VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

78
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
RICHARD WOLFF
Especial #01
Richard D. Wolff és professor emèrit d’Economia de la Universitat de Massachusetts
a Amherst, on va fer classes d’economia del 1973 al 2008. Actualment és professor visitant
del Programa de Graduats en Afers Internacionals de la New School University,
Nova York. També ha estat professor de la Universitat Yale (1967-1969). El 1994 fou
professor visitant d’economia a la Universitat de París, I (Sorbona). Richard Wolff,
format a les universitats d’elit de Standford, Harvard i Yale, és alhora un marxista
als Estats Units d’Amèrica i fundador de Democracy at Work , que impulsa el sistema
cooperatiu. VilaWeb l’ha entrevistat perquè ens valorés la situació de la Covid-19 als
Estats Units en l’era de Trump.
—Com es viu la crisi de la Covid-19 en l’era de Trump?
—Els Estats Units exploten amb positius i morts per Covid-19. Estarem pitjor que
Itàlia, Espanya, l’Iran, la Xina. Òbviament, no m’agrada Trump. Però el problema
no és Trump. El problema és el sistema, i els presidents anteriors, que alguns eren
demòcrates. Ara es parla del drama de tenir hospitals tancats. Sabeu què passa?
Que ho han estat durant vint anys. Els tancaven perquè no produïen beneficis. Tan
estúpid i infantil com això. Però, amic, aquesta és la ideologia dominant. No és de
Trump. És un problema sistèmic. Ara Cuomo, governador de l’estat de Nova York,
s’ha fet famós, surt a la televisió i s’enfronta a Trump. El problema és que durant
anys ell també ha tancat hospitals. I d’una manera agressiva.
—Un pacient que als Estats Units no tingui cobertura, on va?
—Tenim dos hospitals, als EUA. Els privats i els públics. Sense assegurança, aniràs
a un hospital públic. Hi ha uns quaranta milions de nord-americans sense assegurança.
Però molts no van a l’hospital perquè tenen por d’agafar-hi la malaltia. Ho
veuen perillós. No hi ha prou proves, ventiladors, màscares, llits ni bates. Perquè
entengueu om som: uns quants hospitals han acomiadat metges i infermeres que
es queixaven públicament de la manca de material. A la meitat de la pandèmia els
han fet fora! Als EUA la histèria és totalment fora de control.
—Mesures econòmiques del govern: quines són?
—Dues setmanes enrere la Reserva Federal va abaixar els tipus d’interès de mig punt.
Fa una setmana, van tornar a abaixar-los. Un punt. L’economia continua baixant.
Aquest matí s’ha anunciat la xifra setmanal de desocupats. Si fa una setmana pujava
a 3.280.000 de nous, aquest matí [divendres passat], se n’hi afegien sis milions i
mig. Als EUA les xifres només es poden comparar amb la Gran Depressió dels anys
trenta. La reserva federal ha fet allò que fa sempre: ha augmentat la quantitat de
diners que circula. Però aquesta vegada de manera dramàtica. No hi ha precedent
històric de la quantitat de diners que s’ha creat. I els tipus d’interès amb prou feines
sobrepassen el 0%. Molts diners i molt barats de comprar. Però no serveix de res. No
té gaire sentit de manllevar diners per reactivar empreses, perquè ningú no compra
a les botigues. Com els tornaràs? Un cop han vist que la política monetària és inútil,
s’han girat cap a la política fiscal. Tot i que, conservadors com són, no els agrada,
han hagut de prendre mesures fiscals.
—La setmana passada van aprovar un programa de dos bilions de dòlars.
—El programa més gran de la història americana. Obama el 2009 va impulsar un programa
per estimular l’economia de 0,8 bilions. Ara és de 2,2 bilions. Per situar-nos.
I només és un dels deu programes que tenen funcionant. La majoria són préstecs
per a les empreses, o regals en forma de subvencions, i alguns són mig i mig. La