTA
SÓC FILLA I NÉTA DE DONES QUE, TOT I QUE HAN HAGUT DE
RENUNCIAR A MOLTS DELS SEUS DESITJOS VITALS, HAN LLUITAT PER
MANTENIR-SE AUTÒNOMES EN LA SEVA ACCIÓ I PENSAMENT
1.
Sóc filla i néta de dones que, tot i que han hagut
de renunciar a molts dels seus desitjos vitals,
han lluitat per mantenir-se autònomes en la
seva acció i pensament. Elles són les que m’han
alletat i preparat per a la lluita feminista. De la
mà de dones com ara Àngela Cadenas, que ja
participaven en el moviment i manifestacions
feministes a Barcelona als anys setanta, i que
van esdevenir grans amigues i referents personals
i vitals.
2.
El moviment feminista ha de mirar de sumar-se
i donar suport actiu a les altres lluites
importantíssimes contra les violències del
patriarcat, com ara el de les persones racialitzades,
les estigmatitzades per qualsevol raó de
diversitat física, mental, cultural, d’origen, etc.

36
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
FRANCINA
GORINA,
(LA QUEENCY)
SOCIÒLOGA I CANTANT
EL FEMINISME HA DE SER ANTICAPITALISTA, ANTIRACISTA
I ANTIFEIXISTA
1.
Sóc feminista perquè sóc dona i com a dona he
viscut diverses situacions en què es vulneraven els
meus drets (laborals, personals, etc.) pel simple
fet de ser-ho.
No puc concebre que com a dones no siguem feministes,
perquè aquesta lluita busca la igualtat i per
tant és impensable ser dona –i, en definitiva, ser
persona– i no ser feminista. Tanmateix, és obvi que
una dona blanca hetero té moltíssims més privilegis
que una dona gitana de classe obrera.
2.
Cal sortir de les modes. Actualment vas a una botiga
d’Inditex i veus com una de les multinacionals
més riques i que més explota dones de tot el món
et ven una samarreta amb el símbol feminista. Crec
que això fa mal a la lluita. El feminisme ha de ser
anticapitalista, antiracista i antifeixista. Per això
és important també que la sororitat s’entengui
a totes les altres lluites, escoltar més les nostres
companyes que no tenen el privilegi de ser dones
blanques a occident.
Jo crec que com a nena vius situacions de desigualtat,
però no et qüestiones per què, per exemple, et
diuen despectivament “Corres com una nena”. És
a l’adolescència quan m’adono d’aquesta opressió
i començo a formar-me en el feminisme, i també
és en aquest moment quan el feminisme em canvia
la vida i comença a ser una part fonamental de la
meva existència, personalitat i lluita.

37
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CARLOTA
GURT
ESCRIPTORA
SÓC FEMINISTA PER NECESSITAT, PER IMPERATIU MORAL, PER
SOLIDARITAT. I TAMBÉ PER RÀBIA, PER IMPOTÈNCIA, PER POR QUE
LES COSES NO CANVIÏN MAI
1.
Sóc feminista per necessitat, per imperatiu
moral, per solidaritat. I també per ràbia, per
impotència, per por que les coses no canviïn
mai. Diria que vaig prendre més consciència de
la necessitat de ser feminista i no deixar-ho en
mans de les altres, arran de tenir fills. Imagino
que aquest fet em va fer entendre que si jo no
em posicionava clarament, que si jo no actuava,
que si jo no em plantava quan calia, no només
em perjudicava a mi i a les altres dones, sinó als
meus fills. També hi va ajudar arribar a certa
edat, passats els trenta, quan la vida frena una
mica i mires enrere i et dius: “Però, hòstia, com
pot ser que encara estiguem així?”, i et ve una
mica una sensació de presa de pèl.
2.
Potser té pendent acostar-se una mica a l’enemic,
amb la qual cosa no em refereixo als homes
en general, és evident –entre els enemics
també hi ha dones–, em refereixo a acostar-se
als que encara són cecs per a certes coses, amb
una ceguesa sense malícia (perquè també hi ha
els que són cecs i malparits, és clar) i ajudar-los
a obrir els ulls d’una manera més amorosa.
Però costa, i molt, perquè el moviment feminista
acumula molta ràbia (jo m’hi incloc) i
suposo que cal temps per deixar-la sortir i que
s’afluixi. La llei del pèndol és implacable.

38
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NAJAT EL
HACHMI
ESCRIPTORA
AL FEMINISME LI FA FALTA QUE ELS HOMES MASCLISTES RENUNCIÏN
ALS SEUS PRIVILEGIS I DEIXIN D’ACTUAR COM HO FAN
1.
Sóc feminista perquè no accepto ser una persona
de segona, ni vull que ho siguin ni la
meva filla, ni la meva mare, ni les meves ties.
No accepto que pel fet d’haver nascut com a
femelles humanes ens hàgim de conformar
amb una vida retallada en drets i llibertats. La
paraula ‘feminista’ no sé quan la vaig començar
a fer servir. Però la consciència feminista,
sense posar-hi aquest nom, crec que em neix
d’una forma bastant espontània quan observo
situacions d’injustícia a la mateixa pell i em
sorgeix la indignació. No acceptar l’ordre que
ens trobem només de néixer és el que fa de
precursor de la consciència feminista.
2.
Al feminisme li queda molt per fer, però cal
sobretot que el masclisme canviï, que es posi en
dubte i deixi d’actuar. Que accepti la proposta i
les demandes que li fan des del feminisme. Que
d’una vegada per totes els homes masclistes
renunciïn als seus privilegis i deixin d’actuar
com ho fan, de discriminar, de violentar, d’assetjar
i perpetuar aquest sistema. El feminisme
ja s’ha explicat prou, ja ha donat material de
sobres perquè entenguem que aquesta situació
d’injustícia no pot continuar. Fa falta que al
feminisme se li faci més cas.

39
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MAR
IGLESIAS
PERIODISTA I PROFESSORA
SÓC OPTIMISTA PERQUÈ VEIG QUE LES NOVES GENERACIONS SÓN
MOLT COMBATIVES, PERÒ ENS QUEDA ENCARA CAMÍ AL DAVANT
1.
Sóc feminista des que tinc records de la meua
mare (una dona doblement treballadora: mestra
d’infantil i mare de família) explicant-me
que m’oblidara dels contes de princeses salvades
pels prínceps. De ben xicoteta em deia
que havia d’estudiar i treballar per a ser independent.
Pense que el feminisme ha de ser l’estat natural
de totes les dones, perquè la igualtat és
un dret humà.
2.
Encara tenim molt per fer fins a arribar a una
igualtat real. El 1995, fa uns quants anys, un
grup de periodistes vam crear l’associació
Dones i Comunicació d’Alacant per reivindicar
millores en la professió, des d’un punt de vista
de gènere. Moltes de les reivindicacions que
fèiem el segle passat encara són vigents, tot i
que hem millorat molt. Sóc optimista perquè
veig que les noves generacions són molt combatives,
però ens queda encara camí al davant.

40
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ANNA
JOLONCH
PEDAGOGA
UNA DE LES PRIMERES ACCIONS DE REVOLTA QUE RECORDO VA SER A
CASA, EN FAMÍLIA, QUAN LES QUATRE GERMANES VAM EXIGIR QUE EL
GERMÀ GRAN TAMBÉ HAVIA DE RENTAR ELS PLATS, COM NOSALTRES.
UNA VERITABLE REVOLTA
1.
És com preguntar-me per què sóc una dona
i quan i per què em vaig adonar que ho era.
Forma part de la meva condició de dona el fet
d’haver viscut la indignació i la revolta. Una de
les primeres accions de revolta que recordo va
ser a casa, en família, quan les quatre germanes
vam exigir que el germà gran també havia de
rentar els plats, com nosaltres. Una veritable
revolta.
2.
Sense deixar de reconèixer el camí fet per les
àvies, penso que encara ho tenim tot per fer. I
molt sovint la lluita és en la vida quotidiana.
Què fa que tot un equip de dones professionals
no reaccioni davant d’un director dèspota? Què
fa que teletreballem i adaptem qualsevol racó
de la casa mentre bull l’olla de la sopa? Què fa
que la meva filla arribi un dia a casa i em digui:
“Mama, saps allò que sempre em dius de vigilar
al metro o l’autobús? Doncs avui, a mi també.”
Què fa que ni ens imaginem la primera bisbessa?
Què fa que sigui notícia que hi hagi dones
candidates a la presidència de la Generalitat?

41
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARIA
JUAN
ACTRIU
CAL DEIXAR DE PARLAR D’HOMES I MILLORAR LES ESTRATÈGIES
DE VENDA
1.
Per responsabilitat, supose. Pel que em conten,
sembla que ho sóc des de ben menuda. De
manera més conscient des que vaig ser mare,
sens dubte.
2.
Cal deixar de parlar d’homes i millorar les estratègies
de venda.

42
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
JUDITH
JUANHUIX
INVESTIGADORA I ACTIVISTA TRANS
VAIG ADONAR-ME QUE ERA FEMINISTA QUAN, AL COMENÇAMENT
DE LA MEVA TRANSICIÓ SOCIAL DE GÈNERE, VAIG VEURE LES
DEPENDÈNCIES ENTRE FEMINISME I LLUITA TRANS, TAN FORTES QUE,
EN EL FONS, SÓN LA MATEIXA
1.
Perquè el feminisme és el marc que em permet
de sortir dels nínxols de vida que la normativitat
patriarcal ens reserva a les dones trans:
l’espectacle de nit i el treball sexual. La llibertat
dels cossos i dels recorreguts vitals de les dones
trans exigeix una societat feminista. Vaig
adonar-me que era feminista quan, al començament
de la meva transició social de gènere,
vaig veure les dependències entre feminisme
i lluita trans, tan fortes que, en el fons, són la
mateixa.
2.
Té pendent la visió no tutelada de les vides que
hi ha als marges de la centralitat: treballadores
sexuals, dones trans, persones trans no binàries,
dones racialitzades, lluita anticolonialista.
També té pendent de reduir la jerarquització
de les estructures i desempallegar-se de la
instrumentalització que fan els partits i, recíprocament,
de les feministes que entren als
partits per ocupar poder i cadira a canvi de la
seva marca feminista.

43
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CARME
JUNYENT
LINGÜISTA
EL FEMINISME TÉ PENDENTS MOLTES COSES PERÒ CREC QUE LA
FONAMENTAL ÉS EL QUE ARA EN DIUEN SORORITAT. LES DONES HEM
DE SER SOLIDÀRIES LES UNES AMB LES ALTRES
1.
Jo vaig tenir la sort de tenir una mare feminista
quan encara no es parlava de feminisme. La
meva primera batalla feminista la vaig lliurar
amb vuit anys perquè volia estudiar com el meu
germà (aquells anys si eres de poble estudiar
batxillerat era impossible, havies de marxar).
Sóc feminista perquè no puc ser una altra cosa.
2.
El feminisme té pendents moltes coses però
crec que la fonamental és el que ara en diuen
sororitat. Les dones hem de ser solidàries les
unes amb les altres. Crec que un dels errors del
feminisme dels setanta va ser que es va convertir
en un moviment de classe, va menysprear
la feina de les dones ignorant que, tret d’un
petit sector, les dones han treballat sempre.
Els problemes actuals de conciliació i altres
mancances del feminisme en bona part vénen
d’aquell menyspreu.

