VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

82
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
YASSIN AL-HAJ SALEH
Especial #01
L’escriptor i pensador sirià Yassin al-Haj Saleh (Ar-Raqqà,1961) coneix bé el significat
de paraules ara tan de moda com confinament, crisi i tragèdia: perseguit pel
règim, va passar setze anys de presó, es va veure abocat a la clandestinitat, va perdre
amics, companys i familiars, inclosa la seva dona, i ara endura l’exili. Conscient de
què significa viure vigilat i amb els drets retallats, Haj Saleh tem que el distanciament
social a què ha obligat la pandèmia es consolidi com el model de les relacions
futures, car minvaria la capacitat compensatòria de conceptes com ara ciutadania i
democràcia i facilitaria l’exercici del poder als qui estiguin en posicions millors quan
la por s’expandeixi.
—La crisi sanitària ha aturat el món, fins i tot algunes protestes populars com al
Líban, Xile o Algèria. Per què no ha aconseguit, en canvi, d’aturar les guerres, com
les del Iemen, Líbia o Síria?
—Perquè les potències i autoritats que governen aquests països són més perilloses
per a nosaltres que el coronavirus. Baixar al-Assad considera que ell i el seu règim
són més importants que Síria, la seva població, les seves ciutats, la seva història,
la seva cultura, les seves creences. I assassinar mig milió de sirians o bé un milió i
expulsar-ne més de sis a l’estranger no té la mateixa importància que la desaparició
potencial de la seva dinastia. Si pogués, desenvoluparia una arma coronavírica per
a utilitzar-la contra els que s’han rebel·lat contra ell, tal com va fer amb les armes
químiques, els barrils explosius, la tortura i la fam. El seu protector, Vladímir Putin,
ha arribat, en una ostentació de manca de sensibilitat, a vantar-se fa uns quants dies
que les armes russes han demostrat la seva eficàcia a Síria i que Rússia té diversos
pactes per a vendre armes per valor de 15.000 milions de dòlars. A la guerra del Iemen,
el paper dels Emirats Àrabs Units és equivalent al de Rússia a Síria, i ni la salut dels
iemenites ni arribar a solucions al seu país com més justes millor es troben entre les
prioritats del govern més retrògrad de l’Orient Mitjà. Això s’aplica també al suport que
presten al general Haftar a Líbia. Quant al dramàtic conflicte entre el dret que tenen
els manifestants de protestar al Líban, Algèria i Xile i el seu dret de salut, és evident
que posen per davant el de salut, la d’ells i la dels altres. Però aquesta no és la lògica
que segueixen Putin, el seu subordinat al-Assad, ni tampoc Mohammed bin Zayed.
—Quins seran els efectes socials i econòmics més importants de la crisi del coronavirus?
—Depèn dels països. No sembla que els sirians que han emigrat al nord-oest vegin
que la seva situació ha millorat o empitjorat. Tampoc sembla que sigui diferent per
al conjunt dels refugiats a Europa, encara que sí que sembla que la violència intrafamiliar
augmenta entre els que són a Alemanya, segons les dades de què disposem.
Al Líban, la crisi del coronavirus ha reduït la pressió sobre un govern oligàrquic i
corrupte que s’ha mantingut dempeus en detriment dels estalvis dels libanesos. A
Egipte, els amos dels projectes industrials estan inquiets en vista de la paralització
de les seves fàbriques i beneficis i volen que s’aixequi la quarantena. La salut dels
treballadors no constitueix per a ells una prioritat. A grans trets, els sectors més
febles —els pobres, les dones i els migrants— paguen el preu més alt quan van mal
dades. No obstant això, en aquesta crisi crida l’atenció que el patiment dels països
rics i forts és més gran que no pas el dels països més febles i pobres, com també crida
l’atenció la facilitat amb què la gent ha sucumbit al pànic a Europa en comparació
amb els altres continents.