El futur del català

6 EL FUTUR DEL CATALÀ
Especial #03
vilaweb.cat
Dimecres, 9 de desembre de 2020
#03/31
TOTS ELS COLORS
DE LA LLENGUA
MAITE PUIGDEVALL
PROFESSORA DE LA UOC
I MEMBRE DEL GRUP DE RECERCA
IDENTI.CAT
“S’ha d’assumir d’una vegada que hi ha
gent racialitzada que és d’aquí’, diu clar
i català la banyolina Maria Bouabdellah
en una entrevista recent (Núvol, 13 d’octubre
de 2020). Doncs sí, un dels reptes
que tenim com a comunitat lingüística
minoritzada és prendre consciència que,
com moltes altres, la nostra societat fa
molt de temps que ja no és racialment
homogènia (fa vint-i-cinc anys que
va morir Guillem d’Efak!), sinó que fa
temps que hem ‘mudat la pell’ i el català
el parla i el vol parlar –de formes diferents
i variades– gent molt diversa que
ha vingut a parar a les nostres contrades
o bé que ja ha nascut aquí de pares
immigrats.
Actualment, a Catalunya, més de tres
milions de parlants de català dels més o
menys sis milions que el sabem parlar,
no la teníem com a llengua inicial o familiar
en la nostra llar d’infantesa, sinó
que l’hem apresa i començada a parlar a
l’escola, l’institut o ja de grans. La demògrafa
Anna Maria Cabré no es cansa
de repetir que el model demogràfic català
se sustenta en la incorporació forana
«Hem de desempallegar-nos
d’una vegada per totes de la
creença que el català només
serveix per a parlar-lo entre els
nadius»
i que des dels anys cinquanta del segle
passat aproximadament la meitat de
cada generació de catalans ha estat fruit
de la immigració. Això ha tingut efectes
importantíssims sobre les dinàmiques
sociolingüístiques de la nostra llengua
i les hi continuarà tenint.
Si volem que el català continuï essent
una llengua socialment rellevant hem
de desempallegar-nos d’una vegada per
totes de la creença que el català només
serveix per a parlar-lo entre els nadius
i que els nadius són blancs, vesteixen
d’una determinada manera i parlen la
llengua amb accents ‘tradicionals’.
“Per molt que hagis nascut aquí,
tothom et veu d’allà”, diu la
Sumia, nascuda a Vic de pares
marroquins
“Per molt que hagis nascut aquí, tothom
et veu d’allà”, diu la Sumia, nascuda a
Vic de pares marroquins. I continua:
“Una de les coses que em feien molta
ràbia quan anava amb el vel era que la
gent se’m dirigís primer en castellà,
segon, cridant, i tercer, gesticulant. I al
principi m’enfadava molt però després
reia i els contestava, però de forma calmada,
fluixet i en català. I molts cops
veies com se sorprenien: ‘L’has après
molt de pressa, aquest idioma!’ ‘Però
quin idioma vol que parli, senyor, si he
nascut aquí?’” (Catorze, 26 de gener
de 2020).