VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

56
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
EVA ILLOUZ
Especial #01
—Què pot passar en el futur?
—Si hi ha una crisi econòmica forta, si molta gent perd la feina, és molt plausible
que hi hagi una conjuntura de descontentament multitudinari a Europa i als Estats
Units. Tan plausible com que alguns països es tornin més autoritaris. Tot depèn de
la manera com es gestioni la crisi. Si consisteix en un rescat corporatiu, com sembla
que és el cas dels Estats Units, i si es fa servir per a reduir els salaris, perquè hi haurà
molta gent sense feina, podem preveure un malestar generalitzat. L’estructura de la
desigualtat no pot continuar. El control de la política per les grans empreses no pot
continuar. Aquesta vegada, la crisi sanitària en molts països ha demostrat de quina
manera les polítiques neoliberals han erosionat el sistema de salut. No crec que
per als governs sigui fàcil de mantenir la legitimitat amb aquest malestar, perquè
hi haurà moltes víctimes i una crisi econòmica. L’actual corrent de populisme està
connectat amb la crisi del 2008. L’elecció de Trump el 2016 va ser una reverberació
del rescat corporatiu del 2008. I si volem mantenir estable el món democràtic, crec
que caldrà alguna reflexió en xarxa, global, sobre com resoldre la crisi també per a
la gent humil. El 2008, l’ajut no va arribar a la gent normal i corrent, sinó que se’n
van beneficiar les grans empreses. Els més petits van perdre els estalvis i la casa i
no els han recuperats.
—Avui s’estenen la por i la sensació de pànic. Com ens afecta, això?
—No estic segura de poder respondre a una pregunta tan àmplia. És un estat únic
de por. Fins i tot en temps de guerra, quan pots morir, ets amb més gent. Quan
t’amagues o surts corrents saps qui és l’enemic. Però aquest virus té una característica
molt concreta: el 25% dels qui l’agafen són asimptomàtics. La gent és molt
contagiosa abans de tenir-ne símptomes. Això és diferent de l’Ebola i dels anteriors
SARS o MERS. Ara tothom pot ser portador de la malaltia. Això cre una ambient de
desconfiança sense precedents. És això que trobo més esgarrifós, que has de sospitar
de tu mateix per la possibilitat de fer mal als altres, i dels altres per la possibilitat que
t’ho encomanin a tu. Però pensem també en la gent que jeu als llits d’hospitals. No
se’ls pot donar benestar humà. No els pot visitar ningú i l’únic contacte que tenen
és amb membres del personal mèdic que van vestits com astronautes. Tot allò que
associem al confort i el contacte humà és inexistent. És una situació en què la gent
no té res. No compten amb ningú, tampoc amb els qui els són més propers.
—Com pot canviar la nostra societat, aquesta situació?
—Si trobem un vaccí contra el virus, crec que ens n’oblidarem, d’això. Però deixarà
un trauma permanent. No per la malaltia, o no tan sols, sinó perquè és la primera
vegada que el món modern experimenta un tancament d’aquesta magnitud. No crec
que durant la grip espanyola hi hagués aquesta percepció que totes les institucions es
paralitzaven. La gent va morir, quan el brot va començar es van prohibir les reunions
multitudinàries. Però no crec que tothom entrés en un confinament total. Aquesta
vivència que tothom estigui pràcticament confinat i que el centre econòmic s’hagi
paralitzat totalment deixarà una memòria traumàtica permanent durant dues o
tres generacions. No crec que es pugui esborrar. Serà un dels esdeveniments més
importants a recordar els trenta o cinquanta anys vinents. Però que canviï la societat
en si dependrà de la manera com ho gestionin els governs i la rapidesa amb què es
trobi un vaccí. Si no n’hi ha i el virus continua estenent-ne, podem esperar canvis
enormes en la nostra vida quotidiana.
—De quina mena?
—Tindrem dues humanitats: la que prendrà el risc d’agafar la malaltia i encoma-