44
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
GEMMA
LIENAS
ESCRIPTORA I POLÍTICA
EM VAIG FER FEMINISTA CAP ALS QUATRE O CINC ANYS PEL QUE VEIA
I SENTIA AL MEU VOLTANT
1.
Sóc feminista perquè tinc la sort –o la desgràcia–
de ser conscient de les discriminacions i
violències que pateixen les dones. I encara que
volgués, no podria deixar de ser-ho. Sempre
dic que em vaig fer feminista cap als quatre o
cinc anys pel que veia i sentia al meu voltant i
vaig saber que ho era a l’adolescència quan vaig
llegir Betty Friedan i Simone de Beauvoir. Tot
això ho explico al llibre Drets fràgils, autobiografia
d’una generació de dones.
2.
Un dels reptes més urgents del feminisme és
introduir de debò la coeducació als centres
educatius i aconseguir l’abolició del gènere,
perquè les persones hem de poder viure lliures
d’estereotips. A més, amb una educació en els
valors de la igualtat podríem extingir qualsevol
mena de violència masclista. Per això fa més de
vint anys vaig inventar la metàfora “posar-se
les ulleres lila”, perquè cal aprendre a veure la
realitat amb ulls feministes.

45
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
TITA
LLORENS
NEDADORA
NOMÉS SOM UNA PERSONA QUE VOL QUE NO HI HAGI DESIGUALTAT
ENTRE DONES I HOMES
1.
Jo no sé si som una feminista. Només som una
persona que vol que no hi hagi desigualtat entre
dones i homes. Quan vaig començar els meus
reptes, vaig veure que no tots érem iguals.
2.
El moviment feminista té moltes coses pendents,
però principalment, la igualtat. I en
aquest sentit, l’educació a la família i l’ensenyament
a les escoles hi tenen un paper molt
important.

46
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ANNA
LLUCH
ONCÒLOGA
PER A MI UNA DE LES FITES MÉS IMPORTANTS ÉS QUE CADA VOLTA
S’INVOLUCREN MÉS HOMES EN LA LLUITA, QUE ENTENC QUE ÉS DE
TOTS, SI REALMENT VOLEM CONSTRUIR UN MÓN MÉS JUST I MÉS
HABITABLE
1.
Sóc feminista perquè crec de manera radical
en l’absoluta igualtat de les persones, sense
admetre cap discriminació ni per raons socials,
ni per raons ètniques ni, evidentment, per
raons de gènere.
D’entrada sempre he tingut aquesta creença
profunda, però no la tenia de manera tan explícita
en el cas del gènere, fins que vaig anant
descobrint les discriminacions evidents que
patíem les dones, fins i tot aquelles que ocupaven
llocs més destacats en l’escala social i
laboral, respecte als homes dels seus respectius
entorns.
2.
Malgrat els innegables avanços aconseguits
pam a pam per una lluita constant del moviment
feminista, encara queda molt a aconseguir.
Per a mi una de les fites més importants
és que cada volta s’involucren més homes en la
lluita, que entenc que és de tots, si realment volem
construir un món més just i més habitable.
Pel que fa a qüestions més concretes, n’apuntaria
unes quantes que considere bàsiques: a
igualtat de feina, igualtat de sou; a igualtat de
mèrits, igual accés als llocs de responsabilitat;
unes mesures que asseguren una bona conciliació
de la vida laboral amb la vida familiar per
evitar les sobrecàrregues que sempre recauen
en les dones. I, per sobre de tot, unes mesures
prou estrictes que asseguren la tolerància zero
a qualsevol agressió sexual contra les dones.

47
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
EMPAR
MARCO
PERIODISTA
RECORDEU QUE LES DONES NO PODÍEM TINDRE UN COMPTE BANCARI
I FER QUALSEVOL GESTIÓ SI NO DISPOSÀVEM DE LA SIGNATURA
DEL PARE O EL MARIT? AIXÒ ENCARA PASSAVA A PRINCIPI DELS
VUITANTA...
1.
Vaig ser conscient des de molt jove que les dones no rebíem
el mateix tracte que els homes ni en l’àmbit familiar ni
en el social. Primer va ser una qüestió de drets. Recordeu
que les dones no podíem tindre un compte bancari i fer
qualsevol gestió si no disposàvem de la signatura del pare
o el marit? Això encara passava a principi dels vuitanta...
i moltes altres discriminacions que ara ens semblen
impensables. Quan vaig començar a llegir pensadores
feministes, a assistir a congressos de dones, el primer a
Bilbao l’any 1980, ja no vaig poder deixar de participar
en la revolució quotidiana que significa ser feminista.
Vaig tindre la sort de formar part com a funcionària del
primer Servei de la Dona que hi va haver en la Generalitat
Valenciana. Era el moment dels canvis legislatius que van
originar un avanç considerable en qüestió de drets cap a la
igualtat. I en això treballàvem, però també ens adonàvem
que calia anar més enllà, que sense una altra educació no
hi hauria llibertat
2.
S’ha avançat molt i això cal tindre-ho present perquè
és el que espenta a continuar. Pendent queda molt, tant
en el quefer quotidià com en àmbits més generals que
inclouen reformes jurídiques i econòmiques: la prostitució,
la igualtat de salari... Però també cal avançar en
les dones com a factores socials, en el paper que tenen
les científiques, per exemple. És molt important que
el talent de les dones estiga en els espais de progrés i
de millora de la humanitat i del planeta. I el moviment
feminista també té pendent d’arribar a cultures on les
dones viuen sotmeses a sistemes de religió i costums que
les arrosseguen a una gran precarietat social i emocional.
El que ens queda i ens posa davant un espill és abolir la
violència de gènere. Recorde perfectament que el fet que
més em va marcar del meu pas pel Servei de la Dona va
ser quan obrírem el Centre d’Informació de la Dona i
teníem moltíssims casos de violacions i maltractaments
en l’àmbit familiar. Educació, educació i educació, a les
filles i als fills, a les alumnes i als alumnes... I enfocar,
anar als micromasclismes quotidians, assenyalar-los i
destapar-los. I obrir espais de reflexió, de confiança. Quan
les dones ens ajuntem i ens apoderem som imparables, i
això, moltes vegades, es troba a faltar.

48
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ÀNGELS
MARTÍNEZ
PROFESSORA I POLÍTICA
EM VAIG ADONAR QUE ERA FEMINISTA QUAN VOLIA SER ALGUNA COSA
MÉS D’ALLÒ QUE LA FALANGE I LES JONS ESPERAVEN DE LES DONES
1.
Quan era jove, a casa nostra, una dona treballadora,
per desenvolupar-se com a persona,
havia de ser feminista, i exercir el feminisme,
o exiliar-se. El franquisme significava també
totes les violències contra les dones, i una de les
més importants, allunyar-nos de la cultura i de
la consciència del que representàvem. Havíem
de ser, en submissió, les transmissores de valors
masclistes i opressors, en una humiliació
i negació constant dels nostres drets. Em vaig
adonar que era feminista quan volia ser alguna
cosa més d’allò que la Falange i les JONS esperaven
de les dones (església, cuina, nens) i
quan vaig ser solidària amb les altres dones, les
altres lluites i les generacions futures. Em deien
que voler ser lliure era mal vist, o potser pecat.
I ara em reafirmo en el feminisme dels meus
pocs anys quan l’amenaça feixista i misògina
vol retornar a dominar la vida.
2.
Potser, superant tensions, cada dia que passa
i tot i que no ens n’adonem, teixim més feminisme
i avancem més en les tasques pendents.
La més important, que no acaba mai: enfortir i
donar més relleu a aquest fil violeta de la història
que s’uneix al verd d’un món sostenible
i el roig de totes les revolucions de la gent de
baix, i per tant, també de les dones. El feminisme
conté i dóna valor a la vida amable de les
cures, els treballs compartits i la democràcia
plena. Totes les dones en treballs precaris, altament
feminitzats, tenen ple dret a pa i roses
i a deslliurar-se de totes les violències, teixint
sororitat entre dones i autonomia i solidaritat
amb totes les persones joves, explotades,
desposseïdes. Perquè, com diu Angela Davis,
el feminisme arribi a les dones oblidades i no
en quedi cap d’exclosa de la història universal.

49
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NÚRIA
MARTÍNEZ-
VERNIS
POETA
JO VAIG NÉIXER ENGANXADA A UN GERMÀ BESSÓ I VAIG PASSAR
TEMPS SENSE ENTENDRE CAP DIFERÈNCIA. ÉREM IGUALS I FELIÇOS
1.
Perquè sóc dona i des que tinc consciència de
gènere, que és trepitjat, ple d’arquetips de
feminitat i amb tasques i missions úniques,
amb la violència patriarcal expressa des de fa
segles. I més, després d’haver estat educada
en la cultura de cap dona en els llibres escolars.
Hem après què era la dona mancada de
representativitat, de llibertat professional,
sense càrrecs de responsabilitat, ni econòmica,
ni empresarial, ni governamental, ni política,
però sí enfront de les tasques maternals, socials
i de cures. Ah, i el greuge salarial, una agressió
connivent putrefacta.
Jo vaig néixer enganxada a un germà bessó i
vaig passar temps sense entendre cap diferència.
Érem iguals i feliços.
2.
Ara que estem tan ben preparades, filosòficament
hem creat el moviment més viu actual,
amb una visió holística i transversal de la sobirania
de les dones (des del transgènere, la
sexualitat, l’agricultura, l’economia, el pèl i el
bigoti). Cal llegir-lo, compartir-lo, entendre’l,
i continuar-lo amb la riquesa que contempla,
lluita i treballa una revisió d’aquesta pell de
dona que és just que sigui fina, i no gruixuda
com ens han fet creure.
Crec que és necessari no deixar-ne passar ni
una, i, motivo a repensar els termes ‘patrimoni’
i ‘matrimoni’. I pensar en la llengua
materna i en la llengua paterna que no existeix.

50
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
JUDIT
MASCÓ
MODEL
ARA HO DIC EN VEU ALTA, ORGULLOSA DE SER-HO,
I AMB TOTA LA CONVICCIÓ
Perquè crec en el principi d’igualtat de drets de la dona i
l’home, i perquè el feminisme busca la igualtat i la llibertat
que neix de la necessitat de posar fi als favoritismes,
als privilegis adquirits i injustos del masclisme.
Em van educar en la igualtat, amb un pare que compartia
les tasques de la casa amb la meva mare. I de jove, quan
viatjava arreu del món, sempre estava convençuda que
s’havia de treballar per la igualtat i les injustícies que
veia. Però aleshores, no sé ben bé per què, no m’acabaven
d’agradar les connotacions que arrossegava la paraula
‘feminisme’. Em pregunto si potser la història de la
humanitat, la societat patriarcal i masclista i els mitjans
de comunicació no s’havien encarregat d’omplir de negativitat
la paraula ‘feminisme’. Sense voler-ho, havia
normalitzat estereotips dels quals ni nosaltres, les dones,
ni els homes no som conscients.
I, ara que ho penso, em vaig adonar que ho era recentment,
amb alguns moviments feministes que han democratitzat
el concepte de feminisme –He4She des de l’ONU,
el MeToo i les darreres manifestacions del 8 de març–,
que ha coincidit amb les edats de les meves quatre filles
i, escoltant-les a elles, com es veuen, com viuen i com se
senten com a dones, i que clar que ho tenen: si estàs a favor
de la igualtat i la llibertat has de ser per força feminista,
i no hi ha cap camí entremig. Elles són feministes i punt,
no és un tema a debatre. I tenen raó, tota la raó.
Per posar alguns exemples de la nostra societat: l’accés
de més dones als àmbits acadèmics, a la política, a la ciència,
la salut, la investigació i el lideratge d’empreses...
Penalitzar –si no hi ha justificació– l’escletxa salarial, és
a dir, la diferència fins a un 20% del sou en molts casos
de dones i homes. Com s’explica, això, a unes filles de 19,
21 i 23 anys? Indignació, sense cap mena de justificació,
és el que senten i sento.
Que s’acabi la pink tax, pagar més per un mateix producte
si és per a la dona; i que es rebaixi el preu dels productes
relacionats amb la menstruació.
Noves lleis que protegeixin els assetjaments sexuals i els
abusos de poder, que deixin d’estar normalitzats, i que
la justícia els empari.
Lideratges compartits, tant en àmbits privats com públics.
Cal una nova ètica amb mirada de gènere, i els homes
també han de ser part activa d’aquest canvi, perquè és
un moviment inclusiu. I d’aquesta manera, podrem
construir una societat millor.
La maduresa, treballar en una entitat social de dones
vulnerables (la fundació Ared), i l’exemple de les meves
filles m’han fet adonar que sempre he estat feminista,
però ara n’he pres consciència. I, a més a més, vull que
realment s’aconsegueixi la igualtat a través del respecte.
Ara ho dic en veu alta, orgullosa de ser-ho, i amb tota la
convicció.

