El futur del català

7 EL FUTUR DEL CATALÀ
Especial #03
vilaweb.cat
Dimecres, 9 de desembre de 2020
#04/31
LA LLENGUA COM A FACTOR
DE PRODUCCIÓ
JOAN PUJOLAR
Quan parlem dels reptes del català, ho
plantegem sovint en termes de les relacions
de poder entre llengües. Molt menys
sovint prestem atenció a l’experiència
dels parlants. Per il·lustrar el tema, proposo
reflexionar sobre la “terciarització”.
La terciarització ha portat les llengües
a convertir-se en la principal eina de
treball de les economies avançades. Designa
el predomini de l’anomenat sector
terciari en l’economia: finances, govern,
turisme, comerç, educació, cultura, etc.
A Catalunya el sector serveis representa
ja el 74% del PIB (2019). La terciarització
afecta i es veu afectada pel llenguatge
perquè la majoria de les activitats
comporten béns que són lingüístics,
totalment o en part: la forma material
de novel·les, assegurances, publicitat,
cursos, etc. és bàsicament lingüística.
Altres serveis poden implicar l’intercanvi
d’objectes o recursos materials,
però requereixen una interacció social,
de vegades intensa.
En aquest context, el treballador contemporani
ja no és un treballador bàsica-
“Ha canviat la relació que
tradicionalment han tingut els
treballadors amb les llengües,
que ara són eina de treball i
una part essencial de la seva
identitat professional i, per tant,
de la seva posició social”
ment manual que fa anar una màquina en
silenci, sinó un treballador del llenguatge
i de la interacció social. Al lloc de treball
el so de veus ara ocupa el lloc de l’antic
soroll de la maquinària. La manufactura
s’ha convertit en una logofactura.
Si els llocs de treball s’han tornat més
diversos, barrejant homes i dones i gent
d’orígens diferents, també ha canviat la
relació que tradicionalment han tingut
els treballadors amb les llengües, que ara
són eina de treball i una part essencial de
la seva identitat professional i, per tant,
de la seva posició social. Així, les llengües
esdevenen per força més sensibles als
“El treballador contemporani ja
no és un treballador bàsicament
manual que fa anar una màquina
en silenci, sinó un treballador
del llenguatge i de la interacció
social”
determinants econòmics. Són objecte
de càlculs sobre el seu cost i el seu valor
afegit en els serveis; però també són
part del valor que el treballador aporta
a l’empresa.
En aquest context, un dels reptes que es
presenta a comunitats com la catalanòfona
és el de defensar el valor de mercat
del català, mobilitzar-se per donar valor
als seus productes i que això també redundi
en l’estatus laboral dels qui el parlen.
Però al mateix temps caldrà facilitar
l’accés a aprendre i parlar la llengua als
nous parlants de cara a una societat més
justa i igualitària.