C+ Revista de lletres i més: número 0

potenciat per la casa dels Trastàmares i també
pel Regne de Navarra a favor del castellà.
RESSENYES
A més a més, els territoris de parla catalana
es troben immersos en la pèrdua de sobirania
política, cultural i, evidentment, lingüística.
Per acabar, podem dir que, a partir de mitjans
del segle XVI, l’època gloriosa de la llengua
catalana com a vehicle de cultura anirà perdent
terreny. Tanmateix, la societat seguirà
majoritàriament analfabeta fins a mitjans del
na va passar de llarg, silenciosa, i ara fora
segle XX, fet que propiciarà una llengua viva
bo rescatar-la per fer un poc de rebombori.
dins de l’àmbit d’ús quotidià i de la literatura
popular. No serà fins al segle XIX que es
cia-ficció en català, tot d’una compareixen a
I és que, quan pensam en literatura de cièn-
potenciarà el ressorgiment de la necessitat
la ment títols com La pell freda o El mecanoscrit
del segon origen. Ara bé, on s’havia ficat
d’escriure de nou literatura culta en català.
Ara bé, al segle XXI, què passarà amb la nostra
llengua si va perdent presència dins de
Primer de tot, facem les presentacions: La
tots aquests anys aquesta sàtira distòpica?
l’àmbit quotidià? Ens estem apropant a una
Ciutat dels Joves és la darrera novel·la que
nova normalitat que arracona el català sense
miraments? Només els catalanoparlants
dar que ho fa encara en el context de la dic-
escriu Aurora Bertrana. És interessant recor-
podem salvar la nostra llengua, per tant, no
tadura. Així doncs, tot i sigil·losa, no va poder
dre. La llengua oral de l’època era totalment canviem de llengua a l’hora de parlar en el
eludir el peatge de tisora que tota novel·la
diferent del llatí i la manca de coneixements nostre dia a dia. Els nostres avantpassats la
devia pagar en ple any 1971, una censura
de la societat féu que els canonges comen-
van saber salvaguardar... Serem nosaltres
que vetllava per l’amansiment del lector, la
20 els que la farem desaparèixer? Esperem que
quietud del poble. I és que Bertrana, als seus 21
no.
cessin a escriure els sermons en aquesta
nova llengua romànica: la llengua catalana.
Tanmateix, es dubta que aquest sermó s’escrivís
a Organyà. Els estudiosos creuen que
el text és una còpia d’un escrit d’un canonge
agustinià de Tortosa, ja que la ciutat era el
punt neuràlgic de transmissió de la cultura,
de caràcter religiós.
Així doncs, ara que ja tenim el context
d’aquesta carrera de fons de la llengua catalana
cap a una nova normalitat, ens endinsarem
a la fragmentació inconscient d’aquesta.
Tot comença amb la marca plurilingüe del
Regne d’Aragó on les identitats lingüístiques
topen amb la dels territoris de parla catalana.
Ara bé, l’hegemonia lingüística se l’emportava
el català pel que fa a l’ús social i el llatí
quedava a dalt del pòdium dins de l’àmbit
acadèmic i de les altes esferes eclesiàstiques.
Al mateix temps, al Regne de Castella,
la llengua castellana també va agafant protagonisme.
Les dues llengües conviuen dins de la vida
cortesana, però a partir d’aquest 1523 comença
a aparèixer un desequilibri lingüístic
Mariona Bosch-Saumell
BIBLIOGRAFIA
FERRANDO I FRANCÈS A., NICOLÀS I AMORÒS M.;
Panoràmica de la història del català: dels orígens als inicis
de l’època contemporània. Editorial UOC. 2010. Barcelona.
Universitat Oberta de Catalunya.
VIATGE A LA CIUTAT
DELS JOVES
Marc Joy
Títol: La Ciutat dels Joves.
Autora: Aurora Bertrana.
Editorial: Males Herbes.
Any de publicació: 1971.
Número de pàgines: 195.
En aquests dies tan fora de lloc, tan
desubicats i excèntrics que 2020
ens regala no és gens forassenyat
donar un cop d’ull a una novel·la
distòpica que va aparèixer, sense
fer renou ni causar destorb, com qui està de
pas i no es vol fer notar, l’any 1971. Efectivament,
La Ciutat dels Joves d’Aurora Bertra-
setanta-nou anys, no s’està de reivindicar
idees ben allunyades d’aquella societat encarcarada
de les acaballes del franquisme.
L’autora ens mostra una ciutat governada
per joves i emancipada dels vells que, lluny
de ser perfecta, ans al contrari, flirteja amb
idees força revolucionàries que fan trontollar
pilars intocables i sagrats. Així doncs, en
aquesta ciutat la família deixa de gaudir del
seu paper principal com a base estructural
de la societat; la dona deixa d’estar supeditada
a l’home; s’obre la porta a la diversitat de
credo; i bona part de la població —les dones,
principalment— anhela una transició cap a
un gènere neutre. I és ben sobrer dir que totes
aquestes cabòries, a la tisora, no li agraden.
De fet, el protagonista, un periodista de
la Ciutat dels Vells que vol fer un reportatge
sobre la pintoresca Ciutat dels Joves, també
tem, com ho devia fer Bertrana amb la novel·la,
que el seu reportatge sigui vedat a la
seva ciutat natal.
Presentat l’heroi, fiquem-nos de ple en la història.
L’acció va de la mà del protagonista,
el reporter, que va reaccionant a cada nova