51
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ÀGUEDA
MICÓ
POLÍTICA
LA GRAN ECLOSIÓ VA SER QUAN VA NÀIXER LA MEUA FILLA
LLUNA. DINS DE MI ES VA DESPERTAR UN SENTIMENT DE NEGUIT
D’IMAGINAR-ME LA MEUA FILLA EN AQUESTES MATEIXES SITUACIONS
1.
A la pregunta per què sóc feminista, hi respondria: de
quant de temps dispose? De fet, la resposta curta seria: i
per què no ho hauria de ser? Crec que sempre ho he estat,
perquè sempre he lluitat per la igualtat social. Ara bé, crec
que vaig començar a ser-ne conscient a la facultat, quan
participava en les assemblees i érem poques les dones que
hi parlàvem –una altra cosa és que es tinguera en compte
la nostra opinió. En eixos mateixos anys, vaig entrar de
regidora a l’ajuntament del meu poble, l’Olleria, pel Bloc.
Imagineu-vos: dona, jove i del Bloc. Era la tríada del mal,
i aquell menyspreu vehiculat per la paraula “xiqueta” encara
em va reafirmar més en la meua lluita per la igualtat.
2.
Que els homes se senten interpel·lats a revisar-se i qüestionar
els seus privilegis. És a dir, que se senten interpel·
lats per la lluita feminista, perquè el patriarcat també
els oprimeix, els limita, i aquesta tasca és, en bona part,
seua. Necessitem recórrer eixe camí juntes i junts; si no,
sempre serà incomplet.
Però la gran eclosió va ser quan va nàixer la meua filla
Lluna. Dins de mi es va despertar un sentiment de neguit
d’imaginar-me la meua filla en aquestes mateixes
situacions. Totes ens enfrontem cada dia a situacions de
discriminació, masclisme o micromasclisme: aquestes
últimes són les més perilloses, perquè encara estan
acceptades. Però sí, sóc secretària general del Bloc i
co-portaveu de Compromís i us podria escriure un llibre
de com n’és, de masclista, l’espai polític, i més al nivell
que ens movem. Però per sort, les generacions que vénen
estan més formades i conscienciades que nosaltres, per
tant, alguna cosa hem fet bé. Mire els Joves-PV i sent
orgull que no sols s’han posat l’etiqueta feminista sinó
que treballen cada dia perquè les seues accions (internes
i externes) ho siguen.

52
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
HANAN
MIDAN
ACTIVISTA I TIK TOKER
EL MOVIMENT FEMINISTA TÉ MOLTES COSES A ARREGLAR, PER
EXEMPLE, QUE SIGUI UN MOVIMENT PER A TOTES LES DONES, SIGUIN
DE CLASSE ALTA O BAIXA, SIGUIN DE L’ÈTNIA O LA RAÇA QUE SIGUIN
1.
Feminista és qui creu en la igualtat de drets
d’homes i dones. En aquest sentit, sóc feminista
perquè la igualtat de drets d’homes i
dones em sembla l’única manera civilitzada
d’organitzar una societat. Perquè la veritable
revolució serà feminista o no serà. No hi haurà
una veritable revolució en tant que no es consideri
la dona un ésser humà. A casa, m’han criat
en la idea que no hi ha diferència entre l’home
i la dona, i que la dona no ha de callar davant
cap injustícia, que parla per ella mateixa i no a
partir de la veu d’un home. Des de petita m’han
inculcat pensaments feministes. Per això, des
de petita, i més des que vaig arribar a Espanya,
sé que sóc feminista.
2.
El moviment feminista té moltes coses a arreglar,
per exemple, que sigui un moviment per
a totes les dones, siguin de classe alta o baixa,
siguin de l’ètnia o la raça que siguin, que sigui
un moviment segur i interseccional, que no
sigui només un moviment blanc colonial, per
a les dones trans o cis, per a totes les dones.

53
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARY ANN
NEWMAN
TRADUCTORA I LINGÜISTA
CREC QUE EL MODEL DE PENSAMENT QUEER APORTA POSSIBILITATS
DE PENSAMENT UTÒPIC: DUBTAR DEL BINARISME FA TRONTOLLAR ELS
REFERENTS DE SEMPRE
1.
Per la part política, cívica, vivencial, els meus pares em
van pujar feminista de la manera més natural i inconscient.
La mare sempre treballava; quan vaig néixer, ells, que
no havien anat més enllà del col·legi, van obrir un compte
d’estalvis per als meus estudis universitaris. Tenia una
tia soltera que viatjava pel món treballant. No em va
passar mai pel cap que els xicots fossin més que jo. On el
feminisme em van canviar va ser en l’aspecte sexual i de
papers de gènere: ningú no dubtava que em casaria, que
havia d’aprendre a actuar com una senyoreta, que havia
de maldar per ser atractiva als homes. El feminisme em
va donar consciència i estratègies per resistir-me a això.
Encara hi sóc, lol.
2.
Recuperar la imaginació. Crec que tots els moviments
contra el prejudici sistèmic –de raça, ètnia, gènere, poble,
etc.– tenim en comú la dificultat d’imaginar com seria la
societat sense aquest biaix sistèmic. Això fa que pensem
des d’una posició de debilitat, perquè en efecte estem
immersos i som víctimes (tots, no solament les dones)
d’un sistema que “sempre ha estat així” i aquesta inèrcia
dificulta tota acció positiva i no mera reacció en contra.
Voldria que miréssim de pensar, d’imaginar, des d’una
actitud de força, força tova, si vols, i d’il·lusió i alegria. Crec
que el model de pensament queer aporta possibilitats de
pensament utòpic: dubtar del binarisme fa trontollar els
referents de sempre. I l’altre model és la interseccionalitat:
ser conscients dels privilegis d’un tipus de feminisme
tradicional i prescindir-ne, enfortint els llaços amb els
altres grups que també volen transformar la societat. Però
sóc conscient que no hi ha cap alegria en aquesta resposta
i, ves, no sóc qui per arreglar-ho. Ai las, on el feminisme
em va canviar. (Uf, sempre queda alguna cosa.)

54
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
BEL
OLID
ESCRIPTORA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ EXISTEIX EL MASCLISME
1.
Sóc feminista perquè existeix el masclisme.
Em vaig adonar que ho era parlant amb companyes
que havien obert els ulls abans que jo,
llegint-ne els textos, formant-me. Aquest
procés no s’acaba, al contrari. Cada dia aprenc
coses noves d’altres feministes i els estic immensament
agraïda.
2.
La reivindicació principal del feminisme, que
és la igualtat d’oportunitats i drets efectiva
entre totes les persones, encara no l’hem assolida.
Les feministes treballem activament
per arribar-hi, però és un repte pendent de la
humanitat en general.

55
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MÓNICA
OLTRA
POLÍTICA
CAL UN FEMINISME AMB UNA PERSPECTIVA DE CLASSE,
UNA PERSPECTIVA DE LA INTERSEXUALITAT
1.
Crec que me’n vaig adonar de xicoteta, el dia
que ma mare em va dir que com a dona sempre
em tocaria demostrar el doble que un home
per a arribar on jo volguera arribar, i que això
no era just, però era com estava dissenyat el
món. Crec que en aquell moment, i sobretot a
través de la mirada de ma mare, vaig entendre-ho
sense encara conèixer la ideologia del
feminisme. Ho vaig entendre vivencialment i
vaig veure on em col·locaria en la lluita per la
igualtat entre homes i dones, perquè cap dona
no haja de demostrar el doble que un home per
arribar allà on vulga arribar.
2.
En aquest moment l’assignatura és ocupar-nos
dels sòls de fang. Està molt bé trencar sostres
de vidre, però està millor ocupar-se d’aquelles
que han d’arreplegar els vidres que cauen
quan alguna trenca un sostre de vidre. Cal un
feminisme amb una perspectiva de classe, una
perspectiva de la intersexualitat. No és igual ser
una dona blanca de classe mitjana-alta amb
estudis superiors, que ser una dona immigrant,
sense feina i racialitzada, per exemple. Amb
totes les discriminacions que s’afegeixen a la
discriminació per raó de sexe. Per tant, crec que
la gran assignatura pendent és un feminisme
de classe que tinga en compte que és important
trencar sostres de vidre, però que cap dona no
es quede atrapada en els sòls de fang.

56
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MAGDA
ORANICH
ADVOCADA
CREC EN LA IGUALTAT DE DRET DE TOTS ELS ÉSSERS HUMANS
1.
Per una qüestió de justícia. I perquè crec en la
igualtat de dret de tots els éssers humans. Des
de molt petita i, molt especialment, quan vaig
entrar a la Facultat de Dret i vaig estudiar les
grans desigualtats legals que hi havia en aquells
moments.
2.
Molts objectius, però molt especialment que
les igualtats que recullen les lleis siguin una
igualtat real a la vida i que tinguin en compte
la perspectiva de gènere.

57
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CLARA
PALAU
I CANALS
ACTIVISTA
FOTOGRAFIA: CRISTOBAL CASTRO
ÉS TRIST QUE, PER UNA PETITA PART –PERÒ SOROLLOSA–,
ES BLOQUI LA INCLUSIÓ DE LES DONES TRANS DINS EL MOVIMENT,
REPRODUINT ELS ESQUEMES DE PRIVILEGI QUE OSTENTA EL
PATRIARCAT
1.
Per responsabilitat social. Des de sempre, de
ben petita, m’han indignat les desigualtats i
els abusos. D’una manera més activa i oberta,
des que vaig començar el trànsit en el gènere
el 8 de març de 2017.
2.
Ser més atrevit, inclusiu i transversal, entre
altres mancances. Que a les dones no els faci
por dir que ho són. És trist que, per una petita
part –però sorollosa–, es bloqui la inclusió de
les dones trans dins el moviment, reproduint
els esquemes de privilegi que ostenta el patriarcat.
S’ha de treballar per a totes, totes, les
dones. Recordant Angela Davis: “Qualsevol
feminisme que privilegiï qui ja té privilegis serà
irrellevant per a les dones pobres, les precaritzades,
les dones de color, les dones trans, les
dones trans racialitzades.”

58
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ROSARIO
PALOMINO
PSICOLÒGA
CAL SABER COMUNICAR MILLOR QUE NO ANEM CONTRA ELS HOMES,
QUE BUSQUEM LA IGUALTAT
1.
Perquè no m’agrada viure en una societat
on la dona sigui percebuda i tractada com a
inferior. Em vaig adonar que era feminista a
divuit anys, quan vaig decidir de quedar-me a
estudiar a Barcelona. El meu país d’origen és
el Perú i, com que era la quarta després de tres
germans homes, les meves ties maternes em
van retreure que “abandonés” els meus pares
i no em quedés a Lima per cuidar-los, cosa que
no es va exigir mai als meus germans grans.
Afortunadament, de part dels meus pares vaig
tenir tot el suport que vaig necessitar.
2.
Cal saber comunicar millor que no anem contra
els homes, que busquem la igualtat.

