VilaWeb Paper. Especial mig any de pandèmia

33
vilaweb.cat
Divendres 18 de setembre 2020
MIG ANY DE PANDÈMIA: ENTENDRE EL NOU MÓN
SASKIA SASSEN
Especial #01
extreure guanys, no pas fer millor les coses. I ara en veiem les conseqüències, perquè
hi ha un empobriment de les classes mitjanes modestes, que només han perdut. És
realment una història molt trista.
—Que afecta la classe mitjana…
—Als anys vuitanta, quan va començar la privatització i la desregularització de les
nostres economies, va sorgir un nou tipus d’elit que va dividir la classe mitjana. D’una
banda, una classe mitjana molt rica que gairebé no es pot dir així, i un sector que ara
són una classe mitjana molt modesta amb moltes dificultats perquè els fills vagin
a bones universitats o de tenir habitatges bons. La classe mitjana representava un
40%-50% de la població a les grans ciutats i ara es troba partida entre un sector molt
ric i un altre d’empobrit. En la dècada dels vuitanta no es va notar tant la diferència,
però fa ja vint anys que sí.
—Molts països tornen a portar la producció dins les seves fronteres i veiem un replegament
del comerç internacional. Creieu que canviarà el nostre model econòmic actual?
—Alguna cosa ha de canviar en aquest sistema, és clar. Jo he fet molts treballs sobre
les grans finances, una sistematicitat que pot extreure plusvàlua de molts sistemes
que pensàvem que eren controlats o als quals no es podia accedir. I ara aquesta sistematicitat
de l’alta finança t’explica el conte que pots augmentar la teva plusvàlua,
els teus guanys. Però alhora veiem que és un sector extractiu i que sempre n’hi ha
molts que perden. Els que perden són gairebé invisibles, els que guanyen són molt
visibles. I així et genera una narrativa que és real, però no completa.
—Per tant?
—És difícil d’entendre què ve ara. Perquè les noves generacions tenen una concepció
nova de què és viure bé. Molt més encaixada amb la natura, molt més d’acord amb la
solidaritat. No són la majoria, però hi ha gran part que sí que és en aquest punt. Gent
a qui no els interessa tenir tres cotxes, perquè ha de rentar-los, cuidar-los… És una
altra mentalitat que es va obrint pas i és molt difícil d’establir si són la majoria, entre
més perquè el percentatge canvia segons el país. Però jo no crec que es pugui discutir
que hem entrat en una nova època, diferent, gràcies a aquestes generacions joves.
—Penseu que la incertesa per la crisi del coronavirus pot servir d’impuls a l’extrema
dreta a Europa?
—Això és difícil de respondre. No es pot generalitzar perquè crec que hi haurà una
sèrie de combinacions diferents. Penso que no és tant que agradi la nova modalitat de
la dreta, sinó que l’esquerra ha ensopegat amb els seus límits i no ha sabut avançar
en un projecte en el qual teníem moltes esperances. Així que és molt difícil ara de
saber cap a on anirà l’energia política. Tens joves molt de dretes i joves que són
molt d’esquerres. La tragèdia és que hem vist on són les nostres limitacions. És en
aquest context que guanyen certes dretes que són noves i que són alarmants perquè
vénen marcades amb una certa ignorància i una certa fe que els donaran una vida
millor. Jo, com a experta, et dic que no, que no et donaran una vida millor. Després
de la Segona Guerra Mundial en molts dels nostres països hi havia una intenció, un
projecte seriós de millorar les condicions de vida de tothom, que calia i era urgent. I
això avui no existeix, no el tenim.
—En traurem cap lliçó positiva quan la pandèmia s’haurà acabat?
—Jo crec que sí. Veig que la situació és complicada, però també hi ha una cosa positiva.
Les preferències dels joves prometen una cosa bona. Sempre hi haurà sectors
que volen extreure més i més riquesa quan ja són rics de sobres. Però també tenim
els altres, que poden veure transversalitats i anar aplegant gent.