VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

36
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
EUDALD CARBONELL
Especial #01
riure, que no serveix per res, i no té criteri integrador i unificador, i s’ha tornat a les
nacions estat. Cal un canvi molt profund. I no tan sols d’hàbits individuals.
—Veig científics aquests dies que semblen polítics: avui diuen blanc i demà negre.
—Una cosa és el mètode científic, que és universal, i una altra el pensament científic.
Els científics no pensem tots igual. Ara, per exemple, el mètode per a veure com
s’ha de fer el desconfinament l’ha de poder seguir tothom. Si no, no serà un mètode
científic, serà un nyap.
—Per què Espanya té aquest índex tants alt de mortalitat?
—Molts motius. Un, per exemple, és que a la zona mediterrània la socialització és
molt més alta. Després hi ha errors estructurals evidents. Com pot ser que, havent
descentralitzat la sanitat, es vulgui recentralitzar en el moment més crític? És un
error. Ho veu un nen petit. Si pots coordinar, i que tothom contribueixi específicament
contra la malaltia, i veure que la vida de la gent en aquests moments és molt
més important que unes altres qüestions, s’hauria de poder treballar de manera
conjunta. I no solament a Espanya, sinó a Europa i tot el món.
—Quina cosa us ha sorprès, fins ara?
—Hi ha una cosa que m’ha alarmat molt: que no tinguéssim un protocol universal per
a una pandèmia com aquesta. Intel·ligents com som, socialitzats com estem, viatjats
com som, aquí hi ha alguna cosa que s’ha fet molt malament. I per part de tothom.
Però, és clar, els responsables polítics són els que han de donar la cara.
—Coses noves que la pandèmia us ha despertat?
—Hem de reforçar la consciència crítica de l’espècie. Som una espècie a tot el món.
La fragmentació operativa de les diferents cultures i pobles també s’ha de reforçar.
Veig més consistent ara l’Europa dels pobles que no la dels estats nació. I en aquest
cas hi entraria Catalunya. Sempre he vist que l’Europa dels pobles és més racional,
lògica i lligada a la conservació de la memòria del sistema social i polític, que no una
Europa feta amb estructures econòmiques determinades.
—Alguns sempre veuen la fi del capitalisme a la cantonada. Ara també passa. Doncs
va aguantant.
—El capitalisme no l’acabarà la pandèmia. La pandèmia ajudarà a veure que aquest
sistema és vell, acabat, pre-històric, té dos-cents cinquanta anys. La pandèmia
posa sobre la taula que el sistema no resol el problema. Ara, tota sola la pandèmia
no farà canviar el sistema. La revolució científico-tecnològica ens ha d’empènyer a
una altra relació humana amb el nostre entorn i nosaltres mateixos. I si no ho fem
col·lapsarem, perquè el capitalisme, que ve del segle XVIII, és un sistema anacrònic.
—Confinat a Burgos?
—Sí. Des del balcó et parlo.
—Això de l’exèrcit sembla que a Espanya ja els ha agradat. És així ? O és error pensar
que es veu així?
—Si les coses no es fan per un motiu ideològic, qualsevol força social organitzada, i
l’exèrcit ho és, s’ha de posar a disposició de l’espècie. Ara, si això es fa amb un criteri
ideològic, per reforçar un poder (poder amb què molta gent no està d’acord), doncs
està malament que s’utilitzi.