59
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ADA
PARELLADA
CUINERA
LA MEVA MARE ENS VA EDUCAR EN EL FEMINISME SENSE SABER-HO.
SOM SIS GERMANES I LA MARE VA ENTENDRE QUE O ENS APODERAVA
O LA NOSTRA VIDA SERIA COMPLICADA
1.
Perquè vull ser el que vulgui ser sense haver
de pensar en el gènere a què pertanyo. La meva
mare ens va educar en el feminisme sense
saber-ho. Som sis germanes i la mare va entendre
que o ens apoderava o la nostra vida
seria complicada. Sempre ens va voler lliures
i que decidíssim la nostra vida. Independents
i, sobretot, autosuficients econòmicament. El
seu mantra: tingues sempre la clau del calaix i
la paella pel mànec.
2.
Continuem amb el mateix clam que fa molt
temps: passar de la igualtat legal a la igualtat
real. La lluita feminista ha aconseguit d’acostar-nos-hi,
és clar, però encara tenim feina a
fer.

60
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
GEMMA
PASQUAL
ESCRIPTORA
CAL UNA AUTÈNTICA REVOLUCIÓ I HA DE SER AL SEGLE XXI,
NO PODEM CONTINUAR AMB EL LLIRI A LA MÀ, FENT UN MINUT
DE SILENCI CADA VEGADA QUE MATEN UNA DONA
1.
Sóc feminista perquè sóc dona i d’esquerres, jo
només sóc una xicota ben educada.
Crec que ho he estat sempre, però si hi he de
posar un punt d’inflexió, diria que sent adolescent:
a casa només les dones ens ocupàvem
de les feines de la llar, treballava i estudiava i
a més havia de planxar les camises dels meus
germans, fins que un dia em vaig plantar i vaig
socarrar-ne una.
2.
La revolució! Cal una autèntica revolució i ha
de ser al segle XXI, no podem continuar amb
el lliri a la mà, fent un minut de silenci cada
vegada que maten una dona. Empassant-nos
la ràbia davant les violacions i el tracte denigrant
dels jutges. Resignant-nos pel terra
enganxós, l’escletxa salarial i el sostre de vidre.
No podem tenir cura de la casa, dels menuts i
dels grans sense cap recompensa econòmica ni
social. Perdem massa temps en un llenguatge
impossible, definint-nos i fent coreografies,
mentre el patriarcat i el feixisme avancen a
passes gegantines. Hem de passar a l’acció.

61
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARIA JOSEP
PICÓ
PERIODISTA I PROFESSORA
ENCARA QUEDA UN LLARG RECORREGUT PER A GARANTIR ELS DRETS
DE LES DONES I HEM COMPROVAT EN L’ESCENARI DE PANDÈMIA FINS
A QUIN PUNT SÓN DE VULNERABLES ELS AVANÇOS ACONSEGUITS
1.
Perquè hem de reivindicar una societat igualitària,
justa i inclusiva. Encara queda un llarg recorregut
per a garantir els drets de les dones i hem comprovat
en l’escenari de pandèmia fins a quin punt són de
vulnerables els avanços aconseguits.
2.
Integrar plenament totes les dones en aquesta
reivindicació tan necessària, fer front a la multitud
d’atacs a la igualtat que arriben de la societat capitalista
i involucrar els homes en la lluita perquè
aquest moviment ha de ser col·lectiu.
Vaig arribar al feminisme des del periodisme ambiental
i la comunicació, estudiant els cursos de
doctorat a la Universitat de València. En l’assignatura
dedicada al gènere vaig fer la descoberta de
l’ecofeminisme.

62
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
SOL
PICÓ
BALLARINA
EM FA PENSAR MOLT COM, EN UNA ERA TAN AVANÇADA
TECNOLÒGICAMENT I CIENTÍFICAMENT, FA LA SENSACIÓ QUE FEM
PASSES ENRERE CONSTANTMENT
1.
Com bé diu Joss Whedom, “la igualtat és com la
gravetat, una necessitat”. Ser feminista també ho
és per a mi i tots ho hauríem de ser si volem un
món on la igualtat sigui la base de la societat. Cal
donar poder a les dones perquè crec en la igualtat de
l’ésser humà com a eina per a frenar l’homofòbia,
la violència de gènere i el masclisme. Mai no ho he
escollit, ni me n’he adonat de cop i volta. A partir
dels valors que vaig rebre dels meus pares i del que
m’envolta, em vaig anar construint com a persona
i no podia ser de cap més manera.
2.
Tenim moltes coses pendents perquè, si no, no
escriuria aquestes paraules. Em fa pensar molt
com, en una era tan avançada tecnològicament i
científicament, fa la sensació que fem passes enrere
constantment.
Ara no ens podem aturar. Com diu Mae West, “una
dona que sap manejar les seves cordes té menys
probabilitats d’acabar lligada”.
Sempre em pregunten si m’agrada incloure el tema
en els meus espectacles. És obvi que no tinc cap
intenció pamfletària, però en la condició de dona ja
hi va implícit l’apoderament femení, absolutament
necessari per a poder gaudir d’una societat més
justa i completa.

63
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ANA
POLO
HUMORISTA
POSAR FI A L’ONADA TRANSFÒBICA DELS ÚLTIMS TEMPS; QUE EL
MOVIMENT SIGUI MÉS DIVERS I TOTES LES DONES IMMIGRADES,
RACIALITZADES O DE CLASSE BAIXA NO SE SENTIN (TAMBÉ)
OPRIMIDES PER LES FEMINISTES BLANQUETES PRIVILEGIADES
1.
Per què ets feminista? Sóc feminista perquè
no queda cap més opció. Hem de fer que totes
les persones tinguin vides dignes i igualtat de
drets i oportunitats.
No recordo el moment exacte en què me’n vaig
adonar; recordo de petita viure moltes situacions
en què pensava: “Això només et passa
perquè ets una nena/noia.” Un dia vaig unir tots
els punts i vaig adonar-me que la indignació
per totes aquestes injustícies em convertia en
feminista.
2.
Tantes coses! Posar fi a l’onada transfòbica dels
últims temps; que el moviment sigui més divers
i totes les dones immigrades, racialitzades
o de classe baixa no se sentin (també) oprimides
per les feministes blanquetes privilegiades;
aconseguir que les empreses, els governs i els
mitjans de comunicació deixin d’utilitzar la
lluita feminista quan arriba el mes de març per
fer-se veure i incorporin una perspectiva de
gènere profunda i integral; una justícia que no
sigui patriarcal ni qüestioni ni desprotegeixi les
víctimes, posar fi als feminicidis i als abusos...
Així per començar. Quatre cosetes de no res.

64
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NATÀLIA
PONS
CANTANT
VIVIM EN UNA SOCIETAT PATRIARCAL I QUEDA MOLTA FEINA FINS
A ACONSEGUIR LA IGUALTAT
1.
Sóc feminista perquè crec en la justícia social i
en la igualtat de gènere. Vivim en una societat
patriarcal i queda molta feina fins a aconseguir
la igualtat. Me’n vaig adonar en el moment que
em vaig polititzar, quan tenia disset anys.
2.
El moviment feminista ha de continuar enfortint-se
fins que tota la societat siga conscient
del patiment de tantes i tantes dones.

65
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MIRIAM
PONSA
DISSENYADORA
EL MOVIMENT S’HA DE COMUNICAR COM UNA URGÈNCIA DE DRETS
HUMANS
1.
Sóc feminista perquè no tolero la injustícia ni
la discriminació. Sempre ho he estat, però en
vaig ser conscient quan vaig començar a viatjar.
2.
El moviment s’ha de comunicar com una urgència
de drets humans.

66
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CLARA
PONSATÍ
ECONOMISTA I POLÍTICA
CAL QUE LA SOCIETAT DEIXI D’EXIGIR MÉS A LES DONES PER FER EL
MATEIX QUE FAN ELS HOMES I CAL QUE CADASCUNA DE NOSALTRES
COMENCEM A ASSUMIR QUE ENS MEREIXEM EL QUE TENIM
1.
A mi el feminisme em ve de fàbrica. Potser pel
sentit innat de la justícia que Rodoreda ens
atribueix a tots els humans? Li vaig posar nom
un dia d’estiu dels anys seixanta a la platja
d’Arenys, devia ser el 1967 o el 68. Aleshores jo
era una nena que gaudia escoltant les converses
dels grans. La meva mare i la seva amiga Mercè
Chao parlaven de les seves lectures de vacances:
El segon sexe, de Simone de Beauvoir, que
llegien en francès, i La mística de la feminitat,
de Betty Friedan (publicat en castellà el 1965;
en català es va fer esperar fins el 1975). Recordo
vívidament la Mercè que declarava, contundent:
“Jo sóc feminista”. Jo no vaig tenir cap
dubte i vaig pensar: “Jo també”.
2.
Guanyar. Manar. Hem d’aparcar el sentimentalisme
i créixer en voluntat de poder. Tenim
pendent d’aconseguir que tothom interioritzi
que les dones són tan vàlides com els homes.
Les dones sempre sentim que hem d’estar
permanentment demostrant que mereixem ser
on som. Cal que la societat deixi d’exigir més
a les dones per fer el mateix que fan els homes
i cal que cadascuna de nosaltres comencem a
assumir que ens mereixem el que tenim, i que
ens mereixem molt més, com fan els homes
sense cap entrenament.

67
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
M. DOLORES
PULIDO
MEMBRE DE CA LA DONA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ EM REVOLTO CONTRA LA PROFUNDA
INJUSTÍCIA DEL MENYSTENIMENT SOCIAL DE LES DONES I LES
PERSONES DISSIDENTS DE LES NORMES DEL SISTEMA PATRIARCAL
1.
Sóc feminista perquè em revolto contra la
profunda injustícia del menysteniment social
de les dones i les persones dissidents de les
normes del sistema patriarcal, i contra les
violències que s’exerceixen sobre elles. Sóc
conscient de ser feminista des de petita, des
que tenia set o vuit anys. Un dia a classe, quan
el mestre va demanar que l’endemà TOTS
havíem de presentar els deures, vaig preguntar-li,
perquè no m’havia sentit interpel·lada:
“I nosaltres quan?” La resposta del mestre va
ser ridiculitzar-me davant la classe. Vaig captar
que tenia raó jo, però que la cosa no seria fàcil.
2.
El moviment feminista ha viscut un creixement
gràcies a la participació de moltes dones
en les mobilitzacions dels darrers anys, però
té pendent de pensar com aquest increment
pot repercutir, encara més, en la consolidació
organitzativa dels diferents col·lectius feministes.

68
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ROSA
QUERAL
INVESTIGADORA
CAL ESTAR ALERTA PERQUÈ AQUESTA CRISI NO SIGNIFIQUI UN PAS
ENRERE DELS DRETS ASSOLITS
1.
Sóc feminista perquè sóc dona i no entenc cap altra
manera de ser i de fer. Sóc feminista perquè crec que les
dones i els homes som lliures i iguals en drets i deures.
Sóc feminista perquè defenso els drets humans. Sóc
feminista i lluito per desemmascarar les desigualtats
socials, polítiques, econòmiques i jurídiques que pateixen
les dones en la nostra societat, per desmuntar certeses,
fruit dels estereotips i dels rols de gènere. Em vaig adonar
que era feminista l’any 74 que, amb unes companyes,
vam organitzar una trobada de dones en una església de
Sant Salvador, a Tarragona, i per preparar la trobada vaig
llegir l’Origen de la família, la propietat privada i l’estat, de
Frederic Engels.
2.
El moviment feminista, per mi, té moltes coses pendents:
fer arrelar el concepte de sororitat; fer entendre els hàbits
patriarcals en la distribució dels usos del temps, en les
tasques per al sosteniment de la vida, que de moment
continua sense assolir una corresponsabilitat per part
dels homes. Assolir la protecció social del sector primari,
del sistema de cures i de les dones que treballen per fer
possible la sostenibilitat de la vida. Aconseguir pensions
dignes i igualitàries per a totes (amb ple reconeixement
dels treballs de cures, de les feines agràries, ramaderes
i pesqueres). Que acabi la xacra de totes les formes de
violència masclista. Aconseguir una societat totalment
equitativa i inclusiva. Cal estar alerta perquè aquesta crisi
no signifiqui un pas enrere dels drets assolits. I, com a
dona del delta de l’Ebre que sóc, el moviment feminista
ha de denunciar la invisibilització i la desvaloració dels
processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals
de la Terra. Denunciar la passivitat i la inacció dels organismes
i institucions per la regressió del delta de l’Ebre i
l’emergència climàtica que atempta greument contra les
bases sòcio-econòmiques i la supervivència de cada vida
única, biològica i sòcio-cultural, de les persones i de cada
ésser viu del delta. Les dones, que donem i estimem la
vida, hem de recuperar maternalment la vida, som coneixedores,
usuàries, afectades, productores i consumidores
de recursos naturals, som expertes en valors comunitaris
i els hem de fer servir per assolir un desenvolupament
sostenible i per defensar el nostre delta, tocat de mort.

