VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

48
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
FELWINE SARR
Especial #01
El filòsof, economista, músic i escriptor senegalès Felwine Sarr creu que la pandèmia
ha posat, novament, el temps al nostre abast. Però, tanmateix, ens sentim incapaços
de viure’l d’una manera diferent de la ‘sobreactivitat’ rutinària. Conegut per la seva
obra Afrotopia (2016), en què denuncia els estereotips sobre el continent africà i les
solucions que elaboren des de l’estranger, Sarr critica que l’Organització Mundial
de la Salut (OMS) demanés fa setmanes a l’Àfrica que despertés davant la crisi del
coronavirus, en comptes de demanar-ho a Europa, que ‘estava adormida’. Cèlebre
també pel seu assaig Habitar el món, que analitza el planeta com a zona de trànsit,
considera que ara, amb aquesta pandèmia, ‘és un gran moment per a actuar perquè
el món canviï’.
—Creieu que la pandèmia del coronavirus ha despullat l’ésser humà, la seva manera
de viure i de relacionar-se amb el món?
—Ens ha revelat la vulnerabilitat de l’organització social i les desigualtats que hi ha
en les nostres societats, entre els qui tenen els mitjans per a viure el confinament
sense treballar un temps i els qui estan obligats a treballar per viure cada dia. Ha
revelat les desigualtats en l’accés a les cures i en la nostra relació amb la mort, amb
els dols i enterraments que no s’han pogut fer. Però, potser, la cosa més significativa
és que ha mostrat la nostra dificultat de fer anar el món com un tot. Hi va haver un
sentiment de les nacions d’aïllar-se, tot i que la pandèmia era global, amb la idea
que cadascuna trobaria solucions a escala local. Fins i tot, hi ha hagut una guerra
per les màscares entre els països occidentals, cosa que demostra un comportament
d’insolidaritat i d’egoisme en les relacions internacionals. Ha revelat també la nostra
mala relació amb altres éssers vius. Un dels orígens de la pandèmia és la reducció de
la biodiversitat: hem desforestat el planeta i hem creat les condicions de contacte
amb animals que eren portadors de virus per als quals no estem preparats.
—Es parla molt del temps, que abans no en teníem i que ara ens en sobra. Com és
la nostra relació amb el temps?
—Ens trobàvem amb el temps orientat a l’economia capitalista, un temps que ens
obligava a fer una quantitat de coses, sempre més, en una unitat de temps i, sobtadament,
la meitat del planeta es troba confinada, el treball s’ha aturat, llevat dels qui
teletreballen, i ens trobem davant de nosaltres mateixos havent d’utilitzar aquest
temps que s’ha posat, novament, a la nostra disposició. Érem a l’era de l’acceleració
i la velocitat i amb molt poc temps mort, amb la saturació del temps i una cultura
d’ocupar-lo sempre. I ara ens trobem incapaços de viure el temps de manera diferent
de la sobreactivitat i la feina, o del temps d’allò establert, un temps orientat cap a la
producció d’un objectiu o d’una mercaderia. Això ens obliga a reduir la velocitat i a
aprendre, novament, a viure un temps que és disponible i en el qual sorgeixen certes
qüestions existencials. Aquesta crisi ens fa tornar a nosaltres mateixos i fa aquest
temps angoixant, però també potencialment feliç i fecund. A qui encara no havia après
a estar amb si mateix, aquesta crisi l’hi ha obligat, i també a meditar i reflexionar.
—El present ha canviat, doncs?
—I el futur! La segona cosa que em sembla interessant és que havíem organitzat el
futur, les nostres agendes eren plenes per als pròxims sis mesos, les d’alguns per
als pròxims anys. Som una civilització de la planificació, que és una manera de dir
que controlem el temps present. Però també som una civilització que vol controlar
el futur i ens trobem que no sabem com evolucionaran les coses, quan podrem reprendre
una vida qualificada de normal, i això fa que la incertesa torni a nosaltres.