El futur del català

17
vilaweb.cat
Dimecres, 9 de desembre de 2020
EL FUTUR DEL CATALÀ
Especial #03
#14/31
EL CATALÀ A LES ILLES BALEARS
ENFRONT DE LA SATURACIÓ
D’INFORMACIÓ (EN CASTELLÀ)
LLUÍS BARCELÓ I COBLIJN
DIRECTOR DEL LABORATORI D’INVESTIGACIÓ
EN COMPLEXITAT I DE LINGÜÍSTICA EXPERI-
MENTAL (LICLE)
La transmissió del català a les illes ha estat
ferma durant segles. També durant l’etapa
del decret de Nova Planta; la majoria
de les persones, transmetien el català a
la següent generació sense gaires problemes,
amb pocs canvis propis, i qualque
innovació. Arribaven castellanismes, és
clar, però l’estructura interna era encara
ferma. El poble feia, malgrat les noves
lleis. Així fou fins 1960.
“Costa trobar espais on parlar
català i, sobretot, costa d’usarlo
com a primera llengua de
comunicació; sobretot (però no
només) a les capitals. Els joves
han d’aprendre a decidir-se a
parlar-lo”
“La població que era
eminentment del sector primari
(pagesos, menestrals) ha
passat en una generació a viure
a ciutats, o a viles que estan
fàcilment connectades a ciutats;
i de cop i volta ha arribat molta
informació en castellà per
diferents canals”
Actualment els efectes del franquisme i
dels quaranta anys que l’han seguit són
claríssims. Les Illes Balears encara miren de
pair un creixement poblacional desorbitat
(254% en el segle XX). La població que era
eminentment del sector primari (pagesos,
menestrals) ha passat en una generació
a viure a ciutats, o a viles que estan fàcilment
connectades a ciutats; i de cop i volta
ha arribat molta informació en castellà
per diferents canals: (1) molta població de
parla castellana (o d’altres països, els quals
aprenen primer –o només– el castellà); (2)
mitjans de comunicació de massa (cinema,
premsa, canals de televisió de pagament)
pràcticament sempre en castellà; (3) una
allau d’innovacions tecnològiques (programari
i maquinari; electrodomèstics, etc.);
(4) la (gairebé obsessiva) incorporació de
l’ordinador i el mòbil i la informàtica en
el dia a dia. Aquests quatre factors (n’hi ha
més, i aquests es podrien desglossar) han
escomès la població de les illes als segles XX
i XXI. I això ha tengut les seves conseqüències:
sociolingüístiques, ecològiques, etc.
L’impacte ha estat enorme, i es veu en l’ús
del català per part dels habitants de menys
de vint-i-cinc anys. La integració de tant de
canvi resulta difícil o no s’arriba a fer mai.
Actualment, la majoria sap català: el 96,8%
l’entén, el 80,5% el sap parlar, el 83,5% el
sap llegir i el 61,9% el sap escriure. Però
costa trobar espais on parlar-lo i, sobretot,
costa d’usar-lo com a primera
llengua de comunicació; sobretot (però
no només) a les capitals. Els joves han
d’aprendre a decidir-se a parlar-lo.
L’arribada d’informació és continuada,
i gairebé sempre en castellà. Informació
no només sobre “què” són les coses, sinó
“la manera” com s’han de dir. I n’hi ha
tanta i tan nova, que el castellà de moment
guanya per saturació.
En una situació de bilingüisme català-castellà
pràcticament general, la llengua
catalana a les Illes necessita retrobar
els seus espais, i sobretot ha d’aconseguir
desenvolupar les funcions d’acollida,
d’integració i de llengua natural dels actes
comunicatius. El coneixement d’una
llengua mancada de funció comunicativa
no ens serveix de res.