69
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
LLUCIA
RAMIS
ESCRIPTORA
PREGUNTAR A UNA DONA PER QUÈ ÉS FEMINISTA ÉS COM PREGUNTAR
A UNA PERSONA NEGRA PER QUÈ ÉS ANTIRACISTA
1.
Amb tots els respectes: crec que preguntar a
una dona per què és feminista és com preguntar
a una persona negra per què és antiracista. Em
sap greu, però no acabo de veure l’enfocament
del qüestionari, sembla com si estiguéssiu parlant
d’una moda o d’una revelació espiritual:
“Quin dia vares veure la llum?”
2.
No és el moviment feminista, sinó la societat i
el sistema els qui tenen moltes coses pendents
respecte del feminisme.

70
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ANTÒNIA
RAYA
INFERMERA
COM A DONA I INFERMERA, SEMPRE HE SENTIT AQUESTA
SUBALTERNITAT ENVERS ELS HOMES
1.
Me’n vaig adonar a l’inici de l’adolescència.
És una cosa que recordo perfectament. Cap als
tretze anys o catorze, amb un fet que pot semblar
banal a priori, però que em causava molta
ràbia, fins al punt de fer-me plorar. La situació
es donava els caps de setmana: no suportava
que jo hagués d’ajudar la meva mare a rentar
els plats després de dinar i el meu germà gran
no, i la disculpa de la meva àvia perquè ell era
home i jo no, buf!, em superava. No ho volia i
no entenia que fos així. Crec que llavors vaig ser
conscient de com n’era, d’injust, que m’atribuïssin
certes tasques pel sol fet de ser dona i
que precisament aquestes tasques fossin tan
apassionants com rentar els plats.
2.
Molt camí per recórrer. Sí que és veritat que
s’han fet avenços, no es poden negar, però no
tenim una igualtat real i això es veu cada dia.
Jo, com a dona i infermera, sempre he sentit
aquesta subalternitat envers els homes. A la
feina, una professió totalment feminitzada
com la meva, els comandaments són gairebé
tots homes. Durant la pandèmia ho hem vist
clarament. Qui sortia a l’espai públic a explicar
com anava tot? Doncs senyors. El domini
de l’espai públic continua essent d’ells. Les
referències, els qualificatius, si us hi fixeu,
són molt diferents quan es parla d’ells i quan
es parla de les dones, dins un mateix àmbit. La
infravaloració de les cures associada a dones i
a infermeres sempre és present, tot i ser imprescindibles,
com s’ha vist amb la pandèmia.
Qui ocupa l’espai públic és el catedràtic, el cap
de servei, l’investigador. Qui posseeix el poder
i el saber absolut és majoritàriament un home.

71
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MÒNICA
ROCA
EMPRESÀRIA
UN COP ARRIBEM A LA IGUALTAT NO TINDRÀ NECESSITAT D’EXISTIR.
MENTRESTANT CAL QUE DEIXI DE SER UNA LLUITA FEMENINA PER
PASSAR A SER UNA REIVINDICACIÓ DE LA SOCIETAT
1.
Per justícia. Ser feminista vol dir lluitar per la
igualtat de les dones. La igualtat entre els diversos
col·lectius ha de ser-hi per justícia. També
lluito per altres col·lectius que pateixin injustícia.
I si tingués més temps lluitaria per tots.
2.
Desaparèixer. Un cop arribem a la igualtat no
tindrà necessitat d’existir. Mentrestant cal que
deixi de ser una lluita femenina per passar a ser
una reivindicació de la societat. I cal fer complir
la llei d’igualtat.
Me’n vaig anar adonant quan vaig començar
a ser objecte d’aquestes injustícies. Abans no
ho era perquè no era conscient del problema.
Jo no l’havia patit; per tant, el menystenia.
Això ho diu tot. I allò mateix que feia jo abans
de patir les injustícies, ho continua fent molta
gent: menystenir el problema. Pensant que és
exagerat, que deu ser que no saben defensar-se
totes soles. És un sentiment força generalitzat
que reconec haver tingut. Perquè les injustícies
poden ser prou subtils perquè costi de reconèixer-les
fins i tot a una mateixa.

72
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ESTER
ROCABAYERA
SINDICALISTA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ SÓC CONSCIENT DE LES DESIGUALTATS,
DISCRIMINACIONS I VIOLÈNCIES QUE HEM ANAT PATINT LES DONES
AL LLARG DE LA HISTÒRIA
1.
Sóc feminista perquè sóc conscient de les desigualtats,
discriminacions i violències que
hem anat patint les dones al llarg de la història,
determinades pel rol reproductiu i de sosteniment
de la vida que ens imposa el col·lectiu
home. I en la mesura que considero ineludible
que siguem les protagonistes de la nostra
lluita contra el patriarcat i el capital. Vaig ser
conscient que era feminista cap als divuit anys,
poc després d’entendre que formava part de la
classe treballadora d’una nació sotmesa i que
calia lluitar per transformar aquesta realitat. I
que les opressions que em travessaven, tanmateix,
eren específiques i lligades al rol assignat
a les dones.
2.
Crec que el moviment feminista organitzat té
pendent d’interpel·lar eficaçment el conjunt de
dones de les classes populars que, com totes,
són víctimes de violència patriarcal sistemàtica,
però que no consideren necessari ni rellevant
organitzar-se per eradicar el patriarcat
i construir una societat de persones lliures.
Necessàriament en un país lliure.

73
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARTA
ROQUETA-
FERNÀNDEZ
INVESTIGADORA I PERDIODISTA
ÉS NECESSARI ARRIBAR A UN CONSENS EN RELACIÓ AMB LES
POLÍTIQUES SOBRE TREBALL SEXUAL I GESTACIÓ SUBROGADA
1.
Quan era petita em vaig fer feminista per pur
egoisme: la majoria dels meus amics eren
nens i m’emprenyava molt de ser tractada de
manera diferent per haver fet el mateix que
ells, perquè considerava que jo no era com les
altres nenes, més avorrides. A la universitat
vaig entrar en contacte amb el feminisme, i
més endavant em vaig interessar per la recerca
de la meva mare, que analitzava diferències
de gènere en el consum de drogues. Gràcies a
això vaig copsar la dimensió estructural de les
desigualtats de gènere i vaig entendre que el
feminisme era una lluita per a l’emancipació de
les dones, i no pas una eina de promoció d’unes
poques dins un sistema que ens discrimina.
2.
Moltíssimes coses. A l’àmbit institucional,
falta transversalitzar les polítiques de gènere
a totes les accions de l’administració, i en
la seva estructura interna, a més d’adoptar
una política econòmica que equipari en valor
el treball productiu i reproductiu. També cal
consolidar, tant en el terreny institucional
com en el militant i mediàtic, una mirada que
tingui en compte les dones trans i també les
que es troben en situació de racialització i amb
discapacitat. Finalment, és necessari arribar a
un consens en relació amb les polítiques sobre
treball sexual i gestació subrogada.

74
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARÍA
RUBIA
ACTIVISTA EN DEFENSA DELS DRETS
EL PROBLEMA VE QUAN UNES “CAUSES” SÓN CONSIDERADES
MÉS IMPORTANTS QUE UNES ALTRES, QUAN NOSALTRES MATEIXES
QÜESTIONEM “LES ALTRES”
1.
Sóc feminista perquè les dones patim i partim dels últims
llocs de sortida a la cursa cap a la conquesta en el pòdium
dels nostres drets. La història ens ensenya totes les dificultats
i sacrificis que les dones hem hagut d’afrontar.
Però que, encara després de les evidències, hàgim de
continuar combatent pels nostres drets és el que em fa
ser més activa.
Personalment, no vaig ser conscient que les meves reivindicacions
i lluites formaven part de l’adjectiu “feminista”
fins a l’edat adulta. Recordo que a la primària, a onze
anys o dotze, la pista de futbol era sempre per als nois i
que nosaltres jugàvem a la terra de pati de l’escola. Allò
va ser un punt de partida. Les noies ens vam mobilitzar
per exigir el nostre dret a utilitzar la pista per a allò que
volguéssim. El procés va ser molt enriquidor, ple de negociacions
i contraofertes. Finalment vam aconseguir
uns dies d’ús per a nosaltres. Qualsevol situació que et fa
qüestionar que els teus drets no són tinguts en compte
en la mateixa mesura pel fet de ser dona et converteix
en feminista. Encara que no ho sàpigues ni tu mateixa...
2.
No m’agradaria generalitzar, ni atribuir certes mancances
a un únic “moviment feminista”; més aviat diria que
hi ha persones dins els moviments que hi influeixen de
manera positiva o negativa, segons la seva qualitat humana.
Per la meva experiència en l’àmbit social, aquests
últims deu anys he tingut contacte amb diversos grups
feministes. A partir de la meva perspectiva i trajectòria
personal, puc trobar parts de la meva visió del feminisme
en gairebé tots, en uns més que en uns altres, sens dubte.
Això és el reflex de la diversitat real de la qual som part, de
les diverses qüestions i situacions de vida que t’empenyen
a reivindicar aspectes diferents, però no per això menys
importants. El problema ve quan unes “causes” són considerades
més importants que unes altres, quan nosaltres
mateixes qüestionem “les altres”. Quan es jutgen els
diferents ritmes en els processos individuals i col·lectius,
tot i que en aquesta cursa cap al pòdium unes van porten
calçat esportiu i unes altres corren amb xancletes.

75
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
DOLORS
SABATER
POLÍTICA
ARA A MÉS HO SÓC PERQUÈ EL CONSIDERO UNA AUTÈNTICA EINA DE
TRANSFORMACIÓ, DE REVOLUCIÓ PER A COMBATRE NO TAN SOLS EL
PATRIARCAT SINÓ EL CAPITALISME I EL COLONIALISME DEPREDADORS
1.
Inicialment, per consciència de desigualtat i sentit de
justícia, dret universal a l’existència i accés als drets. A
mesura que passen els anys i gràcies a l’evolució del feminisme,
ara a més ho sóc perquè el considero una autèntica
eina de transformació, de revolució per a combatre no tan
sols el patriarcat sinó el capitalisme i el colonialisme depredadors.
Des de ben jove, en la vivència de la càrrega de
cures sobre les dones, en la lluita compartida amb l’ecologisme
i l’antimilitarisme. I més plenament conscient
de tots els tentacles del patriarcat, quan vaig afrontar el
meu dret de decidir per a parir i criar (27 anys, anys vuitanta)
gràcies al mestratge de la llevadora feminista Adela
Vidal. Després, en el camp educatiu, comprovant com el
masclisme no s’atura en les noves generacions sinó que
és ben present i creix. I gràcies al meu pas pel municipalisme
transformador, aplicar la mirada de gènere i el
feminisme en les polítiques públiques ha estat una nova
manera de comprovar aquest feminisme creixent en el
meu compromís personal.
2.
La societat i les institucions tenen pendent de donar al
moviment feminista més capacitat de penetrar amb la
seva força transformadora a totes les capes i àmbits de
la vida. Especialment, en els àmbits on interseccionen
opressions i en els àmbits de poder des d’on es condicionen
decisions que perpetuen el patriarcat i el masclisme.

