VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

87
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
MANEL OLLÉ
Especial #01
Manel Ollé és un dels especialistes i bons coneixedors de la cultura xinesa actual
que tenim al país. Per això li hem demanat que ens acosti a la situació de la Xina a
partir de la pandèmia, a partir del vessant cultural, a partir de les accions dels seus
creadors i artistes més crítics envers el règim autoritari. Amb ell també analitzem
com va canviant la posició geopolítica d’aquest país complex i poc conegut per a la
majoria d’occidentals, on es va originar la malaltia.
Ollé és professor titular d’Història i cultura de la Xina moderna i contemporània de
la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Màster d’Estudis Xinesos. També és
crític literari, assagista i poeta. Ha fet un treball destacat com a traductor per acostar-nos
els autors xinesos: Tao. Fragments del camí del vell savi xinès (Fragmenta,
2017); El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (Empúries, 2004) i, juntament amb
Chün-Chün Chin, el recull Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling
(Quaderns Crema, 2001). Ha preparat i traduït el recull Pedra i pinzell. Antologia de
la poesia clàssica xinesa (Alpha, 2012). També ha publicat La Empresa de China: de la
Armada Invencible al Galeón de Manila (Acantilado, 2003) i Made in China: el despertar
social, político y cultural de China (Destino, 2006).
—L’escriptora xinesa Fang Fang, que viu a la província de Hubei, on va sorgir el coronavirus,
va escriure un diari durant la quarantena. Ha estat un diari polèmic, sobretot
al començament. Actualment s’ha traduït a l’anglès. Fang Fang és la presidenta de
l’associació d’escriptors de Hubei i consellera del comitè nacional de l’associació
d’escriptors de la Xina. L’heu llegit? Com es va rebre en el si de la societat xinesa?
—El diari de Fang Fang s’ha convertit en un fenomen a la Xina, seguien i reenviaven
les entrades del seu Weibo (xarxa social xinesa que reuneix les característiques de
Twitter, Facebook i WhatsApp) més de 350 milions de visitants diàriament. Ja era
torbador i vital per als xinesos el simple fet que expliqués de primera mà allò que
passava al marge de la propaganda, l’èpica i els tabús, i que parlés amb paraules
clares de com la inoperància i el mal govern havien agreujat enormement la crisi.
Evidentment, també va ser censurada en algunes de les entrades, li van tancar el
compte però el va poder reobrir i ha rebut fortes crítiques dels joves cibernacionalistes
i de sectors del règim, sobretot quan s’ha traduït: l’acusen de donar una imatge
negativa, perjudicial per al país.
—Vós que sou especialista en cultura xinesa contemporània, heu tingut contacte
amb més manifestacions literàries o artístiques que tractin aquesta crisi? Com
expliquen o mostren els artistes xinesos la crisi sanitària, econòmica, de control
social, del seu país?
—Hi ha el dibuixant sino-australià Badiucao, @badiucao, que sempre segueix l’actualitat
xinesa amb mirada àcida i crítica (i va ser a Barcelona el novembre passat,
convidat pel Festival de Cinema i Drets Humans i la UPF), i que ja havia fet dibuixos
molt punyents sobre les protestes d’Hong Kong. Ha dedicat creacions a Wuhan i ha
difós, traduït i il·lustrat el diari d’un ciutadà anònim de la ciutat de Wuhan, que cada
dia li enviava una breu entrada de dietari. Es pot veure al seu bloc. També destacaria
la documentarista independent Jiang Nengxie, que, atesa la impossibilitat de difondre
els seus treballs en festivals i més circuits, ha penjat un documentari sobre un
tema pròxim al de la Covid, les pneumònies dels miners de la província de Hunan.
I destacaria per damunt de tot la carta que va escriure el novel·lista Yan Lianke als
seus estudiants a mitjan febrer, en què criticava de manera força evident el paper de
la censura en la gravetat de l’epidèmia. La carta acabava: ‘Escriure poesia després
d’Auschwitz és un acte de barbàrie, però guardar silenci i oblidar són barbàries