VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

35
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
EUDALD CARBONELL
Especial #01
Eudald Carbonell (1953) és arqueòleg, doctor en geologia per la Universitat Pierre
et Marie Curie i en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Filosofia i
Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor prolífic, ha teoritzat profundament
sobre l’espècie humana i la necessitat d’una revolució en l’evolució. Els
seus llibres Ens farem humans? (Cossetània Edicions) i L’evolució sense sentit (Grup
62) van ser un èxit de divulgació científica. Director del jaciment de l’Abric Romaní,
actualment viu a Burgos, on és codirector dels jaciments d’Atapuerca. VilaWeb ha
entrevistat aquest científic per saber com veu la Covid-19.
—Un tema clàssic vostre és la socialització de la tecnologia. No és igual si uns
quants descobreixen el foc que si tots el fan servir. En aquesta pandèmia socialitzem
tecnologia?
—Aquesta és la qüestió. Veure si guanya la planetització o la globalització de peus
de fang. La globalització és uniformització. La planetització, en canvi, implicaria la
redistribució de la riquesa, la col·laboració i la socialització de la tecnologia. Com
veurem, aquesta serà l’única manera com la pandèmia es podrà tallar. Hi ha una cosa
important: per primera vegada l’espècie en conjunt, i tots els països, s’enfronten a la
selecció natural. Ara, gràcies a la tecnologia, i de la capacitat de socialització, tenim
hospitals (alguns llocs més, alguns altres menys), i per primera vegada l’espècie
s’ha apoderat per anar contra de la selecció natural.
—Desenvolupeu-m’ho, això.
—La selecció natural és l’evolució, que no té cap mena de criteri ni de sentit. Ara
lluitem contra la fatalitat dels fets. Allò de ‘mira, havia de passar’. Doncs no.
—Us he llegit entrevistes i els periodistes sempre us agafem per la banda apocalíptica:
això s’acaba.
—M’és igual. M’importa que arribi el missatge. I el missatge és que s’ha d’augmentar
la consciència crítica de l’espècie. I que les coses s’han de fer de manera cooperativa,
coordinada, en consens, i buscant alternatives. No posar pedaços a la mateixa
evolució. S’ha de fer una revolució en l’evolució de l’espècie.
—Hi ha evidències de la relació entre la pandèmia i la globalització, que ha ajudat
a accelerar-la. Seria possible una altra globalització?
—És això que et deia: la globalització és sinònim d’uniformització. La globalització
s’ha d’aturar automàticament perquè la uniformització només ens pot dur problemes.
Jo advoco per la planetització, és a dir, per mantenir la diversitat, perquè la
memòria del sistema sigui diversa, fins que siguem capaços d’integrar, i siguem més
intel·ligents Aquesta diversitat cultural i social és tan important precisament quan
hi ha un desastre gros. Part d’aquesta diversitat d’informació pot redirigir el nostre
procés evolutiu. Si la diversitat desapareix, o no s’integra bé (com va fer la biologia fa
quaranta mil anys, que hi havia cinc o sis espècies i es van integrar en una de sola, un
híbrid, el sapiens), malament. Mentre no hi hagi intel·ligència social ni consciència
operativa, hem de mantenir la diversitat. Molt probablement el món anirà cap a una
fragmentació operativa, si es fa la planetització. I podrem generar interdependència.
No hi ha cap més manera de tirar endavant. Passa als Estats Units, amb l’enfrontament
entre demòcrates i republicans, o a Europa, que hem vist que la CEE és de per