76
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MAITE
SALORD
ESCRIPTORA I POLÍTICA
EL FEMINISME ÉS, I HA DE SER ENCARA MÉS, EL MOTOR D’UN CANVI
SOCIAL TRANSFORMADOR D’ABAST PROFUND
1.
Som feminista per una obvietat: perquè encara
no podem parlar d’igualtat de gènere. La bretxa
salarial o la violència masclista són encara
avui una realitat, fins i tot en les societats més
avançades. Vaig ser conscient que era feminista
quan, de jove, vaig entendre el significat
profund d’una frase que em va dir la mare i que
no he oblidat mai: una dona que no té independència
econòmica, que depèn d’un home, no
pot ser mai lliure. Des d’aquell moment, vaig
saber que la meva vida la decidiria jo.
2.
El feminisme és, i ha de ser encara més, el
motor d’un canvi social transformador d’abast
profund. És imprescindible qüestionar-se
i lluitar contra les estructures de poder que
sustenten actituds de menyspreu a la dona,
d’autoritarisme, de violències masclistes d’espectre
divers.

77
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NEREA
SANFÈLIX
INFLUENCIADORA
PENSE EN LA MEUA IAIA, EN TOTES AQUELLES XIQUES QUE NO HAN
POGUT PARLAR I ALÇAR LA VEU. PER ELLES, PER NOSALTRES I PER
TOTES LES QUE VINDRAN
1.
Totes les dones haurien de ser feministes. Pense
en la meua iaia, en totes aquelles xiques que
no han pogut parlar i alçar la veu. Per elles, per
nosaltres i per totes les que vindran.
2.
Que siga una realitat real. És a dir, que tots
els canvis i avanços que van fent-se sobre el
paper o en entitats després es reflectisquen
en la vida real.
Crec que ho sóc des de menuda, ma mare i les
dones que sempre m’han envoltat han sigut les
que han fet que hui siga qui sóc. També llegir,
tindre inquietuds i prendre com a referents
dones meravelloses

78
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CRISTINA
SÁNCHEZ
MIRET
SOCIÒLOGA
EL FEMINISME HA DE SER DE TOTHOM, D’HOMES I DONES
1.
Sóc feminista perquè no puc, ni vull, ser de
cap més manera.Sóc feminista de sempre.
No hi puc posar cap data. Això sí, sé quan hi
vaig posar l’etiqueta. Va ser a la universitat,
quan estudiava. Abans d’això, jo venia d’una
família en què les dones no s’havien considerat
mai per sota d’un home, i que no estaven
disposades a deixar que fossin tractades d’una
manera diferent. Era una mena de matriarcat
dins un patriarcat; per tant, també érem molt
conscients d’aquells elements que hi havia a la
societat i que encara hi ha que ens fan no tenir
les mateixes oportunitats.
2.
El moviment feminista té pendent deixar de ser
només un moviment de dones. Evidentment
que ha de ser-ho, és fonamental, però el feminisme
ha de ser de tothom, de dones i d’homes.
Ha de ser una lluita, una visió del món, una
manera d’entendre les relacions que arribi a
tota la societat. El feminisme és imprescindible
perquè els preceptes democràtics puguin ser,
perquè la igualtat realment existeixi. És del tot
imprescindible perquè la vida d’homes i dones
sigui sostenible.

79
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MERITXELL
SÁNCHEZ AMAT
METGESSA
ELS EIXOS D’OPRESSIÓ SÓN MÚLTIPLES I NO SÓN ELS MATEIXOS
PER A TOTES
1.
Suposo que es pot dir que he estat feminista de
sempre: primer, de manera inconscient, vivint
com una limitació allò que s’esperava de mi
com a nena, ofenent-me per les coses que se
suposava que no havia de fer, rebel·lant-me
contra els mandats... Amb l’adolescència i
l’entrada a l’edat adulta, l’activisme en una
entitat de Sants de prevenció de les violències
de gènere, l’Escletxa, em va ajudar a reconèixer-me
com a feminista.
2.
Els eixos d’opressió són múltiples i no són
els mateixos per a totes. Les feministes hem
de tenir presents les diferents realitats de les
dones, conèixer-nos, entendre’ns i buscar un
horitzó comú.

80
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
PILI
SANMARTÍN
SOMMELIER
DURANT TOT L’ANY HI SOM I TENIM COSES A DIR. HI VOLEM
SER SEMPRE, DURANT TOT L’ANY, I QUE JA NO SIGUI NECESSARI
FER “ESPECIALS” DE DONES PEL 8 DE MARÇ
1.
Sóc feminista perquè no puc no ser-ho. És a dir, si volem
viure en igualtat de drets i reconeixement real, no hi ha
cap més opció que ser feministes. Sóc feminista per dignitat
humana. Sóc feminista perquè els treballs reproductius
de cures no estan reconeguts com a tals, sóc feminista
perquè cada dia moren milers de dones al món pel sol fet
de ser dones, sóc feminista perquè no es reconeixen els
sabers ancestrals de les dones transmesos de generació
en generació fora de l’acadèmia, sóc feminista perquè
existeix l’abús de poder, perquè estem infrarepresentades
als contes, als llibres, en la presa de decisions, perquè els
nostres salaris són menors, perquè hi ha el sostre de vidre,
perquè ens manquen referents femenins i feministes,
perquè encara hem de reivindicar el 8 de març amb dents
i ungles i perquè sembla que les dones només existim al
voltant d’aquesta data reivindicativa. Llavors és quan es
parla de nosaltres, però no es pensa que durant tot l’any
hi som i tenim coses a dir. Hi volem ser sempre, durant
tot l’any, i que ja no sigui necessari fer “especials” de
dones pel 8 de març.
2.
Els moviments feministes són en constant construcció /
desconstrucció / evolució en tant que la realitat social és
diversa a escala mundial, tot i que els problemes tenen
un origen comú: el patriarcat. Un dels aspectes que té
pendent el moviment feminista és sortir de les ciutats
i de l’asfalt i acollir els pobles, els arbres i les dones que
habiten i han habitat aquests entorns. Els seus sabers, les
mans que cuiden, els cicles de la natura, les llavors, els
rebots i tot allò que fa possible el sosteniment de la vida
col·lectiva… Ho explica molt bé María Sánchez als seus
llibres, especialment a Tierra de Mujeres.
Fa molts anys, acompanyant dones en contextos de
prostitució. Però llavors ser feminista estava un poquet
estigmatitzat. Ara és més fàcil dir: sóc feminista, ara hi
ha referents propers, se’n parla obertament, les manifestacions
del 8 de març són immenses, al·lucino amb les
noies joves, amb els discursos, l’apoderament… Llavors
deia amb la boca petita que era feminista, ara ho puc
cridar als quatre vents.

81
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARTA
SEGARRA
PROFESSORA DE LITERATURA I ESTUDIS DE GÈNERE
ESTARIA BÉ QUE LES DIVERSES GENERACIONS DE FEMINISTES
DIALOGUESSIN MÉS I ES FESSIN MÉS CONFIANÇA MÚTUA
1.
Sóc feminista perquè crec que tenim l’obligació
de lluitar per un món més just i on tothom pugui
viure, i la desigualtat per motius de gènere
i de sexualitat és encara molt gran arreu del
planeta. A més, em sembla que el moviment
feminista ha après a combinar bé l’acció contra
tota mena de discriminacions.
Crec que sempre he estat feminista, però ho
vaig formular en paraules durant els meus
estudis universitaris, quan vaig veure que no
estudiàvem l’obra de cap dona al llarg de la
carrera i que, si suggeries que potser estaria bé
fer-ho, et prenien per una boja radical.
2.
Crec que el moviment feminista del nostre país
podria ser encara més inclusiu, i també una
mica més autocrític, especialment envers les
formes de desigualtat que hi perviuen. Estaria
bé que les diverses generacions de feministes
dialoguessin més i es fessin més confiança
mútua. En el fons, i sense menystenir les grans
conquestes de la lluita feminista, ho tenim tot
pendent encara, i això està molt bé!

82
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
FLORA
SEMPERE
(EL DILUVI)
CANTANT
PER QUÈ TOTS ELS GRUPS DE MÚSICA QUE ESCOLTAVA EREN FORMATS
MAJORITÀRIAMENT PER HOMES
1.
Partint de la base que pense que el moviment feminista
vol recordar a la resta de la humanitat que les
dones som persones, doncs crec que sóc feminista
des que vaig ser conscient de la meua posició desfavorable
com a dona. Crec que vaig començar a prendre’n
consciència a partir dels onze anys o dotze, als
inicis de la meua adolescència. En aquest moment,
no em posava l’etiqueta feminista, perquè tampoc
era tan present com ara, l’activisme feminista, però
ja em qüestionava coses: per què no hi havia dones
destacables a la història, o almenys no s’utilitzaven
com a referents en el món educatiu; per què tots els
grups de música que escoltava eren formats majoritàriament
per homes (tenia algun referent femení,
però pocs); per què hi havia diferències salarials
pels mateixos treballs, etc. Aquestes coses em feien
sentir estranya, fora de lloc. Saps que alguna cosa
no va com hauria d’anar.
2.
Em costa jutjar què té pendent o no té pendent el
moviment feminista. No sóc una especialista, i sent
molt respecte per les dones que són a primera fila
mantenint activa la lluita feminista. Però si hagués
de dir una cosa que em preocupa sobre aquest tema,
és que de vegades veig que hi ha moltes lluites
internes pels diversos vessants que pren el feminisme.
Crec que això pot comportar una difusió dels
objectius de la lluita feminista, una falta de cohesió
entre les companyes i, finalment, que la lluita feminista
es difumine i perda força i credibilitat per
baralles internes.

83
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
GABRIELA
SERRA
ACTIVISTA
CREC QUE VAIG SER FEMINISTA ABANS DE SABER QUÈ ERA SER-HO
1.
Perquè sóc una dona que vol ser una persona
amb tots els drets; perquè reclamo ser i estimar
com vulgui; perquè exigeixo respecte i atenció
a les meves idees i posicions; perquè el meu
cos és meu i la meva vida també i, per tant, jo
decideixo sobre tot allò que hi té a veure. Crec
que vaig ser feminista abans de saber què era
ser-ho. Lluitar per la llibertat, la igualtat i la
fraternitat amb tota la sororitat possible per a
mi és feminisme. Em vaig adonar quan “ells”,
descol·locats, van començar a dir-me “dona
guerrera” i “elles”, més encertadament, i amb
satisfacció, “dona valenta”.
2.
Continuar fent de la sororitat l’eina de transformació
global per a construir un nou món de
persones iguals, lliures i fraternes.

84
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
JÚLIA
SERRASOLES
CANTANT
PENSO QUE TENIR CENT DONES I FER AQUESTES PREGUNTES ÉS
DESAPROFITAR UNA OPORTUNITAT BONÍSSIMA
Aquest any em vaig prometre que faria quatre
coses comptades pel 8 de març, perquè any rere
any em fa més ràbia que l’interès pel feminisme
duri una setmana o menys. I ja les he fetes, de
manera que ja no en faré més. També penso
que tenir cent dones i fer aquestes preguntes
és desaprofitar una oportunitat boníssima per
anar més enllà i tocar temes com ara l’efecte de
la pandèmia cap a les dones, l’augment de la
violència domèstica, desigualtats econòmiques
en tant que les dones ocupem serveis de cures
precaríssims, etc.

85
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
YOLANDA
SEY
CANTANT I ACTRIU
AL FEMINISME LI FALTA UNA MIRADA ANTIRACISTA URGENT
1.
Sóc feminista perquè el feminisme m’ha ensenyat
a valorar-me i a entendre que el sistema
en què vivim em menysté pel fet de ser dona,
fa que les coses em siguin molt més difícils i
que en comparació amb els meus companys
homes tingui menys oportunitat per a tot. El
feminisme posa al centre del debat la posició
en què som les dones ara mateix. No sé ben
bé quan me’n vaig adonar, crec que va ser
quan començava a assenyalar actituds que no
m’agradaven dels nois que m’envoltaven o del
sistema en general.
2.
Al feminisme li falta una mirada antiracista
urgent, perquè com a dona negra tinc unes
necessitats que s’han de posar també sobre
la taula quan parlem de feminisme. Si el feminisme
no és antiracista, no deixa de ser
supremacia blanca. El feminisme ha de ser
antiracista o no serà.

