80 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN RICHARD WOLFF <strong>Especial</strong> #01 —Els bancs centrals, o la Reserva Fe<strong>de</strong>ral, creen diners, que donen els bancs privats gairebé gratis. I aquests presten els diners a la gent, o al govern, amb marges. Per què no es po<strong>de</strong>n crear diners, estalviar-se l’intermediari <strong>de</strong>l banc privat, i donar-lo directament a la gent, o les administracions? —No hi hem arribat aquí, encara. Tot i que n’hi ha alguns, pocs, a Washington, que volen que el govern <strong>de</strong>mani els diners directament a la Reserva Fe<strong>de</strong>ral, per evitar l’intermediari. Però tampoc no soluciones el problema. El govern continuarà acumulant <strong>de</strong>ute. Només que serà <strong>de</strong>ute amb ell mateix. Per solucionar-ho has d’intervenir en l’economia <strong>de</strong> manera que un govern capitalista no pot. —Una diferència amb la crisi <strong>de</strong>l 2008 és que aleshores la gent se sentia culpable. Hem estirat més el braç que la màniga, es <strong>de</strong>ia. I amb aquesta excusa va venir el càstig. Ara no. Res <strong>de</strong> culpabilitat. Per tant, per què no creure que la gent pot reaccionar, aquesta vegada? On és l’esperança? —La meva esperança és que la gent entengui que el sistema se n’ha d’anar. El capitalisme se n’ha d’anar. A Europa heu d’entendre que el capitalisme nord-americà es va <strong>de</strong>sintegrant. I que pensar que el món continuarà dominat pels Estats Units… Això s’ha acabat. Els Estats Units fan un esforç <strong>de</strong>sesperat i histèric per mantenir les posicions. I sacrificarà Esp<strong>any</strong>a, França, Alem<strong>any</strong>a, Anglaterra. Tant li fa. S’ha acabat el bròquil. La Covid-19 és allò que ho fa saltar tot. És allò que ho ha engegat. —La <strong>pandèmia</strong> no solament afecta països capitalistes. —No hi estic d’acord. Per mi capitalistes ho són tots. Si em permeteu: la revolució francesa, l’americana, Garibaldi, van bescanviar el sistema d’amos i serfs pel sistema <strong>de</strong> patrons i treballadors. I per això ara en lloc <strong>de</strong>l feudalisme tenim capitalisme. I l’èxit <strong>de</strong>l Karl Marx, i l’única raó per la qual em dic a mi mateix ‘marxista’, és que va dir això: el resultat <strong>de</strong> la revolució és l’obstacle per a arribar-hi. Amb les revolucions vam <strong>de</strong>sfer-nos <strong>de</strong>l feudalisme, i tenim capitalisme, cert, però la ironia és que l’obstacle per a aconseguir <strong>de</strong> veritat els objectius <strong>de</strong> la revolució (llibertat, fraternitat i igualtat, a Amèrica <strong>de</strong>mocràcia) és el capitalisme en si. Ara el capitalisme és arreu perquè Rússia, la Xina o Cuba (per mi un lloc heroic) en general també han acceptat la lògica capitalista <strong>de</strong>l patró-treballadors. Han substituït la part privada per l’estat. I en lloc <strong>de</strong> tenir un consell d’administració amb accionistes és amb funcionaris <strong>de</strong>l govern. Ja hi veig la diferència. I la millora. Però això no és el fi <strong>de</strong>l capitalisme. La fi <strong>de</strong>l capitalisme és que no tinguem la dinàmica patró empleat. —Excepcions? —Una a prop teu: Mondragón. Una cooperativa. Per mi el socialisme no és senzillament que el govern planifica l’economia en lloc <strong>de</strong> fer-ho el mercat. Has <strong>de</strong> transformar a nivell micro. Empresa a empresa. Botiga a botiga. Has <strong>de</strong> <strong>de</strong>mocratitzar el lloc <strong>de</strong> feina. Si tots hem <strong>de</strong> viure amb els resultats <strong>de</strong> les <strong>de</strong>cisions fetes al lloc <strong>de</strong> feina, tots hem <strong>de</strong> participar en aquestes <strong>de</strong>cisions. S’ha <strong>de</strong> portar la lògica <strong>de</strong> la <strong>de</strong>mocràcia a la feina. Si tens una societat que permet a una minoria <strong>de</strong> prendre les <strong>de</strong>cisions, les prendran en benefici propi. Sigui la minoria que sigui. Per això tenim <strong>de</strong>sigualtat. El capitalisme no és una qüestió d’eficiència, sinó <strong>de</strong> benefici. I en aquesta <strong>pandèmia</strong> s’ha <strong>de</strong>mostrat que un sistema basat en el benefici, i no l’eficiència, no serveix <strong>de</strong> res. Però jo tinc esperança. en tinc. Les enquestes diuen que la meitat <strong>de</strong>ls menors <strong>de</strong> quaranta-cinc <strong>any</strong>s als EUA creuen que el socialisme seria millor que el capitalisme. Passa que tot això, a vosaltres, no us arriba.
81 vilaweb.cat Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN YASSIN AL-HAJ SALEH <strong>Especial</strong> #01 YASSIN AL-HAJ SALEH: ‘CRIDA L’ATENCIÓ LA FACILITAT AMB QUÈ HEU SUCUMBIT AL PÀNIC A EUROPA’ L’escriptor sirià, una <strong>de</strong> les veus més importants <strong>de</strong>l món àrab, reflexiona sobre la crisi <strong>de</strong>l coronavirus <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la perspectiva <strong>de</strong>l seu país Text: EFE / Foto: EFE
Change language