El futur del català

25
vilaweb.cat
Dimecres, 9 de desembre de 2020
EL FUTUR DEL CATALÀ
Especial #03
#22/31
PEL CATALÀ, DE L’ACCIÓ
INDIVIDUAL A L’ACCIÓ
COL·LECTIVA
AVEL·LÍ FLORS-MAS
CUSC-UB
El català és una llengua mitjana sotmesa
a una quàdruple minorització:
1. Legal, pel marc asimètric blindat
per la constitució i la sentència sobre
l’estatut, que fa del castellà l’única
llengua de coneixement obligat.
2. Econòmica, perquè el castellà senyoreja
el mercat laboral en la majoria
de sectors, i per l’enorme pes
del mercat hispanoparlant sumat a
la desarticulació de l’espai comunicatiu
català.
3. Ideològica, per (entre altres) la
persistència de pautes d’ús lingüístic
que dificulten la incorporació de nous
parlants, marcadament si pertanyen a
col·lectius racialitzats, forçats a bregar
perquè no els canvien de llengua.
4. Demogràfica, resultat (si ens cenyim
a Catalunya) de successius episodis
d’immigració en un marc político-econòmic
que no n’ha facilitat
la incorporació plena a l’ús del català.
Malgrat tot, a Catalunya més del 80%
“El català té una mala salut
de ferro. I si ha persistit és
perquè aporta un valor social
positiu als parlants, en forma
d’oportunitats de mobilitat social
i d’identificació amb la catalanitat
com un projecte comú i en
permanent (re)construcció”
de la població sap parlar català, hi ha
més persones que s’hi identifiquen i
el parlen habitualment que persones
que el tenen com a llengua inicial, i
també són més les que el transmeten
a la descendència que les que l’han
heretat a la llar. Com dèiem amb F.
Xavier Vila en una altra avinentesa, el
català té una mala salut de ferro. I si
ha persistit és perquè aporta un valor
social positiu als parlants, en forma
d’oportunitats de mobilitat social i
d’identificació amb la catalanitat com
un projecte comú i en permanent (re)
construcció.
“A Catalunya més del 80% de la
població sap parlar català, hi ha
més persones que s’hi identifiquen
i el parlen habitualment que
persones que el tenen com a
llengua inicial, i també són més les
que el transmeten a la descendència
que les que l’han heretat a la llar”
Per fer front a la minorització del
català i incrementar-ne el valor
calen accions a tots els nivells. El
desvetllament d’una consciència
sociolingüística crítica i l’apoderament
individual dels parlants són
tan necessaris com insuficients si
no van acompanyats d’una pressió
sostinguda sobre els poders públics
perquè impulsen canvis estructurals,
i d’una acció col·lectiva que genere
més i nous espais segurs per a l’ús
del català, que permeten crear vincles
i comunitat i teixir la societat des de
l’experiència compartida.