86
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARTA
SIBINA
INFERMERA I ACTIVISTA
ESTAR MOLT ATENTES QUE CAP DISCURS FEMINISTA ENS VULGUI FER
ENCAIXAR EN UN SISTEMA ON NO ENS SENTIM RECONEGUDES
1.
De molt petita no em feien gràcia certs acudits,
com ara un que deia: “La mujer y la sartén en la
cocina están bien” que sentia tot sovint, fins i
tot a casa, seguit de “és per fer broma, no t’enfadis!”
No em quadrava, i des de llavors lluito
tant com puc i aprenc tant com puc. Perquè ja
n’hi ha prou!
2.
Començar a aparcar els dualismes i considerar
la feminitat com un procés integrador on cabem
tots i totes. No destruir-ho, sinó revisar
què ens ha servit en el passat i què podem crear
de nou. Estar molt atentes que cap discurs feminista
ens vulgui fer encaixar en un sistema
on no ens sentim reconegudes. No comprar el
discurs patriarcal i disfressar-lo de feminista.

87
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MARINA
SUBIRATS
SOCIÒLOGA
CAL ANAR ELIMINANT ELS GÈNERES, DE MANERA QUE CADA PERSONA
PUGUI TRIAR LA SEVA MANERA DE VIURE AMB LA SOLA LIMITACIÓ DE
NO FER MAL A NINGÚ NI A SI MATEIXA
1.
Sóc feminista perquè el maig del 1976 vaig tenir
la sort de participar en la trobada de dones a la
Universitat de Barcelona i em vaig adonar que el
malestar que sentia pel tractament diferent, les
dificultats, les limitacions, les ofenses i tantes
altres coses que patíem les dones era degut al
masclisme i que tot això havia de canviar. I la
manera de fer-ho era treballant juntes perquè
no ens poguessin silenciar mai més.
2.
El moviment feminista ha avançat moltíssim,
però queda molt per fer, perquè la dominació de
les dones és mil·lenària i hi ha moltes resistències.
Des del meu punt de vista cal anar eliminant
els gèneres, de manera que cada persona
pugui triar la seva manera de viure amb la sola
limitació de no fer mal a ningú ni a si mateixa, i
compartir així tant les feines de producció com
de reproducció. I cal que el punt de vista de les
dones empelti la vida pública, per rebaixar la
violència i la destrucció i valorar molt més la
cura de la vida, tant la humana com la de tot
el planeta.

88
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ISABEL
SUCUNZA
LLIBRETERA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ VISC EN AQUEST MÓN
1.
Sóc feminista perquè visc en aquest món. Crec
que va ser al mateix moment en què vaig ser
conscient també del meu privilegi de classe.
A casa ens van educar amb la màxima que si
treballàvem molt podríem fer allò que volguéssim
i tot aniria bé. Primer vaig veure que
no a tothom li era tan fàcil i després, que a les
dones encara menys.
2.
El radical, ser inclusiu. I, en general, eliminar
les etiquetes respectant la diversitat.

89
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CARLOTA
TORRENTS
AGENT LITERÀRIA
TENIM MOLTES VORES EMBASTADES PERÒ NO FIXADES PERQUÈ
MENTRE EMBASTEM, JA HI HA QUI S’OCUPA DE DESFILAR EL FIL
1.
He tingut la sort de rebre una educació lliure i
igualitària amb una mare autònoma, empresària
i independent que no va plantejar mai
cap altra manera de viure que no fos des de la
igualtat, però també vaig entendre que per fer
tot el que feia havia de lluitar. A les dones, quan
volem fer com “ells”, d’entrada ens barren el
pas. Els surt de natural. Potser vaig prendre
consciència d’aquesta lluita que no s’acaba un
estiu treballant en una institució pública. Va ser
quan vaig estripar el taló del meu sou davant
del meu superior perquè acabàvem de saber
que les noies –fent la mateixa feina– cobràvem
menys que els nois. Aquella vegada els nois
ens van fer costat. I va ser el mateix estiu que
vaig tenir el primer assetjament per part d’un
superior. Tenia vint anys.
2.
Què té pendent? Ui, diria que encara tot, oi? Tenim
moltes vores embastades però no fixades
perquè mentre embastem, ja hi ha qui s’ocupa
de desfilar el fil. S’han fet moltes passes
endavant, si ens ho mirem amb perspectiva,
però no hem arribat al final del camí, sobretot
la diferència econòmico-social entre dones és
demolidora. Però crec que tothom sap que la
igualtat de sexes, la paritat, el dret de ser com
vulguis ser i poder viure en les mateixes condicions
que els homes, tard o d’hora acabarà
essent. Hi ha obstacles evidents però el llit del
riu és fet i porta aigua, només l’hem d’acabar
de desbordar. Sóc optimista. Necessito ser
optimista.

90
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
AINA
TORRES
REXACH
POETA I ESCRIPTORA
EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE EL MOVIMENT NO CAIGUI EN UN
FEMINISME LIBERAL, SINÓ QUE ESDEVINGUI UN FEMINISME QUE
APOSTI PER LA TRANSFORMACIÓ I QUE SITUÏ LA VIDA AL CENTRE
1.
Sóc feminista per necessitat, com a autodefensa.
Arran de les violències que patim les dones,
no ens queda més opció que ser-ho. Crec que
he estat feminista des de fa anys perquè, en
general, les injustícies em fan rebel·lar, però al
principi no n’era conscient. Ha estat gràcies al
moviment feminista que he posat nom a una
resposta lògica davant d’una societat patriarcal
tan arrelada.
2.
El moviment feminista ha d’aprofundir en
l’autoorganització i en la capacitat de dotar-se
d’eines per a combatre les violències.
Cal també una mirada interseccional, que no
tracti la desigualtat de gènere com un fet aïllat
sinó vinculada a la resta d’opressions. El més
important és que el moviment no caigui en
un feminisme liberal, sinó que esdevingui un
feminisme que aposti per la transformació i
que situï la vida al centre.

91
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
OLGA
TUBAU
ADVOCADA
EL MOVIMENT FEMINISTA ÉS UN MOVIMENT DINÀMIC. A MESURA
QUE S’ASSOLEIXEN MILLORES EN EL TRACTE IGUALITARI, APAREIXEN
NOVES DIFICULTATS I ES VAN OBRINT NOUS FRONTS EN QUÈ S’HA DE
LLUITAR
1.
Sóc feminista, com sóc d’esquerres, des que
tinc consciència política, des de l’adolescència.
Sóc feminista perquè ser-ho és una manifestació
de la defensa del dret d’igualtat i de la lluita
contra qualsevol discriminació. És una lluita
que exigeix que el poder públic doti la societat
de normes que garanteixin la igualtat de tracte
entre dones i homes i que persegueixin qualsevol
discriminació pel fet de ser dona. En els
àmbits en què no es deixa marge a la discrecionalitat,
en què es valoren els mèrits de manera
objectiva, les dones han assolit aquesta igualtat.
La desigualtat entre les dones i els homes i
la discriminació es manifesten sense cap pudor
en aquelles esferes dominades pels homes, on
la decisió d’incorporar-hi dones depèn d’ells.
Aquesta és la gran lluita del feminisme: canviar
la mentalitat. I aquesta és la més difícil.
2.
El moviment feminista és un moviment dinàmic.
A mesura que s’assoleixen millores en el
tracte igualitari, apareixen noves dificultats i
es van obrint nous fronts en què s’ha de lluitar.
Fa uns anys l’assetjament sexual rebut per les
dones a l’àmbit laboral, professional, docent,
era un tema de què pràcticament no es parlava.
Darrere la seva denúncia pública es troba el
moviment feminista. El repte és doble: aconseguir
la igualtat absoluta i consolidar allò que
s’ha aconseguit i que sempre perilla, com demostren
els discursos dels partits ultradretans
sobre el rol i els drets de les dones.

92
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
FANNY
TUR
HISTORIADORA I POLÍTICA
RECORD QUE NO ENTENIA QUE EL MEU PARE HAGUÉS DE DONAR
PERMÍS PER ESCRIT A LA MEUA MARE PER A OBTENIR EL CARNET
DE CONDUIR O PER A OBRIR UN COMPTE AL BANC
1.
Crec que ho he estat de sempre. Vaig prendre’n
consciència de petita, amb onze anys o dotze,
escoltant com les dones parlaven d’altres dones
i els consells que ens donaven a les nenes
sobre com comportar-se per ser una dona
exemplar. Ja no entenia per què tot era culpa
de les dones i per què els homes podien fer
coses que nosaltres no podíem o per què si les
fèiem nosaltres estava malament però ells sí
les podien fer. Per què les dones de la família
i les vesines tenien assumit que estaven sota
els homes.
2.
Que deixi de ser necessari perquè hem assolit
tots els objectius i la plena igualtat.
Record que no entenia que el meu pare hagués
de donar permís per escrit a la meua mare per
a obtenir el carnet de conduir o per a obrir un
compte al banc per a ingressar el seu sou el
temps que va portar una botiga del seu germà.
Tot això em va fer feminista.

93
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MONTSERRAT
TURA
METGESSA I POLÍTICA
VAIG CRÉIXER AL COSTAT D’UNA MARE VALENTA QUE VA TRENCAR
MOTLLES I VA DECIDIR QUE NINGÚ DECIDIRIA PER ELLA
1.
El crit es torna veu i ja no hi ha pena per allò
que encara no tens perquè acabes de decidir que
viure lliurement és el que val la pena. Si la vida
s’encongeix i s’expandeix segons el coratge de
cadascuna, jo vaig créixer al costat d’una mare
valenta que va trencar motlles i va decidir que
ningú decidiria per ella.
2.
El moviment feminista ha demostrat la seva
capacitat de convocatòria reactiva a les decisions
que evidencien el masclisme roent,
però encara li cal consolidar la seva capacitat
propositiva per a canviar totes les normes que
perpetuen el tracte de les dones com a inferiors.

94
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
CARLA
VALL
ADVOCADA
SÓC FEMINISTA PERQUÈ SER DONA ENCARA IMPLICA VIURE EN
DESIGUALTAT I POR PEL FET D’ÉSSER-HO
1.
Sóc feminista perquè ser dona encara implica
viure en desigualtat i por pel fet d’ésser-ho. El
meu primer record d’impuls cap al feminisme
va ser adonar-me que no em deixaven fer algunes
coses perquè era una nena o bé que havíem
de viure amb pudor tot allò que tenia relació
amb la sexualitat, o tenir vergonya de tenir la
regla. Tenia pors que no eren meves, però que
m’havien de correspondre pel fet de ser una
nena. Suposo que l’etiqueta de feminista no va
arribar fins a l’adolescència.
2.
Tenim el repte de buscar la integralitat en la
prevenció de les violències. En aquest sentit,
ens falta apuntar als potencials responsables
i intervenir-hi de manera directa.
Crec que continua essent una necessitat perquè
fa uns quants anys, quan van assassinar
una nena al meu poble, la meva fillola de cinc
anys em va preguntar: li ha passat perquè és
una nena?

