VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

88
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
MANEL OLLÉ
Especial #01
encara més terribles. Si no podem actuar com el metge Li Wenliang, que va donar la
veu d’alarma, siguem si més no els qui n’escolten la crida. Si no podem alçar la veu,
xiuxiuegem; si no podem xiuxiuejar, callem i conservem la memòria i els records.
Que quan arribin els cants (que vindran aviat) per la victòria bèl·lica (així en diuen)
contra l’aparició, flagell i propagació d’aquesta Covid-19, romanguem en un costat en
silenci, amb la nostra tomba interior. Que la nostra memòria sigui indeleble, perquè
algun dia puguem transmetre-la a les generacions futures.’
—Com ha evolucionat la visió de la crisi a la Xina durant aquests primers mesos
de l’any?
—Al principi hi havia la indignació i la perplexitat quan es va revelar que s’havien
silenciat expeditivament els metges que havien avisat que l’epidèmia contagiava
entre humans i de manera ràpida i perillosa i que encara s’havien trigat setmanes
a reaccionar-hi. Especialment amb la mort de l’oftalmòleg Li Wenliang, que havia
estat dels primers a denunciar-ho. S’hi va afegir la por i, ara al final, recentment,
l’alleugeriment. No es pot afirmar que la indignació hagi desaparegut, queda latent
sota la censura. Els periodistes ciutadans que els primers dies penjaven imatges del
caos i de la magnitud de tot plegat van ser detinguts i no se’n sap res. Van anar apareixent
importants veus intel·lectuals, empresarials i polítiques que es van arriscar a
criticar en públic: també han estat apartades o detingudes. A final de febrer, Pequín
va defenestrar les autoritats locals de Wuhan culpant-les de tot, va canviar la manera
de fer el recompte en termes favorables i va començar a construir una narrativa èpica
de triomf militar sobre el virus. Tot això sembla que s’imposa, però s’ha obert una
escletxa més fonda.
—La crisi hi portarà més democratització o més aviat l’autoritarisme i el control
social, que s’ha radicalitzat per controlar la malaltia, s’imposaran en una societat
ja molt controlada i reprimida?
—S’ha reforçat l’autoritarisme digital que ja havia començat i avançat. Però, alhora,
veus aïllades però notables i amb un eco social ben fort han tornat a palesar que una
societat complexa i moderna com la xinesa no pot continuar sense llibertat d’informació,
que l’obscurantisme afavoreix crisis com aquesta… Com deia en un assaig recent
l’escriptor Yan Lianke, ‘Wuhan i el nou coronavirus s’han convertit en metàfores.
Perquè en aquesta sobtada catàstrofe, la societat xinesa ha tornat a adonar-se de la
importància que s’acceptin veus diferents.’ Ara, l’evolució recent del règim cap a un
inequívoc enduriment de la repressió i la retallada de drets civils, no sembla que hagi
de modificar-se. A l’inrevés, s’accentua.
—I com ha evolucionat la visió que es té de la Xina durant aquests primers mesos
de l’any?
—Al principi ens fixàvem molt en els mercats, els ratpenats i els pangolís, en els costums
alimentaris d’alguns xinesos (la immensa majoria no menja coses d’aquestes),
quan el problema és la manca d’higiene, el control sanitari en certs mercats d’animals
vius. A tot arreu es mengen coses rares. La part important és com es transporten i es
venen, etc. Les xifres no gaire altes d’afectats i morts contrastaven amb la magnitud
de les mesures empreses i l’OMS les donava per bones. Això va fer que epidemiòlegs i
autoritats internacionals potser badessin més del compte i repetissin el mantra que
era només ‘una grip’… Ara la Xina, amb la diplomàcia de les màscares i de mostrar
l’eficàcia comparativa amb què ha actuat una vegada s’hi va posar, es presenta com
un país fiable… tot i que la gran quantitat de retorns de comandes de mascaretes, tests,
respiradors defectuosos tampoc no els ha ajudat gaire. La Xina intenta reescriure la
gènesi del virus i ha començat a estendre oficialment, amb portaveus del ministeri