VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

5
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
NOAM CHOMSKY
Especial #01
‘Per al filòsof i lingüista Noam Chomsky, la primera gran lliçó de l’actual pandèmia
és que som davant ‘un altre error massiu i colossal de la versió neoliberal del
capitalisme’, que en el cas dels Estats Units s’agreuja per la naturalesa dels qui
anomena ‘bufons sociòpates que mouen el govern’ encapçalat per Donald Trump.
Des de casa seva, a Tucson, lluny del seu despatx a l’Institut Tecnològic de Massachusetts
(MIT) des d’on va canviar per sempre el camp de la lingüística, Chomsky
repassa en aquesta entrevista les conseqüències d’un virus que deixa clar que els
governs són ‘el problema i no la solució’.
—Quines lliçons positives podem extreure de la pandèmia?
—Que som davant un altre error massiu i colossal de la versió neoliberal del capitalisme.
Perquè si no aprenem això, la pròxima vegada que passi una cosa semblant
serà molt pitjor. És obvi, després del que va passar amb l’epidèmia de la SARS el 2003.
Els científics ja sabien aleshores que vindrien més pandèmies, probablement de la
varietat del coronavirus. Hauria estat possible preparar-se en aquell moment i abordar
la situació com es fa amb la grip, per exemple. Però la realitat és que no s’ha fet.
—Per què?
—Les farmacèutiques tenien recursos per a prevenir el que ha passat i són extremadament
riques. Però no ho fan perquè els mercats diuen a les farmacèutiques que
no hi ha beneficis en el fet de preparar-se per a una catàstrofe. Encara que sigui ben
clar que és aquí a la cantonada.
—Què creieu que passarà amb la globalització tal com la coneixem, després
d’aquesta pandèmia?
—La globalització no és dolenta per si mateixa. Està bé anar de viatge a Espanya,
per exemple. La pregunta és de quina forma de globalització parlem. I la que tenim
és la que vol el neoliberalisme. És la que ells han dissenyat. Aquesta globalització
ha enriquit els més rics, ha dipositat un enorme poder en mans de corporacions i
monopolis i ens ha portat a una forma molt fràgil d’economia, basada en el màxim
benefici, fent sempre les coses al menor cost possible. I aquest raonament porta que
els hospitals no tinguin algunes coses que necessiten ara, perquè no són eficients.
Per exemple.
—És aquest sistema, que col·lapsa?
—Col·lapsa perquè no pot lluitar amb una cosa que ha sortit malament. Quan
dissenyes un sistema fràgil i centralitzes la manufactura i portes la producció
només a la Xina, el resultat que tens és Apple, per exemple. Aquesta empresa fa uns
beneficis enormes, dels quals ben pocs es queden a la Xina o a Taiwan. La major
part del negoci d’Apple va a parar a una oficina de la mida del meu estudi, situada
a Irlanda, per pagar menys impostos en un paradís fiscal. I quan veus això t’has
de demanar: com és que aquestes empreses poden amagar diners en paradisos
fiscals? Que és part de la llei natural, això? No. De fet, als Estats Units, fins que no
va arribar Reagan, tenir diners en paradisos fiscals era una cosa il·legal. Tot això
ha estat dissenyat perquè sigui així. Són decisions que tenen conseqüències, unes
conseqüències que hem vist al llarg dels anys. I aquesta és una de les raons per les
quals trobes això que s’ha mal anomenat ‘populisme’. A conseqüència de totes les
coses que li han fet, molta gent està molt enfadada, molt ressentida i odia el govern
de manera justificada. I aquest ha estat un terreny fèrtil per a demagogs que poden
sortir i dir: ep, jo sóc el teu salvador i els immigrants són això i allò altre.