95
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
BRIGITTE
VASALLO
ESCRIPTORA
EL FEMINISME NO ÉS UNA DESTINACIÓ SINÓ UN CAMÍ,
NO ÉS UNA RESPOSTA TANCADA SINÓ UN MÈTODE
1.
No em considero feminista com a identitat,
i de fet em preocupa bastant aquesta deriva.
Per a mi és una eina i un seguit de moviments
socials amb moltes llums i moltes ombres, com
qualsevol entorn humà. En tot cas, m’hi vaig
aproximar quan un grup ja desaparegut anomenat
Red Musulmanas, de feministes islàmiques,
em van convidar a acostar-m’hi i em van
ensenyar autores com Mohanty o Anzaldúa,
que parlaven d’una utopia que m’interpel·lava
i per la qual sí que volia arromangar-me i posar-hi
el meu esforç.
2.
Sens dubte, eliminar les dinàmiques patriarcals
del moviment. El feminisme no és una destinació
sinó un camí, no és una resposta tancada
sinó un mètode. Fins i tot una nova manera de
fer les preguntes per a les quals busquem resposta.
I mentre continuem utilitzant mètodes
patriarcals (que inclou la confrontació entre
iguals i una mena de meliquisme del gènere)
les respostes seran les mateixes amb petites
variacions de forma.

96
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
TÀNIA
VERGE
POLITÒLOGA
CAL REIVINDICAR LA DIVERSITAT DE LES DONES I LA INTERRELACIÓ
D’OPRESSIONS QUE ENS AFECTEN
1.
Personalment, recordo dos moments que moltes dones
deuen compartir. El primer quan, cap a onze anys més o
menys, els nens de la classe van començar a tocar els culs
de les nenes i unes quantes vam aplicar l’autodefensa
sense saber encara el significat del concepte. I el segon,
a tretze anys, quan les noies ens vam aliar per triar una
delegada de la classe, perquè fins aquell moment no n’hi
havia hagut cap. Vam seleccionar a l’atzar a quina de
nosaltres donaríem el nostre vot en bloc, i l’estratègia de
sororitat va funcionar. Acadèmicament, va ser en l’etapa
doctoral, perquè en tota la llicenciatura no havíem tractat
ni un sol tema relacionat amb el gènere. La meva tesi
analitzava els partits polítics i, en examinar la representació
de les dones, s’observava en tots els partits que, més
enllà de si aplicaven quotes o no, el problema de fons era
la institucionalització del sexisme en el funcionament
quotidià de les organitzacions. Un dels revisors anònims
del llibre em va suggerir que eliminés aquest capítol, fet
que em va reafirmar en la decisió de convertir l’anàlisi de
les relacions de poder de gènere en la participació política
en la meva línia principal de recerca i a aprofitar l’altaveu
que pot arribar a ser l’acadèmia per fer-ne denúncia i
teixir aliances amb dones de partits, institucions i del
moviment feminista per transformar el funcionament
de la política. També em va impulsar a treballar per a la
transformació de les mateixes institucions acadèmiques.
Ser feminista és un projecte vital, no deixes de ser-ho mai
ni ho ets només en un àmbit de la vida, perquè el patriarcat
no té cap seu central, és arreu.
2..
El manifest unitari del moviment feminista de Catalunya
ho recull molt bé: juntes i diverses. El patriarcat és classista,
racista, capacitista i LGBTIfòbic. Per aquest motiu,
cal reivindicar la diversitat de les dones i la interrelació
d’opressions que ens afecten. El moviment feminista
no ha estat aliè a exclusions i omissions crítiques en els
objectius de la lluita política i en l’agenda de transformació
social. “Juntes i diverses” reivindica, doncs, aquesta
lluita compartida per un moviment feminista que sigui
transinclusiu i antiracista.

97
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ANNA
VICENS
ENÒLOGA I SOMMELIER
VAIG COMENÇAR A NOTAR AQUESTES DESIGUALTATS QUAN ERA JOVE,
VIVIA AMB ELS MEUS PARES I LES FEINES DE LA CASA SEMPRE LES
FÈIEM LA MEVA MARE I JO
1.
Perquè el món necessita dones amb les mateixes
oportunitats que els homes; les dones mereixen
els drets, llibertats i les igualtats que avui dia no
tenen a diferència dels homes. Perquè les societats
es transformen, viuen canvis constants i és molt
important que un d’aquests canvis en el futur sigui
un tomb social i tots i totes vegem que la dona no
és menys que l’home en cap sentit, que els gèneres
són etiquetes.
Vaig començar a notar aquestes desigualtats quan
era jove, vivia amb els meus pares i les feines de la
casa sempre les fèiem la meva mare i jo. La meva
generació va ser educada amb un rerefons masclista.
Donàvem per fet un seguit de circumstàncies masclistes
que no ens qüestionàvem: eren així perquè
així ens les havien ensenyades. Més tard, quan vaig
ser mare d’una nena, a part de reflexionar que ella
no mereixia tenir menys drets o menys oportunitats
pel simple fet de ser dona, vaig comprovar que ella
també em qüestionava certes situacions diàries que
jo donava per fet que eren així, però que al cap i a la
fi eren masclistes.
2.
El poder de la reflexió i la participació social gràcies
al debat, l’intercanvi de perspectives i la veu alçada
és enorme. Penso que el moviment feminista ha de
convèncer amb aquesta reflexió de què parlem, de
qüestionar-nos i qüestionar els altres, situacions
que el moviment feminista vol aparcar. Hem lluitat
molt perquè sigui un objectiu per a moltes i molts,
però li queda pendent convèncer moltes altres
mentalitats. Perquè, com més ments puguin veure
la necessitat que té el moviment feminista, més
aconseguirem i més vencerem.

98
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
ANTÒNIA
VICENS
ESCRIPTORA
HI HA MASSA MASCLISME DISFRESSAT DE FEMINISME
1.
Ja vaig adonar-me que era feminista de petita.
Quan veia les dones del meu poble sotmeses
sota un món catòlic-patriarcal i jo pensava que
ser dona era una desgràcia.
2.
Ser capaç d’engrescar el conjunt de la societat
cap a un món on prevalgui la dignitat, la
llibertat, la igualtat d’oportunitats en tots els
àmbits. Ni homes ni dones: Persones amb les
mateixes oportunitats. Hi ha massa masclisme
disfressat de feminisme. Cal lluitar contra la
disfressa que confon.

99
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
SANDRA
VILASECA
ACTIVISTA
CAL UNA INCLUSIÓ REAL DE TOTES LES PERSONES TRANS I
D’IDENTITATS DISSIDENTS, PERQUÈ QUE TOT I QUE EN MOLTS
COL·LECTIUS HI ÉS, MASSA SOVINT ÉS INEXISTENT
1.
Sóc feminista per la necessitat de reivindicar i
remarcar que les dones mereixem més reconeixement
i ser tractades igual que els homes.
El gener del 2018, mesos abans de començar
el meu trànsit de gènere i arran de contactar
amb amigues supervivents d’agressions, vaig
reflexionar-hi amb la profunditat necessària i
vaig fer palès que, en massa àmbits, les desigualtats
de gènere ens feien ser sotmeses a un
sistema patriarcal i caducat.
2.
Cal una inclusió real de totes les persones trans
i d’identitats dissidents, perquè que tot i que
en molts col·lectius hi és, massa sovint és inexistent.

100
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
MONTSE
VIRGILI
PERIODISTA
PREGUNTAR PER QUÈ ETS FEMINISTA ÉS COM PREGUNTAR PER QUÈ
RESPIRES. SI RESPIRES, SI ETS VIVA, SI ETS D’AQUEST MÓN, HAS DE
SER FEMINISTA
1.
Preguntar per què ets feminista és com preguntar
per què respires. Si respires, si ets viva, si ets
d’aquest món, has de ser feminista. Des de quan
ho sé? Des de sempre, des que a l’escola et diuen
que no pots jugar a futbol perquè això “és cosa de
nens”, des que et diuen “tu, això no” comença la
desobediència.
2.
El feminisme té pendent un gran replantejament,
s’ha de fer moltes preguntes, ha de ser inclusiu. Ens
hem de replantejar la qüestió del gènere. I per aquest
motiu també ha d’incloure classes socials, orígens,
creences, etc. No pot ser una qüestió de senyores
blanques i universitàries que pengen proclames a
Instagram.

101
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
SÒNIA
VIVAS
POLÍTICA I ACTIVISTA
DINS DEL FEMINISME HI HA MASSA PRIVILEGIADA QUE VOL
CONTINUAR TENINT EL PRIVILEGI D’UNA VEU ÚNICA
1.
Som feminista perquè som conscient que
moltes de les violències que he sofrit a la meva
vida han sigut perquè som dona. El feminisme
és una platja a la qual moltes arribam víctimes
d’un naufragi personal a través del qual començam
a reivindicar-nos com a feministes.
2.
El moviment feminista té pendent la unitat i
abandonar les lluites des de paradigmes patriarcals
violents i dolorosos que ens fan mal
a totes. Dins del feminisme hi ha massa privilegiada
que vol continuar tenint el privilegi
d’una veu única.

102
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
NENA
WAPA WAPA
GRAFITERA
PERQUÈ CREC EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS I DRETS ENTRE
HOMES I DONES, I QUE LES DONES NO SIGUI TRACTADES COM
A MERCADERIES O OBJECTES
1.
Perquè crec en la igualtat d’oportunitats i drets
entre homes i dones, i que les dones no sigui
tractades com a mercaderies o objectes. Crec
que això és just, sempre hi he cregut.
2.
Té pendent aconseguir això que he explicat,
però no crec que s’arribi a aconseguir.

103
vilaweb.cat
Divendres, 5 de març de 2021
ELS DESAFIAMENTS DEL FEMINISME
Especial #05
BEL
ZABALLA
PERIODISTA
PERQUÈ “FEMINISME ÉS LA IDEA RADICAL QUE LES DONES SOM
PERSONES”, EN PARAULES D’ANGELA DAVIS. PER TANT, CAL SER-HO
MENTRE CALGUI DEFENSAR-NOS ELS DRETS (I SEMPRE CALDRÀ)
1.
Perquè “feminisme és la idea radical que les dones som
persones”, en paraules d’Angela Davis. Per tant, cal serho
mentre calgui defensar-nos els drets (i sempre caldrà).
Tinc la sensació de ser-ho de sempre, durant molts anys
segurament sense acabar de trobar-hi les paraules i
movent-me per intuïcions, també per incomoditats. Un
dia a casa et queixes perquè tu i la teva germana netegeu
els lavabos mentre el vostre germà no ha de fer res, un
altre dia notes que t’has d’esforçar més que un company
mascle perquè et valorin, i així vas creixent. I llegeixes
autores que en parlen (potser la meva porta d’entrada
va ser la poesia), vas compartint experiències i detectes
tot allò que t’incomoda perquè no hauria de ser. Recordo
un consell de ma mare: que sobretot em forgés el meu
propi futur, sense fer-lo dependre de ningú, i que tingués
independència econòmica. Arriba un moment que descobreixes
una sororitat que encara trigarà anys a entrar al
diccionari, i en aquesta companyia comences a posar-hi
noms i paraules i també a actuar amb consciència. Llavors
un dia et pregunten per què ets feminista i penses, és que
tots ho hauríem de ser.
2.
Minna Salami diu a L’altra banda de la muntanya que una
cosa bona del feminisme és que és autocrític i que aprèn
de les crítiques per millorar. També diu que sense les
dones negres, el feminisme no existiria, perquè són les
que han empès les diferents onades al llarg de la història.
Potser cal tenir-ho més present i que sigui sempre un
moviment inclusiu que no deixi de banda cap col·lectiu,
tampoc les dones trans.
Més enllà d’això, continuar fent pressió per a canviar
tants i tants aspectes de la societat: des de no discriminar
la canalla des que se’n determina la combinació
cromosòmica del sexe fins a les institucions judicials que
sentencien amb visió masclista, passant pel combat de
la violència contra les dones (sí: a tot el món, continuen
matant-nos), l’educació, els continguts audiovisuals,
l’escletxa salarial, el mite de la conciliació i un etcètera
massa llarg. Al capdavall, és feina de tots.

ESPECIAL
DICCIONARI FEMINISTA
Especial #06
5 DE MARÇ 2021
DICCIONARI
FEMINISTA