VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

74
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
MIA COUTO
Especial #01
Mia Couto (1955) és avui dia un dels escriptors més importants del món en llengua
portuguesa. L’autor de Moçambic s’ha fet conegut darrerament a casa nostra
gràcies a les traduccions dels seus llibres publicades a l’editorial Periscopi, on
han aparegut La confessió de la lleona i Terra somnàmbula, que va ser la seva obra
de debut. Couto va ser el pregoner de la diada de Sant Jordi del 2019 i el 2016 va
protagonitzar una de les sessions més multitudinàries del cicle La meva Àfrica al
CCCB. Actualment és un dels escriptors més interessants i compromesos del
continent africà, a més d’un biòleg molt reconegut. És amb ell que parlem de la
incidència que hi ha tingut la covid-19.
—Com heu viscut personalment aquests dos darrers mesos de pandèmia intensa
a Europa i als Estats Units i el Brasil?
—He viscut aquests mesos de pandèmia a Moçambic. Estava a la meva ciutat,
Maputo, la capital. Aquí els primers casos d’infecció varen aparèixer relativament
més tard que a la resta del món perquè no es van començar a produir fins a l’última
setmana de març i varen tenir una progressió lenta i localitzada. Malgrat
tot, el govern, ja de bon començament, va prendre mesures per a evitar-ne la
propagació. Jo formo part de la comissió científica d’assessorament del govern
moçambiquès per a la covid-19.
—Com és la crisi del coronavirus a Moçambic? Què passa al vostre país, del qual
no ens arriba pràcticament cap informació?
—Els casos encara són pocs (avui eren 215 en un país de 28 milions d’habitants).
Només hi ha hagut un mort i tres ingressos sense gravetat. La gran majoria d’aquests
dos-cents casos i escaig són asimptomàtics. El drama és que no sabem on som.
No sabem si encara som al principi del recorregut i tot plegat s’anirà tornant més
dramàtic o si no anirem més enllà.
—Com funciona aquesta comissió científica?
—Aquesta comissió va entrar en funcionament el dia que es va detectar el primer cas.
La comissió és formada de metges i epidemiòlegs, però també la integren persones
que treballem en l’àrea cultural i social. Vàrem tancar les fronteres, vàrem crear
quarantenes obligatòries per a tothom qui entrava al país, a banda d’establir les
regles de distanciament social i d’higiene personal i col·lectiva que ara són comunes
a tot arreu. L’ús de les màscares es va generalitzar molt abans que no pas en la major
part de la resta de països.
—Algunes de les principals veus crítiques asseguren que a Occident ens ha perjudicat
força la burocràcia i el protocol…
—La cosa que més ens ha perjudicat ha estat un sistema econòmic que s’ha mundialitzat
i que ha agredit i empobrit l’estat i els sistemes de salut públics. La cosa
que avui encara ens debilita són polítics com ara Trump i Bolsonaro que pretenen de
polititzar la pandèmia i volen substituir el paper de la ciència per les seves agendes
d’interessos personals. També ens debilita un desconeixement relatiu d’un món
on circulen els virus. Ara paguem per una certa arrogància, per no haver centrat el
nostre coneixement i la nostra recerca en aquest centre vital de la vida mateixa que
és el microcosmos. Els bacteris i els virus són els directors d’aquesta gran orquestra
en què nosaltres som un membre minúscul i tardà.