VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

80
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
RICHARD WOLFF
Especial #01
—Els bancs centrals, o la Reserva Federal, creen diners, que donen els bancs privats
gairebé gratis. I aquests presten els diners a la gent, o al govern, amb marges. Per
què no es poden crear diners, estalviar-se l’intermediari del banc privat, i donar-lo
directament a la gent, o les administracions?
—No hi hem arribat aquí, encara. Tot i que n’hi ha alguns, pocs, a Washington, que
volen que el govern demani els diners directament a la Reserva Federal, per evitar
l’intermediari. Però tampoc no soluciones el problema. El govern continuarà acumulant
deute. Només que serà deute amb ell mateix. Per solucionar-ho has d’intervenir
en l’economia de manera que un govern capitalista no pot.
—Una diferència amb la crisi del 2008 és que aleshores la gent se sentia culpable.
Hem estirat més el braç que la màniga, es deia. I amb aquesta excusa va venir el
càstig. Ara no. Res de culpabilitat. Per tant, per què no creure que la gent pot reaccionar,
aquesta vegada? On és l’esperança?
—La meva esperança és que la gent entengui que el sistema se n’ha d’anar. El capitalisme
se n’ha d’anar. A Europa heu d’entendre que el capitalisme nord-americà
es va desintegrant. I que pensar que el món continuarà dominat pels Estats Units…
Això s’ha acabat. Els Estats Units fan un esforç desesperat i histèric per mantenir
les posicions. I sacrificarà Espanya, França, Alemanya, Anglaterra. Tant li fa. S’ha
acabat el bròquil. La Covid-19 és allò que ho fa saltar tot. És allò que ho ha engegat.
—La pandèmia no solament afecta països capitalistes.
—No hi estic d’acord. Per mi capitalistes ho són tots. Si em permeteu: la revolució
francesa, l’americana, Garibaldi, van bescanviar el sistema d’amos i serfs pel sistema
de patrons i treballadors. I per això ara en lloc del feudalisme tenim capitalisme. I
l’èxit del Karl Marx, i l’única raó per la qual em dic a mi mateix ‘marxista’, és que va
dir això: el resultat de la revolució és l’obstacle per a arribar-hi. Amb les revolucions
vam desfer-nos del feudalisme, i tenim capitalisme, cert, però la ironia és que l’obstacle
per a aconseguir de veritat els objectius de la revolució (llibertat, fraternitat i
igualtat, a Amèrica democràcia) és el capitalisme en si. Ara el capitalisme és arreu
perquè Rússia, la Xina o Cuba (per mi un lloc heroic) en general també han acceptat
la lògica capitalista del patró-treballadors. Han substituït la part privada per l’estat.
I en lloc de tenir un consell d’administració amb accionistes és amb funcionaris del
govern. Ja hi veig la diferència. I la millora. Però això no és el fi del capitalisme. La fi
del capitalisme és que no tinguem la dinàmica patró empleat.
—Excepcions?
—Una a prop teu: Mondragón. Una cooperativa. Per mi el socialisme no és senzillament
que el govern planifica l’economia en lloc de fer-ho el mercat. Has de transformar
a nivell micro. Empresa a empresa. Botiga a botiga. Has de democratitzar
el lloc de feina. Si tots hem de viure amb els resultats de les decisions fetes al lloc
de feina, tots hem de participar en aquestes decisions. S’ha de portar la lògica de la
democràcia a la feina. Si tens una societat que permet a una minoria de prendre les
decisions, les prendran en benefici propi. Sigui la minoria que sigui. Per això tenim
desigualtat. El capitalisme no és una qüestió d’eficiència, sinó de benefici. I en aquesta
pandèmia s’ha demostrat que un sistema basat en el benefici, i no l’eficiència, no
serveix de res. Però jo tinc esperança. en tinc. Les enquestes diuen que la meitat dels
menors de quaranta-cinc anys als EUA creuen que el socialisme seria millor que el
capitalisme. Passa que tot això, a vosaltres, no us arriba.