VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

70
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
MARGARET ATWOOD
Especial #01
—Sou una optimista.
—Crec que sóc realista. Sabem què és, sabem com es transmet. No ho sabem tot.
No sabem per què en algunes persones causa danys més enllà dels pulmons. Però
sabem molt més sobre la Covid-19 que no les coses que se sabien al segle XIV sobre la
pesta. I fins i tot sabem més que no sabíem al principi de la SARS. Ha anat malament
perquè no ens havíem preparat. No vam escoltar els epidemiòlegs que ens advertien
que podia passar alguna cosa així.
—El vostre pare era un científic, un entomòleg que va estudiar durant gran part de
la seva vida les morts en massa d’arbres. Què creieu que hauria dit sobre aquesta
pandèmia?
—Hauria dit que no el sorprenia. Com us podeu imaginar, casa nostra era plena de
tota mena de llibres científics. Un d’aquests llibres va ser dels primers de l’especialitat,
Rats, Lices and History [‘Rates, polls i història’], de Hans Zinsser, de la dècada
de 1930. El van seguir altres llibres similars sobre els diferents tipus de pandèmia,
l’extinció d’espècies… El planeta ha vist molts d’aquests esdeveniments. També
teníem Guns, Germs and Steel [‘Armes, gèrmens i acer’], de Jared Diamond. I 1491,
que detalla què va passar a Sud-amèrica i a Amèrica del Nord quan les malalties
europees van colpejar el continent amb mals pels quals la gent no tenia immunitat
adquirida o hereditària. I això ens passa ara amb la Covid-19. Per això es propaga
d’aquesta manera, perquè ningú no n’està immunitzat, llevat, potser, ara mateix
dels qui l’han tinguda i s’han recuperat.
—Quin és el paper d’artistes i escriptors, com el vostre cas?
—No sé si en tenim cap, de paper [riu]. Crec que hauríem d’escoltar els científics.
I no estic segura que us parli com a escriptora. Probablement, us parlo en condició
d’algú a qui fa força temps que l’interessen les plagues. De fet, he escrit un llibre on
hi havia una plaga.
—És un fet aïllat o part d’un problema més gran?
—Vaig escriure un llibre, Payback, en el qual en el sisè capítol s’encaren dos possibles
futurs. En un hem arreglat el planeta, i en l’altre no ho fem. Una de les coses
que passen quan s’altera el medi fins al punt de pressionar la vida és que es hi ha
més brots de malalties, perquè els microbis són oportunistes. Els microbis hostils
aprofiten éssers amb sistemes immunitaris debilitats. De manera que, a més dels
grans focs forestals a Austràlia, a més de l’esgotament dels oceans, ara tenim una
cosa que ens afecta directament, la Covid-19. Per què la pandèmia de grip de 1918
va ser tan mortal? Perquè molta gent tenia el sistema immunitari debilitat per la
Primera Guerra Mundial.
—Penseu que en sortirà res de positiu, d’aquesta crisi?
—Espero que sí. Som éssers que pensem en el curt termini. Després de la SARS es
van desenvolupar plans en què els epidemiòlegs assenyalaven què havíem de fer i
els preparatius necessaris. Quan es va contenir la SARS, aquests plans es van arxivar.
Potser aquesta vegada els posarem en marxa definitivament. Potser deixarem de
menjar algunes espècies d’animals exòtics. Potser deixarem en pau d’una vegada
els ratpenats. En aquest sentit, espero que la pròxima vegada estiguem més ben
preparats que no ho hem estat ara.