VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

63
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
ENRIC CASASSES
Especial #01
Aquests darrers dies, el poeta Enric Casasses, premi d’Honor de les Lletres Catalanes,
ha anat publicant a Twitter diversos textos i poemes referits al moment
actual. Parla d’intempèrie; reclama un nou Epicur, que vol dir donar veu al filòsof
i bandejar els opinadors; reclama el fet de fluir, la vida; fa una crítica als polítics, al
govern espanyol i recorda els presos polítics i el Primer d’Octubre. Hem parlat amb
ell. Es mostra molt dur.
—Preguntat en un mitjà sobre com viviu el confinament, heu dit: ‘Presoners
polítics, dictadura militar, centralització delirant i censura.’ Comencem per aquí.
Aquest és un dels grans temors de la situació actual, que la crisi sanitària justifica
una militarització, una censura i un control de les persones creixents?
—A Espanya, sí. Tenen moltes ganes d’aplicar una dictadura militar. El govern actual,
que ve del 1978, és completament il·legal, perquè ve d’una dictadura imposada per
les armes. I tenen moltes ganes de tornar a posar la dictadura per les armes.
—Quan comencem a sortir de tot això, segurament la batalla més dura serà la
de recuperar llibertats individuals i col·lectives. La militarització social crea uns
precedents perillosos.
—Home, pitjor va ser el 1939. Força pitjor. Amb milers d’afusellaments. El 1939 va
ser molt bèstia, encara no ens n’hem acabat de recuperar i ara ve això.
—Creieu que això que vivim és una guerra? Ens bombardegen amb terminologia
militar.
—Ens bombardegen amb antitecnologia sanitària. És una guerra. Tot el que han fet
és una guerra. Han empès el virus cap aquí.
—Aquests dies heu divulgat alguns poemes i proses sobre el moment actual. Una
part són de fa un temps, una altra són d’ara. L’últim text que heu posat, fins al
moment de fer l’entrevista, és un joc de contradiccions de les que tant us agrada
fer: ‘Des que estem tancats a casa s’ha aguditzat la sensació d’estar a la intempèrie.’
Què és trobar-vos a la intempèrie?
—El mateix que per a tothom: tenim la pluja a sobre i no hi ha manera de tapar-se.
La intempèrie és un virus que es va produint i no tenim paraigua. No tenim protecció
contra la vida. La vida és una malaltia amb una taxa de mortalitat del 100%, que es
transmet sexualment, que deien els antipsiquiatres.
‘…és així que vivim:
acarrerant-nos
pels llocs petits
i protegint-nos
de tot.
Estem a la intempèrie.’
Joan Vinyoli