VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

18.09.2020 Views

68 vilaweb.cat Divendres 18 de setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN MARGARET ATWOOD Especial #01 MARGARET ATWOOD: ‘DURANT LES CRISIS, LES COSES ES MOUEN, FINS I TOT ELS DINERS’ L’escriptora canadenca explica la seva visió sobre la pandèmia, més calmada i serena que no és habitual Text: Julio César Rivas / Foto: Arxiu

69 vilaweb.cat Divendres 18 de setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN MARGARET ATWOOD Especial #01 En una entrevista esquitxada amb humor mentre gaudeix d’un cafè a casa seva, a Toronto, l’escriptora canadenca Margaret Atwood reconeix que és una persona ‘interessada en plagues des de fa força temps’. Ella es considera ‘realista’ i admet que el món després de la Covid-19 serà diferent, però que necessitarà, més que mai, una premsa lliure. L’autora de The Handmaid’s Tale i la seva seqüela, The Testaments, s’asseu davant l’ordinador a l’oficina de casa, ajusta la càmera per modificar l’enquadrament de la imatge i agafa la tassa de cafè abans de començar a relatar com viu l’excepcionalitat causada per la pandèmia. Filla d’un entomòleg, Atwood traspua optimisme, que ella qualifica de realisme, mentre fa servir amb comoditat termes i conceptes epidemiològics esquitxats amb el seu agut sentit de l’humor. —Com encareu el confinament, el distanciament social i, en general, aquesta forma diferent de viure i relacionar-nos? —Com bé sabeu, els escriptors passem molt de temps a casa escrivint. I jo vaig créixer en una zona força remota del món on hi havia poca gent. De manera que hi estic acostumada, més que no molta altra gent. Per a ells és més dur que per a mi. Jo em vaig aïllar durant dies i ara practico el distanciament social. Per a mi no és un canvi absolut. No sortia mai de l’oficina. —Però heu hagut d’alterar la forma en què vivíeu… —Sí. No viatjo. Hem anul·lat molts esdeveniments. N’estem fent alguns en línia, coses que normalment hauríem fet en persona. I passo molt més temps parlant d’aquesta manera, amb gent com tu, davant una pantalla en comptes d’anar a fer un cafè en algun lloc. És millor anar a fer un cafè a algun lloc, però sigui com sigui, ja en tinc un aquí. D’alguna manera, prenc un cafè amb tu. —Per tant, la Covid-19 no ha aconseguit aturar-vos. —No m’ha aturat, però ha alterat la manera com faig les coses. Llevat que estiguis malalt, o molt ansiós pel teu negoci, realment aquesta pandèmia no atura la gent. Es fa una gran quantitat de pa casolà, fins al punt que hem tingut problemes per a trobar farina. Jo no havia fet pa des de feia molts anys, però ara en faig. Igual amb el menjar casolà. I passes més temps tenint cura del jardí, cosa que em porta als temps de la Gran Depressió, a aquells jardins victorians… —I com us afecta emocionalment? —Estic preocupada per l’altra gent. No estic preocupada per mi perquè ara per ara no em passa res. Si ets a casa, amb prou menjar, si no estàs malalt, si els teus nens no et fan parar boig i si no estàs totalment preocupat per com serà la teva vida, com passa a molta gent, per què hauria d’estar ansiosa? No estic preocupada per mi, sinó per altres persones. Tot i que a la meva edat no hi ha gaire gent més vella que jo per la qual m’hagi de preocupar. —Exagerem aquesta crisi? —No es pot dir a la gent que es compari amb una altra realitat que no ha experimentat mai. Especialment, els més joves que no han hagut de passar mai per res semblant. Per a ells, és força aterridor. Però al cap i a la fi parlem d’un virus, i això vol dir que podem desenvolupar un vaccí i quan el tinguem el podrem distribuir per reduir la taxa de transmissió i controlar el virus. I amb sort desapareixerà, com la SARS.

68<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020<br />

MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN<br />

MARGARET ATWOOD<br />

<strong>Especial</strong> #01<br />

MARGARET ATWOOD:<br />

‘DURANT LES CRISIS, LES COSES<br />

ES MOUEN, FINS I TOT ELS DINERS’<br />

L’escriptora cana<strong>de</strong>nca explica la seva<br />

visió sobre la <strong>pandèmia</strong>, més calmada<br />

i serena que no és habitual<br />

Text: Julio César Rivas / Foto: Arxiu

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!