VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

18.09.2020 Views

66 vilaweb.cat Divendres 18 de setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN ENRIC CASASSES Especial #01 —I en el poema ‘Versió lliure del fragment 22 del colofoni xenòfanes’ recordeu el Primer d’Octubre. —És important. Escolteu, vam declarar la independència, que jo sàpiga. Què passa? Ens n’hem oblidat o què? I això és molt important. Una nació europea que al segle XXI ha declarat la independència. Que no compta, això? —El govern espanyol ha aprofitat l’avinentesa per recentralitzar tant com ha pogut. —A la Generalitat, l’han ofegada i li han tret tot el poder. Un és a la presó i l’altre a l’exili. I els de la presó, continuen a la presó, que això és molt fort. Jo no ho entenc. —En aquesta peça heu substituït l’aC (abans de Crist) per l’aC (abans del Coronavirus). —I he posat que és una versió d’una cosa que era del Xenòfanes, de cap al 500 abans de Ponç Pilat. És clar, Ponç Pilat era qui manava, Crist no hi pintava res en aquell moment. Però no m’ho he inventat pas jo, això de l’aC, és una cosa que corre entre les mil bromes que es fan. Que hi hagi tants acudits també és sospitós.

67 vilaweb.cat Divendres 18 de setembre 2020 MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN ENRIC CASASSES Especial #01 —Sospitós de què? —Que no farem res. A la dictadura hi havia molts acudits de Franco que ara ningú recorda. Els acudits sobre Franco eren constants, cada dia en sortien de nous. —No és una bona manera de superar la situació? —És la manera de no superar la situació. La conyeta està bé, però que només hi hagi conyeta és mal senyal. Vol dir que amb la conyeta ja ens quedem tranquils. Tot i que n’hi ha de molt bons, d’acudits. —En la vostra poesia hi ha molt de sentit de l’humor. —Sentit de l’humor i acudits són coses diferents. L’Eugenio, un bon explicador d’acudits, abans que obrís la boca ja sabies que allò que diria era fet perquè riguessis. Això és l’acudit. El sentit de l’humor és quan et fa riure una cosa que va de debò. Aquest és l’humor potent, l’humor de veritat, que et ve de molt endins. —No se us ha vist dient cap poesia a la xarxa. Ho fareu? —No. —Per què? —Em fa mandra. No m’agrada veure les cares de la gent dient el seu poema. No m’agrada. Cadascú que foti el que vulgui, és clar, però jo prefereixo anar penjant escrits. A banda, que si hi poso el manuscrit, en comptes de picar-lo, fa que els censuradors i buscadors d’esbroncada automàtics no t’ho trobin tan fàcilment. —Heu encetat una llibreta nova aquests dies? —No. Passa que no sóc a casa, de manera que no només estic confinat sinó també desterrat. Sóc a casa la meva mare. I ens ho maneguem com podem. I no sempre tinc un quadern.

67<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres 18 <strong>de</strong> setembre 2020<br />

MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN<br />

ENRIC CASASSES<br />

<strong>Especial</strong> #01<br />

—Sospitós <strong>de</strong> què?<br />

—Que no farem res. A la dictadura hi havia molts acudits <strong>de</strong> Franco que ara<br />

ningú recorda. Els acudits sobre Franco eren constants, cada dia en sortien<br />

<strong>de</strong> nous.<br />

—No és una bona manera <strong>de</strong> superar la situació?<br />

—És la manera <strong>de</strong> no superar la situació. La conyeta està bé, però que només hi hagi<br />

conyeta és mal senyal. Vol dir que amb la conyeta ja ens que<strong>de</strong>m tranquils. Tot i que<br />

n’hi ha <strong>de</strong> molt bons, d’acudits.<br />

—En la vostra poesia hi ha molt <strong>de</strong> sentit <strong>de</strong> l’humor.<br />

—Sentit <strong>de</strong> l’humor i acudits són coses diferents. L’Eugenio, un bon explicador<br />

d’acudits, abans que obrís la boca ja sabies que allò que diria era fet perquè riguessis.<br />

Això és l’acudit. El sentit <strong>de</strong> l’humor és quan et fa riure una cosa que va <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò.<br />

Aquest és l’humor potent, l’humor <strong>de</strong> veritat, que et ve <strong>de</strong> molt endins.<br />

—No se us ha vist dient cap poesia a la xarxa. Ho fareu?<br />

—No.<br />

—Per què?<br />

—Em fa mandra. No m’agrada veure les cares <strong>de</strong> la gent dient el seu poema.<br />

No m’agrada. Cadascú que foti el que vulgui, és clar, però jo prefereixo anar<br />

penjant escrits. A banda, que si hi poso el manuscrit, en comptes <strong>de</strong> picar-lo,<br />

fa que els censuradors i buscadors d’esbroncada automàtics no t’ho trobin<br />

tan fàcilment.<br />

—Heu encetat una llibreta nova aquests dies?<br />

—No. Passa que no sóc a casa, <strong>de</strong> manera que no només estic confinat sinó també<br />

<strong>de</strong>sterrat. Sóc a casa la meva mare. I ens ho maneguem com po<strong>de</strong>m. I no sempre<br />

tinc un qua<strong>de</strong>rn.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!